slide1 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Neus Sanmartí, Maig 2007 PowerPoint Presentation
Download Presentation
Neus Sanmartí, Maig 2007

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 31

Neus Sanmartí, Maig 2007 - PowerPoint PPT Presentation


  • 98 Views
  • Uploaded on

Neus Sanmartí, Maig 2007. Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències (i, en particular, aprendre Física i Química). QU È DIU “PISA” QUE HAN D’APRENDRE ELS NOIS I LES NOIES?. “L’autobús que condueix en Ray funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Neus Sanmartí, Maig 2007' - tarika


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide1

Neus Sanmartí,

Maig 2007

Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències

(i, en particular, aprendre Física i Química)

slide2

QUÈ DIU “PISA” QUE HAN D’APRENDRE ELS NOIS I LES NOIES?

  • “L’autobús que condueix en Ray funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen.
  • Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.
  • Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.
  • Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”.
slide3

Què demana aquesta pregunta?

  • Que els nois i noies llegeixin.
  • Que aprenguin conceptes complexos, generals i abstractes.
  • Que apliquin aquests conceptes a una situació no treballada a classe i relacionada amb temàtiques transversals.
  • Que argumentin tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en fets.
  • Que escriguin la seva argumentació d’una manera que s’entengui.
slide4

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

  • L’alumnat no entén els textos i no sap escriure per què no sap llegir i escriure o perquè no coneix els continguts?
  • Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?
  • Cal ensenyar a llegir i a escriure ciències a les classes de ciències?
slide5

Llegir i entendre un text

COM S’UNEIXEN ELS LACUS?

Ja saps que els lacumoles de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumoles estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar-los.

També saps que tot està format per lacumoles; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia.

Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l’enllaç.

slide6

DESCRIU LA LLUNA QUE VEUS PER LA FINESTRA

Imagina’t que ets un poeta

Imagina’t que ets un astrònom

Cada disciplina té el seu “patró lingüistic”

slide7

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT

Els verbs

  • He agafat fred
  • El ferro té òxid
  • La llet ha agafat el gust dolç del sucre
  • Els cactus s’han adaptat a viure a llocs amb poca aigua

I en el context científic?

Context quotidià

slide8

Només canvia la forma verbal i canvia el model interpretatiu del fenomen

Els cactus

s’han adaptat

a viure en llocs amb poca

aigua.

Els cactus estan adaptats a viure en llocs amb poca aigua.

slide9

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT

polisèmia

context científic

Context quotidià

  • Menjo la sopa a la força
  • Força Barça
  • Menjar dóna força
  • Anar al cine m’agrada força
  • Tinc força
  • Faig força

F = m · a

slide10

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT

connectors

reforça

Llavors...., llavors

pensament lineal

afavoreix

Si ........., aleshores .....

pensament hipotètic

(Ús del subjuntiu i del condicional)

afavoreix

Ja que ........,

Perquè .......

pensament causal

(confonen causes i conseqüències…)

slide11

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT

sintetitzar

MESURAR UN VOLUM

REDACCIÓ FINAL

  • agafo una proveta
  • poso aigua a la proveta
  • miro a quina ratlla arriba l’aigua
  • llegeixo quants ml són
  • tiro el sòlid dins la proveta ...
  • torno a mirar el nivell
  • resto els ml d’ara als d’abans
  • el resultat és el volum del sòlid

Com dir-ho en només tres ‘accions’?

slide12

DIFICULTATS DE L’ALUMNAT

  • L’aigua bull perquè ha arriba a la temperatura d’ebullició, perquè ha arribat als 100ºC
  • L’aigua bull perquè hi ha bombolles en tot el líquid
  • L’aigua bull perquè les molècules tenen suficient energia per trencar els enllaços entre elles i…

Diferenciar entre els tipus explicacions

slide13

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

  • Descriure
  • Justificar
  • Argumentar
  • Definir
  • Comparar
  • Hipotetitzar
  • Sintetitzar
slide14

El vi és una mescla o un compost. Justifica la teva resposta

  • Descriu la mescla de sofre i llimadures de ferro
  • Descriu el compost sulfur de ferro
  • Defineix què és una mescla
  • Defineix què és un compost

APRENDRE A DIFERENCIAR ENTRE UNA MESCLA I UN COMPOST, TOT APRENENT A DECRIURE, DEFINIR I JUSTIFICAR

Al laboratori hem mesclat sofre i llimadures de ferro i posteriorment hem escalfat la mescla i obtingut el compost sulfur de ferro. També hem discutit sobre què és una mescla i què és un compost. A partir del treball fet:

slide15

APRENC A DESCRIURE

Pensar en:

  • Per què ens demanen la descripció (objectiu).
  • A quina categoria pertany (és un ésser viu, un material, un objecte, un canvi, etc…). No val dir és una cosa…
  • Quines propietats o característiques són les més importants. Nomenar-les amb un cert ordre.
  • Qualificar les propietats: és de color gris, dens, volàtil… (és a dir posar adjectius) i quantificar sempre que sigui possible: la seva massa és…, té 5 pètals… (és a dir, donar valors amb números).
  • Relacionar una acció amb algun canvi i recollir les dades: Quan es mira amb la lupa …. Si intentem trencar-lo… Quan s’escalfa…
  • Si és possible, utilitzar taules o esquemes.
  • Redactar frases curtes i juxtaposades.
slide17

Allò que l’alumne observa i expressa en el context quotidià

El globus

s’infla

però

Cal aprendre a traduir

Ha de parlar de:

augment de temperatura i de volum, de dilatació, de partícules, del seu moviment, distribució…

Allò que l’alumne desconeix i ha de conèixer per poder parlar en el context científic

Una justificació científica és com un iceberg

slide18

Escalfa = augmenta la T

És un gas

Dilata = augmenta el volum

Material format per partícules que es mouen en totes direccions

A l’augmentar la T, augmenta la velocitat de les partícules

Augmenta el volum perquè augmenta la separació entre les partícules

Quina és l’observació feta?

L’aire quan s’escalfa es dilata

Traduccions que fem en funció

del què sabem

slide19

per tant

conseqüentment

perquè

Com que

ja que

Raons teòriques

L’aire quan s’escalfa es dilata

L’aire quan s’escalfa es dilata perquè a l’augmentar la temperatura, les seves molècules es mouen a més velocitat; per tant, augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. Conseqüenment, l’aire es dilata

slide20

Però per justificar necessiten haver construit i sintetitzat…

En què hem de pensar quan utilitzem el model ‘cinètico-molecular’ de la matèria?

Tots els materials:

  • Estan formats per partícules. Si és una substància pura, totes les partícules són iguals.
  • En els canvis físics, les partícules no varien (ni el tipus, ni la grandària)
  • En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, els cristalls d’un mineral), o desordenades (per exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre estan desordenades
  • A més temperatura, es mouen a més velocitat i la distància entre elles és més gran

Aplica aquesta base d’orientació per justificar: Per què al dissoldre sucre en aigua tot el líquid té gust dolç? Per què podem comprimir l’aire d’una xeringa i no l’aigua? o…

slide21

Traducció

Redacció del grup

Per què mentre l’aigua es congela la temperatura no varia?

slide22

REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA

Què he de fer?

Estarà ben fet si...

1. Escollir un títol per a l’informe

1.1 està d'acord amb l'experiència

1.2 resumeix l'objectiu principal

1.3 és suggerent

2. Identificar l'objectiu principal

2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat

2.2 comença amb un verb

3. Plantejar la hipòtesi

3.1 s'indiquen les variables dependent i independent

3.2 s'indiquen les variables que es controlen

3.3 es redacten utilitzant el format:

"Si ........................., aleshores .................

4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació

4.1 s'anoten tots

4.2 són anomenats correctament

5.1 …

5. …

slide24

Amb quin objectiu llegirem el text?

(En aquest cas):Convèncer a un company d’un altre curs sobre si l’abric escalfa o no amb raons científiques.

Caldrà pensar en:

Quina és la meva idea:

Quines són les meves raons:

Arguments en contra de la meva idea poden ser:

L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és:

slide25

Quina és la idea que

defensa el text?

Quines raons dóna?

Lectura cooperativa

Quines evidències

dóna?

Quins arguments poden

ser útils per als que no

hi estiguin d’acord?

slide26

Un exemple de text final

L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat científicament. La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta.

slide27

Llegir textos de contingut científic

  • Preguntes de comprensió literal: permet respondre preguntes que estan contestades en el text
    • Què diu el text? Què és ...? Quants
  • Preguntes de comprensió inferencial: es poden respondre si s’ha entès el text
    • Posa un exemple d’una situacio semblant...?
  • Preguntes de comprensió profunda: respondre suposa emprar coneixements no inclosos en el text
    • Què creus que passaria si...?
    • O valoracions
    • Per a què et serveix aquesta lectura?
slide28

Sempre promovent l’autoreflexió

Per exemple:

A partir de la lectura d’un text, la professora planteja un conjunt de preguntes.

A part de respondre-les, els alumnes han d’identificar quines són de cada tipus, en relació a quin tipus han tingut més dificultats, quines els han ajudat més a aprendre…

slide29

Uns resultats

Hem analitzat els resultats, al final de l’ESO, d’un grup-classe que des de 1r curs han treballat les diferents competències lingüístiques i s’han co- i auto-avaluat reflexionant sobre perquè ho fan bé o no tant bé.

No era un grup considerat “bo”, però la professora no es va desanimar ni va renunciar a aconseguir que aprenguessin.

Els alumnes van respondre a una prova amb preguntes-PISA, que es van puntuar amb els criteris que s’estableixen des del programa. El qüestionari també es va passar a d’altres 9 grups equivalents.

slide30

Finlàndia

69,8

23,4

6,8

Resultats de l’avaluació de competències-PISA a 4t d’ESO dels cursos de diferents escoles de nivell social equivalent, que formen part d’un mateix col.lectiu (2006)

32,0

48,0

16,0

11,5

73,1

15,4

slide31

Quatre referències

JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament-aprenentatge de les àrees curriculars. Bellaterra: ICE e la UAB.

LEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Barcelona: Paidós

SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. Barcelona: Ed. 62

I els treballs del grup del J. OSBORNE, al King’s College of London