120 likes | 254 Views
Política comparada: règims polítics. Universitat de Girona, 2011 Prof. Raimundo Viejo Viñas Despatx: 214 Mail raimundo.viejo@udg.edu Web: www.raimundoviejo.info. Premisses conceptuals.
E N D
Política comparada: règims polítics Universitat de Girona, 2011 Prof. Raimundo Viejo Viñas Despatx: 214 Mail raimundo.viejo@udg.edu Web: www.raimundoviejo.info
Premisses conceptuals • Estat, règim i sistema són conceptes que de vegades apareixen confosos. Cal que sapiguem distingir què significa cada un. • En funció de l’abast empíric, l’Estat és el concepte més restrictiu i sistema el més ampli. El règim polític és troba a mig camí entre Estat i sistema.
Definicions • Estat és, d'acord amb la definició clàssica de Max Weber: "una comunitat que reivindica per a si, amb èxit, el monopoli de la violència física dins d'un territori determinat“ • Règim és model d'organització del poder que adopta un Estat subordinant al seu monopoli totes les institucions que el formen • Sistema és un conjunt complet d'institucions, grups d'interès (com els partits polítics, sindicats, lobbies, moviments), les relacions entre les institucions i les normes polítiques i valors que regeixen les seves funcions
L’anaciclosi • La primera teoria dels règims es forma en l'antiguitat i arriba de la mà de Plató, Aristòtil i Polibi la seva formulació més acabada: la anaciclosi. • Aristòtil va classificar els règims d'acord al nombre de governants: el govern d'un es diria monarquia, el d'uns quants, aristocràcia, i el de tothom, democràcia. • La anaciclosi és també una primera teoria del canvi de règim ja que considera que hi ha formes pures (monarquia, aristocràcia i democràcia) i corruptes (tirania, oligarquia i oclocracia) de govern. Les primeres sempre s'acaben corrompent en les segones
Classificació dels règims • Els règims polítics es poden classificar de moltes maneres: presidencials o parlamentaris, monàrquics o republicans, confessionals o laics, etc. • La principal distinció però que defineix l’evolució recent dels règims polítics es troba marcada per un fet: la democratització. • Els règims polítics es poden classificar doncs d’acord amb el criteri bàsic: democràtics/no-democràtics (o autocràcies).
Democràcies • La democratització del món és un fet evident, tot i les evidents limitacions de les democràcies realment existents. • La democratització fa que els règims polítics, tan si són democràtics com si no, s’hagin de definir en funció de la democràcia
Autocràcies • Els règims no democràtics es diuen autocràcies. • Les autocràcies poden ser, bàsicament, de tres tipus: totalitarismes, autoritarismes i sultanats