Sessió 8: L’aplicació del mètode de valoració contingent

1. Sessió 8: L’aplicació del mètode de valoració contingent • Aspectes pràctics del mètode de valoració contingent • Objectius: • Com es fa? • Com interpretar un exercici de valoració contingent • Principals dificultats • Exemple d’aplicació: la valoració dels efectes ambientals associats al creixement urbà a la Regió Metropolitana de Barcelona Curs d'Avaluació de riscs ambientals

2. El mètode de valoració contingent (VC) • En què consisteix? És un mètode de valoració especialment indicat per obtenir informació sobre la valoració que els individus tenim de béns pels quals no existeixen mercats. Aquests són simulats mitjançant enquestes. Curs d'Avaluació de riscs ambientals

3. Etapes en un exercici de VC 1. Definició del bé objecte d’estudi 2. Definició de la població rellevant 3. Simulació del mercat 4. Elecció modalitat d’entrevista 5. Selecció mostral 6. Redacció del qüestionari (*) 7. Realització de les entrevistes 8. Explotació estadística de les respostes 9. Interpretació de resultats Curs d'Avaluació de riscs ambientals

4. Etapa 1. Definició de l’objecte d’estudi • Necessitat de delimitar exactament què és el que es vol valorar • definició sense ambigüitat del bé • quantitat del bé • Exemples: millora qualitat sorra platja; neteja carrers • Evitar que l’enquestat faci la seva pròpia interpretació del que s’està valorant Curs d'Avaluació de riscs ambientals

5. Etapa 2. Població rellevant • Molt important cara a l’agregació i interpretació dels resultats • Qui forma la població rellevant? • Usuaris? (valors d’ús) • Total residents? (valors de no ús) • De quin àmbit territorial? • Relació de la població rellevant amb el mètode d’entrevista, factor temps (estacionalitat),... Curs d'Avaluació de riscs ambientals

6. Etapa 3. Simulació del mercat • Fase central i complexa • Indicació de caire general: convé que s’assembli a escenaris de mercat reals • Quantitat i qualitat, clarament identificades • Escenaris alternatius a la provisió del bé • Forma en que el bé es proveeix • Preguntes de valoració (formats) (equival a la fase de transacció) Curs d'Avaluació de riscs ambientals

7. Etapa 4. Modalitatas d’entrevista • Tipus: • personal • telefònica • correu postal • Disjuntives cost/temps/percentatges de resposta... • Possibles biaxos: de selecció, de no-resposta... Curs d'Avaluació de riscs ambientals

8. Etapa 5. Mostratge • Mostra vs població total • Tamany mostra  grau fiabilitat i ajust desitjat • Tipus de selecció mostral: • quotes • de probabilitat o aleatòries • mixtes Curs d'Avaluació de riscs ambientals

9. Etapa 6. Redacció del qüestionari • Recomanacions generals: • Tenir clar l’objecte de l’estudi • Evitar qüestionaris excessivament llargs • Preguntes clares, curtes i amb llenguatge senzill i poc tècnic • Aproximació interdisciplinar Curs d'Avaluació de riscs ambientals

10. Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.) • Diferents etapes: • esborrany, proves amb experts i públic, grup d’orientació, correccions, proves pilots o pretest,... • Estructura habitual del qüestionari: • Secció introductòria : preguntes d’actitud i de comportament • Grup de preguntes de valoració • Secció de preguntes socioeconòmiques Curs d'Avaluació de riscs ambientals

11. Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.) • Secció introductòria: • familiaritzen a l’entrevistat amb l’escenari de la valoració (fase de preparació) • Les preguntes sobre comportament poden utilitzar-se després per controlar les respostes • Descripció de l’escenari de valoració • relativament curt • evitar l’excés d’informació • específic (no s.a. interpretació), neutral, creïble Curs d'Avaluació de riscs ambientals

12. Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.) • Preguntes de valoració: • concreció sobre les condicions de la valoració • quantitat (unitats, %, canvi risc), forma de provisió i alternativa, mètode i vehicle de pagament, cost d’oportunitat,... • format de pregunta: • continu (obert) • discret (tancat) • format referèndum, múltiple, de tanteig, rangs, rànking o elecció d’alternatives, mxtes • motius de protesta? Curs d'Avaluació de riscs ambientals

13. Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.) • Preguntes socioeconòmiques: • edad, residència, renda, nivell d’estudis, professió,… • Utilització: • Per comprovar la representativitat de la mostra • Poden ajudar a controlar i explicar millor els valors obtinguts • Quan els resultats de l’exercici de VC s’han de considerar en el procés de presa de decisions Curs d'Avaluació de riscs ambientals

14. Etapa 7. Realització d’entrevistes • Millor que la realització la facin enquestadors professionals • Resulten molt importans tant sessió prèvia de l’investigador amb els enquestadors com la realització de proves pilot prèvies i treball en grups d’orientació abans de la realització definitiva de l’enquesta. Curs d'Avaluació de riscs ambientals

15. Existència de biaxos • Biaxos: errors comesos sistemàticament degut a algun aspecte de l’exercici de VC, que provoquen una divergència entre el valor estimat i el vertader • És important intentar evitar-los en la fase de redacció del qüestionari. Tot i així, es comprova la seva presència mitjançant contrastos, i d’existir, cal explicitar-los i interpretar com afecten els resultats. Curs d'Avaluació de riscs ambientals

16. Tipus de biaxos • Mostratge • Plantejament teòric • diposició a pagar o disposició a ser compensat • Actitud dels entrevistats • estratègia • complaença amb promotor/entrevistador • restriccions pressupostàries Curs d'Avaluació de riscs ambientals

17. Tipus de biaxos (cont.) • Pistes implícites per a la valoració • importància • ordenació • rangs • preus de partida i format tancat • Percepció del context • credibilitat i forma de provisió del bé • confondre la part amb el “tot” (o simbolisme) Curs d'Avaluació de riscs ambientals

18. Etapa 8. Explotació de resultats • Codificar la informació pel seu tractament estadístic: • fase molt laboriosa (i amb moltes decisions) • Estimació disposició a pagar pel canvi • Estimació paramètrica o no paramètrica? • Variables explicatives? • Tractament respostes protesta? • Estadístic a utilitzar? Mitjana, mediana,… • Contrastos biaxos Curs d'Avaluació de riscs ambientals

19. Etapa 9: Interpretació de resultats • Aproximació a la disponibilitat a pagar pel bé (marge d’error). Intervals de confiança. • Cal explicitar supòsits (tractament “no” respostes, estimació,…). Anàlisis sensibilitat. • Utilització dels resultats: • projecte o política desitjable? (ACB) • preferències declarades vs revelades... Curs d'Avaluació de riscs ambientals

20. Part 2a: Aplicacions Exemple d’aplicació del mètode de valoració contingent: La valoració dels efectes ambientals associats al creixement urbà a la Regió Metropolitana de Barcelona Curs d'Avaluació de riscs ambientals

21. Objectiu de l’estudi: • Investigar sobre quin tipus o model de creixement urbà seria desitjable des d’un punt de vista ambiental, a la RMB • Context de l’estudi: el debat sobre la ciutat sostenible o sustentabilitat urbana • diferències principals respecte del plantejament habitual • elecció de dos efectes ambientals que afecten de manera contrària el benestar de la població Curs d'Avaluació de riscs ambientals

22. Context del debat: la ciutat sostenible • Dispersió urbana vs ciutats compactes • argument principal d’aquells que defensen un model de ciutat compacta • Aproximació empírica habitual: • contrastos estadístics que relacionen forma urbana i consum de benzina, contaminació,… • Aproximació al nostre estudi: MVC, amb dos atributs ambientals que van en sentit oposat Curs d'Avaluació de riscs ambientals

23. Algunes dades rellevants • RMB: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental Curs d'Avaluació de riscs ambientals

24. Definició de l’objecte de l’estudi • El canvi respecte de l’status quo proposat consisteix en una variació en la intensitat del creixement urbà: • implica una variació en els ratis de densitat • implica una variació en els ratis d’ocupació del sòl als entorns de les ciutats • Una reducció de densitat i una menor ocupació són els dos béns pels individus Curs d'Avaluació de riscs ambientals

25. Com es concreta l’estudi? • Primera qüestió: per què cal valoració contingent? • Població rellevant? • Modalitat d’entrevista? Personal (n=600) • Selecció mostral: de probabilitat aleatòria (amb quotes sobre variables) • municipis representatius distribució tamanys • aplicació de ponderacions Curs d'Avaluació de riscs ambientals

26. Possibles escenaris considerats • Status quo: mantenir el nivell de densitat (k0) i el rati de conversió dels paisatges (r’0) • Escenari amb menor densitat: es redueix la densitat (k1) però s’ocupen més paisatges (r1) • Escenari amb major densitat: augmenta la densitat (k2) però es preserven més paisatges (r2) Curs d'Avaluació de riscs ambientals

27. Supòsits sobre les disposicions al pagament associades al canvi • Per viure amb menys densitats, estaríem disposats a pagar (MDP) • Per perdre paisatges, ens haurien de compensar (MDA) • En agregat, un derminat canvi tindrà en compte els dos impactes sobre el benestar i les dues mesures Curs d'Avaluació de riscs ambientals

28. Supòsits sobre les disposicions al pagament associades al canvi (cont.) • Exemple: • Un individu pro dispersió en agregat estaria disposat a pagar una quantitat de diners positiva per un model de creixement amb més baixa densitat • Un individu pro contenció en termes nets només acceptaria un canvi que impliqués menys densitat si se’l compensés (o pagament negatiu) Curs d'Avaluació de riscs ambientals

29. Qüestionari: part introductòria • Exemples de preguntes i comentaris previs: • Factors influint les decisions de localització • Opinió sobre quant denses són les seves localitats, i quant ràpidament creixen • Explicació i èmfasi de la disjuntiva de cada model (pros i contres) • Qualitat relativa de la nova construcció, possible abandonament dels centres,… • Pregunta de posicionament (també screening) Curs d'Avaluació de riscs ambientals

30. Qüestionari: preguntes de valoració • Quantitat Canvi proposat: variació d’un 10% (5%) en el nivell de densitat, respecte situació actual • Increment del 10% densitat per aquells pro-contenció • Disminució d’un 10% densitat per aquells pro-dispersió • A aquells indiferents, se’ls assigna l’escenari corresponent a l’status quo Curs d'Avaluació de riscs ambientals

31. Qüestionari: preguntes de valoració (cont) • Vehicle de pagament: impostos associats al manteniment infraestructura (més barat amb més contenció). • Signe del pagament? Possible biaix • Mètode: pagament /estalvi anual • Format de pregunta: dues submostres • dicotòmic doble (5 preus sortida diferents) • rànking o ordenació contingent Curs d'Avaluació de riscs ambientals

32. Resultats • Estimem com es distribueixen les respostes pels diferents preus de sortida (estimacions paramètriques) • Resultats del ranking(qualitatius): • Una reducció de l’1% de densitat es va valorar en 900 pts per persona i any (no significatius) • Les primeres opcions varen correspondre a l’escenari d’status quo i de reducció de densitats Curs d'Avaluació de riscs ambientals

33. Resultats (cont.) • Resultats del dicotòmic doble: • Proporció de respostes • Estadístics: Curs d'Avaluació de riscs ambientals

34. Curs d'Avaluació de riscs ambientals

35. Interpretació dels resultats • Com s’interpreta el signe (de mediana o mitjana) ? El resident medià o mitjà valora positivament un model de creixement menys dens (tot i a costa de perdre entorns) • Proposta de ciutat compacta: cal analitzar-la en cada contexte concret • Paper regulacions urbanístiques? Curs d'Avaluació de riscs ambientals