EL RACIONALISME RENÉ DESCARTES

1. EL RACIONALISMERENÉ DESCARTES Va estudiar amb els jesuïtes, al prestigiós Col·legi de la Flèche, on va estudiar matemàtiques, mecànica, topografia, música i òptica. Va treure la conclusió de que els coneixements escolàstics ja no servien per els nous temps i, en sortir, va rebutjar la majoria dels coneixements, amb excepció de la matemàtica.

2. DESCARTES: 1596-1650 Va viatjar bastant i va participar en guerres. Després es va retirar a meditar i va escriure els seus llibres. De la fama que va prendre, la reina Cristina de Suècia el va cridar a la seva cort per a que li ensenyès filosofia. Degut a l’horari de les classes, a les 5 de la matinada, Descartes va caure malalt de pulmonia i va morir.

3. Obres • Regles per a la direcció de l’esperit (1628) • Tractat del món (1633) No publicat a causa de la condemna de Galileu. • Discurs del mètode (1637) • Meditacions metafísiques (1641) • Principis de filosofia (1644)

4. El mètode • Descartes viu en l’època dels grans invents autòmates, es popularitzen els enginys mecànics que utilitzen mecanismes automàtics per funcionar, tal com fonts, rellotges, etc. Amb els estudis anteriors de Galileu, Copèrnic, Kepler, etc., moltes ciències veuen un progrés espectacular, a pesar fins i tot de la oposició de l’església. Comença a haver-hi, per tant, una dispersió de sabers, de disciplines i cada una d’elles té un mètode diferent. • La seva filosofia parteix de zero, no té en compte les filosofies anteriors. (Segona part del Discurs del mètode) • Unificació de tots els sabers i coneixements sota el mateix aspecte: el mètode: regles certes i fàcils. Mathesis universalis: «tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis universalis»

5. Les regles del mètode • Necessitat de construir un mètode absolutament nou que no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bell nou. Per això elaborarà unes regles basades únicament en la raó: • Regla de l’evidència: idees clares i distintes. • Regla de l’anàlisi: simplificació > intuir aquests elements clarament i distinta. • Regla de la síntesi: construcció. • Regla de les enumeracions completes: comprovacions i revisions. • Aquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, el Meteors, la Geometria i la Filosofia.

6. La metafísica: el cogito • Aplicació del mètode a la filosofia o metafísica (quarta part del Discurs): primer l’ha de fonamentar, necessita una idea clara i distinta. Per això, comença amb el dubte. • Dubte metòdic: es dubta dels sentits, dels raonaments, de tot contingut de la ment. Només no hi ha dubte que estic dubtant; dubtar és activitat del pensament; no puc pensar si no som viu; per tant “penso, doncs existeixo”, “cogito, ergo sum”. Això és una intuïció clara i distinta. De l’únic que no podem dubtar és de l’existència del subjecte que dubta, el COGITO. • Som una substància l’essència de la qual és pensar, i no necessita res material.

7. Tipus d’idees del cogito • Adventícies :“semblen ésser alienes i venir de fora”, provenen de l’exterior. • Factícies: “semblen ésser fetes i inventades per mi”, construïdes per la ment. • Innates: “semblen ésser nascudes amb mi”, són en el pensament, no tenen origen temporal) (MM, 103)

8. Demostració de Déu i del Món • Ja que dubtam, no som perfectes: la IDEA DE PERFECCIÓ és innata. La idea d’«infinit» tampoc l’ha poguda crear una substància finita, sinó que ha de provenir necessàriament d’una substància infinita (MM, 111) • Qui l’ha posada dins nosaltres? DÉU. Per tant, el JO, el cogito demostra l’existència de DÉU. • Si Déu existeix el MÓN no és una il.lusió, també existeix. MÓN DÉU COGITO

9. Tipus de substàncies Déu Infinita Res cogitans Substància pensant Finites Res extensa Substància extensa Tot el que existeix és redueix a un dels tres tipus de substàncies: o és Déu, o és una cosa que pensa, o és una cosa que ocupa un espai.

10. L’ésser humà • L’ésser humà és un compost de dues substàncies (DUALISME), per una banda la substància pensant, immaterial, l’ànima, i per l’altra banda, la substància extensa, que ocupa un lloc a l’espai, material, el cos. Aquest és com una màquina. Les dues substàncies s’uneixen en la glàndula pinneal. • Els animals són només res extensa, són substàncies que no pensen, són moguts mecànicament.

11. L’univers segons Descartes • Per Descartes el buit no existeix, ja que no és cap dels tres tipus de substàncies possibles; per això, l’univers per ell és ple, no té intersticis. • Els cossos celestes formen els vòrtexs que xoquen entre si produint-se el moviment mecànicament.