Download
6 societat i moviments socials al segle xix n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
6. Societat i moviments socials al segle XIX PowerPoint Presentation
Download Presentation
6. Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX

117 Views Download Presentation
Download Presentation

6. Societat i moviments socials al segle XIX

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. La societat pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans caracteritzada per 6. Societat i moviments socials al segle XIX formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme) la societat és majoritàriament rural experimenta dissolució dels estaments privilegiats implica canvis importants malgrat que constitució de grups socials segons riquesa desenvolupament d’una cultura urbana com són són alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social degut a caracteritzada per petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els mitjans props burgesia el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les ciutats de >50.000 hts acumulen el 12% de població total vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de benestar material, estima pel progrés i la democràcia 6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat distingim alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital estranger que concentren porta a classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc. formen artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans classes populars nou grup dirigent distingim pagesos (petits props, jornalers, arrendataris) riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però no immobilista caracteritzat per proletariat: condicions de vida i treball dolentes

  2. Els treballadors industrials pateixen 6. Societat i moviments socials al segle XIX una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball tendeixen a destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona, Madrid i Málaga (1854) actuar socialment des d’un principi els porta a caracteritzades per mutualitats o societats de socors mutus (legals des de 1839) mitjançant • habitatge poc digne • dieta desequilibrada • jornades llargues • accidents freqüents • treball infantil • necessitat de beneficència (atur o malaltia) • elevat índex de mortalitat i poca esperança de vida destaca associacions culturals i recreatives (Catalunya, València, Salamanca, Madrid) 6.5. Les primeres organitzacions obreres influïts per destaca il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857) seran Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (1840), que es difon per altres ciutats provoca socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830: Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona]) • vagues anys 1840-3 (govern Espartero) fins que els patrons aconsegueix la prohibició • ampliació i radicalització aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral) desenvolupa partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del Bienni una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació, augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció social, ... premsa obrera, que difon les noves ideologies lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861 acompanyat cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics (Manresa)

  3. L’actuació del moviment obrer espanyol es veu facilitada per 6. Societat i moviments socials al segle XIX revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació nou règim de llibertats canvia destaca predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment de quintes i consum, ...) durant el Sexenni revolucionari augmenta fins al degut a durant la Primera República constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que integra la Federació de les Tres Classes de Vapor destaca la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli • Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes de Vapor (jornada de deu hores) • Andalusia: motins i ocupacions de terres • arreu: participació al moviment cantonalista 6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-74) manifestada en promou constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT aprova Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona) tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària, cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici adopta seguit expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya, reconeguda per l’AIT Congrés de Zaragoza (IV-72) el qual confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica Congrés de Córdoba (XII-72)

  4. FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix • 1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud • 1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència sindical reformista • aparició i desenvolupament de grups d’acció directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897 • organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT) L’acció obrera 6. Societat i moviments socials al segle XIX formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les noves: el terrorisme anarquista i la vaga general es divideix en corrent anarquista utilitzant conflictes socials importants (1881-2, 1889-92) • 1872: fundació del PSOE (clandestí) • contactes amb Les Tres Classes del Vapor • 1881: actuació legal • 1888: refundació del PSOE i fundació de la UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer) • trencament amb les organitzacions obreres reformistes catalanes degut a la intransigència pactista • dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions • dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp destaca desenvolupa sector marxista 6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900) • 1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers) • Comissió de Reformes Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903) dóna lloc a l’inici del moviment feminista acompanya • - Les Tres Classes del Vapor • agrupa republicans, socialistes, cooperativistes i mutualistes • promou mútues i cooperatives de consum sindicalisme reformista destaca • després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII) • destaquen els Cercles Catòlics, amb forta implantació al nord d’Espanya sindicalisme catòlic • 1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles López i l’espiritista Amalia Domingo) • 1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)