28 d’abril de 2009

1. REAL DECRETO 1620/2007 VISIÓ DEL DESS 28 d’abril de 2009

2. RD 1620/2007 PRESENTACIÓ El tan desitjat RD 1620/2007 te com objecte regular l’ús de les aigües regenerades. Aquest RD que hauria de donar llum al tema de la reutilització d’aigües ha generat inesperadament un fort debat al voltant d’alguns aspectes especialment confosos. En la presentació d’avui voldria indicar alguns d’aquests aspectes que tenen especial incidència en els explotadors i d’altres aspectes que, no estant contemplats en el RD, cal tenir en compte en els projectes de regeneració.

3. RD 1620/2007 1. Què és un tractament terciari? Aquesta pregunta sembla fora lloc en aquesta jornada, però la coexistència d’infrastructures executades abans del RD, durant la seva gestació i amb posterioritat a la seva aprovació fa que tinguem un ample ventall d’instal·lacions que cal revisar. Segons el RD: “La reutilización es la aplicación, antes de su devolución al dominio público hidràulico, para un uso privativo de las aguas...” Seguint aquesta definició la reutilització implica l’existència d’un vincle proveïdor-client que usi les aigües abans de retornar-les al medi. Aquest vincle és especialment difós en els casos mediambientals englobats en la categoria 5.

4. RD 1620/2007 1. Què és un tractament terciari? Des d’aquest punt de vista, instal·lacions de MBR com La Bisbal d’Empordà, Riells i Viabrea, les instal·lacions de El Vendrell que milloren les aigües abans del seu retorn al torrent del Lluc o qualsevol altra tractaments addicional o més acurat, posterior a un tractament secundari, tenen la consideració de terciari? Han de ser controlats segons els paràmetres establerts en el RD? En aquests casos s’aplica la categoria 5.4 o estem davant de situacions de recàrrega superficial d’acuifers regulades per la 5.1? En les instal·lacions existents, que finalment siguin considerades terciaris, cal definir sense dubtes el nivell de qualitat exigible i el protocol de control a establir.

5. RD 1620/2007 1. Què és un tractament terciari? • Cas d’estudi: EDAR Riera de la Bisbal, El Vendrell. • En aquesta EDAR, per un problema d’afecció a mines de subministrament de potables a El Vendrell, s’han executat un sèrie de millores: eliminació de nitrogen i fòsfor en el tractament biològic, tractament addicional consistent en fisico-químic, decantació lamelar, filtració en llit polsant i desinfecció UV combinada amb clor. • El projecte preveu també la possibilitat de dos punts d’abocament, abans i després de la zona d’afecció a les mines de potables.

6. RD 1620/2007 1. Què és un tractament terciari? • Aquest cas ens planteja les següents qüestions: • Aquest abocament millorat al torrent del Lluc és un terciari regit pel RD o és un abocament a medi amb paràmetres més restrictius que els de la Directiva 91/271? Si és una reutilització, es classificaria com de tipus 5.1 o 5.4? Qui ha d’establir en el cas 5.4 el programa de control, ja que el RD preveu que es fixi en cada cas? • En funció de quins criteris s’ha d’abocar en un punt o altre? • Quan en un futur un establiment industrial agafi aigua de les nostres instal·lacions, els requeriments de qualitat de la concessió seran els de sortida de l’EDAR o, per contra, seran responsabilitat del concessionari? La concessió fixa nivells de qualitat de l’aigua entregada? Com es transmet aquesta obligació a l’explotador de l’EDAR?

7. RD 1620/2007 2. Punt d’entrega i punt d’ús. • El gestor del tractament del terciari ha de garantir la qualitat en el punt d’entrega i l’usuari final es responsable que la qualitat no es malmeti entre aquest punt i el punt d’utilització. Aquest aspecte és especialment complicat quan les instal·lacions en l’EDAR donen una qualitat diferent de la de la concessió i l’usuari disposa de tractaments addicionals.

8. RD 1620/2007 3. Distribució a diferents usuaris, necessitat de sistemes de regulació. • Les infrastructures de tractament terciari, especialment aquelles amb tecnologia de membranes, necessiten treballar a un règim constant de cabal per a un funcionament òptim de tots els sistemes. Aquests sistemes no poden treballar a demanda: ara vull aigua, ara no! Especialment en els casos multiusuari. En aquestes circumstàncies és quasi imprescindible l’existència d’una Comunitat d’Usuaris i d’un dipòsit o element de regulació, des d’on la comunitat farà la distribució entre els usuaris en funció dels cabals concedits. El gestor del terciari s’haurà de limitar a mantenir el dipòsit ple calculant el cabal mig adequat a les necessitats de la temporada de rec que els usuaris li comunicaran amb anterioritat.

9. RD 1620/2007 4. Qualitat i garantia de servei. • 4.1 Garantia de servei: • El disseny d’un bon terciari comença en el disseny i gestió del tractament secundari. Un terciari mai funcionarà si no ho fa el secundari. Per aquest motiu és imprescindible planificar terciaris en sistemes no sotmesos a pressions externes, especialment industrials. Cal tenir present també que alguns dels paràmetres regulats pel RD només poden ser eliminats en el tractament secundari, especialment el N. Malgrat aquestes precaucions sempre hi haurà en els processos biològics algun moment de disfunció que afectarà la qualitat del terciari. • Cal preveure en les concessions fonts alternatives per garantir el subministrament en aquests períodes.

10. RD 1620/2007 4. Qualitat i garantia de servei. • 4.2 Control de la qualitat: • El cost associat a aquest control pot arribar a assolir valors elevats. En els casos que hem quantificat tenim de l’ordre de 2.000 €/any en el tipus 3.1 i 6.000 €/any en el cas 1.2 • A banda dels aspectes econòmics, aquest és un dels punts que ha generat més debat, destacant: • Mètodes analítics no normalitzats. • Equiparació de risc de paràmetres com terbolesa amb contingut de E. Coli • El ús del percentil 90 com a eina de control en línia. Què fem quan hi incompliments? Quan es talla el subministrament?

11. RD 1620/2007 5. Cas d’estudi: EDAR Vilaseca-Salou. • Cas d’estudi: Terciari EDAR Vilaseca-Salou • En aquest cas tenim un tractament clàssic (FQ+decantació+filtració+desinfecció) que subministra aigua al CRT i a l’Ajuntament de Vilaseca. Aquests dos usuaris tenen aplicacions amb diverses qualitats requerides. • Els concessionaris són el CRT i l’Ajuntament. • La distribució es fa a través d’un joc de vàlvules. • Aquesta situació genera un seguit de preguntes: • El tractament terciari és el que es troba a l’EDAR o és el tractament addicional que el CRT realitzar per assolir el nivell de qualitat de la concessió? • Quina és la qualitat que l’EDAR ha de servir als concessionaris? • Quina garantia de servei cal donar? • La distribució de cabals s’ha de fer segons demanda, ja que només existeix un joc de vàlvules per aquesta distribució. La situació es tornarà incontrolable si prospera la sol·licitud de l’Ajuntament de Salou.

12. RD 1620/2007 6. Altres aspectes: Reutilització interna d’aigües, aigües de servei. • En la pràctica totalitat d’EDAR existeix un circuit d’aigües de servei. Aquestes consisteixen en aigües depurades sotmeses a algun tractament addicional que són utilitzades per neteja o per preparació de determinats reactius. • El problema associat amb aquestes aigües té una doble vessant: • Prevenció de Riscos Laborals. • Reutilització segons RD 1620/2007 • En funció de la classificació final d’aquestes aigües les necessitats d’inversió poden variar significativament. Si considerem que no és d’aplicació el RD plantejarem el problema com una qüestió de PRL i només tindrem en compte els aspectes microbiològics. Si, per contra, ho integrem en el RD hem de considerar TOTS els paràmetres i triar en quin apartat el situem: 1.2, 3.1? Passar d’un escenari a l’altre implica duplicar la inversió.

13. RD 1620/2007 6. Altres aspectes: Instal·lacions de tercers en terrenys d’EDAR. • Aquest assumpte sempre ha generat controvèrsia i les diferents posicions han anat variant al llarg del temps. • Inicialment es parteix d’una postura totalment contraria. Aquesta va evolucionar amb la redacció del PRAC cap a una visió permissiva donada la prioritat atorgada a la reutilització d’aigües regenerades. Ara bé, el fet de permetre que algunes o totes les instal·lacions de tercers associades a una actuació prioritària de reutilització no ens ha de fer oblidar certs aspectes importants: • PRL. Aspectes vinculats a la prevenció de riscos laborals: convivència de diferents empreses en el mateix recinte que implica coordinació d’activitats preventives, control d’accessos,.... • Serveis associats. Les instal·lacions de tercers han de preveure escomeses de serveis independents de les de l’EDAR. Les despeses d’energia, aigua i altres serveis NO han de ser assumits per l’EDAR.