Download
la crisi a la baixa edat mitjana segles xiv i xv n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
La crisi a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) PowerPoint Presentation
Download Presentation
La crisi a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV)

La crisi a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV)

130 Views Download Presentation
Download Presentation

La crisi a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV)

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. La crisi a la baixa edat mitjana(segles XIV i XV)

  2. Índex . Què estava passant? . La Pesta Negra. . Expansió . Causes . Conseqüències . Els conflictes socials . Les protestes dels pagesos . Les revoltes urbanes

  3. El règim feudal va començar a no funcionar al gust dels senyors ja que no tenien prous ingressos per mantenir el seu ritme de vida. Què estava passant? - Els nobles gastaven cada vegada més i per això començaven a no tenir- ne prou amb el que els entregaven els camperols i els artesans. - Va augmentar progressivamentla població Necessitat de terres Conreu terres poc productives . ingressen poc entreguen poc Hi havia moltes despeses que provocaven les guerres contínues amb l’objectiu d’engrandir els seus territoris i obrir rutes comercials. . va provocar el descens fort i sobtat de tota la població europea. L’arribada de la Pesta Negra exigir més obligacions i més tributs als pagesos

  4. Hi haviamoltes despeses provocades per les guerres contínues que els reis amb el suport de la burgesia de les ciutats van emprendre durant els segles XIII i XIV amb l’objectiu d’engrandir els seus territoris i obrir rutes comercials. • Davant aquest augment de despeses, els reis, no van veure cap més sortida original que crear els impostos públics a partir del segle XIV que s’anomenaren en aquella època fogatgesperquè cada foc o llar familiar havia de pagar uns diners quan el rei ho creia convenient. ( No cal dir que els nobles, tan els laics com els eclesiàstics, no havie de pagar-los!) • D’aquesta manera, el pagès • a més d’entregar al seu senyor la part de la collita i els pagament per l’ús del molí, pont, etc. en diners • de tant en tant el rei exigia impostos extraordinaris per pagar el funcionament de la cort i les despeses militars.

  5. La Pesta Negra

  6. L’epidèmia de pesta va ser efecte del creixement econòmic. Amb el desenvolupament del comerç europeu, els comerciants genovesos i venecians van anar a negociar fins els confins del mar Negra. És allà que van entrar en contacte amb mercaders d’Àsia. La pesta va arribar a Europa des d’Àsia en els paràsits de les rates i puces que abundaven en els vaixells que comerciaven amb aquelles exòtiques regions.

  7. Expansió de la Pesta a l’Europa feudal s. XIV Mongòlia

  8. . A partir de 1348 s’estengué per tot Europa .A l’Edat Mitjana no es coneixia quina era la causa de la Pesta Negra . Els metges i els remeis que aplicaven eren quasi tots ineficaços. . Va ser considerada una malaltia incurable fins a 1894. . L’any 1894 el metge suís Alexandre Yersin va poder reconèixer per primera vegada, a través d’unmicroscopi, el microbi que provocava la malaltia: el bacil “yersinia pestis” . L’any 1897 es va descobrir com es transmetia la malaltia i, anys més tard es va tenir a disposició les vacunes contra la pesta.

  9. Conseqüències de la Pesta Negra: • descens fort i sobtat de la població • 2. augment de les exigències feudals • . exigir més obligacions i més tributs als seus pagesos per evitar que els seus ingressos disminuïssin • .aplicació dels “Mals usos”

  10. Gràfic evolució de la població catalana de 1300 a 1717

  11. . Explica que representen els dibuixos. . Quants camperols (homes i dones) treballaven a les tinences, abans i després de la pesta? . Què ingressava el senyor dels seus pagesos, abans de la pesta? (fes el compte) Què ingressava després de l’epidèmia? (Fes el mateix) . Què podia fer el senyor per a què les seves rendes no disminuïssin tant?

  12. Augment de les exigències feudals “ El poblet no era el mateix de quan el va deixar. Semblava un cementiri. Pels carrers només es veien cadàvers i cap vivent. (...) La pesta va passar com una ventada. Les terres s’havien despoblat, però entre els pocs que quedaven no hi havia pau. Els senyors acudien a la violència per evitar que els pagesos supervivents marxessin a les ciutats, on era fàcil de trobar feina menys pesada que la del camp. D’altra banda volien obtenir amb poca gent les mateixes rendes que obtenien amb molta abans de la pesta, i tot era exigir ous i gallines, porcs i xais, flassades, diners, serveis especials, la lluna i el sol i alguna cosa més. Els pagesos, és clar, estaven que bufaven. Ningú no estava content”. . Subratlla les idees principals del text. . Com van reaccionar els senyors davant la disminució de la població? Per què els va afectar?

  13. CONFLICTES SOCIALS Les protestes dels pagesos / les revoltes urbanes

  14. Les protestes dels pagesos Causes • Des dels s. XIV i XV tota la pagesia sofria les exigències abusives dels senyors. • Els pagesos remences eren els camperols de menys categoria, eren considerats • serfs, sense llibertat. • Se’ls podia exigir qualsevol cosa com els “Mals Usos” i tot tipus d’obligacions • injustes.

  15. “Mals Usos” La remençaque havia de pagar el pagès per abandonar el mas, servia per anul·lar la seva adscripció a la terra i havia d’ésser fixada de comú acord entre les dues parts. La intèsiaconsistia en una part dels béns mobles i del bestiar, la meitat o un terç, destinats al senyor si el pagès moria intestat o el seu testament era nul. L’eixòrquia era el dret abonat per l’eixorc o estèril a fi de compensar el senyor pel fet de no tenir descendència a qui deixar el mas. Equivalia a un terç dels béns mobles i del bestiar. La cugúcia equivalia a una pena per castigar l’adulteri que consistia en béns de l’adúltera repartits entre el senyor i el marit enganyat. L’àrsiaera la indemnització cobrada pel senyor perjudicat amb motiu d’un incendi del mas, del qual sempre se’n considera culpable el cultivador. Equivalia a la tercera part dels béns mobles. La ferma d’espoli era el cànon cobrat pel senyor a canvi de donar el seu consentiment al pagès perquè pogués hipotecar la finca com a garantia del dot de la seva esposa. El “ius maletractandi era el dret dels senyors a maltractar llurs camperols aplicant-los càstigs corporals o de presó.

  16. Conseqüències • els pagesos van prendre accions violentes: • - contra els rics de les ciutats (assalt als calls) • - contra els nobles ( cremant collites) • es van negar fins i tot a pagar els tributs abusius. • molts masos van quedar abandonats i sense cultivar • iniciaren queixes davant el rei per demanar-li que dictés les lleis • oportunes per abolir els “Mals Usos” Guerres entre pagesos i senyors feudals http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0070207 Francesc de Verntall

  17. Les revoltes urbanes Causes . Escassetat i encariment dels aliments. . Descens de l’activitat artesanal. . Reducció comerç. augment de la misèria Conseqüències Revoltes en gran nombre de ciutats, sovint amb assalts als barris jueus Reprimides amb força pels nobles feudals, l’alta burgesia urbana i l’autoritat reial