Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència
Download
1 / 73

6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil - PowerPoint PPT Presentation


  • 130 Views
  • Uploaded on

Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència Rafael Torrubia Dept. de Psiquiatria i de Medicina Legal Universitat Autònoma de Barcelona. 6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil Barcelona, 15 i 16 de maig de 2007.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' 6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Curs sobre violència infantil i juvenil' - luyu


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

Trets psicopàtics en nens i adolescents i violènciaRafael TorrubiaDept. de Psiquiatria i de Medicina LegalUniversitat Autònoma de Barcelona

6es JORNADES SOBRE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Curs sobre violència infantil i juvenil

Barcelona, 15 i 16 de maig de 2007


Trets psicop tics en nens i adolescents i viol ncia
Trets psicopàtics en nens i adolescents i violència

  • El concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la clínica i en la recerca infanto-juvenil

  • L’estudi dels precursors de la psicopatia: algunes aproximacions rellevants

  • Psicopatia i violència: evidència en població adulta

  • La relació entre psicopatia i violència en joves

  • L’agressió proactiva en nens: un possible precursor de la psicopatia

  • Conclusions


1 el concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la cl nica i en la recerca infanto juvenil

1. El concepte de psicopatia i la seva aplicabilitat en la clínica i en la recerca infanto-juvenil


El concepte de psicopatia
El concepte de psicopatia clínica i en la recerca infanto-juvenil

  • Un trastorn de la personalitat

  • Relacionat amb personalitat disocial (CIM) i trastorn antisocial de la personalitat (DSM)

  • Es defineix per un patró de símptomes específics

    • Interpersonals, afectius i conductuals


El pcl r s l instrument d avaluaci de refer ncia hare 2003
El PCL-R és l’instrument d’avaluació de referència clínica i en la recerca infanto-juvenil (Hare, 2003)

  • Escala d’avaluació de 20 ítems basada en el judici clínic

    • Faceta interpersonal

    • Faceta afectiva

    • Faceta d’estil de vida

    • Faceta antisocial

  • Fonts d’informació col·lateral

  • Entrevista semiestructurada

  • Puntuació

    • Cada ítem: segons descripció clínica del manual (0, 1 ó 2)

    • Diagnòstic clínic de psicopatia: puntuació ≥ 30


Psicopatia, trastorn antisocial de la personalitat, trastorn de la personalitat i conducta antisocial

Trastorn Conducta

Personalitat antisocial

Trastorn

antisocial Psicopatia


Psicopatia vs trast antisocial de la personalitat
Psicopatia de la personalitat i conducta antisocialvs. trast. antisocial de la personalitat

  • La psicopatia permet identificar a una bona part dels individus que mostren les conductes delictives mes greus i més variades

  • Major capacitat predictiva dels criteris de psicopatia que els de TAP

    • Delictes violents

    • Reincidència

    • Conducta penitenciària

    • Resposta als programes d’intervenció

  • Els delinqüents adults amb i sense característiques psicopàtiques mostren correlats cognitius, afectius i neurològics diferents

  • Processos causals diferents per explicar el desenvolupament de conductes antisocials?


Trastorns del comportament pertorbador dsm iv
Trastorns del Comportament Pertorbador (DSM-IV) de la personalitat i conducta antisocial

  • Trastorn Negativista Desafiant

  • Trastorn Disocial

  • No tothom està d’acord en distingir entre els dos trastorns

  • Gran heterogeneïtat entre els casos que compleixen criteris per a aquests trastorns degut a que el DSM-IV utilitza criteris politètics

  • T. Disocial

    • Inici infantil (al menys una característica abans dels 10 anys)

    • Inici adolescent


Amb els coneixements actuals no s adequat etiquetar un jove com psic pata forth kosson i hare 2003
Amb els coneixements actuals no és adequat etiquetar un jove com “psicòpata” (Forth, Kosson i Hare, 2003)

Alguns riscos

  • Possibilitat d’observar aspectes transitoris del procés de desenvolupament que no arribin a ser característiques estables en l’edat adulta: diagnòstics falsos positius (Cleckley, 1976)

  • Utilització prematura dels instruments d’avaluació per a la presa de decisions en l’àmbit forense

  • Aplicació poc rigorosa del concepte “psicopatia” en nens / adolescents: etiquetatge social, mal pronòstic, etc.


Però… jove com “psicòpata”

  • Els trets psicopàtics no apareixen de manera espontània a l’edat adulta

  • “La psicopatia és estable en el temps, perquè actualment no som capaços de detectar-la adequadament de manera precoç i, per tant, d’intervenir-hi amb eficàcia” (Lynam, 2002)


Pot ser til estudiar els precursors de la psicopatia en nens i adolescents
Pot ser útil estudiar els precursors de la psicopatia en nens i adolescents?

  • Els adults amb trets psicopàtics empresonats presenten una història de conducta antisocial que comença a la infantesa

  • Si s’identifiquessin les manifestacions primerenques de la psicopatia seria més fàcil la intervenció i la prevenció

  • Pot facilitar la detecció dels factors causals del desenvolupament d’aquesta constel·lació de trets, diferenciant-los dels del desenvolupament de la conducta antisocial

  • Permet l’estudi dels factors protectors que poden facilitar l’adaptació dels individus amb risc

  • Pot ajudar al desenvolupament de models causals de la conducta agressiva i antisocial greu en els joves




Grups d investigaci pioners
Grups d’investigació pioners aproximacions rellevants

  • Forth, Hart & Hare (1990), a Canadà

  • Frick, O’Brien, Wootton & McBurnett (1994), als USA

  • Lynam (1996), als USA

  • Blair (1997), als USA

  • Andershed et al., (2002), a Suècia


Les aproximacions més rellevants a l’estudi dels precursors de la psicopatia en població infanto-juvenil

  • Estudi en joves delinqüents de 12 a 20 anys utilitzant una aproximació semblant a la utilitzada en adults (Forth)

    • Psychopathy Checklist: Youth Version (PCL:YV; Forth, Kosson and Hare, 2003)

  • Estudi dels trets de Duresa i Insensibilitat Emocional (absència de sentiment de culpa, absència d’empatia, afecte superficial) en delinqüents i en població no delinqüent amb Trastorn Disocial, per tal de delimitar un subgrup de joves amb característiques similars a les dels psicòpates adults (Frick)

    • Antisocial Process Screening Device (APSD; Frick and Hare, 2001)


Aproximaci basada en el pcl yv
Aproximació basada en el PCL:YV precursors de la psicopatia en població infanto-juvenil

  • Instrument amb unes qualitats psicomètriques semblants a les del PCL:R

  • Bona validesa convergent i discriminant

  • Bona validesa en estudis retrospectius

    • Reincidència violenta i no violenta

    • Conducta penitenciària

  • Bona validesa en estudis prospectius

    • Reincidència violenta i no violenta

    • Conducta penitenciària


Pcl yv nombre de s mptomes de diversos trastorns del dsm iv tr i mesures de psicopatologia
PCL:YV, nombre de símptomes de diversos trastorns del DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia

1. Forth, Kosson i Hare (2003)

2. Kosson et al. (2002)


L’aproximació basada en els trets de DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia

Duresa i Insensibilitat emocional(Frick, 1998)

Trajectòria psicopàtica

Baixa inhibició

conductual

Trets de Duresa i

Insensibilitat Emocional

Problemes de

conducta

Altres trajectòries

Inadequada

socialització parental

Baixa Intel·ligència


Qui s n els futurs psic pates frick 1998
Qui són els futurs psicòpates? DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia(Frick, 1998)

Es troben entre els nens / adolescents que presenten problemes de conducta (TND/TD) juntament amb trets de Duresa i Insensibilitat Emocional (DIE)

TND/TD + DIE


Antisocial process screening device apsd frick hare 2001
Antisocial Process Screening Device (APSD DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia; Frick & Hare, 2001)

  • Elaborat per ser utilitzat en nens / nenes de 6-13 anys

  • 20 ítems basats en els del PCL-R (Hare, 1991)

  • Format escala d’avaluació conductual: pares, mestres, nois/noies

  • Puntuació combinada de pares i mestres

  • Estructura de tres factors

    • Narcisisme

    • Impulsivitat

    • Duresa i Insensibilitat Emocional


Evid ncia a favor del model de frick
Evidència a favor del model de Frick DSM-IV-TR i mesures de psicopatologia

  • Els nois/noies amb TND/TD i trets de Duresa i Insensibiltat Emocional (DIE) comparats amb els TND/TD sense DIE mostren

    • Conducta antisocial més variada i més greu

    • Contactes més precoços amb la policia

    • Dèficit en modulació de resposta

    • Major preferència per activitats emocionants i arriscades

    • Dificultat per reconèixer expressions de tristesa en les cares i en les vocalitzacions d’altres nois

    • Menors dèficit intel·lectuals (QI verbal)

    • Menor associació amb estils educatius parentals disfuncionals



La psicopatia no s un factor causal directe de la conducta violenta
La psicopatia no és un factor causal directe de la conducta violenta

  • La causa de la violència està en la decisió d’actuar violentament

  • La psicopatia es un dels múltiples factors causals indirectes que exerceixen una influència en el procés de presa de decisions


Els s mptomes de psicopatia poden influir en la decisi d actuar violentament a trav s de mecanismes
Els símptomes de psicopatia poden influir en la decisió d’actuar violentament a través de mecanismes

  • Cognitius (símptomes positius)

    • Predisposició a veure les accions dels altres com hostils

    • Avaluació d’actes violents com reforçadors

  • Afectius (símptomes negatius)

    • L’ absència d’empatia, culpa i por poden fer que els actes violents no suposin una amenaça pel benestar físic, psicològic i social

  • Tendència a actuar sense reflexionar

    • Component impulsiu


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults
La psicopatia: un bon predictor de violència en adults d’actuar violentament a través de mecanismes

  • Considerant les variables de risc de forma individual, el PCL és un dels factors amb major capacitat predictiva de conducta delictiva i violenta identificats per la recerca criminològica

  • Les facetes Estil de vida i Antisocial tenen millor capacitat predictiva que la Interpersonal i l’Afectiva


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults1
La psicopatia: un bon predictor de violència en adults d’actuar violentament a través de mecanismes

  • La correlació entre PCL i reincidència violenta se situa al voltant d’un valor mitjà (r= 0,30)

    • La magnitud de l’efecte és moderada

    • La capacitat predictiva del PCL és millor que la de la majoria de procediments clínics

    • Aquesta capacitat predictiva se situa aproximadament en la mitjana dels efectes que es troben en les ciències socials i en les ciències mèdiques


La psicopatia un bon predictor de viol ncia en adults2
La psicopatia: un bon predictor de violència en adults d’actuar violentament a través de mecanismes

  • El PCL-R i/o el PCL:SV s’utilitzen en diversos instruments de predicció de violència

    • HCR-20 (Webster et al., 1997)

    • VRAG (Harris et al., 1993)

    • MacArthur VRAS (Monahan et al., 2000)

  • La seva capacitat predictiva és lleugerament inferior a la dels propis instruments


Però… d’actuar violentament a través de mecanismes

  • No totes les persones violentes són psicòpates

  • El risc de conducta violenta no és l’única característica essencial de la psicopatia


Agressi reactiva vs proactiva i psicopatia

Reactiva (impulsiva, afectiva, etc.) d’actuar violentament a través de mecanismes

Relacionada amb la dificultat per controlar els propis impulsos, elicitada per provocació, frustració o per la percepció d’amenaça

Proactiva (premeditada, instrumental, etc.)

Procediment per controlar l’entorn; iniciada de manera premeditada, dirigida a un objectiu i predatòria, per dominar els altres, per pujar d’estatus

Agressió reactiva vs proactiva i psicopatia


L agressi proactiva instrumental en adults est associada a la psicopatia
L’agressió proactiva / instrumental en adults està associada a la psicopatia

  • Els homicides psicòpates utilitzen més l’agressió proactiva que els no psicòpates en els seus delictes

  • Els delinqüents que presenten més agressió proactiva puntuen més alt en el PCL-R

  • Els psicòpates presenten amb més freqüència agressions a desconeguts i per diners mentre que els actes violents dels no psicòpates són comesos freqüentment en estats emocionals intensos

  • L’agressió proactiva dels psicòpates està més relacionada amb les facetes Interpersonal i Afectiva que amb les altres dues



Trets psicop tics i conducta violenta en joves
Trets psicopàtics i conducta violenta en joves associada a la psicopatia

  • Els estudis retrospectius mostren que puntuacions elevades en el PCL:YV es relacionen amb una major probabilitat d’haver comès delictes violents

  • Els estudis prospectius en joves avaluats amb el PCL:YV demostren una elevada capacitat predictiva de reincidència violenta a l’edat adulta



Percentatge associada a la psicopatia

de reincidència

en 10 anys segons

PCL:YV


Proporció de casos associada a la psicopatia

sense reincidència

violenta en funció

del PCL:YV en els

diversos moments

del seguiment


  • 220 adolescents (12 – 18 anys) associada a la psicopatia

  • Programa extern tractament per delinqüents sexuals

  • Seguiment durant 55 mesos de mitjana després de l’acabament del tractament


Reincidència: associada a la psicopatia

Almenys un delicte


Proporció de casos sense cometre associada a la psicopatia

el primer delicte segons PCL:YV

Delictes violents


Trets psicop tics i conducta violenta en joves1
Trets psicopàtics i conducta violenta en joves associada a la psicopatia

  • Els joves amb trets psicopàtics mostren més agressió proactiva?


La violència instrumental es relaciona amb psicopatia (PCL:YV) en adolescents de 13 a18 anys(Murrie et al., 2004)


La violència instrumental es relaciona amb psicopatia en adolescents (PCL:YV) de 16 a 20 anys (Flight, 2004)


Estudis en nens i joves amb l apsd i
Estudis en nens i joves amb l’APSD (I) adolescents (PCL:YV) de 16 a 20 anys

  • Delinqüents sexuals violents adolescents (M=16 anys) (amb més agressió proactiva i violència premeditada) mostraren més trets psicopàtics en comparació a d’altres delinqüents violents i no violents (Caputo, Frick, & Brodsky, 1999)

  • Delinqüents juvenils (nois 14 – 21 anys) amb violència més greu, repetida i sàdica i més deslligada de situacions i persones específiques, presentaven puntuacions més elevades en psicopatia (Kruh, Frick, & Clements, 2005)


Estudis en nens i joves amb l apsd ii
Estudis en nens i joves amb l’APSD (II) adolescents (PCL:YV) de 16 a 20 anys

  • Trets psicopàtics es relacionaren amb una tendència a emfasitzar els aspectes positius de l’agressió instrumental i a minimitzar els negatius (nois / noies M= 16 anys) (Pardini, Lochman, & Frick, 2003)

  • Nois / noies (9 – 13 anys) de la població general amb problemes de conducta i trets psicopàtics presentaven més agressió en general i més agressió proactiva que altres joves amb probemes de conducta (Frick, Cornell, Bodin, et al., 2003)



Les traject ries de desenvolupament de la conducta agressiva en nois noies en edat escolar
Les trajectòries de desenvolupament de la conducta agressiva en nois / noies en edat escolar

  • La conducta agressiva és una dimensió important dels problemes de conducta a la infantesa en molts sistemes de classificació

  • La conducta agressiva en nens és molt estable en el temps i difícil de tractar

  • Hi ha evidència que l’agressió física augmenta fins els 3-4 anys i que després, o bé es manté estable, o bé va disminuint fins l’edat adulta en la major part de nois i noies

  • Hi ha un subgrup de nois / noies amb nivells elevats de conducta agressiva durant tota la infantesa en què no es produeix aquesta disminució, i que presenta risc de problemes greus de conducta antisocial al final de l’adolescència


Evolució de l’agressió física amb l’edat en nois agressiva en nois / noies en edat escolar

(Broidy, et al, 2003)


L agressi reactiva i la proactiva en nens
L’agressió reactiva i la proactiva en nens agressiva en nois / noies en edat escolar

  • Encara no hi ha dades d’estudis longitudinals que hagin estudiat l’evolució dels dos tipus d’agressió de manera diferenciada

  • És possible distingir de manera fiable en nens l’agressió reactiva de la proactiva

  • L’agressió reactiva i la proactiva estan força correlacionades

  • Hi ha indicis per pensar que mostren trajectòries de desenvolupament diferents

  • L’associació entre els dos tipus d’agressió és asimètrica

    • Alguns nens només mostren agressió reactiva

    • La majoria de nens que mostren alts nivells d’agressió proactiva també mostren agressió reactiva


L agressi reactiva i la proactiva en nens vitaro et al 2006
L’agressió reactiva i la proactiva en nens agressiva en nois / noies en edat escolar(Vitaro, et al., 2006)

  • L’agressió reactiva es mostra relacionada amb

    • Utilització del càstig físic en els pares

    • Emotivitat negativa

    • Baixos ingressos familiars

    • Sexe

  • L’agressió proactiva no es mostra relacionada amb cap d’aquestes variables


Cada grup presenta perfils d adaptaci social i delictius diferents frick marsee 2006
Cada grup presenta perfils d’adaptació social i delictius diferents (Frick & Marsee, 2006)

  • Grup amb només agressió reactiva

    • Més problemes d’adaptació a l’escola

    • Més rebuig per part dels iguals

    • Més victimització per part dels iguals

    • Els problemes socials estan relacionats probablement amb dèficits de cognició social

      • Tendència a fer atribucions hostils a provocacions ambígües dels iguals

      • Dificultat per emprar estratègies no agressives en problemes d’interacció social

      • Tendència a presentar estats afectius negatius, baixa tolerància a la frustració, ira, més depressió, ansietat i impulsivitat


Cada grup presenta perfils d adaptaci social i delictius diferents frick marsee 20061
Cada grup presenta perfils d’adaptació social i delictius diferents (Frick & Marsee, 2006)

  • Grup amb agressió proactiva i reactiva

    • Major risc de delinqüència i de problemes d’abús d’alcohol a l’adolescència i de delinqüència a l’edat adulta

    • Són menys rebutjats i victimitzats

    • Tenen més amics i són percebuts amb és freqüència com a líders

    • Sobreestimen les conseqüències positives de la seva conducta agressiva

    • Pensen menys en la possibilitat de ser castigats per la seva conducta

    • No tendeixen a presentar estats afectius negatius, ni problemes de regulació emocional

    • Presenten baixa reactivitat emocional


L agressi proactiva en nens i adolescents un precursor de la psicopatia adulta
L’agressió proactiva en nens i adolescents: un precursor de la psicopatia adulta?

  • Els nois/noies amb pautes freqüents d’agressió proactiva i reactiva tenen algunes característiques que recorden a les dels psicòpates adults

  • Alguns estudis ja han començat a mostrar relació entre els trets de Duresa i Insensibilitat Emocional i agressió proactiva

  • Són necessaris estudis prospectius en mostres de nois /noies en edat escolar per tal de contrastar aquesta hipòtesi


6 conclusions

6. Conclusions de la psicopatia adulta?


  • L’estudi dels precursors de la psicopatia pot ser de gran utilitat per a determinar els factors causals i per a la prevenció d’aquest trastorn

  • Els nens i adolescents amb trets psicopàtics presenten un perfil de conducta agressiva força semblant al dels adults

  • L’agressió proactiva en nens i adolescents podria ser un precursor la personalitat psicopàtica adulta


Agressi oberta vs relacional en joves
Agressió oberta vs relacional en joves utilitat per a determinar els factors causals i per a la prevenció d’aquest trastorn

  • Oberta

  • Contra els benestar físic (ag. Física i verbals)

  • Relacional

  • Contra les relacions socials, les amistats, l’acceptació dins els grup

  • Diferències entre gèneres

  • Ambdós tipus d’agressió prediuen problemes d’adaptació en nens i adolescents

  • No hi ha estudis d’agressió relacional i psicopatia


Agressi reactiva vs agressi proactiva
Agressió reactiva vs agressió proactiva utilitat per a determinar els factors causals i per a la prevenció d’aquest trastorn


Trets psicop tics i trastorn disocial en adolescents infractors
Trets psicopàtics i Trastorn Disocial en adolescents infractors

80-95%

Trastorn disocial

10 – 30%

Psicopatia


Criteris per al diagn stic de trastorn disocial dsm iv tr
Criteris per al diagnòstic de Trastorn Disocial (DSM-IV-TR) infractors

A Un patró repetitiu i persistent en què es violen els drets bàsics dels altres o normes socials importants, manifestant-se per la presència de tres (o més) dels següents criteris durant els darrers 12 mesos i al menys un criteri durant els darrers 6 mesos

  • Agressió a persones i animals (7 criteris)

  • Destrucció de bens (2 criteris)

  • Frau o robatori (3 criteris)

  • Violació greu de normes (3 criteris)

    B El trastorn provoca deteriorament clínicament significatiu l’activitat social, acadèmica o laboral

    C Si l’individu té 18 anys o més i no compleix criteris de trastorn antisocial de la personalitat

    Tipus: Inici infantil vs inici adolescent

    Gravetat: Lleu, moderat, greu


Flight 2004
Flight (2004) infractors


Caracter stiques del pcl yv
Característiques del PCL:YV infractors

  • Limitacions / precaucions per la utilització en clínica

    • No etiquetar el jove com a “psicòpata”

    • No adequat per fer recomanacions a favor o en contra de realitzar un tractament

    • No refiar-se només del PCL:YV per la presa de decisions que puguin ser transcendents per al jove

    • Dificultat d’utilització en mostres de joves no institucionalitzats


  • Els trets psicopàtics juguen un paper important en la decisió d’actuar de manera violenta

  • No seria possible una comprensió exhaustiva del fenomen de la violència sense tenir en consideració el risc afegit que suposa la presència de trets psicopàtics

  • El risc de conducta violenta no és l’única característica essencial de la psicopatia

  • No totes les persones violentes són psicòpates


Tems del pcl yv
Ítems del PCL-YV decisió d’actuar de manera violenta

  • Faceta interpersonal:

  • 1. Utilització de la impressió

  • 2. Sentiment exagerat de la pròpia vàlua

  • 4. Mentider patològic

  • 5. Manipulació per obtenir guanys personals

  • Faceta afectiva:

  • 6. Absència de remordiment

  • 7. Afecte superficial

  • 8. Insensibilitat afectiva/ absència d’empatia

  • 16. Incapacitat per acceptar la responsabilitat


Tems del pcl yv1
Ítems del PCL-YV decisió d’actuar de manera violenta

  • Faceta d’estil de vida:

  • 3. Percaça d’estimulació

  • 9. Orientació parasitària

  • 13. Absència d’objectius

  • 14. Impulsivitat

  • 15. Irresponsabilitat

  • Faceta antisocial:

  • 10. Pobre control de la ira

  • 12. Problemes de conducta a la infantesa

  • 18. Conducta criminal greu

  • 19. Violacions greus de la llibertat condicional

  • 20. Versatilitat criminal


Tems del pcl yv2
Ítems del PCL-YV decisió d’actuar de manera violenta

  • Altres ítems

  • 11. Conducta sexual impersonal

  • 17. Relacions interpersonals inestables


  • Bones propietats psicomètriques decisió d’actuar de manera violenta

    • Consistència interna

    • Fiabilitat interavaluadors

    • Bona validesa estructural

    • Bona validesa convergent i discriminant


4 3 correlats penitenciaris
4.3. Correlats penitenciaris decisió d’actuar de manera violenta

  • Puntuacions elevades en el PCL:YV estan relacionades amb

    • Freqüència d’incidents dins els centres

    • Conducta violenta dins la institució

    • Intents de fugida


Antisocial process screening device apsd
Antisocial Process Screening Device (APSD decisió d’actuar de manera violenta )

  • Culpa els altres dels seus errors (I)

  • S’implica en activitats il·legals (I/CP)

  • Es preocupa de com fa les coses a l’escola o a la feina(DIE)

  • Actua sense pensar en les conseqüències (I)

  • Les seves emocions són superficials i fingides (N)

  • Menteix fàcilment i amb habilitat (I/CP)

  • Compleix les seves promeses(DIE)

  • Presumeix molt de les seves habilitats, dels seus èxits o de les seves possessions (N)

  • S’avorreix fàcilment (I)

  • Utilitza o enreda els altres per a aconseguir el que vol (N)


Antisocial process screening device apsd1
Antisocial Process Screening Device (APSD) decisió d’actuar de manera violenta

  • Pren el pèl o se’n riu dels altres (N)

  • Se sent malament o culpable quan fa alguna cosa mal feta(DIE)

  • S’implica en activitats arriscades o perilloses (I)

  • Pot ser una persona encantadora a vegades, però de manera que sembla poc sincera o superficial (N)

  • S’enfada quan el corregeixen o el castiguen (N)

  • Es pensa que és millor o més important que els altres (N)

  • Fa les coses sense planificar-les amb antelació o les deixa per a l’últim moment (I)

  • Es preocupa pels sentiments dels altres(DIE)

  • Mostra sentiments o emocions(DIE)

  • Manté els mateixos amics(DIE)


Antisocial process screening device apsd2
Antisocial Process Screening Device decisió d’actuar de manera violenta (APSD)

  • Útil per a la recerca i no recomanable per a la clínica

  • Algunes dades mostren una validesa concurrent amb el PCL modesta

  • Estructura diferent del PCL

  • Dificultat per replicar l’estructura factorial en el nostre país


  • Els nens dels dos grups d’agressió tenen riscos diferents a l’adolescència i a l’edat adulta

  • Els nens que mostren agressió proactiva presenten major risc de delinqüència i de problemes d’abús d’alcohol a l’adolescència i de delinqüència a l’edat adulta

  • Diferències en adaptació social

  • Nens amb agressió reactiva presenten més problemes d’adaptació a l’escola, més rebuig per part dels iguals i més vicitmització per part dels iguals que els que presenten agressió proactiva

  • Problemes socials relacionats amb dèficits de cognició social com tendència a fer atribucions hostils a provocacions ambígües dels iguals i dificultat per emprar estratègies no agressives als problemes d’interacció social

  • Els nens amb agressió proactive són menys rebutjats i victimitzats, tenen més amics i són percebuts amb és freqüència com a liders, sobreestimen les conseqüències positives de la seva conducta agressiva i pensen menys en la possibilitat de ser castigats per la seva conducta

  • Els nens amb agressió reactiva tendeixen a presentar estats afectius negatius, més depressió, ansietat i impulsivitat

  • Els nens amb agressió proactiva no presenten aquest patró, sinó més aviat el contrari

  • Els nens amb aquest patró tenen algunes característiques similars a les dels psicòpates adults


Beneficis potencials d’utilitzar els trets de Duresa i Insensibilitat Emocional per a subtipificar els nois/noies amb Trastorn Disocial

  • Permet treballar en mostres de la població general

  • Està focalitzat en les característiques interpersonals i afectives (essencials en el trastorn)

  • Les característiques dels nois/noies amb trets DIE poden ser integrades en les teories sobre desenvolupament normal de la conciència

  • Permet delimitar un subgrup de nois/noies dins dels subgrups de Trastorn Disocial d’inici precoç

  • Permet delimitar un altre subgrup de nois/noies sense aquests trets amb perfil conductuals, delictius i emocionals diferents (p.e. dificultat en la regulació de les emocions)


Concepte i definició de psicopatia Insensibilitat Emocional per a subtipificar els nois/noies amb Trastorn Disocial

Utilitat de l’estudi dels precursors de la psicopatia en nens i adolescents

Psicopatia en nens i adolescents

Evidències

PCL:YV (Forth, Kosson i Hare)

Capacitat predictiva en adolescents

Correlats neurobiològics

Limitacions i recomanacions

APSD (Frick)

Trets precursors C/U afegits al trastorn disocial semblen delimitar un subgrup de nois i noies que presenten característiques comunes amb els psicòpates adults

Agressió i psicopatia en adults

Agressió reactiva vs agressió instrumental

Agressió i psicopatia en nens i adolescents

Es possible diferenciar les dos tipus d’agressió en nens

Diferències evolutives dels dos tipus d’agressió en nens

Relació entre tipus d’agressió i trets de personalitat en nens

Conclusions i propostes de futur


  • Classificacions Insensibilitat Emocional per a subtipificar els nois/noies amb Trastorn Disocial

    • Segons la forma

      • Oberta vs relacional

        • Es distingeixen

          • Pel mètode de fer mal (agressió física i verbal vs exclusió, malparlar, etc.) i

          • Pels objectius als quals serveixen (destrucció del benestar físic vs destrucció de les relacions socials i acceptació en el grup)

    • Segons la funció

      Reactiva vs proactiva


ad