1 / 35

SESSI e-actualitzaci CaMFiC, 24 de mar de 2010

Autors de la Guia HTA Membres del Grup de Treball en HTA de la Societat Catalana de MFiC que han participat en la redacci? de la mateixa (per ordre alfab?tic):. Agudo Ugena, Jos? Pablo. Diplomat en Infermeria. CAP La Mina, Sant Adri? de Bes?s. Albaladejo Blanco, Carles. Metge de Fam?lia. CAP Lle

nusa
Download Presentation

SESSI e-actualitzaci CaMFiC, 24 de mar de 2010

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


    1. SESSIÓ e-actualització CaMFiC, 24 de març de 2010 Dr. Carles Albaladejo Grup de Treball en HTA de la CaMFiC

    2. Autors de la Guia HTA Membres del Grup de Treball en HTA de la Societat Catalana de MFiC que han participat en la redacció de la mateixa (per ordre alfabètic): Agudo Ugena, José Pablo. Diplomat en Infermeria. CAP La Mina, Sant Adrià de Besòs. Albaladejo Blanco, Carles. Metge de Família. CAP Llefià, Badalona. Bayó i Llibre, Joan. Metge de Família. CAP El Clot, Barcelona. Benítez Camps, Mència. Metgessa de Família. CAP Gòtic, Barcelona. Burgos Remacha, Imma. Metgessa de Família. CAP Lepant, Sabadell. Capillas Pérez, Raúl Miguel. Diplomat en Infermeria. CAP Sant Josep, L’Hospitalet de Llobregat. Coll de Tuero, Gabriel. Metge de Familia. Director dels Serveis d’Atenció Primària de l’Àmbit de Girona. Dalfó i Baqué, Antoni. Metge de Família. CAP Gòtic, Barcelona. De la Figuera Von Wichmann, Mariano Metge de Família. CAP Sardenya, Barcelona. Ferré Rey, Josep. Metge de Família. CAP La Granja, Tarragona. Foguet i Boreu, Quintí. Metge de Família. Hospital General de Vic. Gibert i Llorach, Elvira. Diplomada en Infermeria. CAP Gòtic, Barcelona. Gros i García, Teresa. Metgessa de Família. CAP Ronda Cerdanya, Mataró. Isnard Blanchar, Mar. Diplomada en Infermeria. CAP El Masnou, Masnou. Mengual Martínez, Lucas. Metge de Família. CAP Badia, Badia del Vallès. Navarro Giménez, Mar. Metgessa de Família. CAP Bordeta-Magraners, Lleida. Pepió i Vilaubí, Josep Mª. Metge de Família. CAP Baix Ebre (Tortosa Oest). Salleras i Marcó, Narcís. Metge de Família. CAP Montilivi, Girona. Salvadó i Torregrossa, Anna. Diplomada en Infermeria. Centre Corporatiu de l’ICS. Barcelona. Solanes Cabús, Mònica. Metgessa de Família. SAP Plà dUrgell, Noguera, Segarra, i Urgell (Lleida). Vila i Coll, Mª Antònia. Metgessa de Família. CAP Gòtic, Barcelona. Vinyoles i Bargalló, Ernest. Metge de Família. CAP La Mina, Sant Adrià de Besòs. Tovillas Morán, Xavier. Metge de Família. CAP Martí i Julià, Cornellà.

    3. Col.laboradors i consultors COL.LABORADORS (en ordre alfabètic): Camps Vilà, Laura. Metgessa de família. CAP Gòtic, Barcelona. Rebagliato Nadal, Oriol. Metge de Família. CAP Sant Andreu, BCN. Roca Saumell, Carme. Metgessa de família. CAP El Clot, Barcelona. CONSULTORS (en ordre alfabètic): Membres de la Societat Catalana d’HTA que han revisat el material Armario García, Pedro. Unitat d’HTA i risc vascular. Hospital General de l’Hospitalet. Bonet Sol, Josep. Servei de Nefrologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. Cabau Rubies, Jacint. Servei de Cardiologia. Hospital Santa Maria, Lleida.

    4. Principals novetats Autors nous Consultors i col.laboradors nous Apartats nous: malaltia renal crònica, minories ètniques, nens i adolescents, malaltia mental, fase aguda de l’ictus, etc Capítols nous: HTA en la dona, HTA secundària, compliment terapèutic, etc. Annexes nous: índex turmell-braç, etc.

    5. Capítol 1. Generalitats Prevenció primària Cribatge Diagnòstic Classificacions

    6. Capítol 2. Avaluació inicial Història clínica Exploració física Exploracions complementàries: Analítica sang i orina (quocient A/C) Electrocardiograma Fons d’ull Altres exploracions: Ecocardiograma PA ambulatòria: AMPA i/o MAPA Altres: ecografia renal, RX tòrax/abdomen, hormones

    7. Taula 2.2. Criteris diagnòstics de síndrome metabòlica (SM): presència de 3 a 5 dels següents factors de RCV

    8. Taula 2.3. Taula de la SEH-SEC (2007)

    9. Taula 2.3. Taula de la SEH-SEC (2007)

    10. Capítol 3. Tractament no farmacològic Objectius del tractament General per a tots els hipertensos majors de18 anys: disminuir i mantenir xifres de PA <140/90 mmHg, independentment de l’edat i sempre que es tolerin. Específic per a hipertensos amb RCV alt/molt alt, així com en els que ja presentin DM o malaltia CV/renal establerta, s’aconsellen xifres de PA més baixes: <135/80 mmHg, malgrat la moderada evidència existent (grau recomanació B). En l’actualització de les guia europea del 2009, l’objectiu tradicional de PA <130/80 mmHg està molt qüestionat tant per la dificultat d’assoliment a la pràctica com per la manca d’estudis específics.

    11. Capítol 4. Tractament farmacològic Indicacions Normes generals Tractament inicial Novetats terapèutiques Esquemes de tractament farmacològic Ús d’associacions antihipertensives Retirada o reducció del tractament

    12. Quan iniciar el tractament farmacològic? En línies generals, està indicat a partir de PA = 160/100 mmHg (HTA grau 2) i s’ha de començar de forma raonablement ràpida. Segons les directrius de les Societats Europees (SEH-SEC,2007): Hipertensos de grau 3: tots Hipertensos de grau 1-2 amb RCV alt/molt alt: tots Hipertensos de grau 1-2 amb RCV moderat: si després d’un període de vàries setmanes amb MEV la PA segueix =140/90 Hipertensos de grau 1 amb RCV baix: si després d’un període de varios mesos amb MEV la PA es manté = 140/90 Persones amb PA normal-alta i RCV moderat: si després d’un període de varios mesos amb MEV la PA augmenta a =140/90 Diabètics amb PA normal-alta: tots Persones amb malaltia CV o renal establerta (inclús amb nivells de PA normal): tots

    13. Quan iniciar el tractament farmacològic? En la recent actualització de la guia europea (SEH-SEC, 2009) es qüestionen clarament les dues últimes indicacions, argumentant la manca d’evidències científiques respecte a iniciar tractament quan els valors de PA són <140/90 mmHg. En els diabètics amb PA normal-alta (130-139/85-89 mmHg) no s’hauria d’indicar tractament antihipertensiu, tot i que podria justificar-se en presència de microalbuminúria. La majoria dels pacients amb malaltia CV/renal associada i amb PA normal o normal-alta, probablement ja reben antihipertensius per la seva patologia de base (sobre tot si és cardíaca o renal); si no fos així (situació possible en casos de malaltia cerebrovascular o arteriopatia perifèrica), caldria una valoració individualitzada dels pros i contres.

    14. Quin ha de ser el tractament inicial? No existeix un consens uniforme -entre les diferents societats científiques nacionals e internacionals d’HTA- respecte a quin ha de ser el tractament farmacològic inicial en pacients sense indicacions específiques per rebre un agent concret. Tenint en compte totes les consideracions abans esmentades i malgrat que la evidència sigui modesta (grau de recomanació B), la nostra opinió com a Grup de Treball es la de seguir el criteri de l’edat del pacient per la seva simplicitat: Hipertensos < 60 anys: començar amb un IECA (substituir per un ARA II si apareix intolerància) o bé amb un BB (especialment dones en edat fèrtil). Hipertensos = 60 anys: començar amb un DIU tiazídic a dosis baixes o bé amb un AC d’acció perllongada.

    15. Novetats terapèutiques (2005-09) Inhibidors directes de la renina (IDR): Aliskiren 150-300 mg/dia INDICACIONS Intolerància a la resta de grups antihipertensius Teràpia de combinació múltiple com a 4t ó 5è fàrmac CONTRAINDICACIONS i precaucions Embaràç i lactància Insuficiència renal avançada (FG < 30 ml/min) Hiperpotassèmia Ús concomitant de ciclosporina, quinidina, verapamil No prendre amb suc de pomelo ni àpats molt greixosos No hi ha dades en estenosi arteries renals (uni/bilateral)

    16. Figura 4.1. Combinacions racionals d’antihipertensius

    17. Capítol 5. Situacions especials HTA i edat avançada HTA i diabetis HTA i malaltia renal crònica HTA i dislipèmia HTA i minories ètniques HTA en nens i adolescents HTA i malaltia mental

    18. Malaltia renal crònica

    19. Minories ètniques Afroamericans (continent americà i caribenys) Presenten una alta prevalença d’HTA complicada i tenen un risc CV especialment alt. La resposta hipotensora a la monoteràpia amb fàrmacs que actuen sobre el SRA (IECA, ARA-II, IDR i, en menor grau, BB) és baixa. L’angioedema per IECA és de 2 -4 vegades més freqüent en afroamericans que a la resta d’ètnies. Com a primèra línia pel tractament s’aconsellen tiazides i AC; en una segona línia estarien els blocadors-alfa i els hipotensors d’acció central.

    20. Nens i adolescents

    21. Malalt psiquiàtric

    22. Capítol 6. HTA en la dona HTA durant la gestació HTA en el postpart i lactància HTA i anticonceptius Comporta un augment del risc de desenvolupar HTA entre 2-3 vegades en relació a les dones que no els prenen. Entre un 1-5% desenvoluparan HTA. Normalment l´increment de les xifres de PA es produeix a partir dels 6 mesos d´ús, i és màxim al cap d´1-2 anys. Al retirar-los, la PA es normalitza en els 6 primers mesos. Hi ha alguns casos en què no es produeix aquesta normalització i que requeriran tractament farmacològic. HTA i menopausa

    23. Antihipertensius d’elecció a l’embaraç Metildopa Inicialment 250-500 mg. amb un màxim de 2 g /24 hores repartit en 2-3 preses A baixes dosis útil en monoteràpia, però a dosis altes risc de retenció hidrosalina Labetalol Inici amb 100-400 mg. amb un màxim de 1200 mg/24 hores repartit en 2-3 preses Alternativament un altre BB (excepte atenolol) Nifedipina retard/oros de 20 a 80 mg. cada 24 hores, repartit en 1-2 preses Alternativament un altre AC dihidropiridínic d’acció perllongada

    24. Capítol 7. Increments tensionals aguts Definicions i tipus Abordatge (figura 7.1) Increments tensionals a la fase aguda de l’ictus Atenció a les constants vitals i permeabilitat de la via aèria. Determinació de la PA, freqüència cardíaca, Tª i glicèmia. Trasllat a l’hospital amb ambulància medicalitzada. D’entrada, no s’ha d’administrar tractament antihipertensiu i es aconsellable fer-ho a l’hospital per aconseguir una reducció gradual i amb monitoratge de la PA. En cas de retard en el trasllat a l’hospital i xifres de PAS = 220 i/o PAD = 120 mmHg es podria començar tractament a l‘Atenció Primària (captopril 25 mg VO).

    25. Figura 7.1 Abordatge de les crisis hipertensives

    26. Capítol 8. HTA secundària Renal Nefrogènica: glomerulonefritis, nefropatia diabètica, nefropaties intersticials, poliquistosi renal, litiasi renal, litotrícia... Vasculorenal: arteriosclerosi, displàsia fibromuscular Endocrinològica Hiperaldosteronisme primari Feocromocitoma Síndrome de Cushing Hiper o hipotiroïdisme Pulmonar Sindrome d’apnea de la son

    27. Capítol 9. Mesura i instruments Estandarització de la mesura de la PA Pacient Entorn Observador Material Tècnica Dificultats que poden aparèixer Factors que poden causar errors Instruments de mesura de la PA Tensiòmetres electrònics automàtics Esfigmomanòmetre de mercuri Manòmetre aneroide

    28. Capítol 10. AMPA Avantatges i inconvenients Indicacions Aspectes pràctics Validació d’aparells Tècnica Valors de referència Poblacions especials Informació pel professional Informació pel pacient

    29. Figura 10.1. Algoritme diagnòstic (adaptat de Pickering TG et al. Hypertension. 2008;52:1-9.)

    30. Capítol 11. MAPA Indicacions Aspectes pràctics Interpretació Recomanacions pel pacient

    31. Capítol 12. Seguiment i control Objectius Periodicitat de les visites de control Avaluació periòdica Criteris d’interconsulta: Unitat d’HTA Servei de Nefrologia Urgències hospital Reavaluació periòdica del RCV: consideracions d’instaurar tractament antiagregant (AAS a dosis baixes) i/o hipolipemiant (estatines)

    32. Capítol 13. Compliment terapèutic Introducció Prevenció de l’incompliment Detecció de l’incompliment Intervencions per millorar el compliment I el compliment del professional? El terme inèrcia terapèutica definit com la manca d’inici o d’intensificació del tractament apropiat quan aquest és necessari, implica reconèixer el problema però sense actuar-hi. Causes de la inèrcia terapèutica. Estratègies per evitar la inèrcia.

    33. Capítol 14. Annexes Taules de risc cardiovascular Dietes: hiposòdica i mediterrània Efectes adversos dels antihipertensius Funcions de l’equip d’atenció primària Educació sanitària a la persona hipertensa Indicadors per avaluar un programa d’HTA HTA i viatges internacionals Índex turmell-braç (ITB) Full informatiu per a pacients

    34. Efectes adversos dels fàrmacs antihipertensius INHIBIDORS DIRECTES DE LA RENINA (aliskiren) Ocasionals (1-9%): diarrea, dispèpsia, dolor abdominal. Rars (<1%): rash cutani. Excepcionals (<0,1%): angioedema, tos, hiperpotassèmia, elevació CK, artràlgies. Altres ???

    35. Índex turmell-braç (ITB)

More Related