Ètica i deontologia professional 12 de març de 2003

1. Ètica i deontologia professional12 de març de 2003 Pla de la classe • Tema 6. L’ethos professional docent (final) • Presentació de textos • Pel.lícules: El Club de los Poetas Muertos (Weir), El río de la vida (Redford), etc. • Comentaris sobre l’examen final Etica i deontologia professional

2. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent • La importància de la moral i la secundarietat dels codis • L’estudi específic de l’ethos professional de l’ensenyament • Les virtuts professionals bàsiques • Les virtuts professionals superiors Etica i deontologia professional

3. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent Quadre de les virtuts docents Les bàsiques són el suport elemental per a l’acció docent (condicions per a...) i les superiors es refereixen directament a la realització didàctica. La virtut teòrica, un cop ben adquirida, es converteix en hàbit Etica i deontologia professional

4. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent 3. Les virtuts professionals bàsiques Virtuts de la resistència: • el professor s’ha d'enfrontar amb les dificultats per una motivació intrínseca, no pels resultats que pot obtenir. La virtut el fa no deturar-se en “efectes parcials”: ni s’alegra massa del que surt ni s’entristeix pel que costa; sempre s’esforça • el secret de la seva eficàcia no és l’habilitat didàctica (depèn molt de l’alumne): defuig d’una presumpció o ambició excessives • això és magnanimitat: avui dia es diria altruisme o abnegació • com la finalitat formativa és llunyana i no fàcil, l’ànim es pot entristir. Cal la longanimitat, que avui dia s’anomena constància, perseverança... • hi ha una virtut que conserva la raó de bé davant la tristesa: la paciència Etica i deontologia professional

5. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent 3. Les virtuts professionals bàsiques Virtuts de la moderació: • sempre hi ha dificultats a les feines: pel caràcter eminentment pràxic de l’educació afecten més directament a la persona • el docent necessita un reforç interior i un sentit de sí mateix: una harmonia que el protegeixi del descontrol de la seva pròpia sensibilitat • cal conèixer la realitat pròpia: això és la humilitat, avui dia autoestima (coneixement realista, apreciar-se justa i moderadament) • cal tenir afany d’aprendre, desig de conèixer. Abans es deia estudiositat: l’afany de conèixer, que volem inculcar als alumnes, ha de ser viscut pel professor • en l’aspecte exterior són molt importants la simpatia i l’afabilitat: faciliten l’aprenentatge. Cal tenir energia humana, perquè cal singularitzar el tracte, enfrontar-se amb situacions complicades...: per això cal una irritació controlada, una mansuetud... que avui dia podem anomenar tolerància Etica i deontologia professional

6. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent 4. Les virtuts professionals superiors Virtuts de la justícia: • la justícia exigeix considerar l’altre no com a persona sinó com individu: es basa en la igualtat • ara bé, hi ha una espècie eminent de justícia, que rectifica la justícia legal, i que permet superar les contradiccions entre la lletra i l’esperit. Un exemple n’és la equitat: permet atendre la diversitat personal • també és important la veracitat, que és més que la sinceritat. La veracitat és fer sempre la veritat (no és només ser honest o tenir intenció de dir la veritat), és “ser sincer no només en les paraules sinó en la vida” • es realitza també com a rectitud: és la justícia en la intenció de l’agent. Serà essencial en les etapes de l’adolescència i la joventut. Cal mostrar un obrar recte en tot (per exemple, rectificant els errors si els cometem) Etica i deontologia professional

7. ApuntsUnitat 6: L’ethos professional docent 4. Les virtuts professionals superiors Virtuts de la prudència: • és una virtut difícil perquè culmina les altres: són jeràrquiques (la temprança, juntament amb la fortalesa, i amb la lluita per la justícia permeten arribar a la cabdal) • cal tenir capacitat d’improvisació: la resposta ràpida i encertada és la solèrcia, avui dia dita perspicàcia (capta la situació amb un cop d’ull i pot prendre la decisió adequada) • s’ha de tenir capacitat d'escoltar i de rebre consells: això és l’antiga docilitat, que ara podem anomenar com capacitat d’atenció (cercar la integració de sensibilitats, deixar-nos dir les coses, coneixement real). • Convé adquirir les bones opinions dels altres, que no suposen un atac a l’autonomia dels individus. Un consell no és una ordre, que obliga a l’acció, sinó que enforteix la decisió personal (s’és lliure en raó de la voluntat subjectiva) Etica i deontologia professional

8. Ètica i deontologia professionalGener-març 2003 Etica i deontologia professional