L'Esperanto al segle XXI

1. L'Esperanto al segle XXI • Per què? • per supervivència cultural • per justícia i per democràcia • per emancipació humana

2. Supervivència cultural • Al món hi ha 6500 llengües • 3000 llengües moriran en els propers anys ja que ara es mor una llengua cada dia, gairebé • si no es fa res a final del s. XXI quedaran 500 llengües • Cada llengua és una percepció del món • diferents visions o punts de vista ajuden a trobar solucions • conèixer llengües facilita la intercomprensió

3. Justícia i Democràcia • Cal preocupar-se per la comunicació? • hi ha algú que: • no se n'ha de preocupar • no ha de dedicar temps als idiomes • no s'ha d'esforçar per fer-se entendre • no s'ha de gastar ni un ral per comunicar-se • la majoria hem de: preocupar-nos-en, dedicar-hi temps, esforçar-nos, gastar diners; perintentar imitar una minoria que ocuparà sempre la majoria de llocs de treball on s'exigeix que es domini, a nivell natiu, la llengua d'una minoria que no s'ha de preocupar.

4. Emancipació humana • ¿Es pot aconseguir, realment, amb una llengua ètnica, • volar més enllà dels límits de la llengua i la cultura de naixement, • establir els contactes més directes i sense discriminació amb els altres éssers humans, costums, cultures i mons, • i contribuir així a la formació d'una comunitat transnacional, dins el respecte de tota identitat?

5. Antecedents de l'Esperanto Hi ha hagut un miler d'intents de crear la llengua perfecta, la llengua que havia d'expressar tot el que la ment pot imaginar... “...essent tota paraula idea, el temps d'un llenguatge universal arribarà! Aquesta llengua serà de l'ànima per a l'ànima, resumint-ho tot, perfums, sons, colors...” diu Rimbau, citat per Umberto Eco en el llibre La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, llibre que ell mateix defineix com “la historia d'una utopia en el transcurs de gairebé dos mil anys”.

6. Ludwik Lejzer Zamenhof Zamenhof va néixer el 15-12-1859, a Bialystok (Polònia) -que llavors pertanyia a l'imperi rus. Es va adonar dels conflictes entre les diferents comunitats de la regió, perquè no parlaven el mateix idioma. Jueus (jiddisch), polonesos, russos, alemanys i bielorussos compartien espai però no interrelació. La desconeixença i el recel, que provoquen no comprendre el veí, porten al conflicte intern. A part de ser metge oftalmòleg, era poliglot i estudiós d'idiomes i seguint la història de les llengües construïdes precedents va crear l'Esperanto

7. l'Esperanto – l'èxtasi • El 1887 va publicar la primera gramàtica amb el nom de Lingvo Internacia amb el pseudònim Doktoro Esperanto. • El 1905 tingué lloc el 1r Congrés Mundial d'Esperanto a Boulogne sur Mer. El 1909 el 5è Congrés Mundial es va fer a Barcelona. • El 1908 es fundà la Universala Esperanto-Asocio i el 1910 la Federació Esperantista Catalana.

8. Entrevista al Carles Berga vídeo

9. l'Esperanto – La depressió • El Congrés Mundial de 1914 a París s'hagué de suspendre per l'inici de la 1a Guerra Mundial. • El 14-04-1917 va morir Zamenhof. • Les dues guerres mundials van causar una gran tristesa en el món de l'Esperanto en veure frustrades les esperances de pau i fraternitat. • La dictadura de Primo de Rivera, la guerra d'Espanya i el franquisme van ser un cop baix a l'esperantisme català i espanyol. Els republicans van fer molts comunicats en esperanto durant la guerra. • Stalin, Hitler i Franco van perseguir i assassinar esperantistes i van prohibir l'esperanto.

10. Una història exemplar: Jaume Viladoms Vídeo

11. l'Esperanto – La renaixença • El 1954, la Unesco va reconèixer el valor de l'esperanto per a l'educació, la ciència i la cultura, i el 1985 va recomanar als països membres la difusió de l'esperanto. • Des del 1995, amb la popularització i l'expansió d'Internet, el moviment esperantista ha guanyat una nova força propulsora. El nombre d'articles en Esperanto a la Vikipedio (la Viquipèdia en esperanto), és de 100.000, el 15 juny del 2008, xifres superiors a les de moltes llengües ètniques.

12. L'Esperanto a Vilanova i la Geltrú • Josep Vidal Llopart, des de 1899 al 1905. El 1er esperantista català • Les germanes Teresa i Eulàlia Rosell, des de 1907 al 1939. Mestres i activistes culturals; les autèntiques pioneres • L'escolapi Josep Claramunt des de 1963 al 1970. La renaixença de l'esperanto a VnG • Àngel Rutia, Dolors Andreu i Joan Bruno fins a mitjans dels 80. • Joan Inglada des del 1978 fins avui.

13. Notícies relacionades -1 • L'ONU va declarar l'any 2008 l'Any Internacional de les Llengües. • La Universitat de Rochester de Nova York ensenya l'esperanto. • La policia japonesa està preocupada per les activitats de l'Associació Lliure d'Esperanto a Hokkaido, un grup anti-globalització que està preparant protestes contra la reunió del G-8 en aquesta illa japonesa. La raó: contactes internacionals i llenguatge que no coneixen...

14. Notícies relacionades -2 • Linguamon (la casa de les llengües) ha muntat l'exposició “Un mar de llengües”. • La constatació de Zamenhof sobre les influències lingüístiques en els conflictes interns, les ratifica LINGUAPAX (pau amb les llengües) 125 anys després. El seminari de Linguapax del 3-6-08 diu que des de la 2a Guerra Mundial hi ha hagut al món 17 milions de morts per conflictes bèl·lics interns, causats per disputes que impliquen, d'alguna manera, preferències lingüístiques.

15. Linguamon: Una visió comparativa vídeo

16. Notícies relacionades -3 Sabíeu que a Catalunya es parlen unes 300 llengües? Sabíeu que molts catalans amaguen la seva primera llengua perquè al seu país d'origen està prohibida o marginada? Sabíeu que la paraula enxaneta ve de l'amazic, raqueta ve de l'àrab i barbacoa del taino, la primera llengua que va sentir Colom quan va arribar a Amèrica? Sabíeu que hi ha alumnes que tenen problemes amb les matemàtiques perquè el sistema numeral de la seva llengua no és decimal? Sabíeu que Xile i Finisterre volen dir el mateix? Sabíeu que Kevin i David tenen el mateix significat? El paisatge lingüístic de Catalunya ha canviat espectacularment en els darrers anys, al nostre país hi podem trobar parlants de sami, shwar, inuit, makaa... llengües que nosaltres coneixem com a lapó, jívaro, esquimal, pigmeu, tots ells termes despectius.

17. Notícies relacionades -4 El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades creu que un dels fonaments de la convivència és el respecte i el coneixement de les cultures dels nostres veïns, i per això proposem el curs "Llengües i migracions" a la Universitat d'Estiu Ramon Llull que s'impartirà a la seu de Barcelona els dies 14, 15, 17 i 18 de juliol. El curs està pensat per a professionals de l'ensenyament, serveis socials, ajuntaments, etc., i en ell tractarem tant aspectes teòrics com pràctics de l'acollida. Trobareu més informació sobre matrícula, crèdits, etc. a la web http://www.url.edu/universitatestiu El període d'inscripció acaba aquesta setmana! Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades

18. Resum Esperanto per: Supervivència, justícia, democràcia i emancipació lingüístico-cultural, per aconseguir volar més enllà dels límits de la llengua i la cultura de naixement, establir els contactes més directes i sense discriminació amb els altres éssers humans, costums, cultures i mons, i contribuir així a la formació d'una comunitat transnacional, dins el respecte de tota identitat. Esperanto: La llengua pont internacional i base per a un poliglotisme eficaç.

19. Esperanto estas vídeo

20. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 1 bono rapido longo frato hejmo rido Terminacions: Substantius -oAdjectius -aAdverbis -e bona rapida longa frata hejma rida bo, -na bone rapide longe frate hejme ride = = = = = = bé, bo = = = = = = = = = = = = bé, ben velocitat ràpidament ràpid, -a llargària llarg, -a llargament germà llar, casa riure, rialla fraternal fraternalment domèsticament, a casa domèstic, -a, casolà, -ana rient rialler, -a Fer el bé, ben fet, és bo. Plibono estas malamiko de bono

21. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 2 • bona • longa • alta • granda • juna • dika • utila • facila El prefixmal- indica“el contrari” malbona mallonga malalta malgranda maljuna maldika malutila malfacila = = = = = = = = = = = = = = = = dolent, dolenta bo, bona llarg, llarga curt, curta alt, alta baix, baixa gran petit, petita jove vell, vella gras, grassa prim, prima inútil útil difícil fàcil

22. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 3 El nom dels verbs, l'infinitiu, acaba en-i Canviant laiper una altra vocal, formem substantius, adjectius i adverbis • pensament pensi skribi lerni dormi ami ludi labori flugi vivi pensar escriure aprendre dormir estimar jugar treballar volar viure penso skribe lerna dormo malamo ludo labora fluge viva = = = = = = = = = = = = = = = = = = per escrit d'estudi son odi joc laborable volant viu, viva

23. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 4 • mi estas • mi volas • mi skribas • mi lernas • mi iras • mi legas Terminacions vebals: Present -asPassat -isFutur -os mi estis mi volis mi skribis mi lernis mi iris mi legis era, vaig ser mi estos mi volos mi skribos mi lernos mi iros mi legos = = = = = = = = = = = = = = = = = = seré sóc vull volia, vaig voler voldré escric escrivia, vaig escriure escriuré aprenc aprenia, vaig aprendre aprendré vaig anava, vaig anar aniré llegeixo llegiré llegia, vaig llegir

24. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 5 El sufix -ejo indica“lloc apropiat” • botiga vendi bani lerni fumi libro kuiri ripozi ludo labori trinki vendre banyar aprendre fumar llibre cuinar reposar, descansar joc treballar beure vendejo banejo lernejo fumejo librejo kuirejo ripozejo ludejo laborejo trinkejo = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = banyera escola lloc per fumar llibreria cuina lloc de descans ludoteca lloc de treball bar

25. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 6 • amiga El sufix -ino indica“femení” amiko patro frato onklo avo kelnero reĝo amic pare amikino patrino fratino onklino avino kelnerino reĝino = = = = = = = = = = = = = = mare germà germana tia oncle avi cambrer avia cambrera reina rei

26. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 7 • ĉevalo • bovo • hundo • kato • porko • koko • kapro El sufix -ido indica“descendent, fill” cavall ĉevalino bovino hundino katino porkino kokino kaprino ĉevalido bovido hundido katido porkido kokido kaprido = = = = = = = poltre = = = = = = = = = = = = = = euga bou vedell vaca gos gossa cadell gat gata gató porc truja garrí pollastre, poll gall gallina cabró, boc cabra cabrit

27. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 8 • un bonàs, bon jan El sufix -ul indica“persona” bona ronki bela simpatio stulta kara scienco bo, bona roncar bonic, bonica simpatia estúpid, idiota, estult estimat,estimada ciència bonulo ronkulo belulino malsimpatiulo stultulo karulino scienculo = = = = = = = = = = = = = = un roncaire, roncador una bellesa, preciositat un antipàtic un idiota una, l'estimada un científic

28. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 9 • tablo • bona • ridi • amiko • rapide • hundo • paroli • sane El sufix -eg indica“l'augmentatiu” El sufix -et indica“el diminutiu” taula bo, bona riure amic ràpidament gos parlar sanament tableto boneta rideti amiketo rapidete hundeto paroleti sanete tablego bonega ridegi amikego rapidege hundego parolegi sanege taulassa = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = tauleta bonet, -a boníssim, -a somriure clavar-se de riure mig amic gran amic promptament veloçment gosset gossàs balbotejar, comentar xerrar loquaçment amb salut de ferro amb poca salut

29. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 10 • joguina El sufix -il indica“instrument, eina” ludi skribi labori teni flugi manĝi paroli kovri jugar escriure treballar sostenir, aguantar volar menjar parlar cobrir, tapar ludilo skribilo laborilo tenilo flugilo manĝilo parolilo kovrilo = = = = = = = = = = = = = = = = llàpis, boli, ploma eina, instrument, màquina nansa ala, instrument volador cobert (cullera, forquilla, etc)‏ micròfon, altaveu tapadora, flassada, manta

30. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 11 • skribi • montri • kafo • kamparo • laboro • urbo • korto • bombono • lerni • tabako “composicions - komponaĵoj” = = = = = = = = = = escriure mostrar cafè camp treball,feina ciutat pati,badiu caramel aprendre tabac tablo fenestro paŭzo domo tempo estro pordo skatolo libro vendi escriptori = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = skribotablo montrofenestro kafopaŭzo kampardomo mallabortempo urbestro kortopordo bombonskatolo lernolibro tabakvendejo taula finestra pausa casa temps aparador coffee-break pausa de cafè masia lleure dirigent batlle,alcalde portell porta capsa llibre vendre capsa de caramels llibre de text estanc

31. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 12 • L'amic és simpàtic • L'amiga és simpàtica • L'avi és vell • La fratino estas juna • El caramel és bo • El cadell és petit • La simpatia patro iros rapide al la lernejo • El pare antipàtic anava lentament al bar • La vida és bella “Tradueix - traduku” = = = = = = = = = La amiko estas simpatia La amikino estas simpatia La avo estas maljuna La germana és jove La bombono estas bona/bongusta La hundido estas malgranda El pare simpàtic anirà corrents a l'escola La malsimpatia patro iris malrapide al la trinkejo La vivo estas bela

32. Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 13 “Taula de mots correlatius – Korelativaj vortoj” • interrogatius, relatius, exclamatius • demostratius • indefinits • col·lectius • negatius individualitat, identitat cosa, objecte qualitat, classe possessió lloc quantitat temps mode, manera causa direcció pronoms, adjectius-> adverbis -------->

33. * Música variada de grups esperantistes. * Vilanova Esperanto-Grupo * Kataluna Esperanto-Asocio Lligams