1 / 29

La inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona

La inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona. Presentació de l’estudi Barcelona, 10 de maig de 2012. Esquema de la presentació Motivació, objectius i metodologia Conclusions de l’anàlisi quantitativa Conclusions de l’anàlisi quantitativa Recomanacions.

marc
Download Presentation

La inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona Presentació de l’estudi Barcelona, 10 de maig de 2012

  2. Esquema de la presentació • Motivació, objectius i metodologia • Conclusions de l’anàlisi quantitativa • Conclusions de l’anàlisi quantitativa • Recomanacions

  3. Motivació, objectius i metodologia

  4. Motivació i objectius • “La inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona” és un estudi bianual promogut per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. • Els fluxos mundials d’inversió estrangera directa (IED) des darrers anys són un reflex de la transformació profunda de l’economia i la geopolítica mundials, conseqüència directa dels processos de globalització econòmica. • El principal objectiu d'aquest estudi és respondre a la pregunta:Quins reptes i quines oportunitats planteja aquest nou escenari internacional a l’àrea de Barcelona? Emerging economies World share by year, % Font: TheEconomist, UNCTAD 2011

  5. Metodologia • Atès l’objectiu de l’estudi, s'ha optat per combinar: • l'anàlisi quantitativa a partir d'informació secundària (estadístiques sobre fluxos d’IED) • l'ús de tècniques d'investigació qualitatives. • grups de discussió amb directius d'empreses estrangeres, amb una àmplia representació de sectors i de països de procedència, • entrevistes en profunditat amb directius d'empreses rellevants d'aquest col·lectiu, • entrevistes amb experts locals vinculats a la IED que rep Catalunya, procedents de cambres de comerç, consolats, empreses de consultoria i administracions públiques. • enquesta als antics alumnes d’ESADE que treballen a l’estranger

  6. Conclusions de l’anàlisi quantitativa

  7. Als anys 2010 i 2011 es van assolir les dues millors xifres d’inversió estrangera directa a Catalunya dels darrers 10 anys Font: DataInvex, Ministerio de Economía y Competitividad

  8. En el període 2006-2010 el nombre d'empreses estrangeres instal·lades a l'àrea de Barcelona va créixer un 13%, i va arribar a les 3.381 El 92% de les empreses estrangeres implantades a Catalunya tene la seva seu a la província de Barcelona Distribució de les empreses estrangeres a Catalunya per país de procedència, 2010Font: Base de dades Informa 2010

  9. A Catalunya es produeix una forta concentració de les empreses estrangeres implantades a Espanya Percentatge de les empreses estrangeres a Catalunya respecte del total implantades a Espanya per país de procedència, 2011 Font: Invest in Catalonia. ACC1Ó, Inclou empreses amb un 10% o més de participació estrangera en el seu capital

  10. No obstant la positiva evolució de la IED rebuda a Catalunya en els darrers anys, es produeix una pèrdua de pes relatiu pel que fa al total de la IED rebuda a Espanya... Mitjana ponderada2002-2006 Mitjana ponderada2007-2011 Font: DataInvex, Ministerio de Economía y Competitividad

  11. ... I es constata una tendència general de pèrdua de pes relatiu del conjunt dels països desenvolupats, i de manera especial de la Unió Europea, com a destinataris dels fluxos mundials d’IED Fluxos d’IED rebuts per tipus d’economia, 2005-2010 En valors absoluts(milions de dòlars) En valors relatius(% total IED rebuda al món) Font: UNCTAD. World Investment Report 2011

  12. Conclusions de l’anàlisi qualitativa

  13. La part qualitativa de l’estudi La part qualitativa de l’estudi permet extraure conclusions, a partir de les opinions majoritàriament expressades, respecte d’una sèrie temàtiques plantejades : la procedència de les noves inversions estrangeres a l’àrea de Barcelona els principals atractius, debilitats i frens que incideixen en el procés d’atracció i captació els efectes que n’està provocant la crisi el rol que juguen les infraestructures i el capital humà existents en la presa de decisions sobre IED quins són els sectors a promoure cara a la IED la percepció de la marca Barcelona entorn la IED

  14. 1. La procedència de les noves inversions estrangeres a l’àrea de Barcelona • A curt i mitjà termini, el gruix de les inversions seguirà procedint dels països europeus desenvolupats i dels Estats Units d’Amèrica. • Polítiques a seguir: • centrar els esforços de captació d’inversió en l’àmbit dels països tradicionals a curt termini • orientar i planificar polítiques de promoció respecte dels països emergents a mig i llarg termini • La presa de decisions • majoritàriament des de la seu central i pels directius allà ubicats. • Les ajudes públiques • Han deixat de ser un factor clau de decisió per a les empreses. • Allò que busquen i valoren les empreses és l’existència de condicions favorables.

  15. 2. Els principals atractius i debilitats de l’àrea de Barcelona per atraure inversió estrangera directa - I • Principals atractius de l’àrea de Barcelona • Complint amb els paràmetres objectius requerits per atraure i captar IED, l'àrea de Barcelona gaudeix a més a més d’una percepció molt positiva en els paràmetres qualitatius. • Dels paràmetres objectius destaquen l’atractiu de mercat, el grau de desenvolupament industrial, l’accés al talent i el nivell d’infraestructures. • Dintre del paràmetres qualitatius valorats en destaquen tres de principals: • la qualitat de vida, • les característiques pròpies de la ciutat de Barcelona, • la seva ubicació des d’un punt de vista geoeconòmic respecte del sud d’Europa i de la Mediterrània

  16. 2. Els principals atractius i debilitats de l’àrea de Barcelona per atraure inversió estrangera directa - II • Debilitats específiques de l’àrea de Barcelona • l’allunyament dels centres de decisió a nivell polític, econòmic i financer, • el fet que el capital risc no acudeix de forma fluida a l’àrea de Barcelona, • el cost de la vida a Barcelona, • la preocupació que ser un destí de moda a nivell turístic pugui anar en contra del concepte i la percepció desitjada de Barcelona com a ciutat de negocis. • Altres debilitats no exclusives de l’àrea de Barcelona • un nivell insuficient de coneixement i d’implantació de l’anglès a la ciutat i al món del negocis. • els terminis de pagament excessivament llargs existents a Espanya, • la burocràcia i la manca de facilitats per part de les diferents Administracions, • les dificultats existents alhora d’aconseguir permisos i visats per a empleats estrangers extra-comunitaris.

  17. 3. L’impacte de la crisi • La dificultat actual per captar IED es deu a les males perspectives de mercat. • No obstant això, coincidència en que cal seguir treballant amb l’objectiu d’atraure noves inversions estrangeres per tal de no perdre pes ni davant d’altres localitzacions ni davant d’altres filials dels mateixos grups multinacionals. • Un nou enfocament en l’àmbit de l’ IED, en base a dos fets principals: • el canvi en la destinació de l’ IED • la inversió industrial es dirigeix majoritàriament als països emergents • pèrdua de pes dels països OCDE, amb Europa al capdavant, encara més accentuada pel que fa referència als països del Sud d’Europa • la potenciació de la ciutat com a eix d’operacions i connexions (“ciutat hub”) per part de les grans empreses • preferència per la localització d’activitats de valor afegit / intensives en coneixement entorn de les “ciutats hub”

  18. 4.a. El pes de les infraestructures Satisfacció general respecte del nivell d’infraestructures finalment assolit a l’àrea de Barcelona. Malgrat aquest nivell de satisfacció general, destaquen tres mancances de transcendència econòmica per a l’àrea de Barcelona: l’eix ferroviari mediterrani, les connexions intermodals amb el Port de Barcelona com a eix vertebrador les escasses connexions intercontinentals existents a l’aeroport de Barcelona que dificulta enormement la creació de centres d’operacions. Les empreses també demanen que es posi l’accent en les infraestructures a nivell micro.

  19. 4.b. L’actiu del capital humà Talent tècnic i directiu La principal característica de Barcelona és ser alhora una ciutat proveïdora, en referència a l’existència de talent intern, i tractora, en referència a la capacitat d’atraure talent extern. Dues són les mancances principals del talent local: l’ús limitat dels idiomes en el món dels negocis i l’escassa experiència internacional, fruit de la poca tendència a treballar i viure a l’estranger.  Personal qualificat Opinió crítica respecte del nivell de formació tècnica qualificada, referint-se principalment al nivell de professionals tècnics de grau mig.

  20. 5. Sectors a promoure: consideracions generals El sector serveis com a gran actiu econòmic de futur de l’àrea de Barcelona, juntament amb certs sectors industrials més intensius en coneixement. Necessari promoure els sectors tradicionalsde l’àrea de Barcelona que estimen que són i poden continuar sent competitius. Dintre d’aquest sectors tradicionals a potenciar enumeren el sector farmacèutic, el químic, l’alimentari i el tèxtil - moda. Poc probable que es pugui donar a futur un escenari de grans inversions estrangeres de caire industrial. Certa opció d’atraure indústria quan aquesta tingui una forta dependència del factor logístic.

  21. 5. Sectors a promoure: la seva concreció • Sis grans sectors per captar inversions estrangeres: • el sector de la logística • el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) • el sector de la biotecnologia • els sectors vinculats a la creativitat i la cultura • el sector turístic • el sector de serveis a les persones intensius en talent

  22. 5. Sectors a promoure: “Barcelona plataforma global” La creació de centres especialitzats d’àmbit global La tendència existent per part de les grans corporacions multinacionals a descentralitzar les inversions dins del propi grup és vist com una oportunitat per atraure IED a l’àrea de Barcelona, principalment a través de les empreses estrangeres que ja estan establertes. Destaquen la necessitat de crear a l’àrea de Barcelona les condicions necessàries pròpies d’un sistema d’innovació oberta (open innovation) a fi de poder ser considerada una opció competitiva. Dins d’aquestes condicions necessàries mencionen el desenvolupament de la infraestructura necessària, l’atracció d’empreses tractores (que actuïn d’efecte magnet) i una forta connexió empresa – universitat – capital risc. També resulten claus l’esperit emprenedor i la credibilitat dels equips de direcció locals davant la seu central de les seves empreses.

  23. 5. Sectors a promoure: “Barcelona plataforma global” La creació de Centres de Serveis Compartits (CSC) Els CSC són unitats organitzatives d’una corporació que proveeixen suport de “back office” a les diferents filials, encarregant-se d’executar determinats processos i activitats que abans eren realitzats de forma descentralitzada. Els CSC són un model de gestió que disminueix costos, simplifica processos i genera valor. Per a la filial és vist com un mode de conservar pes relatiu dins de la corporació i de mantenir un nivell d’inversió en la seva unitat de negoci. La realitat analitzada ens mostra l’existència a l’àrea de Barcelona de CSC de segona generació. L’àrea de Barcelona juga un doble rol: com a factor d’atracció inicial i com a element de retenció - fidelització posterior; fet que suposa un menor índex de rotació.

  24. 6. La percepció de la marca Barcelona • El seu posicionament global • Existeix una manifesta unanimitat respecte de la potent força i gran valor de la marca Barcelona. • Barcelona combina l’atracció amb la solvència. Destaquen la percepció de solvència de que gaudeix la ciutat de Barcelona a l’hora d’organitzar qualsevol tipus d’esdeveniment internacional. • És majoritària entre els participants l’opció de posicionar Barcelona com a capital mediterrània dels negocis. • El rol de la marca Barcelona • Opinió majoritària respecte de potenciar la marca Barcelona o Gran Barcelona.

  25. Recomanacions

  26. Recomanacions Opcions de creixement de la inversió estrangera a Barcelona La política de captació d'inversions estrangeres s'hauria d'orientar a assolir un doble objectiu. La diversificació de la procedència de la IED a l'àrea de Barcelona. La gestió proactiva de la retenció i potenciació de les empreses estrangeres que ja estan ubicades a l'àrea de Barcelona.

  27. Recomanacions (2) La diversificació de la procedència de la IED a l'àrea de Barcelona Convé orientar i planificar polítiques de promoció que busquin l'atracció i captació d'inversions respecte dels països emergents, especialment dels asiàtics La gestió proactiva de la retenció i potenciació de les empreses estrangeres ja implantades a l'àrea de Barcelona A curt i mitjà termini el pes de la IED procedirà d'empreses multinacionals d'economies desenvolupades que majoritàriament ja són presents a l'àrea de Barcelona. La retenció s'ha d'estructurar per mitjà de l'elaboració de “programes de fidelització” mitjançant la millora de les condicions de l'entorn de negocis.

  28. Recomanacions (3) Polítiques complementàries Continuar desenvolupant l'estratègia de posicionament i gestió de la marca Barcelona com a ciutat de negocis Continuar les polítiques actives de captació de perfils emprenedors, potencials creadors d’empreses d’abast internacional (born global), en col·laboració amb les universitats i les escoles de negoci, i facilitar eines que possibilitin l’escalabilitat dels projectes La creació i formalització de sistemes anomenats de softlanding que facilitin el procés d'arribada i establiment de noves empreses Millora de l’entorn de negocis de la ciutat (business-friendly)

  29. www.bcn.cat/barcelonacreixement (secció de publicacions)

More Related