LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL

1. LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL Les necessitats en telecomunicacions a l’empresa actual Casa Llotja de Mar 18 de juny de 2004

2. CASOS QUOTIDIANS (a estudi): Tinc una empresa de distribució que té una flota de 20 vehicles que es mou cada dia per l’àrea metropolitana de Barcelona i que fa la distribució de mercaderies des de la zona del Vallès. A la seu social treballen 5 persones i tenen un centre d’atenció telefònica petit on processen les comandes i les introdueixen als TPV que porten els conductors, els repartidors i els responsables dels magatzems mòbils. Els camions porten un petit stock de seguretat per si reben comandes en línia i poden, segons la seva ruta, distribuir i cobrar les comandes. L’empresa està preocupada per poder saber en línia com van les vendes i com està l’stock. L’empresa, amb les dades que, a hores d’ara, fa de manera convencional, consolida els comptes, compra, aprovisiona i paga els proveïdors i els treballadors. Com va l’empresari? Què puc fer per tal d’integrar les telecomunicacions? Què necessito? Una altra empresa té la necessitat de canviar el model de treball per tal d’incorporar les telecomunicacions, ja que la gran majoria de la seva activitat es dur a terme mitjançant l’exportació de la seva producció. Els seus clients parlen en d’altres idiomes i cada vegada més comencen a trucar sense parlar ni anglès ni francès. Van apostar pel tema Internet però tenien problemes, ja que la seva pàgina web no s’actualitzava amb prou dinamisme. Un company de feina m’ha comentat que ell ja fa totes les transaccions via mòbil. Li vaig comentar que m’agradaria poder fer alguna cosa semblant dins de la meva empresa de comercialització de serveis de subcontractació. De totes maneres, penso que he d’esperar que els temes de les aplicacions siguin una realitat abans jo pugui invertir-hi. Més val ser el segon i fer-ho bé que el primer i que tot se’n pugui anar en orris. Som una gran empresa comercial. Com que els nostres agents estan al carrer, necessitem que estiguin connectats. Cada cop que m’arriba la factura de telefonia mòbil, com a empresari, m’agafen ganes de facilitar-los targetes perquè truquin des dels telèfons del carrer. És possible abaratir la meva factura? Des de fa tres anys tenim gent treballant a casa seva. Aquesta gent, els quals fan una valuosa tasca, tenen les seves pròpies connexions i reivindiquen que les incorporem com a connectivitat a la nostra empresa. M’han parlat de solucions, com ara la XPV, etc. Què és això? Realment serà segur? És molt car? els problemes ja són quotidians

3. QUÈ HEM VIST FINS ARA • Ja hem vist la visió des del punt de vista del: • Sector de les telecomunicacions: • 2.500 M€ de facturació. • L’empresari: • - Costos d’explotació: creixement i retorn de les inversions en la matèria. • - Evolució del seu departament d’informàtica respecte a les telecomunicacions. • - El departament de compres no està especialitzat en temes de telecomunicacions. • Dels operadors de telecomunicacions (que també són empreses) • - La quota de mercat treta de l’operador dominant és ínfima (82% respecte al 18%). • - Les infraestructures són costoses i, com a empreses, han de rentabilitzar les seves inversions. • - Les seves ofertes són molt complicades i no adreçades a la comprensió. • - Manca especialització a les empreses. • El mercat • - Breu memòria històrica. • - Breu visió de futur.

4. SITUACIÓ: MARC DE REFERÈNCIA Expansió del sector Canvis en la configuració del sector Evolució Tecnològica Canvis en el comportament dels agents del sector Globalització Competència Liberalització Canvis en l’entorn Globalització Competència Liberalització Causes Efectes Conseqüències

5. ORÍGENS: LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR “ LIBERALITZACIÓ TOTAL DE LES TELECOMUNICACIONS ” 1/12/1998 3a LLICÈNCIA DE TELEFONIA FIXA (UNI2) 1998 1998 3a LLICÈNCIA DE TELEFONIA MÒBIL (RETEVISION MÓVIL) 1997 2a LLICÈNCIA DE TELEFONIA FIXA (RETEVISIÓN) 1996 LIBERALITZACIÓ DEL LLOGUER DE LÍNIES (llicència a Retevisión) AIRTEL: SEGONA LLICÈNCIA DE TELEFONIA MÒBIL 1994 1993 SERVEI DE DADES

6. Important desacceleració a partir de 2001 El sector ha estat font de moltes notícies a causa de la seva desacceleració i per la seva relació amb la crisi de les empreses d’Internet. D’alt creixement, pes i potencial Sector amb un pes econòmic i un potencial molt important amb taxes de creixement properes al 20% en l’últim decenni. Un “motor” de l’economia mundial Ha estat el sector que ha actuat com a motor del creixement de l’economia mundial en l’última dècada. Un “motor” de l’economia europea El sector de les telecomunicacions en l’economia europea supera en importància, pel seu volum, a sectors tan importants com el dels fabricants d’automòbils. Els equips de telecomunicacions El creixement del subsector d’equips de telecomunicacions ha arribat a un creixement del 147% entre 1997 i 2001. Però el 2001 aquest subsector va decréixer un 0,7%. Els seus futurs reptes Un dels grans reptes és demostrar que té la capacitat de creixement dels últims anys. L’European Information Observatory (EITO) aposta per un moderat optimisme i valora el seu potencial de creixement en un 6% en els exercicis 2003 i 2004. L’origen dels problemes Des de 2001 el ritme de creixement del sector ha baixat de forma accentuada. empitjorament del clima econòmic estatal i internacional. disminució d’inversions. retard a engegar importants projectes tecnològics. Tercera generació de mòbils. Televisió digital terrestre. Ràdio digital. QUÈ ES DIU DEL SECTOR

7. ESTRUCTURA DEL SECTOR Una de les dificultats més grans és la delimitació del sector a causa del seu dinamisme i de la seva vinculació amb d’altres sectors que determinen les seves regles de comportament i les característiques econòmiques, legislatives, socials, tecnològiques i industrials. Visió per actors: PTT o empresa participada Indústria d’equips i terminals Institució Reguladora (IR) Operador de Xarxa (OX) Indústria d’Equips i Terminals (IET) Usuaris Usuaris (U) Proveïdors de Serveis (PS) EN MONOPOLI MODEL LIBERALITZADOR DEL SECTOR Condicions d’utilització Aplicació Valor afegit Serveis Infraestructures

8. VoIP Conver- gència fix-mòbil AI AD GSM UMTS ISP ASP Continguts Continguts Bàsic Mòbil Internet WH Distribuïdor Senyal Op.Inf. Equipaments Univers. Telefonia Dades Audiovisual Altres ESTRUCTURA DEL SECTOR (i II) La visió per subsectors: La visió de futur: • Expectatives en el mercat espanyol i europeu. • El sector es troba en un cicle de llarg creixement i aquest període de retallalladas s’ha de considerar com un ajust imprescindible de curta duració. • El sector manté un alt poder de creixement a mitjà i llarg termini.

9. FORTALESES Caràcter emprenedor Qualificació professional Importants infraestructures de suport Alt nivell de qualitat i gestió Diversificació empresarial DEBILITATS Manca de professionals Atomització empresarial Poca I+D bàsica Necessitat d´inversió contínua / obsolescència Dependència dels grans projectes i obres públiques DAFO OPORTUNITATS • Alt potencial de creixement • Promoció de la societat de la informació • Nous nínxols de mercat • Desenvolupament tecnològic • Especialització de les PIME AMENACES • Incertesa en el desenvolupament de la societat de la informació • Deslocalització productiva i de centres de decisió • Reptes legals de l’ús de les noves tecnologies

10. L´IMPACTE DE LES TELECOMUNICACIONS -> CANVI Els canvis obliguen els operadors a adaptar tant la seva organització com les seves infraestructures. CANVIS A LA XARXA • Serveis basats en xarxa convergent IP CANVIS A L’ORGANITZACIÓ CANVIS COMERCIALS • Redefinició d´estratègies i plantejaments tàctics • Gestió de canvis organitzatius: adquisicions, aliances, etc. • Integració de processos i infraestructures • Àmplia base de clients • Disminució de preus • Ampliació del catàleg de P/S • Visió global de les operadores: provisió general de serveis

11. Capacitat “downstream” 20 Mbps(3.3MHz-6.5MHz)a HDTVc Aprendizaje a distancia con presencia continua Radiodifusión digital 6 Mbps(1MHz-2MHz) VOD Juegos interactivos 1.5 Mbps(250KHz-500KHz) Imágenes médicas Vídeoconferencia de alta calidad Música bajo demanda 384 kbps(64KHz-128KHz) Radio FM Vídeotelefonía 128 kbps(21KHz-96KHz) Accesos LAN 64 kbps(10KHz-21 KHz) Telefonía/Fax 64 kbps(10KHz-42KHz)b 128 kbps(21KHz-192KHz) 384 kbps(64KHz-256KHz) 1.5 Mbps(250 KHz-1 MHz) Capacidad “upstream” Font: A.T. Kearney analysis; Video Dialtone Systems; International Engineering Consortium; CED. CANVIS D’HÀBITS Necessitat d’amplada de banda: El mercat d’Internet/Dades augmenta per sobre del de veu tradicional: Font:CSELT

12. Clients Empresa Mercat Direcció De Producció Direcció De Vendes Proveïdors Operacions QUÈ ES FEIA? Li preocupa a l’empresari? SÍ, en totes les instàncies

13. Operador Operador Clients Operador Empresa Mercat Món Operadors Operador Direcció De Producció Integr. Direcció De Vendes Proveïdors Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Operacions Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Integr. Món Integradors QUÈ ES FA? Li preocupa a l’empresari? No, en primera instància Li preocupa a l’empresari? Sí, en totes les instàncies

14. Clients Empresa Mercat i comm Direcció de Telecom I Organització Unitats de negocis Proveïdors Operacions QUÈ S’HA DE FER? Operador Operador Món Operadors Integr. Operacions Món Integradors Món Telecomunicacions

15. EL FUTUR DE L’E-MÀRQUETING El futur de l’e-màrqueting: El nou enfocament de l’e-màrqueting: Font: Gartner Research

16. LES 10 PROPOSTES D’ACCIÓ Les necessitats en telecomunicacions són un servei bàsic: com fer d’elles un ús extensiu a les empreses catalanes? Casa Llotja de Mar 18 de juny de 2004

17. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS • Reordenació de les telecomunicacions a la Generalitat de Catalunya. • Crear la Taula de les Telecomunicacions. • Canvi de concepte en telefonia bàsica. • Canvi de ritme en telefonia mòbil: afavorir, des de la Generalitat de Catalunya, una aliança amb tots els municipis per afavorir el desplegament efectiu de la telefonia mòbil de 2a i 3a generacions. Crear el segell de qualitat als municipis com a mesures de protecció dels ciutadans. Crear una aliança en els fabricants de continguts mòbils. • Liderar Internet: Fer de la Generalitat de Catalunya el motor de l’administració electrònica amb un projecte realista i motivador per als usuaris i les altres administracions. • Motivar el canvi a la ràdio digital de forma transparent. Revisió de l'ús de l’espectre i de la concessió de les llicències en ràdio convencional. És necessària la migració a la ràdio digital. • Liderar la realitat del canvi a model de televisió digital: escurçar l’esquerda tecnològica reduint l’any de posada en marxa de la TDT (2012). Fer de Catalunya el líder en continguts interactius que puguin exportar-se a la resta d’Europa. Fer campanyes de sensibilització social. • Respostes per a una societat sensibilitzada pel soroll: dins del codi tècnic de l’edificació, fer que es realitzin mesures in situ per acomplir nivells relatius i absoluts d'acústica de les llars. • Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques que passin pels professionals competents i finalitzin amb les inspeccions de les ECA. • Fer realitat l’entrada del Nou Espai Europeu d’Educació Superior que tendeixi als tres anys en telecomunicacions.

18. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 1. Reordenació de les telecomunicacions a la Generalitat de Catalunya • La REORDENACIÓ DE LES TELECOMUNICACIONS A LA GENERALITAT DE CATALUNYA passa per: • Aconseguir el traspàs de competències plenes en l'àmbit de les telecomunicacions. • La creació de la Conselleria de Telecomunicacions, Indústria i Societat del Coneixement. • Integrar-hi els organismes: • legislatius en matèria de telecomunicacions. • d’ajut al desenvolupament de les xarxes de producció, transmissió i distribució. • de relació interconselleries en matèria de telecomunicació. • d’impuls de projectes estratègics en matèria de telecomunicació i societat del coneixement. • Estructurar-la en els àmbits de projecció i d’importància per a Catalunya: infraestructures, cadascuna amb uns organismes propis que permetin l’assegurament de les fites a curt i mig termini. • La nova Conselleria tindrà dotació pressupostària i recursos per fer realitat, a curt termini, les fites concretes marcades.

19. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 2. Crear la Taula de les Telecomunicacions • La CREACIÓ DE LA TAULA DE LES TELECOMUNICACIONS passa per: • Crear la Taula de les Telecomunicacions amb la presència de les administracions (nacional, comarcal, local, etc.), els col·legis professionals, els operadors,els usuaris, etc. i com a òrgan d’assessorament amb veu i capacitat de decisió. • Dotar-la de pressupost i d‘interlocució dins el Parlament i amb el Govern.

20. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 3. Canvi de concepte en telefonia bàsica • El CANVI DE CONCEPTE EN TELEFONIA BÀSICA passa per: • Ordenar els operadors existents apostant pels que tinguin una aposta decidida per Catalunya. • Crear organismes d’incentivació de desplegament de xarxes de distribució que en permetin l’arribada en 4 anys a tot el territori català. • Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en INFRAESTRUCTURES COMUNES DE TELECOMUNICACIÓ (ICT) com a única forma d’aconseguir la plena arribada de la banda ampla, la televisió i la telefonia. Només és possible aconseguint que els ajuntaments donin les seves llicències d’obra amb el projecte de telecomunicacions i la Generalitat, la cèdula d’habitabilitat amb la certificació que asseguri que els nivells de senyal són els correctes per rebre tots tres serveis universals. • Fomentar, mitjançant la reglamentació, el desplegament de xarxes d'accés compartint les canalitzacions que reculli la ICT PÚBLICA amb plenes competències per als professionals de les telecomunicacions. • Necessitat d’incentivar, en els habitatges vells, la creació de les INFRAESTRUCTURES (ICT RENOVE) que permetin l’arribada de les telecomunicacions de manera conjunta amb la resta de serveis de telecomunicacions. • Ordenar les inversions públiques en carreteres, autovies, aeroports, etc. per contemplar els espais necessaris per portar les telecomunicacions. Les inversions han d’estar superposades per la nova Conselleria. • Reordenar el Concurs de Telefonia Bàsica de Sanitat i Ensenyament. • Crear organismes reguladors dels lloguers dels actius de la Generalitat. • Generar un PLA ESTRATÈGIC NET, d’acord amb els operadors, sobre les seves inversions adaptades al que necessita el país, amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

21. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 4. Canvi de ritme en telefonia mòbil • El CANVI DE RITME EN TELEFONIA MÒBIL passa per: • Manca de diàlegs entre administracions per facilitar els desplegaments i canvi de la visió dels operadors en els seus desplegaments per ajudar a que la població percebi que els desplegaments no són ’en contra seva’, mitjançant la cura del medi ambient: la compartició d’emplaçament i les mimetitzacions de les antenes. • Crear plans locals als ajuntaments que els ajudin a comunicar a la societat que estan sota un paraigua de seguretat: SEGELL DE QUALITAT com a mesura de comunicació de la protecció dels ciutadans. • Impulsar la 3a generació sota les premisses de continguts catalans de l’administració i de l’arribada des de tots els punts del territori. • Ordenar els desplegaments dels operadors existents apostant pel que tingui una prioritat decidida per Catalunya. • Crear EL CLÚSTER DE LA MOBILITAT, que englobi tots els actors ja existents. Fer aliances internacionals per exportar solucions i investigadors. • Fer comunicació ciutadana, amb els consumidors, sobre les utilitzacions del mòbil. • Crear organismes reguladors dels lloguers dels actius de la Generalitat. • Generar un PLA ESTRATÈGIC CEL·LULAR clar, d’acord amb els operadors, sobre les seves inversions adaptades als punts anteriors amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

22. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 5. Liderar Internet des de la Generalitat de Catalunya • INTERNET DES DE CATALUNYA passa per: • Fer de la GENERALITAT DE CATALUNYA EL MOTOR DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA amb un projecte realista i motivador per als usuaris i les altres administracions. La Generalitat de Catalunya ha de liderar l’arribada d’ Internet a Catalunya mitjançant la gestió i tramitació dels usuaris catalans: demanar metge, pagament d’impostos, canvi de padró municipal, etc. La igualtat d’acció des d’un ciutadà llunyà i un proper ja no serà un problema -> tot està a prop. • Aquesta arribadas’ha de realitzar en conjunció amb el desplegament de la banda ampla. • La incentivació de les empreses de continguts, i no de xarxes, ha de ser una de les prioritats destacades. • Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació (ICT). • La investigació universitària en aquest àmbit s’ha de potenciar perquè les investigacions es facin en xarxa a nivell català conjuntament amb la seva aportació europea. • Revisar el concurs dut a terme per la Generalitat sobre Educació i Sanitat. • Recolzar l’Agència de Qualitat a Internet (IQUA) i dotar-la dels recursos necessaris i suficients perquè sigui un referent. • Generar un PLA ESTRATÈGIC DIGITAL amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

23. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 6. Motivar el canvi a la ràdio • La MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA RÀDIO DIGITALpassa per: • La ràdio digital ha de ser una aposta de futur i de present mitjançant la reducció dels temps de la seva posada en marxa i de la comunicació als ciutadans perquè canviïn els seus receptors, equipaments i infraestructures en terminis que ajudin a posicionar Catalunya com el primer país europeu a gaudir de totes les emissions migrades. Fer que l’apagada analògica sigui una realitat amb plens continguts abans del 2012. • Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació (ICT). • Cal assegurar la correcta percepció de totes les freqüències a qualsevol lloc de la geografia catalana amb mecanismes d’ inspecció. • La concessió de freqüències s’ha de dur a terme amb transparència i maduresa des d’un organisme autònom i sota control del Parlament: Consell d’Audiovisual de Catalunya. • Generar un PLA ESTRATÈGIC RÀDIO amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

24. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 7. Liderar la realitat del canvi a model de televisió digital • La MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA TELEVISIÓ DIGITALpassa per: • La televisió digital terrenal ha de ser una aposta de futur i de present mitjançant la reducció del temps de la seva posada en marxa i de la comunicació als ciutadans perquè canviïn els seus receptors, equipaments i infraestructures en terminis que ajudin a posicionar Catalunya com el primer país europeu a gaudir de totes les emissions migrades. Fer que l’apagada analògica sigui una realitat amb plens continguts abans del 2012. • Liderar la realitat del canvi a model de televisió digital . • Escurçar l’esquerda tecnològica reduint l’any de posada en marxa de la TDT (2012). • Fer de Catalunya el líder en continguts interactius que puguin exportar-se a la resta d’Europa. • Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació (ICT). • Cal assegurar la correcta percepció de totes les freqüències de televisió a qualsevol lloc de la geografia catalana amb la inspecció i els plans de desplegament que assegurin la millor recepció possible i viable. • Fer CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ SOCIAL. • Generar un PLA ESTRATÈGIC TELE amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

25. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 8. Respostes per a una societat sensibilitzada pel soroll • Les RESPOSTES PER A UNA SOCIETAT SENSIBILITZADA PEL SOROLL passen per: • Legislar, dins del codi tècnic de l’edificació i dels decrets a aquest, sobre els nivells de certificació i mesures necessàries per garantir la qualitat de vida. • Assegurar la mesura in situ per tècnics competents en matèria d’acústica per acomplir nivells relatius i absoluts d'acústica de les llars que assegurin nivells de seguretat de les persones i de qualitat de vida. • Assegurar que les noves indústries amb nivells de soroll per sobre de la normalitat a causa dels seus processos industrials acompleixin les mesures reductores, ja sigui per actuacions intrínseques com extrínseques. • Assegurar que no es donin les condicions administratives per crear noves infraestructures, indústries, etc. sense el compliment total dels nivells adequats. • Assegurar que aquells que duguin a terme les mesures estan capacitats per realitzar-les amb els aparells plenament en vigència. • Fomentar accions de mesures i de control de la contaminació acústica amb accions reductores, si són precises. • Generar un PLA ESTRATÈGIC SO amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.

26. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 9. Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques • Els CANVIS DE MODEL EN EMISSIONS RADIOELÈCTRIQUES: • Fer que el desplegament de les antenes de telefonia mòbil acompleixi els límits màxims permesos a la legislació mitjançant els tècnics formats per a aquesta matèria. • Mentre que a l’Estat els competents són els professionals de les telecomunicacions (enginyers i enginyers tècnics de telecomunicació), a Catalunya són les EAC les que ho fan. • Que es faci un SEGELL DE QUALITAT local perquè els ajuntaments tinguin mecanismes per comunicar al ciutadà que s'estan certificant les seves instal·lacions amb antenes i que estan dins dels límits fixats. • Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques des de les EAC. • Generar un SEGELL DE QUALITAT (per ex. banderes blaves) que ajudi a no aturar els desplegaments i que reculli la sensibilització dels ciutadans.

27. LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS 10. Fer realitat l’entrada del Nou Espai Europeu d’Educació Superior Aplicació dels criteris de la Directiva Professional: Atribucions professionals Enginyeria tècnica (llei 12/86) 3U + 4E 4U + 3E Reconeixement professional: experiència professional + suplement al diploma Direct. enginyeria Itinerari reconeix. Nou enginyer 4U + 3E 4U + Màster + 2E 4U + Doctor + 2E Accés Intercanvis Reconeixement professional A PETICIÓ DE INTERESAT Reconeixement professional: experiència professional + suplement al diploma Enginyer (lleis per branques) 4U + 3E 5U + 2E 6U + 2E Direct. enginyeria Itinerari reconeix. L’enginyer i enginyer tècnic continuaran existint amb les seves actuals atribucions. L’enginyer tècnic serà assimilable a l’enginyer homologable europeu. L’enginyer serà assimilable al màster europeu. Els processos de reconeixement professional i d’acreditació s’han d’articular de forma molt similar a allò ja establert per als professionals de la Unió Europea. En aquest procés, un títol de reconeixement professional, posterior al títol universitari, el concedeix el Govern a través dels col·legis professionals, entitats de Dret Públic.