1 / 65

PLAN DE MOVILIDAD SOSTENIBLE DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA ( València )

PLAN DE MOVILIDAD SOSTENIBLE DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA ( València ) UN CASO DESDE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. Equipo de redacción: siete arquitectura más ingeniería Alejandra Català Roig Laura Garcia Soler Mariola Fortuño Bort. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO

osric
Download Presentation

PLAN DE MOVILIDAD SOSTENIBLE DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA ( València )

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PLAN DE MOVILIDAD SOSTENIBLE DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA (València) UN CASO DESDE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA

  2. Equipo de redacción: siete arquitectura más ingeniería Alejandra Català Roig Laura Garcia Soler Mariola Fortuño Bort

  3. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO • UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL • PROCESO DE PARTICIPACIÓN VINCULADO AL PLAN DE MOVILIDAD

  4. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO El municipio de Tavernes de la Valldigna cuenta con una población, según la Ficha Municipal del IVE (2011) de 18.130 habitantes. Población que aumenta considerablemente en periodos estivales.

  5. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO

  6. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO Núcleo urbano principal

  7. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO Núcleo urbano de la playa

  8. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO • Red de transporte público • autobús • estación de ferrocarril

  9. ÁMBITO TERRITORIAL Y DESCRIPICIÓN DEL ESCENARIO La ley 6/2006, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana obliga a los municipios de más de 20.000 habitantes, o aquellos que tengan una capacidad residencial equivalente, a que formulen un plan municipal de movilidad. El caso de Tavernes de la Valldigna, cumple de manera particular este requisito cuando en época estival supera esta cifra. La movilidad urbana es una de les variables fundamentales que hay que tener en cuenta a la hora de plantear un modelo de ciudad más sostenible. Así pues, la finalidad del Plan de Movilidad Sostenible (PMS) es definir las estrategias para conseguir un futuro esquema de movilidad basado en la calidad de vida, la cohesión social, la mejora de la accesibilidad , el crecimiento económico y la reducción de los impactos ambientales negativos del transporte.

  10. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL … El Plan de Movilidad persigue la sostenibilidad AMBIENTAL, sostenibilidad ECONÒMICA y sostenibilidad SOCIAL. El proceso de participación que se puso en marcha, incluso antes de empezar cualquier otro paso de la elaboración del plan, busca precisamente este último aspecto, la COHESIÓN SOCIAL.

  11. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL • En este Plan se han tratado los aspectos que afectan a la vida diaria de los ciudadanos y ciudadanas, en lo que se refiere a sus desplazamientos cotidianos, y los desplazamientos de ocio entre los dos núcleos urbanos. • Se han estudiado, entre otros aspectos, el estado del transporte público que da servicio al municipio, la fluidez y accesibilidad en los desplazamientos a pié y con bicicleta, la afección del vehículo privado sobre el espacio público, el aparcamiento, la carga y descarga, e incluso, cómo estos aspectos pueden incidir en la actividad turística del municipio. • El PMS analiza la oferta y demanda de los diversos tipos de movilidad • Movilidad a pie • Movilidad en bicicleta • Movilidad en transporte público • Movilidad en vehículo privado • Aparcamiento y carga/descarga • Seguridad viaria • Consumo energético y contaminación atmosférica • Contaminación acústica • Percepción de la movilidad

  12. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL En nuestras ciudades no podemos proyectar y tomar decisiones siguiendo unos patrones homogéneos. Los actores actuales de la ciudad son muchos, las personas mayores (que cada vez representan un mayor índice de población, las personas con movilidad reducida, personas con alguna capacidad sensorial afectada, mujeres embarazadas, niños y niñas, personas que cargan con un carrito de bebé o con el carro de la compra… Así pues, aunque la ciudad, físicamente es la misma para todas, cada persona, en función de sus condiciones y limitaciones, hará un uso particular, y tendrá un conocimiento distinto en cada caso. Si la manera de moverse es diferente, su percepción del entorno también lo será, y también será distinta su relación de espacio-tiempo.

  13. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL Tenemos que partir de conocer las necesidades y requerimientos, en cuanto a movilidad y uso del espacio público urbano, de los diferentes actores que habitan y viven la ciudad. NIÑOS Y NIÑAS, para los cuales la sensación de peligro ha aumentado desde el aumento de vehículos en nuestras calles. Cada vez juegan menos en las calles. Cada vez realizan menos desplazamientos solos, o se ha retrasado la edad de empezar a ser autónomos. GENTE MAYOR Y ANCIANOS/AS, MUJERES EMBARAZADAS, PERSONAS CON DIVERSIDAD FUNCIONAL… para los cuales, el diseño del espacio público puede convertirse en un espacio inseguro, agresivo, o en una barrera infranqueable. Desde no permitir la accesibilidad, hasta no disponer de bancos para descansar, semáforos con tiempos inadecuados, lejanía de los equipamientos, etc…

  14. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL Cuando incorporamos la perspectiva de género, no pensamos sólo en el género femenino, pero como mujeres nos vemos afectadas porque arrastramos unos comportamientos impuestos desde siglos que nos costará desaprender. Cuando aplicamos la perspectiva de género, estamos pensando, y preocupándonos, y ocupándonos de todas estas personas. Por ejemplo, muchas personas, y todavía son más número de mujeres, arrastran la “doble jornada”, o al menos la responsabilidad sobre las tareas domésticas o cuidado de familiares. Este hecho provoca que tengan pautas de movilidad particulares y más complejas. Ya no se tratan de trayectos de casa al trabajo. Martha Alonso Vidal, Arquitecta, en una entrevista para RIMA- Red informativa de Mujeres de Argentina, dijo “Las mujeres nos movemos en zig-zag por la ciudad”.

  15. UN PLAN DE MOVILIDAD HACIA LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL Todas despertamos con 24 horas, pero la manera de utilizar el tiempo será más eficiente o menos en función de las posibilidades de movilidad de cada persona y del diseño de la ciudad. Obtener mayor calidad de vida, pasa por conseguir mayor libertad en el uso de la ciudad. Una ciudad que garantice la autonomía de los desplazamientos cotidianos para todos y todas. Mejorando la red de transporte público y la calidad de los espacios urbanos. Ha de ser un espacio de oportunidades para todos y todas sin excepciones.

  16. PROCESO DE PARTICIPACIÓN VINCULADO AL PLAN DE MOVILIDAD El proceso de análisis de la movilidad en el municipio, comienza con la elaboración de un plan de participación ciudadana, que recoja toda esta diversidad de la que hemos hablado. La diversidad de perfiles proporcionará la complejidad que requieren las respuestas

  17. PROCESO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA • La participación es un proceso delicado que se debe plantear estratégicamente y dotarlo de una metodología, medios técnicos y la difusión adecuada. • Campaña de difusión • Entrevistas a pié de calle. • Encuestas de movilidad • Cuestionarios específicos para centros generadores de movilidad (indístria, comercios, colegios, etc.) • Talleres y mesas temàticas • Talleres sobre movilidad escolar • Urnas de aportaciones • Participación en las redes sociales • Jornadas de conferencias

  18. CAMPAÑA DIFUSIÓN

  19. CAMPAÑA DIFUSIÓN • web • participa.tavernes.es

  20. CAMPAÑA DIFUSIÓN

  21. DIFUSIÓN + PARTICIPACIÓN

  22. MESAS TEMÁTICAS DE PARTICIPACIÓN • 1- Mesa de Movilidad para todas las personas • 2- Mesa de Movilidad Saludable y deporte • 3- Mesa de Movilidad geográfica, economía y turismo sostenible

  23. MESAS TEMÁTICAS DE PARTICIPACIÓN • RESULTADOS • Énfasis en la necesidad de campañas de concienciación • Transporte público. Mejora del servicio de autobús en su conexión con el núcleo urbano de la playa y la estación (horario, accesibilidad, paradas, coordinación). Estación de ferrocarril (aumentar horario). • Espacio público. Aceras (accesibilidad). CV-50. Red de calles peatonales o prioridad peatonal. Espacios de oportunidad • Itinerarios y caminos rurales. Recorridos saludables. Turismo playa-montaña con transporte sostenible. • Fomento uso de la bicicleta. • Caminos escolares, bus escolar, proyectos pedagógicos • Etc.

  24. TALLERES DE MOVILIDAD ESCOLAR • IES La Valldigna (movilidad con bicicleta para el instituto)

  25. TALLERES DE MOVILIDAD ESCOLAR • CEIP Alfàndec • CEIP Divina Aurora • Camino escolar seguro

  26. TALLERES DE MOVILIDAD ESCOLAR

  27. CUESTIONARIOS Y ENTREVISTAS Distribución: Entrevistas núcleo urbano playa (180) Encuestas movilidad cotidiana (75) Cuestionarios: usuarios bus / usuarios tren / comercios / poígonos industriales

  28. CUESTIONARIOS Y ENTREVISTAS En aquesta recerca de dades, es considera mobilitat obligada tota aquella que implica la necessitat de desplaçament que una persona ha de realitzar per a poder desenvolupar la seua vida quotidiana amb normalitat. Per tant es consideren els desplaçaments deguts al treball i als estudis, tot i que el PMS considera d’igual importància tots aquells desplaçaments per a gestions i treball de la llar, que malgrat no ser una tasca remunerada, es considera també treball. Així també, considera els desplaçaments per a la cura de la salut, l’atenció a majors i infants, etc. El PMS aplica la perspectiva de gènere al reconèixer que aquestes tasques són igual d'importants a l'hora del desenvolupament normal de les persones.

  29. ENCUESTA MOVILIDAD COTIDIANA Edats diverses La mostra he estat equilibrada quant a sexes, mateix percentatge d’homes que de dones

  30. La mostra s’equilibra en dos grups, entre persones que treballen fora de casa i que necessiten desplaçar-se per realitzar el treball, i les que sent persones aturades, jubilades, mestresses de casa o estudiants, necessiten desplaçar-se per fer altres tasques importants per a la seua vida quotidiana, gestions personals, treball de la llar, ocupar-se de l’atenció a altres persones, estudiar o buscar feina.

  31. Quasi un 90% de les persones que han contestat disposen de cotxe, i més del 90% tenen carnet de conduir. Pràcticament estan al 50% les dones i els homes que disposen de carnet de conduir. El 73% dels adults disposen de cotxe. El 86% del total d’adults disposen de vehicle motoritzat. És una característica de municipis d’aquesta escala. En persones en edat de treballar, sovint s’han de moure a polígons industrials o a altres municipis. Davant la ineficàcia del transport públic, la disponibilitat de vehicle propi, és un condicionant per a l’accés als llocs de treball.

  32. Però què ocorre quan es comprova que la majoria de desplaçaments es produeixen dins del nucli urbà principal de Tavernes, un 57%, i la majoria de desplaçaments es realitzen amb automòbil? Sumant el tipus de desplaçaments que són interns als nuclis urbans s’obté que aquests representen gairebé un 60%, i el 40% restant es realitzen entre els dos nuclis urbans de Tavernes o entre diferents municipis. El volum de desplaçaments realitzats amb vehicle privat a motor resulta quasi el 60%, front al 30% de desplaçaments a peu i el 3% amb bicicleta. Només la meitat dels desplaçaments interns es realitzen a peu, i això vol dir que l’altra meitat utilitza vehicle a motor per a cobrir distàncies que sovint són menors de 2 kilòmetres.

  33. El fet d’escollir modes de transport alternatius al cotxe, ha tingut com a un dels motius més contestats el fet d’evitar problemes de tràfic i aparcament. Així que sí hi ha una percepció de molèstia ocasionada pel tràfic i que aquest dificulta més encara la mobilitat. Llavors, existeix un entorn propici per portar a terme mesures cap a un altre tipus de mobilitat més sostenible i menys perjudicial.

  34. Un altra dada quant a gènere, és que de les dones que han contestat l’enquesta, la majoria tenen estudis superiors, i el motiu del trajecte 1 és per treball. Ocorre però, que contesten que realitzen més trajectes al llarg del dia, i és en els següents trajectes on el motiu comença a ser compres i gestions.

  35. Sobre els desplaçaments en dies feiners Entenem el desplaçament com el trajecte que es fa des d'un origen fins a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport.  S’ha preguntat pels diversos trajectes que cada persona realitza en un dia feiner, per extreure així una mitjana de desplaçaments per persona/dia. El resultat ha estat de 3 desplaçaments per persona /dia. Aquesta dada planteja la hipòtesi que sovint s'aprofiten els trajectes per a realitzar tasques diverses, de manera que en el camí d'anar a treballar o de tornar es realitzen compres i altres gestions.

  36. L’autobús representa una alternativa puntual, ja que només un 7% l’usa habitualment, i més de la meitat de la mostra no l’utilitza. El taxi no és una opció massa escollida, ja que un 76% no l’utilitza mai. El tren és un dels mitjans més valorat i més utilitzat per a la connexió amb altres municipis. Moltes persones entrevistades han contestat que alguna vegada l’utilitzen (68%), també és el mitjà que més s’utilitza de manera habitual (28%).

  37. CUESTIONARIO USUARIOS/AS AUTOBÚS ( TRAYECTO ENTRE NÚCLEOS URBANOS TAVERNES) Un 84% són usuàries, de manera que són les dones les que més depenen d’aquest mitjà de transport. La majoria es troben en edats compreses entre els 18 i els 60 anys, que malgrat trobar-se en època estival, moltes es desplacen per a treballar. També un 84% són residents al municipi, dels quals un 80% resideixen al nucli urbà principal i un 4% al nucli urbà de la platja. Llavors estem davant d’usuaris que agafen l’autobús des del nucli urbà principal per acudir a la mar. En un 28% es desplacen per a treballar, en un 36% per a estiueig, i en un 28% per a visitar algú o passar el dia.

  38. CUESTIONARIO USUARIOS/AS AUTOBÚS ( TRAYECTO ENTRE NÚCLEOS URBANOS TAVERNES) Entre les persones entrevistades trobem moltes treballadores que acudeixen al nucli urbà de la platja per a realitzar tasques relacionades amb la llar. També trobem Treballadors en l’hostaleria i comerç. Llavors, un 40% de la mostra, són persones que depenen d’una feina temporal en època d’estiu provocada per les estades turístiques d’aquest nucli urbà. Quan es pregunta si la persona disposa d’un transport alternatiu a l’autobús, s’obté que un 56% disposa de transport alternatiu, encara que no és un vehicle propi, quasi totes les respostes han indicat que l’alternativa és que algun familiar les porte en cotxe, quasi sempre és el cotxe del marit, del fill o del pare. La qual cosa recorda que la majoria d’usuàries són dones. Un 44% no té altra alternativa, llavors aquest 44% depèn exclusivament d’aquest mitjà de transport públic. PERFILES femeninos: trabajadoras en limpieza hogar, atención a mayores, Hostelería, jubiladas PERFILES masculinos: estudiantes, hostelería, parados

  39. SERVICIO DE TRANSPORTE EN AUTOBÚS Verano. Frecuencia aceptable. Horarios no acordes a horarios de trabajo. Invierno. Frecuencia muy baja. Servicio: paradas inadecuadas, coches inaccesibles, ausencia de paneles informativos. Comunicación con la estación de FFCC. Descoordinación. No cubre toda la franja horaria. Invierno poco servicio.

  40. ESTACIÓN DE FERROCARRIL Estació de ffcc, sensació d’inseguretat Horari, hora de tancament Infraestructura / inaccessibilitat Descoordinació amb bus / servei insuficient

  41. Encara que és un mitjà valorat, la llunyania del nucli urbà el fa poc accessible a la gent que no disposa de vehicle privat No obstant, el 58% de les persones entrevistades han dit que utilitzarien la bicicleta per anar a l’estació si hi haguera una infraestructura adequada. Un 26% diu que així i tot tampoc aniria, (la resta no opina). El tren s’escull per comoditat en un 42% dels casos, però existeix un 16% que admet que l’agafa perquè no té altra alternativa. La resta utilitza el tren per rapidesa o per economia.

  42. BICICLETA Encara s’enten com un ús d’oci i d’estiu El seu ús augmenta en el nucli urbà de la platja, és a dir vinculat a mesos d’estiu i ajuda la topografia plana Hi ha una elevada sensació d’inseguretat a l’hora de circular amb bicicleta, no es considera que hi haja infraestructura adequada CARRERS VIANANTS Carrers estrets de la trama antiga, plataforma única, zones 30 o zones 20 TRANSPORT ESCOLAR Problemes en el servei de transport dels menors que viuen al nucli de la platja

  43. CAMINS RURALS Hàbit d’ús per a desplaçaments alternatius, passeig, oci, salut (a peu, bici, córrer) Es dóna una convivència de mitjans, usos, perfils, edats, etc... Els camins rurals resulten una gran oportunitat per als usuaris de la bicicleta i la promoció turística, i així ho demostra la resposta a la pregunta: podrien els camins rurals estar adequats com a rutes ciclistes atractives per a turisme? On un 94% opina que sí. Totes les respostes posen en valor l’entorn rural de la Valldigna i veuen en aquests camins rurals una oportunitat per millorar-ne la qualitat de vida i fomentar el turisme responsable vinculat a la natura i que es mou amb transports sostenibles.

  44. PERCEPCIÓN DE LA MOVILIDAD Y CUALIDADES DEL ESPACIO PÚBLICO S’admet que hi ha un problema d’excés de presència de vehicles circulant i aparcats, i açò resulta molest. S’evidencia el perjudici de la contaminació per fums i soroll. Però al mateix temps, es repeteix molt la falta d’espai per a estacionar el cotxe. Sempre hi ha una demanda d’aparcament que sovint denota poca voluntat per a disminuir l’ús massiu del vehicle privat. Fa falta un esforç per a aconseguir la millora dels espais urbans quant a qualitat ambiental i social. El camí cap a una mobilitat sostenible requereix un canvi de mentalitat, i això ens concerneix a tothom. L’altre aspecte negatiu sobre l’espai públic urbà, és la falta de solucions en el disseny adaptat per a totes les persones. Algunes de les voreres i passos de vianants estan sent transformats per a millorar la mobilitat de les persones, però en falten molts, i si no hi ha continuïtat en els trajectes, llavors no s’està facilitant l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda. La valoració roïna d’aquest aspecte resulta de detectar que l’espai públic no acull la diversitat funcional de les diferents persones que l’utilitzen. Les aportacions de la ciutadania parlen a més de la a necessitat d’incorporació de natura i arbrat, així com millorar l’enllumenat, és a dir, demanden unes millors condicions de confort i seguretat a l’hora d’habitar els carrers i places. Altres demandes fan evident el problema de perill i molèsties produïdes pel tràfic de la carretera que creua el nucli urbà principal, i la necessitat de realitzar la circumval·lació.

  45. Les mesures que més acceptació tenen són aquelles relacionades amb la bicicleta, millorar la convivència de circulació amb altres vehicles, construir carrils bici i crear llocs d’aparcament. També les mesures que aporten seguretat en els desplaçaments a peu, sobre tot en les rutes escolars. I altres propostes com els itineraris adequats del camí del Mur de defensa o el passeig vora riu. Però la proposta més demandada ha estat la millora del servei d’autobús que comunique els nuclis urbans del municipi entre ells i amb l’estació de ferrocarril.

  46. CONCLUSIONS QÜESTIONARI MOBILITAT Desplaçaments interns dels nuclis urbans Molts dels desplaçaments interns del nucli urbà es realitzen amb cotxe: ocasionant la majoria de problemes ambientals i d’inseguretat. A més, els cotxes aparcats al centre de la ciutat, ocupen un espai que podria ser utilitzat per a altres activitats que es realitzen a peu. No obstant, encara hi ha cert rebuig a treure places d’aparcament coma mesura dissuasòria perquè la gent utilitze menys el cotxe per a acudir al centre del poble. Transport públic El transport públic s’utilitza molt poc, sobretot l’autobús, ja que es considera que no ofereix un bon sevei, tanmateix, sí s’ha manifestat una demanda creixent perquè aquest servei millore i poder augmentar el seu ús, sobretot per a comunicar el nucli urbà principal amb el de la platja, i amb l’estació de ferrocarril. Cal dir que el tren és un mitjà de transport molt valorat, i perquè els desplaçaments amb modes sostenibles siguen efectius, deu establir-se una adequada comunicació amb l’estació de ferrocarril mitjançant autobús i bicicleta. Bicicleta Resulta optimista la resposta de la ciutadania a promocionar l’ús de la bicicleta i a adequar el disseny dels espais urbans per a aconseguir una circulació accessible i segura. A més, aquesta acceptació es dona tant per als carrers urbans d’ambdós nuclis, com per a la connexió entre ells.

  47. Qualitat de l’espai rural i urbà Molt favorable resulta també la proposta d’endreçar la xarxa de camins rurals per a l’ús d’oci i salut de la ciutadania, i promocionar-los com a reclam turístic i de descobriment del valor del paisatge. Pel que fa a l’espai públic urbà, sí hi ha una percepció de molèsties ocasionades pel tràfic i presència de vehicles a motor, però falta encara conscienciació per a canviar els hàbits d’ús d’aquest vehicle per part de la població. Sobre les condicions d’accessibilitat, seguretat i confort, cada vegada hi ha més consciència sobre la importància que aquests aspectes tenen sobre l’habitabilitat dels espais i la influència en la qualitat de vida. Sensibilització i conscienciació Molts dels comentaris mostren comprensió en relació a la necessitat de campanyes de difusió i conscienciació, i s’entén que paral·lelament a la realització de millores en infraestructura, és necessari promoure entre la ciutadania canvis d’hàbits de comportament pel que fa a la mobilitat.

  48. Propostes i aportacions Els participants han demostrat molt d’interès, no sols en donar opinions i aportar dades, sinó també en imaginar solucions i oferir propostes. Aquest resultat dóna una idea del bon grau d’acceptació que pot tenir l’aplicació de mesures cap a la mobilitat sostenible. La gent ha considerat que es milloraria la qualitat ambiental del seu poble, i comença a intuir que, a més, comportaria la recuperació dels carrers i places per a les persones. Açò vol dir que es prioritzaria l’espai adequant-lo per a les persones que caminen, que paren a xerrar, que seuen o que juguen al carrer, i perquè això siga possible, cal acotar l’espai que es destina al vehicle privat. Només amb el desenvolupament del procés de participació, mitjançant enquestes i entrevistes, ja s’observa cóm la ciutadania es comença a sensibilitzar sobre la Mobilitat Sostenible. En molts dels comentaris, ja es manifesta certa preocupació i la voluntat per a portar endavant aquesta iniciativa.

More Related