l esperanto al segle xxi l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
L'Esperanto al segle XXI PowerPoint Presentation
Download Presentation
L'Esperanto al segle XXI

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 33

L'Esperanto al segle XXI - PowerPoint PPT Presentation


  • 106 Views
  • Uploaded on

L'Esperanto al segle XXI. Per què? per supervivència cultural per justícia i per democràcia per emancipació humana. Supervivència cultural. Al món hi ha 6500 llengües 3000 llengües moriran en els propers anys ja que ara es mor una llengua cada dia, gairebé

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

L'Esperanto al segle XXI


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
l esperanto al segle xxi
L'Esperanto al segle XXI
  • Per què?
    • per supervivència cultural
    • per justícia i per democràcia
    • per emancipació humana
superviv ncia cultural
Supervivència cultural
  • Al món hi ha 6500 llengües
    • 3000 llengües moriran en els propers anys ja que ara es mor una llengua cada dia, gairebé
    • si no es fa res a final del s. XXI quedaran 500 llengües
  • Cada llengua és una percepció del món
    • diferents visions o punts de vista ajuden a trobar solucions
    • conèixer llengües facilita la intercomprensió
just cia i democr cia
Justícia i Democràcia
  • Cal preocupar-se per la comunicació?
    • hi ha algú que:
      • no se n'ha de preocupar
      • no ha de dedicar temps als idiomes
      • no s'ha d'esforçar per fer-se entendre
      • no s'ha de gastar ni un ral per comunicar-se
    • la majoria hem de: preocupar-nos-en, dedicar-hi temps, esforçar-nos, gastar diners; perintentar imitar una minoria que ocuparà sempre la majoria de llocs de treball on s'exigeix que es domini, a nivell natiu, la llengua d'una minoria que no s'ha de preocupar.
emancipaci humana
Emancipació humana
  • ¿Es pot aconseguir, realment, amb una llengua ètnica,
    • volar més enllà dels límits de la llengua i la cultura de naixement,
    • establir els contactes més directes i sense discriminació amb els altres éssers humans, costums, cultures i mons,
    • i contribuir així a la formació d'una comunitat transnacional, dins el respecte de tota identitat?
antecedents de l esperanto
Antecedents de l'Esperanto

Hi ha hagut un miler d'intents de crear la llengua perfecta, la llengua que havia d'expressar tot el que la ment pot imaginar...

“...essent tota paraula idea, el temps d'un llenguatge universal arribarà! Aquesta llengua serà de l'ànima per a l'ànima, resumint-ho tot, perfums, sons, colors...”

diu Rimbau, citat per Umberto Eco en el llibre La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, llibre que ell mateix defineix com “la historia d'una utopia en el transcurs de gairebé dos mil anys”.

ludwik lejzer zamenhof
Ludwik Lejzer Zamenhof

Zamenhof va néixer el 15-12-1859, a Bialystok (Polònia) -que llavors pertanyia a l'imperi rus.

Es va adonar dels conflictes entre les diferents comunitats de la regió, perquè no parlaven el mateix idioma.

Jueus (jiddisch), polonesos, russos, alemanys i bielorussos compartien espai però no interrelació.

La desconeixença i el recel, que provoquen no comprendre el veí, porten al conflicte intern.

A part de ser metge oftalmòleg, era poliglot i estudiós d'idiomes i seguint la història de les llengües construïdes precedents va crear l'Esperanto

l esperanto l xtasi
l'Esperanto – l'èxtasi
  • El 1887 va publicar la primera gramàtica amb el nom de Lingvo Internacia amb el pseudònim Doktoro Esperanto.
  • El 1905 tingué lloc el 1r Congrés Mundial d'Esperanto a Boulogne sur Mer. El 1909 el 5è Congrés Mundial es va fer a Barcelona.
  • El 1908 es fundà la Universala Esperanto-Asocio i el 1910 la Federació Esperantista Catalana.
l esperanto la depressi
l'Esperanto – La depressió
  • El Congrés Mundial de 1914 a París s'hagué de suspendre per l'inici de la 1a Guerra Mundial.
  • El 14-04-1917 va morir Zamenhof.
  • Les dues guerres mundials van causar una gran tristesa en el món de l'Esperanto en veure frustrades les esperances de pau i fraternitat.
  • La dictadura de Primo de Rivera, la guerra d'Espanya i el franquisme van ser un cop baix a l'esperantisme català i espanyol. Els republicans van fer molts comunicats en esperanto durant la guerra.
  • Stalin, Hitler i Franco van perseguir i assassinar esperantistes i van prohibir l'esperanto.
l esperanto la renaixen a
l'Esperanto – La renaixença
  • El 1954, la Unesco va reconèixer el valor de l'esperanto per a l'educació, la ciència i la cultura, i el 1985 va recomanar als països membres la difusió de l'esperanto.
  • Des del 1995, amb la popularització i l'expansió d'Internet, el moviment esperantista ha guanyat una nova força propulsora. El nombre d'articles en Esperanto a la Vikipedio (la Viquipèdia en esperanto), és de 100.000, el 15 juny del 2008, xifres superiors a les de moltes llengües ètniques.
l esperanto a vilanova i la geltr
L'Esperanto a Vilanova i la Geltrú
  • Josep Vidal Llopart, des de 1899 al 1905. El 1er esperantista català
  • Les germanes Teresa i Eulàlia Rosell, des de 1907 al 1939. Mestres i activistes culturals; les autèntiques pioneres
  • L'escolapi Josep Claramunt des de 1963 al 1970. La renaixença de l'esperanto a VnG
  • Àngel Rutia, Dolors Andreu i Joan Bruno fins a mitjans dels 80.
  • Joan Inglada des del 1978 fins avui.
not cies relacionades 1
Notícies relacionades -1
  • L'ONU va declarar l'any 2008 l'Any Internacional de les Llengües.
  • La Universitat de Rochester de Nova York ensenya l'esperanto.
  • La policia japonesa està preocupada per les activitats de l'Associació Lliure d'Esperanto a Hokkaido, un grup anti-globalització que està preparant protestes contra la reunió del G-8 en aquesta illa japonesa. La raó: contactes internacionals i llenguatge que no coneixen...
not cies relacionades 2
Notícies relacionades -2
  • Linguamon (la casa de les llengües) ha muntat l'exposició “Un mar de llengües”.
  • La constatació de Zamenhof sobre les influències lingüístiques en els conflictes interns, les ratifica LINGUAPAX (pau amb les llengües) 125 anys després. El seminari de Linguapax del 3-6-08 diu que des de la 2a Guerra Mundial hi ha hagut al món 17 milions de morts per conflictes bèl·lics interns, causats per disputes que impliquen, d'alguna manera, preferències lingüístiques.
not cies relacionades 3
Notícies relacionades -3

Sabíeu que a Catalunya es parlen unes 300 llengües?

Sabíeu que molts catalans amaguen la seva primera llengua perquè al seu país d'origen està prohibida o marginada?

Sabíeu que la paraula enxaneta ve de l'amazic, raqueta ve de l'àrab i barbacoa del taino, la primera llengua que va sentir Colom quan va arribar a Amèrica?

Sabíeu que hi ha alumnes que tenen problemes amb les matemàtiques perquè el sistema numeral de la seva llengua no és decimal?

Sabíeu que Xile i Finisterre volen dir el mateix?

Sabíeu que Kevin i David tenen el mateix significat?

El paisatge lingüístic de Catalunya ha canviat espectacularment en els darrers anys, al nostre país hi podem trobar parlants de sami, shwar, inuit, makaa... llengües que nosaltres coneixem com a lapó, jívaro, esquimal, pigmeu, tots ells termes despectius.

not cies relacionades 4
Notícies relacionades -4

El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades creu que un dels fonaments de la convivència és el respecte i el coneixement de les cultures dels nostres veïns, i per això proposem el curs "Llengües i migracions" a la Universitat d'Estiu Ramon Llull que s'impartirà a la seu de Barcelona els dies 14, 15, 17 i 18 de juliol.

El curs està pensat per a professionals de l'ensenyament, serveis socials, ajuntaments, etc., i en ell tractarem tant aspectes teòrics com pràctics de l'acollida.

Trobareu més informació sobre matrícula, crèdits, etc. a la web http://www.url.edu/universitatestiu

El període d'inscripció acaba aquesta setmana!

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades

resum
Resum

Esperanto per: Supervivència, justícia, democràcia i emancipació lingüístico-cultural, per aconseguir volar més enllà dels límits de la llengua i la cultura de naixement, establir els contactes més directes i sense discriminació amb els altres éssers humans, costums, cultures i mons, i contribuir així a la formació d'una comunitat transnacional, dins el respecte de tota identitat.

Esperanto: La llengua pont internacional i base per a un poliglotisme eficaç.

taller d introducci a la llengua internacional esperanto 1
Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 1

bono

rapido

longo

frato

hejmo

rido

Terminacions:

Substantius -oAdjectius -aAdverbis -e

bona

rapida

longa

frata

hejma

rida

bo, -na

bone

rapide

longe

frate

hejme

ride

=

=

=

=

=

=

bé, bo

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

bé, ben

velocitat

ràpidament

ràpid, -a

llargària

llarg, -a

llargament

germà

llar, casa

riure, rialla

fraternal

fraternalment

domèsticament, a casa

domèstic, -a, casolà, -ana

rient

rialler, -a

Fer el bé, ben fet, és bo. Plibono estas malamiko de bono

slide21

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 2

  • bona
  • longa
  • alta
  • granda
  • juna
  • dika
  • utila
  • facila

El prefixmal- indica“el contrari”

malbona

mallonga

malalta

malgranda

maljuna

maldika

malutila

malfacila

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

dolent, dolenta

bo, bona

llarg, llarga

curt, curta

alt, alta

baix, baixa

gran

petit, petita

jove

vell, vella

gras, grassa

prim, prima

inútil

útil

difícil

fàcil

slide22

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 3

El nom dels verbs, l'infinitiu, acaba en-i

Canviant laiper una altra vocal, formem substantius, adjectius i adverbis

  • pensament

pensi

skribi

lerni

dormi

ami

ludi

labori

flugi

vivi

pensar

escriure

aprendre

dormir

estimar

jugar

treballar

volar

viure

penso

skribe

lerna

dormo

malamo

ludo

labora

fluge

viva

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

per escrit

d'estudi

son

odi

joc

laborable

volant

viu, viva

slide23

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 4

  • mi estas
  • mi volas
  • mi skribas
  • mi lernas
  • mi iras
  • mi legas

Terminacions vebals:

Present -asPassat -isFutur -os

mi estis

mi volis

mi skribis

mi lernis

mi iris

mi legis

era, vaig ser

mi estos

mi volos

mi skribos

mi lernos

mi iros

mi legos

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

seré

sóc

vull

volia, vaig voler

voldré

escric

escrivia, vaig escriure

escriuré

aprenc

aprenia, vaig aprendre

aprendré

vaig

anava, vaig anar

aniré

llegeixo

llegiré

llegia, vaig llegir

slide24

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 5

El sufix -ejo indica“lloc apropiat”

  • botiga

vendi

bani

lerni

fumi

libro

kuiri

ripozi

ludo

labori

trinki

vendre

banyar

aprendre

fumar

llibre

cuinar

reposar, descansar

joc

treballar

beure

vendejo

banejo

lernejo

fumejo

librejo

kuirejo

ripozejo

ludejo

laborejo

trinkejo

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

banyera

escola

lloc per fumar

llibreria

cuina

lloc de descans

ludoteca

lloc de treball

bar

slide25

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 6

  • amiga

El sufix -ino indica“femení”

amiko

patro

frato

onklo

avo

kelnero

reĝo

amic

pare

amikino

patrino

fratino

onklino

avino

kelnerino

reĝino

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

mare

germà

germana

tia

oncle

avi

cambrer

avia

cambrera

reina

rei

slide26

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 7

  • ĉevalo
  • bovo
  • hundo
  • kato
  • porko
  • koko
  • kapro

El sufix -ido indica“descendent, fill”

cavall

ĉevalino

bovino

hundino

katino

porkino

kokino

kaprino

ĉevalido

bovido

hundido

katido

porkido

kokido

kaprido

=

=

=

=

=

=

=

poltre

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

euga

bou

vedell

vaca

gos

gossa

cadell

gat

gata

gató

porc

truja

garrí

pollastre, poll

gall

gallina

cabró, boc

cabra

cabrit

slide27

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 8

  • un bonàs, bon jan

El sufix -ul indica“persona”

bona

ronki

bela

simpatio

stulta

kara

scienco

bo, bona

roncar

bonic, bonica

simpatia

estúpid, idiota, estult

estimat,estimada

ciència

bonulo

ronkulo

belulino

malsimpatiulo

stultulo

karulino

scienculo

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

un roncaire, roncador

una bellesa, preciositat

un antipàtic

un idiota

una, l'estimada

un científic

slide28

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 9

  • tablo
  • bona
  • ridi
  • amiko
  • rapide
  • hundo
  • paroli
  • sane

El sufix -eg indica“l'augmentatiu”

El sufix -et indica“el diminutiu”

taula

bo, bona

riure

amic

ràpidament

gos

parlar

sanament

tableto

boneta

rideti

amiketo

rapidete

hundeto

paroleti

sanete

tablego

bonega

ridegi

amikego

rapidege

hundego

parolegi

sanege

taulassa

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

tauleta

bonet, -a

boníssim, -a

somriure

clavar-se de riure

mig amic

gran amic

promptament

veloçment

gosset

gossàs

balbotejar, comentar

xerrar loquaçment

amb salut de ferro

amb poca salut

slide29

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 10

  • joguina

El sufix -il indica“instrument, eina”

ludi

skribi

labori

teni

flugi

manĝi

paroli

kovri

jugar

escriure

treballar

sostenir, aguantar

volar

menjar

parlar

cobrir, tapar

ludilo

skribilo

laborilo

tenilo

flugilo

manĝilo

parolilo

kovrilo

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

llàpis, boli, ploma

eina, instrument, màquina

nansa

ala, instrument volador

cobert (cullera, forquilla, etc)‏

micròfon, altaveu

tapadora, flassada, manta

slide30

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 11

  • skribi
  • montri
  • kafo
  • kamparo
  • laboro
  • urbo
  • korto
  • bombono
  • lerni
  • tabako

“composicions - komponaĵoj”

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

escriure

mostrar

cafè

camp

treball,feina

ciutat

pati,badiu

caramel

aprendre

tabac

tablo

fenestro

paŭzo

domo

tempo

estro

pordo

skatolo

libro

vendi

escriptori

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

skribotablo

montrofenestro

kafopaŭzo

kampardomo

mallabortempo

urbestro

kortopordo

bombonskatolo

lernolibro

tabakvendejo

taula

finestra

pausa

casa

temps

aparador

coffee-break

pausa de cafè

masia

lleure

dirigent

batlle,alcalde

portell

porta

capsa

llibre

vendre

capsa de caramels

llibre de text

estanc

slide31

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 12

  • L'amic és simpàtic
  • L'amiga és simpàtica
  • L'avi és vell
  • La fratino estas juna
  • El caramel és bo
  • El cadell és petit
  • La simpatia patro iros rapide al la lernejo
  • El pare antipàtic anava lentament al bar
  • La vida és bella

“Tradueix - traduku”

=

=

=

=

=

=

=

=

=

La amiko estas simpatia

La amikino estas simpatia

La avo estas maljuna

La germana és jove

La bombono estas bona/bongusta

La hundido estas malgranda

El pare simpàtic anirà corrents a l'escola

La malsimpatia patro iris malrapide al la trinkejo

La vivo estas bela

slide32

Taller d’introducció a la llengua internacional Esperanto - 13

“Taula de mots correlatius – Korelativaj vortoj”

  • interrogatius, relatius, exclamatius
  • demostratius
  • indefinits
  • col·lectius
  • negatius

individualitat, identitat

cosa, objecte

qualitat, classe

possessió

lloc

quantitat

temps

mode, manera

causa

direcció

pronoms,

adjectius->

adverbis -------->

m sica variada de grups esperantistes vilanova esperanto grupo kataluna esperanto asocio
* Música variada de grups esperantistes.

* Vilanova Esperanto-Grupo

* Kataluna Esperanto-Asocio

Lligams