La construcció de l'Estat liberal

1.- Cronologia i etapes Regències El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari Mª Cristina Espartero La construcció de l'Estat liberal 1833 1874 1843 1868 Període liberal Període democràtic 1840 1868 Monarquia democràtica Les principals característiques del període liberal Amadeu I Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Primera República Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes 1873 Procés d’industrialització a Catalunya 1

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) Es passa de l’absolutisme al liberalisme Maria Cristina serà la Regent, substituïda per Espartero Isabelins contra carlins Carles V Les guerres carlines Liberals contra absolutistes La construcció de l'Estat liberal En aquest període La mort de Ferran VII provoca Guerra dinàstica Guerra ideològica Es desenvolupa a: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià 1ª: 1833-1839 Els carlins volen recuperar els furs i van contra el centralisme liberal Tenen el suport dels pagesos i l’església. Zones rurals. Els carlins tenen exèrcit dèbil. Divisió: Zumalacàrregui, Cabrera, Benet Tristany La mort de Zumalacárregui. Abraçada de Bergara (Maroto i Espartero) 2ª: 1846-1849 Guerra dels Matiners (Catalunya) 3ª: 1873-1876 2

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) Liberalisme més conservador Reformes Nova divisió provincial d’Espanya 1833 Es pretén però La construcció de l'Estat liberal La Regència de Maria Cristina (1833-1840) 1833 Cea Bermúdez Administratives decretades des dalt fins al gener de 1834 Ministre de Fomento Javier de Burgos Crear un mecanisme de domini territorial i centralització Les pressions de sectors del liberalisme que demandava més reformes polítiques i menys administratives. La pressió dels polítics liberals i l’exèrcit que propugnaven la necessitat de reunir Corts per iniciar les reformes, van provocar el canvi de govern

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) Liberalisme moderat Reformes Estatut Reial (1834) Òrgans consultius Estament Próceres Estament Procuradores (Sufragi restringit) Legislatiu Corona Econòmiques Dissoldre els gremis Llibertat de comerç però Les dificultats econòmiques Van provocar l’arribada al poder de La construcció de l'Estat liberal La Regència de Maria Cristina (1833-1840) 1834 Martínez de la Rosa Bicameral Provocades per 1835 Mendizábal Les guerres carlines L’epidèmia de còlera de 1834 3

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) Liberal progressista Crea les milícies nacionals Reformes Aboleix la Mesta Crea les diputacions provincials El decret de les DESAMORTITZACIONS 1836 Es pretén Consistia en provoca I es crea la La construcció de l'Estat liberal La Regència de Maria Cristina (1833-1840) 1835 Mendizábal Reforma agrària Buscar recursos per a guanyar la guerra carlista Buscar la creació d’un grup social de suport a Isabel Subhasta pública Beneficia els terratinents Perjudica els pagesos (Terres de l’Església i comunals) El “pronunciamiento de la Granja” 1836 El radicalisme progressista Constitució de 1837 4

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) Es caracteritza per ser Provoca la I per tant Narváez La crisi provoca Espartero respon amb Aixòprovocael Que acaba amb un La construcció de l'Estat liberal La Regència d’Espartero (1840-1843) Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Oposició de la burgesia catalana Crisi a la indústria catalana Bombardeig i repressió a Barcelona 1842 aixecaments a Barcelona 1843 Jamància (democràtica i republicana) Desprestigi d’Espartero Pronunciament moderat amb Narváez 5

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Isabel II Es caracteritza La construcció de l'Estat liberal Els partits liberals Moderats i progressistes Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l’ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa Sobirania nacional (Parlament) Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, Sufragi universal Llibertat individual i instrucció pública Partit demòcrata (1849) Altres partits Unió Liberal (1854) Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes) La dècada moderada (1843-1854) etapes Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar Bienni progressista (1854-1856) Unió liberal i moderada (1856-1868) 6

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) representa crea Crea la La construcció de l'Estat liberal La dècada moderada (1843-1854) Narváez Guàrdia Civil Ordre social, control, autoritarisme Constitució de 1845 conservadora Reformes i canvis en l’època dels moderats Organització administrativa de l’Estat liberal Creació de províncies i governadors civils Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano) Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848. Llei de ferrocarrils de 1851 Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà) 7

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Esdevé a causa d’un torna S’imposen S’imposa Aquesta situació provoca La construcció de l'Estat liberal Bienni progressista (1854-1856) Pronunciament: Vicalvarada Espartero Constitució de 1837 Desmortitzacions civils de Madoz Unió liberal i moderada (1856-1868) Època d’estabilitat i creixement fins el 1866 El general O’Donnell Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat Característiques de l’època O’Donnell Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres... Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina El pacte d’Ostende (1866) 8

4.- Economia i societat en l’època isabelina Unificació de pesos i mesures (pesseta) Venen precedides per Supressió drets senyorials Lleis de desamortitzacions Propietat mitjana... però A causa de Noves tècniques de conreu Especialització de conreus Noves eines, adobs, canals, ampliació d’àrees de cultiu... Fruiter, vinya (vi i aiguardent per l’exportació) provoca Augment de la producció agricultura de mercat La construcció de l'Estat liberal Època de grans canvis en les estructures econòmiques (mesures dels liberals) Canvis en l’agricultura Reformes liberals A Catalunya Masoveria, parceria o rabassa morta 9

4.- Economia i societat en l’època isabelina provoca Demanda i mà d’obra Afavorida per provoquen El seu nucli va ser Tradició industrial Es situa Depenia provoca La construcció de l'Estat liberal Inici de la industrialització catalana Augment demogràfic Industrialització catalana Transformacions agrícoles Excedent d’aliment Demanda productes industrials Capitals per invertir Tèxtil i cotonera Fàbriques indianes Berguedanes (filadores manuals) A la costa Indústria rural(artesanal) Vapors Necessitat de carbó i amb els telers mecànics (selfactines) A l’interior Hidràuliques Colònies Capital familiar (Güell, Girona, Muntadas etc...) Transformació urbana Nous barris (Ildefons Cerdà, 1859 - Eixample) 10

4.- Economia i societat en l’època isabelina Tenia unes dificultats Transformacions econòmiques i canvis socials Provoquen el canvi D’una societat estamental Una societat de classes industrial A Control polític destaca Associacions “Institut industrial a Catalunya” Interés cultural “Liceu” (1847) L’Ateneu de Barcelona (1860) La construcció de l'Estat liberal Inici de la industrialització catalana Un mercat espanyol poc articulat, poca demanda Inestabilitat política (perjudici del lliurecanvisme) Poca inversió (deficiències financeres, fallida de 1866) La nova societat: burgesos i proletaris Noblesa terratinent, Burgesia industrial i financera. Classes dirigents Burgesia industrial catalana Liberals moderats (proteccionistes) 11

4.- Economia i societat en l’època isabelina provoquen Primeres organitzacions es creen La construcció de l'Estat liberal La nova societat: burgesos i proletaris Proletariat Condicions laborals dures Jornada laboral llarga, salaris baixos, higiene deficient, Bullangues o revoltes 1840 Societat de Protecció Mútua de Teixidors de cotó de Barcelona 1842 les primeres cooperatives de consum i producció (influència de Fourier i Cabet) Pagesia La gran majoria Pateixen els canvis del liberalisme 12

5.- El sexenni revolucionari provoca un A causa de amb Es tracta d’una Serrano, Topete i Prim provoca Substituïda per un convoca S’elabora la característiques La construcció de l'Estat liberal La revolució de 1868: “La gloriosa” Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d’Ostende de 1866 Cop d’Estat Revolució popular i burgesa i democràtica A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques (Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos) L’exili d’Isabel II Govern provisional (Serrano) Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i el general Prim Monarquia constitucional Divisió de poders Drets dels ciutadans Sufragi universal Constitució de 1869 13

5.- El sexenni revolucionari Una monarquia amb problemes Les corts proclamen Es caracteritza Dues etapes S’aprova la nova La construcció de l'Estat liberal El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873) Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes Amadeu I 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) La primera república (1873 - 1874) Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Constitució de 1873 1ª etapa: República federal Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba 14

5.- El sexenni revolucionari Nous presidents dificultats provoquen Que dóna lloc al Alfons XII El qual La construcció de l'Estat liberal La primera república (1873 - 1874) 2º etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eliminació del federalisme Autoritarisme Reforç de l’exèrcit Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar) Cop d’Estat de Martínez Campos ( a Sagunt) Proclama Alfons XII nou rei d’Espanya 15

La construcció de l'Estat liberal