Download
slide1 n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
l'Espanya del segle xix PowerPoint Presentation
Download Presentation
l'Espanya del segle xix

l'Espanya del segle xix

141 Views Download Presentation
Download Presentation

l'Espanya del segle xix

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. l'Espanya del segle xix

  2. INDEX REVOLUCIÓN LIBERAL: -La guerra carlina. -Les reformes progressistes. -La regència d’Espartero. LA ETAPA ISABELINA: -El liberalisme moderat.

  3. REVOLUCIÓ LIBERAL(1833-1843) La guerra carlina:

  4. A la mort de Ferran VII, la seua filla Isabel que només tenia tres anys, era la heredera. La gent més absolutista va donar suport al germà de Ferran, que era Carles. Per a defensar les drets de la seua filla, sa mare Maria Cristina, es va posar en compte de la seua filla, fins que fora major d'edat per a governar. Ella va buscar suport en els liberals.MARIA CRISTINA FERRAN VII ISABEL II

  5. En tot lo que va passar, es va formar una guerra civil entre absolutistes (carlistes) i liberals (isabelines). Els partidaris del carlisme: Eren la noblesa, clero i agricultors del nord-est espanyol, defensaven l’Antic Règim, que era la monarquia absoluta, conservació d’un sistema legal particularista (furs) i formes de propietat tradicional de la terra. Partidari del carlisme

  6. Els isabelins: presentaven un conglomerat d’interessos. La mateixa monarquia i la noblesa cortesana tenien interés de la defensa del tron i dels seus privilegis però van veure en la unió amb el s sectors liberals l’única manera d’enfrontar-se al carlisme. Es van unir a Isabel la burgesia, les classes populars i alguns agricultors, que eren partidaris de les idees del liberalisme, com la monarquia constitucional, llibertat de la propietat, etc.

  7. On va ser més important la insurrecció carlina va ser al PaísBasc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. Però els carlins no van fer res, l'exèrcit liberal va imposar el seu domini. Al final el Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llarg de quasi tot el segle XIX.

  8. Les reformes progressistes:

  9. Els liberals estaven dividits en dos grups:

  10. Durant la guerra carlina , Maria va fer un govern liberal per a tindre el suport dels liberalistes . • Primer es va fer amb els moderats, però una sèrie d’alçaments militars i populars, van forçar a cridar els progressistes al govern. 3. Entre 1835-1837 els progressistes amb Mendizabal van fer un règim liberal. Un conjunt de lleis van fer la dissolució del règim senyorial la desamortització del clero i dels ajuntaments

  11. 4. Aquest procés va finalitzar amb la Constitució del 1837 que va fer un període llarg de monarquia parlamentaria. Aquest text reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals però acceptava el paper moderador de la corona i el sistema electoral era censatari .

  12. La regència d'Espartero

  13. En 1837 els moderats amb el suport de Maria Cristina van accedir al govern i van donar un gir conservador al procés de la revolució liberal. Va haver un moviment d’oposició, que es va veure obligada a abdicar al 1840.

  14. El progressista general Espartero va ser nomenat regent però les mesures lliurecalvistes el van perjudicar molt i bona part del país estava en contra d’ell. • L’any 1843 Espartero va dimitir, com Isabel II era major d’edat les corts la van proclamar reina.

  15. L’ETAPA ISABELINA El liberalisme moderat:

  16. Durant el regnat d'Isabel II va estar el Partit Liberal Moderat, amb excepcions breus amb el suport de la monarquia. En questa etapa va consolidar el liberalisme a Espanya amb caràcter conservador i centralista. Van imposar el sufragi censatari gran intervenció de la corona en la política i limitació de llibertats. L'exèrcit va tenir una gran influència perquè tots el grups recorrien per intentar aconseguir el poder i l'administració d'Espanya va configurar de manera centralista i autoritària. Nou règim amb el suport dels grups poderosos: aristocràcia, Església i burgesia conservadora. Acceptaven el nou ordre liberal per frenar el carlisme, volien mantenir intacte el seu predomini social i allunyar el poder dels sectors progressistes i populars. LA DÈCADA MODERADA

  17. L'ACCIÓ DEL GOVERN Durant els primers deus anys de la majoria d'edat d'Isabel II i sota els impulsos del general Narváez, es va promulgar la Constitució del 1845 que establia un sufragi molt restringit i la sobirania compartida entre les Corts i el rei. Va firmar un Concordat amb la Santa Seu que configurava un Estat confessional. L'administració estatal i municipal va ser reorganitzada des d'una òptica uniformista i centralitzada , van enfortir els governs civils i militars en cada província. Només el País Basc i Navarra van conservar els antics drets forals, davant del temor del carlisme. Reformes moderades com la hisenda, va centralitzar els impostos a mans de l'Estat i l'elaboració d'un Codi Penal (1851) que va unificar tot els lleis anteriors. Va dissoldre la Milícia Nacional i van crear la Guàrdia Civil (1844)‏ Creacióde la Guardia Civil Narváez

  18. En 1854 va triomfar un militar, Vicálvaro, amb el suport de progressistes i moderats descontents que havien fundat la Unió Liberal dirigida pel general O'Donnell. Entre 1854 i 1856 (Bienni Progressista) els progressistes d'Espartero van voler restaurar els principis del règim constitucional del 1837 i van dur a terme reformes econòmiques. Madoz va portar a terme una nova desamortització, que va afectar els béns dels ajuntaments i va impulsar la construcció del ferrocarril. DEL BIENNI PROGRESSISTA A LA CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ Madoz O'Donnell

  19. L'ultima etapa d'Isabel II (1856-18686) va ser d'alternança en el poder entre els moderats i la Unió Liberal. Va impulsar una política colonista, que va tenir el màxim exponent en la Guerra d'Àfrica. En l'interior, l'actuació del govern va ser molt autoritària i va exercir una repressió molt forta. L'oposició del règim va anar en augment i van sorgir nous grups polítics: - Demòcrates: Defenien el sufragi universal masculí - Republicans: Advocaven per l'abolició de la monarquia