FRANCESC VINYES I SABATÉ

1. FRANCESC VINYES I SABATÉ 25è aniversari

2. Penso el fi de l’home i també penso que sóc cristià, gràcies a vosaltres. Veig a Déu , omnipotent i ple d’amor envers a nosaltres que ens dona el nostre pa de cada dia, que ens dona una família, que ens ha donat la vida.... Carta als pares Valls 1965

3. A casa (Barcelona) a la tardor del 72 començàrem unes trobades quinzenals un grupet de capellans, monges i gent cèlibe que treballàvem manualment. A aquesta «colla» ( o grup del claustre) s’hi incorporà en Sisco de bon començament i s’hi sentí molt vinculat pel clima amical que vivíem. Josep Farràs

4. He treballatunsquantsdies a la refineria, a una empresa de construccciócom a peóordinari, vaja, a pic i pala tot el dia, entrerrat en una «zanja» de dos metres, senseveure a ningú ni de casualitat……. Avui he començat a treballar de valent a una empresa de bobinats. La setmana passada vaig treballar tres dies, però eren de prova. Som una vintena i estem al polígon de Reus, a una nau molt gran, que quasi bé no ens trobem. Ja fa mes i mig que treballo als pinsos..... La feina de la fàbrica, en sí, no m’agrada, no és la meva i se’m deu notar entre els companys; però alhora m’hi sento bé l’estar enmig de tota la martingala

5. Vaig entrar al Seminari. No recordo les raons….. Sí algo del mónobrer: Valls, curset HOAC… Et parlaría de l’angúniaque tinc quan penso que algun dia o altre em diran si em vull ordenar d’alguna cosa. Tot i que ho tens al cap, no deixarà de ser una sorpresa.... Oració, silenci, pobresa, contemplació, lluita, socialisme, comunitat, militància, celibat, etc. Si d'aquí aleshores no passa res i l’Esperit no canvia de pensament el 13 de juliol seré capellà, a Falset justament

6. Totsaquestsdieshemestatllimpliant el pis nou (piset). Solament hi manquen elsllits (lliteres) i unes cadires. Solament en tenim tres. No hempogut acabar de treure la merda, perquèestavamolt aferrada, peròDéun’hi do!. Aquestasetmana, dissabtepotser, ja hi viurem Ja tinc les claus del pis! La feinada està en pagar-lo. A la fi, ha resultat una historia molt divertida que ja us en faré tres pams

7. Tasca a fer?: el mon obrer no necessita de l'Església, no te «inquietuds religioses», no cal crear una nova problemàtica. El nostre cristianisme: solidaritat en la lluita

8. El meu ideal és ben senzill de dir i tal vegada he agafat el més costós. Es Crist. Viure amb l'exemple de Crist, estimar com ell estimava i estima: morí per els demés, per la seva salvació

9. El desert, que és clàssicament tema de la contemplació, que en ell s’hi han forjat els profetes, és l’actitud de sortir de mi mateix i retrobar-me a l’altre, els altres, i la realitat de les coses i permet sortir del sistema com a societat injusta.... Tot just vaig creure que hi havia un Déu, vaig entendre que no podria viure, sinó només per ell. C. de Foucauld

10. Posem Déu dins un circuit molt tancat, mediatitzat per les nostres creences religioses

11. El seu bagatge: un sarró, el seu sarró, el company de camí inseparable, carregat de problemes, de feina, de neguits...

12. L’ Església em va caient

13. Al barri em limito molt als grupets de nois i noies. Es cert que sóc popular, “públic” (el barri és molt petit, i fa cinc mesos que hi sóc); però no passa res. Fem saraus, ens divertim, fem revisió i improvisem sempre. No tinc cap pla. Tot està enlaire. Potser sí que hi ha algú que em comprén, però ho dissimula molt bé. I n’estic molt content que ho dissimuli, si hi és. Potser m'he fet una peça de rutina. Em veuen pel carrer, jugo a dominó al bar xerro molt. La gent d’ Icomar va sentir la nostra marxa, donat el temps de compartir la nostra història (inclóspersonal) en amistat i transparència. Volien fer una manifestació per a que ens quedéssim......

14. Companys de camí

15. El desembre del 75, vam iniciar unes trobades periòdiques de gent cèlibe i treballadora de Catalunya, a les que ell assistí assíduament.......... Josep Farràs

16. Trobades de capellans obrers del Països Catalans A Reus: el «padrejoven» (per contrast amb el «padregrande»). Ganes de fer un equip que sintonitzéssim. De cara a formar Església «paral·lela». No trobava ningú. Ni feina. De cara l’estructura, el bisbat. El que pretenem es que no ens margini. Ens sentim Església. Al menys el bisbe sembla que em donarà «feina», tot i que els perills de la «pèrdua d’identitat sacerdotal» siguin incommensurables.

17. La pobresa és el coratge per a mirar la cara de Déu que ve a nosaltres amb el projecte d’empobrir-nos, de despullar-nos, de destruir la nostra seguretat, per tal que ens trobem davant seu sols i nus

18. Carta als pares Valls, 1965

20. LA MORT DE L’ AMIC « A la matinada del pleniluni de desembre, a ¾ de sis del matí, moria el Cisco, el meucompany, el meuamic que tantestimava i ambquitantestimava….. i els pares i el germà i la família i les corones… i la corona de la justícia i l’aplaudiment i el gra de blat I l’esperança i la soletat i l’esperança i l’eternabenaurança Agustí