procediments per geografia social i econ mica n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Procediments per Geografia Social i Econòmica PowerPoint Presentation
Download Presentation
Procediments per Geografia Social i Econòmica

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 38

Procediments per Geografia Social i Econòmica - PowerPoint PPT Presentation


  • 83 Views
  • Uploaded on

Procediments per Geografia Social i Econòmica. Aquest és un recull de procediments per a l’estudi de la geografia social i econòmica. Un Atlas és una col·lecció de mapes. N’hi ha de molts tipus:

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Procediments per Geografia Social i Econòmica' - toshi


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
procediments per geografia social i econ mica
Procediments per Geografia Social i Econòmica

Aquest és un recull de procediments per a l’estudi de la geografia social i econòmica.

el atlas
Un Atlas és una col·lecció de mapes. N’hi ha de molts tipus:

Segons l’escala territorial que representi, pot ser Universal o Mundial, continental, nacional, regional, ....

Segons el tema cartogràfic, pot ser general (amb tots els aspectes geogràfics), temàtic (quan només representa un assumpte concret: geopolítica, economia, religions,...)

El Atlas
les projeccions cartogr fiques i
Projecció cilíndrica. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella. Els paral·lels i els meridians són perpendiculars. Els meridians són equidistants, per això es deformen en les altes latituds. (Mercator i Perters)Les projeccions cartogràfiques I
les projeccions cartogr fiques ii
Projecció cònica: Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un con tangent o secant a l’esfera. Els meridians són línies rectes que convergeixen en el pol i els paral·lels, circumferències concèntriques amb el centre d’ell. (Mapa Cònic de Lambert)Les projeccions cartogràfiques II
les projeccions cartogr fiques iii
Projecció Zenital: equatorial i polar.

Projecció Zenital. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica sobre un pla.Poden ser polars, equatorials o obliqües segons el pla tangent al pol, a un punt sobre l’equador a altre punt qualsevol entre el pol i l’equador.

Les projeccions cartogràfiques III
les coordenades geogr fiques i
Els paral·lels són circumferències perpendiculars als meridians i tenen direcció est-oest. El paral·lel de referència és el Equador (0º).

Els meridians són semicircumferències que van de pol a pol i tenen direcció nord-sud. El principal és el meridià de Greenwich o (0º).

Les coordenades geogràfiques I
les coordenades geogr fiques ii
La latitud d’un punt és la distància angular que existeix entre l’equador i aquest punt. La latitud va des de 0º (equador) fins a 90ª (pols), i pot ser nord (N) o sud (S).

La longitud d’un punt és la distància angular que hi ha entre el meridià 0º (meridià de Greenwich) a 180º (línia internacional de canvi de data) i pot ser est (E) o oest (O).

Les coordenades geogràfiques II
els mapes elements i tipus
Elements d’un mapa:

L’escala: és la proporció existent entre la dimensió d’un territori en la realitat i la dimensió que li correspon al mapa. N’hi ha de 2 tipus:

L’escala numèrica: 1/200.00

L’escala Gràfica:

La llegenda: es tracta del títol que té i els símbols utilitzats per representar les dades.

Tipus de mapes:

Mapes topogràfics: que intenten proporcionar la màxima informació sobre el medi físic: el relleu (amb corbes de nivell), els rius i mars (de color blau),etc.

Mapes temàtics: proporcionen informació sobre un aspecte concret: polític (estats, fronteres, ...), físic (relleus, rius,...), humà (població, etc.)

Els mapes: elements i tipus
els mapes topogr fics

Les corbes de nivell uneixen els punts que estan a la mateixa alçada sobre el nivell del mar.

Els mapes topogràfics

Relleu: corbes de nivell

Entitats de població

Vies de comunicació:

camins, carreteres, línies

Fèrries.

Límits administratius i

Toponímia.

Restes històriques

Ús agrícola del terreny i

Diversitat de la flora.

els mapes tem tics
Mapa de coropletes: s’utilitza per representar dades de distinta naturalesa associats a unitats espacials ben definides, com les divisions de tipus administratiu o físic.

Mapa d’isopletes: és un mapa que aporta informació quantitativa i reflexa la distribució espacial d’un fenomen mitjançant varietat de colors. Fa servir les isolínies.

Els mapes temàtics
els mapes tem tics1
Mapa de punts: serveixen per representar dades quantitatives. Per exemple pot ser el mapa de la població d’una regió, de els establiments industrials, etc..

Mapa de fluxos: serveixen per representar aquells aspectes que requereixen de moviment, com les rutes migratòries els corrents marins, exportacions i importacions, etc.

Es poden dividir en:

Els mapes temàtics
els mapes tem tics2
De símbols proporcionals: serveixen per representar la distribució de dades quantitatius de tipus demogràfic o econòmic. Cada símbol del mapa ens ajuda a localitzar la dada en un punt i dóna la informació relativa a la quantitat en aquell punt.

Cartogrames: és tracta d’un esquema de la superfície que modela la seva grandària en funció del valor estadístic que representa.

Els mapes temàtics
els pl nols urbans
Els plànols urbans: serveixen per representar la morfologia d’una ciutat. En ells podem trobar:

La ciutat des de l’aire, on es veu el traçat dels carrers i les illes.

Assenyala els llocs d’interès allà on es troben.

Apareixen els topònims de carrers, barris i llocs singulars.

Acostumen a tenir una quadrícula de referència.

La llegenda explica com es fa servir el plànol a través de colors, símbols o números.

Amb l’ajuda dels punts cardinals sabem en quina direcció em d’anar.

Tipus de plànols urbans:

Irregular

Ortogonal

Radiocènctric

Linial

Els plànols urbans
com descriure un paisatge
Passes per analitzar un paisatge:

Observació: veure si és tracta d’un paisatge natural o transformat.

Descripció: Es deu identificar i classificar els elements naturals i humans, així com les relacions que s’estableixen entren ells. Després es descriurà la perspectiva (oblíqua, vertical), els diferents plans (primer, horitzó,...), els colors predominants (que ajudaran a esbrinar quin és el clima del lloc), les formes ( del relleu) i la identificació de les unitats paisatgístiques (la plana, la muntanya)

Anàlisi: explicar el procés de formació natural i el seu desenvolupament històric.

Interpretació: comprendre com es gestiona i planifica el paisatge a l’actualitat.

Com descriure un paisatge?
com descriure un paisatge1
Paisatge agrari de Camps oberts o Openfields. Formats per parcel·les sense cerques, diferenciades pel tipus de cultiu.

Paisatge agrari de Camps tancats o Bocage o enclousure. Formats per bardisses vives, murs, pedra, etc.

Com descriure un paisatge?
com interpretar un gr fic
Tipus de gràfics:

Gràfic lineal

Gràfic sectorial

Gràfic de barres

Els gràfics: són tècniques de representació que relaciona conceptes amb variables numèriques. Aquests gràfics poden representar:

Dades que mantinguin continuïtat

Dades que il·lustren tendències.

Com interpretar un gràfic?
els gr fics lineals
El gràfic lineal: representen dades que mantenen una continuïtat i dels que es pot deduir un desenvolupament.

Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes:

Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable temporal.

Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la variable representada.

Interpretar un gràfic lineal:

Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa.

Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les dades.

Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència general en el procés evolutiu.

Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables.

Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i explicar les causes i els efectes de les dades aportades.

Els gràfics lineals
slide24

Tema

Evolución de los incidentes

Evolució

Ordenades

Abscisses

Anàlisi

On?, Quan?, Perquè?

els gr fics sectorials
Els gràfics sectorials

El gràfic sectorial: que representen percentatges o proporcions, i són molt útils per fer comparatives.

Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri:

  • A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al seu valor. (360º = 100%)
  • Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels sectors.
  • Finalment pintarem cada sector amb un color.
els gr fics sectorials comparativa
Els gràfics sectorials: comparativa

Comparativa dels resultats

Electorals durant la

Transició Espanyola.

els gr fics de barres
Els gràfics de barres

El gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant barres o rectangles paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es compara és l’alçada de les diferents barres.

S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres:

  • Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical.
  • Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu valor.
  • Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un símbol.
gr fics de barres compostos
Gràfics de barres compostos

Gràfic de barres horitzontal

Llegenda

com analitzar un climograma
El climograma: és un gràfic que representa les temperatures mitjanes i les precipitacions totals que s’han produït en un lloc durant els dotze mesos de l’any.

Al gràfic, s’acostuma a representar les temperatures amb una línea i les precipitacions amb barres.

Reparar en l’existència de contrastos significatius entre el mes més fred i el més càlid (AT –Amplitud Tèrmica.

Reparar en la distribució de les pluges, si ho fan de manera regular durant tot l’any, o si es concentren en uns mesos determinats.

Com analitzar un climograma?

Anàlisi

els ndexs estad stics
Els índexs estadístics: són indicadors que relacionen dos o més variables, expressades sota una raó matemàtica.

De fet, el que busca un índex estadístic és reduir grans quantitats de dades en d’altres més manejables amb la fi d’obtenir mesures més útils i precises.

Comentar un índex estadístic:

Presentació: Primer ens em de fixar el el títol, les dates, la naturalesa de les dades, el significat dels valors numèrics, la unitat emprada i la font de les dades.

Anàlisi: desxifrar la tendència general, a partir de les dades màximes i mínimes, o reparar en qualsevol comportament particular en algun moment donat.

Comentari: s’ha de relacionar l’anàlisi de l’índex amb el context històric; indagar sobre les causes i conseqüències del fenomen, i explicar la seva importància.

Els índexs estadístics
la pir mide de poblaci
La piràmide de població: és un gràfic que representa l’estructura de la població per edats i per sexes.

Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix de coordenades (vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades (horitzontal) on es situen els efectius de població. Hi ha un eix per cada sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta.

La piràmide de població
slide34

Mèxic

Piràmide

Expansiva

Viladecans

Piràmide

constrictiva

com analitzar un mapa pol tic
Els mapes polítics: mostren la divisió d’un territori en unitats políticodministratives: Estats, Comunitats autònomes, regions, províncies, municipis, vegueries, comarques, etc.

De cadascuna d’aquestes unitats s’ha d’analitzar:

La seva situació: si te sortida al mar o no.

La seva grandària.

La seva forma: que pot ser allargada en sentit dels meridians o dels paral·lels.

La seva capital: si en té una o més. I aquesta acostuma a indicar-se amb un punt.

Com analitzar un mapa polític?
els coremes
Els coremes: són representacions molt esquemàtiques que conformen un espai i de les relacions que s’estableixen en ells.

La coremàtica (ciència que l’estudia) es serveix d’imatges, símbols i regles molt bàsiques. Per exemple, cercles, quadrats i fletxes.

Els coremes ajuden a raonar l’espai, i qualsevol territori es pot representar amb coremes.

Els coremes
slide37

Mapa de França i les seves

principals metròpolis regionals

slide38

Mapa d’Espanya i les seves

principals metròpolis regionals