Download
literatura francesa edat mitjana n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Literatura francesa edat mitjana PowerPoint Presentation
Download Presentation
Literatura francesa edat mitjana

Literatura francesa edat mitjana

154 Views Download Presentation
Download Presentation

Literatura francesa edat mitjana

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Literatura francesa edat mitjana

  2. Literatura hagiogràfica • Context en el qual sorgeix: Concili de Tours (813). L’església s’adona de la necessitat d’utilitzar la llengua vulgar per a difondre la paraula de Déu. • La necessitat de predicar i la vocació literària (la preocupació estètica d’alguns clergues) donen origen als textos hagiogràfics. Hi ha una literatura hagiogràfica escrita en llatí, punt de partida i model dels textos francesos. A partir del segle IX assistim a les primeres manifestacions de textos hagiogràfics en llengua vulgar (vegeu títols en “materials” al Campus Virtual)

  3. Definició: textos sobre vides de sants, sermons, passatges bíblics. • Forma: escrits en vers. • La literatura hagiogràfica es cultivarà durant tot el període medieval.

  4. La cançó de gesta • Gènere que apareix a finals del segle XI. • S’escriuen en llengua d’oïl. • Es transmet oralment. • Forma: versos decasíl·labs en principi, més tard s’utilitzaran també els alexandrins (12 síl·labes en francès). • Els versos estan estructurats en estrofes nomenades laisses d’extensió irregular.

  5. Definició: poemes èpics, narracions dels fets heroics, de les gestes heroiques d’alguns cavallers francesos. • Origen: la qüestió de l’origen de les cançons de gesta ha estat un punt d’interès dels estudiosos de la literatura medieval al llarg dels segles XIX i XX. • Teories sobre l’origen de la cançó de gesta: • Teoria romàntica: Gaston Paris (1865). Cantilenes i cançons populars derivades del fet històric.

  6. 2. Joseph Bédier (1913): No existeix la creació col·lectiva del cantar. Es tracta del geni creador d’un autor particular a partir de la llegenda.

  7. 3. Teoria neotradicionalista de Menéndez Pidal (1959): Abans del text de la Cançó de Roland que ara coneixem hi ha hagut altres creacions i recreacions que han precedit el text del segle XI. 4. Teoria de síntesi (Martí de Riquer): Recull la teoria de Bédier i la Menéndez Pidal.

  8. Els cicles èpics: el conjunt de cançons de gesta franceses conservades s’organitzen en cicles èpics. Aquesta classificació remunta a principis del segle XIII. • Vegeu cicles èpics en l’apartat “Materials” del Campus Virtual. • La cançó de gesta es cultivarà durant tota l’edat mitjana. Ara bé, evoluciona cap a formes diverses, més extenses i novel·lesques.

  9. La cançó de Roland • Poema èpic més conegut i més antic. Final del segle XI. • Pertany al cicle del rei o cicle de Carlemany. • El protagonista és Roland, un dels barons de Carlemany. • La cançó està inspirada en la batalla de Roncesvalls. • El fet històric del segle VIII ha esdevingut llegenda al segle XI.

  10. Temàtica: exaltació del feudalisme i el cristianisme (no oblidem que s’escriu en el moment que comencen les croades). • Personatges: Roland-Oliver, Carlemany, Ganeló, Turpí, Marsili.

  11. La poesia trobadoresca • La forma més antiga del gènere líric ve representada per la poesia trobadoresca. • Naix al segle XI (contemporània de la cançó de gesta) i es desenvolupa al llarg dels segles XII i XIII a les corts d’Occitània. • S’escriu en llengua d’oc. • Sempre va acompanyada de música. • És una poesia que naix en la cort. Es tracta d’una lírica feudal, feta i pensada per a agradar a un públic d’aristòcrates.

  12. Forma: es caracteritza per la rigidesa de les estructures mètriques i expressives. • El poema és constituït per estrofes anomenades cobles, cada una de les quals respon a una mateixa melodia. La llargada dels versos ha de ser calculada de manera estricta i la distribució de les rimes ha de ser igualment controlada.

  13. Gèneres majors: • Cançó (gènere major i principal de la tradició) Temàtica amorosa. • Sirventès: temàtica moral o política. • Gèneres menors: • El sirventès-cançó, el plany, l’alba, la pastorel·la, la dansa, la balada, la tensó i el partiment o joc partit.

  14. La rima que fan servir els trobadors és la rima consonant. • Tècnica d’escriptura: trobar ric, trobar lleu, trobar clus. Els mateixos textos lírics són testimoni de les diverses posicions estètiques. • Origen: poesia popular? Formes líriques orientals? Litúrgia cristiana? Origen feudal, cortés. • Primer trobador fou Guillem de Poitiers.

  15. Temàtica: La guerra i l’amor. Temes constants. • El «Jo» del trobador assumeix experiències generalitzables. • La poesia amorosa: regida pel concepte d’amor cortés. • Característiques de l’amor cortés o fina amor: • Dama poderosa i casada-enamorat sotmès a ella (vassall)-marit-launzangiers

  16. Sentiment amorós: manifestacions del desig, de l’agredolç, de l’esperança, de l’esclat, de la joia, de l’enyorança, de la temença, i del dolor davant la dificultat de l’acompliment de l’amor • Regles de comportament cortesà

  17. Els «trouvères» són els trobadors del nord de França. Matrimoni entre Leonor d’Aquitània i Enric II Plantagenet • El gènere s’exporta • Influències de la lírica trobadoresca en la novel·la

  18. La novel·la • Gènere que es desenvolupa al voltant dels anys 1130, durant tot el segle XII. • Roman: significa “posar en romanç, en llengua vernacla” • Gènere nou per a ser llegit en veu alta sense acompanyament musical (recordem que la poesia trobadoresca i el cantar de gesta estan destinats a ser cantats i recitats respectivament). • Aleshores la relació amb l’oient canvia.

  19. Forma: versos octosíl·labs, apariats • L’objectiu dels escriptors de “roman” és el de contar històries (en minúscula). La Història (amb majúscula) s’escriu en llatí. Conten històries del passat històric de Roma, de l’antiguitat clàssica

  20. Matèria de Roma o Matèria Antiga: obres inspirades en altres textos clàssics. Els autors francesos adapten de manera anacrònica els fets heroics d’aquestos personatges de l’antiguitat clàssica. Ara bé, els guerrers grecs o romans són descrits com cavallers i actuen segons les regles de l’amor cortès • Títols: • Le roman de Thèbes (1155). Inspirat en La Tebaida d’Estaci • Le roman d’Enéas (1160). Adapatació de L’Eneida de Virgili • Le roman de Troie (1172). Bernard de Sainte-Maure • Le roman d'Alexandre (1130, 1190).Diferents versions. Inspirat en el personatge d’Alexandre Magne

  21. Geoffrey de Mounmouth: Historia regnum Britanniae (1136). Escriu una història en llatí en la qual conta els fabulosos orígens de la monarquia anglesa. Brutus, besnét d’Enees, arriba a Gran Bretanya i esdevé el fundador de Londres. El seu successor serà el rei Artur (els francesos tenien Carlemany) • Wace: Le roman de Brut. (1155). Escrit en un dialecte d'oïl. Aquesta novel·la adapta la Historia regnum Britanniae amb molt de talent. Hi afig detalls de gran importància en la literatura posterior : la taula redona. Aquest text serà el precedent immediat d’un gènere que dominarà tota l’edat mitjana: la Matèria de Bretanya o novel·la artúrica

  22. Matèria de Bretanya: • Precedents: Le roman de Tristan et Iseut. Un dels mites occidentals més importants • Llegenda que circula durant tota l’edat mitjana. La mitologia circula de manera oral. Els trobadors ja la coneixen • Diversos textos arrepleguen i conten aquesta història d’amor cortès. Tristan et Iseut esdevé text, novel·la al segle XII

  23. Tristan et Iseut • Versions : • Chrétien de Troyes i La Chièvre (abans de 1170) • Le Tristan de Béroul (entre 1150 i 1190). Només se’n conserva un fragment de 4000 versos • Le Tristan de Thomas d'Anglaterra (1173) • Entre el 1900 i el 1905 Joseph Bédier reconstrueix la història a partir de diferents fragments. Inclou també fragments d’Eilhat d'Oberg i d’altre sobres anònimes

  24. http://www.diogene.ch/IMG/pdf/bedier_tristan_et_iseut.pdf

  25. Maria de França • Obra: Lais*. Relats curts (entre 100 i 1000 versos) adaptats al francès, que l’autora ha escoltat contar. Es tracta de històries d’origen celta. L’estructura es repeteix d’un lai a l’altre. L’autora al·ludeix a l’origen celta d’aquestes històries i dóna el títol en anglès, francès i celta • Tema: Els lais conten històries d’amor cortès *Terme d’origen celta que designa una cançó o peça musical en la cultura celta.

  26. Títols dels lais de Maria de França • Guigemar • Equitan • Le Fresne • Bisclavret • Lanval • Les Deus Amanz • Yonec • Laüstic • Milun • Chaitivel • Chevrefoil • Eliduc

  27. Influències: la cortesia, l’amor cortés i la tradició celta • Elements meravellosos: simbologia vegetal i animal (lligabosc, cérvol, home llop). Éssers sobrenaturals: fades (en femení i en masculí). L’altre món, el bosc • Les històries de Maria de França es situen en un temps llegendari que de vegades està relacionat amb el món artúric

  28. Chrétien de Troyes • Vida: Clergue de la cort de Marie de Champagne i de Philippe de Flandes. • Obres: • Érec et Énide, (1170 ) • Cligès ou la Fausse morte, (1176)  • Lancelot ou le Chevalier de la charrette, roman de Lancelot, (1175-1181) • Yvain ou le Chevalier au lion, roman d'Yvain, (1175-1181) • Perceval ou le Conte du Graal ou roman de Perceval, (1182-1190) (inacabat).

  29. Característiques de la seua obra: • Històries escrites en vers • El món artúric esdevé l’escenari de les històries de Chrétien. Un món tancat, fantàstic i utòpic • Chrétien introdueix el personatge del cavaller i el tema de l’aventura • Influències: cultura celta i l’amor cortès

  30. Le conte du Graal: amb aquesta novel·la Chrétien inaugura una tradició, la gran aventura de la recerca del Greal i desperta la imaginació d’altres autors posteriors medievals i també contemporanis.

  31. La novel·la al segle XIII • La novel·la en prosa. Cicle del Lancelot-Greal (1225-1230). • El Tristan en prosa. • La novel·la bizantina.

  32. La novel·la en els segles XIV-XV • Aparició de la “nouvelle”. Les cent nouvelles nouvelles (1462)

  33. La literatura satírica • En el segle XIII hi ha una reivindicació per part de certs autors: rebuig de l’element meravellós i introducció del realisme (en el sentit medieval: personatges, espais de la vida quotidiana...) • La “dita” oposada al “cant” (el qual havia caracteritzat la literatura cortès) • Vessant satírica i còmica, la qual sorgeix a finals del segle XII i sobretot es desenvolupa al segle XIII • Diferents gèneres responen a aquesta nova estètica: fabliaux, dites, contes

  34. Fabliaux • Gènere que apareix i es desenvolupa al segle XIII i va fins al segle XIV. • Etimologia: de fable (conte) • Definició: Relat en vers no cantat de 300 a 400 versos • Forma: Octosíl·labs • Finalitat: Fer riure • Temes: Temes d’origen oriental i recollits del folklore tradicional: l’element obscè i escatològic està present en molts dels fabliaux conservats. Altres fabliaux utilitzen els jocs de paraules, els malentesos, en les trampes, en els enganys, el burlador burlat. Són una mena d’acudits i bromes contades en vers • Autors: clergues • Públic: s’adrecen a l’aristocràcia que gaudeix d’aquestes històries picants • Nombre de fabliaux conservats: uns 150

  35. Le roman de Renart • Obra que s’escriu al voltant dels anys 1174 i 1205 • Es tracta d’una obra on els animals són protagonistes (tradició del grec Esop) • Aquesta obra té com a protagonista Renart (paraula que suplantarà en francès l’antiga denominació de l’animal goupil ‘rabosa’) • Hi ha una intenció de satiritzar el món feudal i la cortesia. Hi també la literatura: cançons de gesta, novel·la cortès, poesia trobadoresca… • Forma: relat escrit en vers i format per 15 branches (denominació de cada una de les parts) escrites entre 1174 i 1205. entre 1205 i 1250 s’escriuen nou branches més • Autors: cada una de les branches està escrita per un autor diferent • Tècnica: no hi ha una continuació d’una branche a l’altra, ni una successió cronològica. El que sí que podem subratllar és una evolució del personatge de Renart, que de simpàtic burlador esdevé l’encarnació del mal en les últimes branches

  36. Literatura al·legòrica • Introducció: L’al·legoria és una manera d’interpretar el món a l’època medieval. En un principi l’al·legoria apareix en poemes religiosos en els quals es conta una història o un somni viscut pel narrador. • Le roman de la rose (1230-1270) • Autors: Guillaume de Lorris / Jean de Meung

  37. Le roman de la rose • Forma: es tracta d’un poema de més de 22.000 octosíl·labs • Argument: sota la forma d’un somni al·legòric el narrador conta com aconsegueix conquistar “la rosa”, la dama de la qual s’ha enamorat • Originalitat: l’autor utilitza l’al·legoria aplicant-la a un tema pagà, el tema de l’amor cortès. Es tracta d’una mena d’ars amandi

  38. Guillaume de Lorris Autor de la 1a part (4000 versos) Ars amandi, resumeix les regles de l’amor cortés Obra al·legòrica que representa el moment de l’esclat de l’amor. L’autor presenta un anàlisi dels sentiments. Obra poètica. L’autor creu en l’amor cortés. Es tracta d’un obra idealista. Idealització de l’amor i la dona. Obra delicada que ens mostra una imatge fresca dels sentiments, una poesia voluptuosa i una psicologia refinada. Jean de Meung Autor de la 2a part (18.000 versos). Clergue, burgès nascut a Meung-sur-Loire Mena d’enciclopèdia que resumeix als burgesos tota la ciència i saviesa de l’autor Obra filosòfica que fa un apologia de la natura, considerada com el principi de tot. Carpe diem. Es tracta d’un obra intel·lectual. És un obra que ataca la reialesa, la noblesa, els clergues i les dones. Obra barroera, cínica. L’obra d’un burgés realista. La seua posició no és la de la cortesia. Ell pretén que s’ha d’obeir la natura i els instints. Autors

  39. El teatre • Vegeu capítol de Antonio Figueroa.

  40. Bibliografia • Del Prado, Javier (1994), Historia de la literatura francesa, Madrid, Cátedra. Vegeu els capítols dedicats a la literatura medieval. • Yllera, A. i al. (2004), Literatura francesa, Madrid, UNED, p. 13-42