UF1: CIRCUIT ADMINISTRATIU DE LA COMPRAVENDA NF3: Tramitació de cobraments i pagaments

1. MP02: Operacions administratives de compravenda UF1: CIRCUIT ADMINISTRATIU DE LA COMPRAVENDA NF3: Tramitació de cobraments i pagaments

2. El pagament de la compravenda (9) 2 • Pagament al comptat • Quan el pagament es produeix en el termini dins dels 90 dies següents al lliurament de la mercaderia (pagament a curt termini). • Avantatges pel comprador: (no sempre) • Descompte per pagament immediat. • S’estalvia pagar els interessos per pagament ajornat o a crèdit. • Modalitats de pagament: • a) Pagament en metàl·lic • b) Targetes bancàries • c) Transferències bancàries • d) Ingressos en compte • e) Xecs

3. El pagament de la compravenda (9) 3 • Pagament ajornat • Quan el pagament es produeix en un termini superior als 90 dies següents al lliurament de la mercaderia (pagament a mig termini), segons el pactat entre les parts contractants. • Inconvenient pel comprador: (no sempre) • El pagament genera interessos (depenent del temps d’ajornament) • excep. Quan hi hagi una relació continua entre ambdues parts. • Modalitats de pagament: • a) Lletres de canvi • b) Pagarés • c) Rebuts normalitzats

4. Les targetes bancàries i les targetes de crèdit (9) 4 • Modalitats de pagament força utilitzades per les empreses en l’adquisició dels seus béns i serveis, sobretot quan l’import no és molt elevat. • Característiques comunes: • Són emeses per entitats bancàries. • La cinta magnètica conté les dades del titular i del compte bancari a què està associada. • Cal presentar el DNI del titular i signar el rebut. • Les targetes de dèbit • Són les més habituals (es necessari tenir fons al compte bancari) per fer pagaments o retirar efectiu en caixers automàtics (comissions al treure en altres entitats). • Les entitats bancàries les ofereixen als seus clients a canvi d’una quota anual (no sempre). • La transferència del pagador al cobrador es realitza en el moment del pagament.

5. Les targ. bancàries i les targ. de crèdit (9) 5 Targetes de crèdit Permeten la seva utilització sense tenir-hi fons dipositats i es fixa un límit màxim de crèdit (amb excepcions). El client paga una quota anual a l’entitat bancària que les expedeix i el venedor percep a l’instant el preu, mentre que el comprador difereix el pagament (normalment, mensual). El pagament a internet mitjançant targetes Les empreses ofereixen els seus serveis o productes a través d’internet, de manera senzilla i ràpida.

6. Les transferències bancàries (9) 6 Definició Operació que consisteix en una ordre bancària donada pel client d’una entitat perquè es transfereixin fons del seu compte corrent (o llibreta d’estalvi) a un altre de la mateixa entitat o diferent, i que es materialitza en un document denominat “ordre bancària”. L’operació comporta el pagament d’una comissió per l’ordenant (normalment, un percentatge de la quantitat transferida, amb un mínim “x”).

7. El xec (9) 7 Definició: És un document pel qual una persona (lliurador) ordena a una entitat bancària (lliurat) al pagament d’una determinada quantitat de diners a un tercer (tenidor). Elements personals a) Sempre apareixen: Lliurador: persona que emet el xec i ordena el pagament (comprador). Lliurat: entitat banc. que rep l’ordre de pagament i on el lliurador té fons. Tenidor: (prenedor) la persona que posseeix el xec i el presenta pel seu cobrament (venedor). b) Poden aparèixer: Endossant: la persona que transmeti el xec a una altre. Endossatari: la persona que rep el xec per endós. Avalador: la persona que garanteix el pagament del xec si no ho fa aquell al qual avala (que és el principal obligat).

8. El xec (9) 8 • Elements formals • El contingut mínim d’un xec és: • Denominació de “xec”, inserida en el document. • L’ordre de pagar una determinada quantitat de diners. L’import s’expressa en nombres i en lletres, prevalent aquesta última en cas de discrepància. • El nom del lliurat (el que ha de pagar). Cal que sigui una entitat bancària. • El lloc de pagament. • El lloc i la data d’emissió del xec. • La signatura del qui expedeix el xec (lliurador).

9. El xec (9) 9 Formes d’emissió dels xecs Un xec es pot emetre de les següents maneres: a) Xec al portador: apareix l’expressió “al portador” a continuació de: “pagueu per aquest xec a”.Implica que pot ser cobrat per qualsevol personal que el presenti al cobrament. b) Xec nominatiu: (“xec a l’ordre”) Es pagarà a la persona (física o jurídica) que aparegui designada en el document. c) Xec no a l’ordre: És un xec nominatiu que no permet que s’endossi el xec a un tercer.

10. El xec (9) 10 Xecs especials 1) Xec barrat: el xec es creua per mitjà de dues barres paral·leles sobre l'anvers que indiquen que el xec solament pot cobrar-se mitjançant l'ingrés en un compte bancari del prenedor. Hi ha de dos tipus: Xec barrat general: en el qual s'anota a l'interior de les barres les expressions “banc” o “i companyia”. Només poden cobrar-se en un compte bancari, excepte que el tenidor sigui client del lliurat. Xec barrat especial: en el qual s'anota a l'interior de les barres el nom del banc on s'ha de cobrar el xec. El lliurat només podrà pagar el xec barrat especial al Banc designat, o si aquest és el mateix lliurat, a un client seu.

11. El xec (9) 11 2) Xecconfirmat: el lliurador o prenedor sol·licita al banc que presti la conformitat del xec per acreditar la seva autenticitat i l'existència de fons suficients en el compte del lliurador. El banc (=lliurat) retindrà del compte del lliurador la quantitat per pagar el xec a la seva presentació, donant la seva conformitat. Aquesta conformitat pot consignar-se en el revers del xec pel banc lliurat, havent d'aparèixer la data fins a la qual aquesta clàusula és vàlida. 3) Xec per abonar en compte: el lliurat només podrà abonar el xec mitjançant un ingrés en un compte bancari del prenedor del xec. En l'anvers del xec s'ha d'indicar l'expressió “per abonar en compte”. Qualsevol ratllada d’aquesta menció es considerarà com a no feta.

12. El xec (9) 12 4) Xec bancari: és un xec expedit per una entitat bancària a sol·licitud del client a càrrec dels fons que té dipositats en el seu compte bancari. Té la garantia que sempre serà pagat perquè el banc en el moment d'emetre-ho retira del compte del titular la quantitat que figura en el document. L'entitat bancària cobra una comissió sobre l'import del xec per la gestió a la persona que sol·licita el xec. S’utilitza per pagaments periòdics.

13. El xec (9) 13 La transmissió del xec El xec es pot transmetre mitjançant l’endós. De totes maneres, l’endós pot ser anul·lat pel lliurador  com? Emeten el xec amb la clàusula “no a l’ordre”. Per fer-ho, n’hi haurà prou amb deixar-ne constància, al revers del xec, de la decisió de dur a terme aquesta acció mitjançant la inserció d’alguna clàusula tipus “pagueu per aquest xec a...”, amb identificar-ne l’endossatari, signar l’endós i datar aquesta actuació. El prenedor, des d’un punt de vista jurídic, passarà a ocupar la posició d’endossant. Presentació i pagament del xec El xec és pagador “a la vista”, és a dir, s’ha de pagar al moment de la seva presentació al cobrament. Per tant, el tenidor del xec l’ha de presentar al cobrament i respectar els

14. El xec (9) 14 terminis de temps següents: Xec emès i pagador a Espanya ---------------------------- 15 dies. Xec emès a Europa i pagador a Espanya --------------- 20 dies. Xec emès fora d’Europa i pagador a Espanya --------- 60 dies. L’impagament d’un xec Quan no es pagui el xec, el prenedor haurà d'acudir al protest o declaració equivalent, per obligar al lliurat al pagament forçós del xec (sempre i quan s’hagi presentat al cobrament en temps hàbil).Protest = L'acció que serveix per acreditar la negativa per part del lliurat de fer efectiu el pagament del xec (mitjançant un notari). Així, es podrà realitzar la reclamació judicial contra qualsevol dels signants. El protest s’haurà de realitzar abans que finalitzi el termini per cobrar el xec. Si es vol cobrar l’últim dia, el termini per realitzar-lo serà els 2 dies hàbils següents.

15. El xec (9) 15 Es podrà reclamar per via civil: La quantia indicada al xec. + 10% de l’import no cobert pel xec. + les despeses derivades del protest i altres comissions bancàries. + els interessos corresponents(interès legal dels diners + 2 punts). + indemnització per danys i perjudicis.

16. El rebut (9) 16 És el document justificatiu que el venedor, en rebre l’import del preu, li lliurarà al comprador com a justificant d’haver efectuat aquest pagament. No confondre el “rebut normalitzat” amb el “rebut” sense més. “rebut normalitzat”  forma de pagament. “rebut”  document justificatiu d’haver fet un pagament. En general, els rebuts solen anar en talonaris que estan dividits en dues parts: una d'elles és el rebut pròpiament dit que es lliura per justificar el pagament, mentre que l'altra part denominada matriu, queda en el talonari i serveix de control per al seu emissor com a comprovant del pagament obtingut. Contingut mínim: 1) Dades de l'emissor: nom o raó social, CIF o NIF i adreça.2) Nombre de rebut: la numeració ha de ser correlativa.3) Nom o raó social de qui fa el lliurament de diners.4) Import del rebut: expressat en números i lletres.5) Concepte del pagament: ex. prestació d'un servei, etc.6) Lloc i data d'expedició.7) Signatura i segell de l'emissor: que és qui rep els diners.

17. La lletra de canvi (10) 17 • Definició • Una lletra de canvi és un títol o document formal que incorpora un mandat pel qual una persona, lliurador, ordena a una altra, lliurat,pagar una quantitat determinada de diners al prenedor o posseïdor legítim d’aquesta, al seu venciment. • Característiques de la lletra de canvi • Es tracta d’un document que recull una ordre de pagament. • Aquest document ha de complir uns requisits formals. • Incorpora un mandat de pagament al lliurat (client). • Incorpora la promesa de pagar al prenedor o posseïdor legítim de la lletra, al seu venciment, una quantitat de diners concreta. • És un mitjà de pagament que serveix per ajornar el pagament en el temps (realitzar operacions a crèdit).

18. La lletra de canvi (10) 18 • Persones que intervenen en la posada en circulació d’una Ll/ • Subjectes principals • El lliurador: persona que emet la lletra de canvi, n’ordena el pagament i a qui, en un principi, caldria pagar. Serà el venedor. • El lliurat: persona que rep l’ordre de pagar, qui ha de pagar. És el comprador. El domicili de pagament pot ser l’entitat bancària del comprador. • El tenidor o prenedor: persona que ha de cobrar, és a dir, aquella a l’ordre de la qual s’ha de verificar el pagament (generalment sol ser el bancdel venedor). • Encara que en l’origen lliurador i prenedor són la mateixa persona, al lliurador no sol fer-li gaire gràcia esperar al venciment fixat en la lletra, així que és freqüent que vagi a alguna entitat bancària i procedeixi al descompte de l’efecte comercial (operació en la qual una entitat financera avança l’import d’una sèrie de títols de crèdit, malgrat que en descompti una comissió i l’interès corresponent al període de temps que ha de transcórrer fins al venciment), amb la qual cosa converteix aquesta entitat en prenedor.

19. La lletra de canvi (10) 19 • Altres subjectes • L’avalador: persona que garanteix el compliment de les persones obligades per la lletra de canvi. Garanteix el pagament si no ho fa el principal obligat al qual avala. • Endossant: persona que transmet la lletra mitjançant endós, i fa que aquesta circuli de mà en mà. • Endossatari:persona a la qual l’endossant transmet la lletra de canvi en pagament o contraprestació d’alguna cosa. • Domiciliatari: anomenem d’aquesta manera la persona que, per encàrrec del lliurat, procedeix al pagament de la lletra. • Elements formals de la lletra de canvi • La lletra de canvi és un títol formal i s’ha d’estendre en un model oficial sobre paper timbrat. El seu contingut és essencial i si li falta algun element no tindrà validesa com a lletra de canvi.

20. La lletra de canvi (10) 20 • Anvers de la lletra de canvi • Lloc de lliurament. • Moneda. • Import en xifres. • Data de lliurament. • Venciment: indica la data en què s’ha de pagar l’import de la lletra. • Nom del prenedor. • Import de l’efecte en lletres. • Lloc de pagament. • Clàusules: “no a l’ordre”, significa que la lletra no es pot endossar; “sense despeses”, quan una lletra no s’accepti o no sigui pagada, el tenidor no haurà de realitzar el protest o la declaració equivalent. Si no s’hi posa res, la clàusula s’entén com a posada “sense despeses”. • Nom i domicili del lliurat. • Nom i domicili del lliurador: Haurà de signar sempre el document. • Acceptació: espai perquè el lliurat signi la lletra, amb la qual cosa l’accepta i li dóna força vinculant.

21. La lletra de canvi (10) 21 • Revers de la lletra de canvi • Aval: Consisteix en una declaració per la qual una persona garanteix el pagament de la lletra (per l’import total o d’una part) si no ho fa l’obligat al qual avala. S’hi identificaran l’avalat, que generalment serà el lliurat, i l’avalador que, a més, serà qui signi en aquest espai. • Endós: Espai destinat a consignar el primer endós. S’hi identificaran l’endossant i l’endossatari, i haurà d’aparèixer la signatura de l’endossant. • Espai en blanc: Per incloure-hi declaracions o clàusules que les parts acordin o ampliar el nombre d’endossos. • El timbre de la lletra de canvi • La lletra de canvi s’adquireix a l’estanc i el seu import dependrà del nominal que la lletra de canvi representi, de manera que, cal tenir en compte l’import de la lletra per pagar el paper timbrat adequat.

22. La lletra de canvi (10) 22 • L’impagament de la lletra de canvi • Per demostrar que la lletra ha estat presentada i no pagada o acceptada, el tenidor ha de procedir al protest notarial (s’ha de dur a terme dins dels cinc dies hàbils següents al venciment i un notari ha de deixar constància de la manera d’actuar del lliurat) o bé ha d’aconseguir una declaració equivalent (declaració al dors de la lletra del lliurat o del banc del lliurat, si el pagament es volia realitzar a través d’una entitat financera, de l’oposició a l’acceptació o al pagament de la lletra de canvi). • Una vegada que el tenidor pugui demostrar que no pot cobrar la lletra o que no la volen acceptar, pot dur a terme la denominada “acció canviària”. • Directa: Reclamació del tenidor contra el lliurat acceptant o bé contra l’avalador. • De retorn: Reclamació del tenidor contra l’endossant, el lliurador i altres obligats, si l’acceptant no ha pagat o el lliurat no ha acceptat.

23. El pagaré i el rebut normalitzat (10) 23 Definició del pagaré És un compromís escrit que una persona, anomenada signatària,contreu de pagar a un beneficiari o tenidor un import determinat, en un lloc de pagament i a un venciment que es fixen en el document. Definició del rebut normalitzat Consisteix a domiciliar, en una entitat bancària, els pagaments que cal realitzar. Per fer-lo, serà necessari que el pagador autoritzi per escrit a la seva entitat a realitzar els pagaments amb càrrec al seu compte corrent dels rebuts en qüestió. La cessió en cobrament dels rebuts normalitzats Si l’empresa que ven no vol esperar al venciment de cada rebut normalitzat, ja que de vegades es pacten pagaments en molts terminis, pot lliurar-los a la seva entitat bancària perquè aquesta li anticipi el pagament de tots aquests (descompte) o bé perquè li gestioni els cobraments (cessió en gestió de cobraments).

24. El rebut normalitzat i la utilització d’Internet en la gestió de cobraments (10) 24 En funció de la importància i estima que l’entitat bancària tingui cap a l’empresa a la qual abonen els diferents rebuts normalitzats, per aquestes gestions cobrarà més o menys en concepte de comissió. És per això que cada dia tenen més importància la negociació i l’atenció de les relacions que l’empresa manté amb els bancs amb els quals treballa. A la llarga pot comporta un estalvi important per a l’empresa. La utilització d’Internet en la gestió de cobraments A través de la xarxa es poden fer remeses de rebuts (lletres de canvi, pagarés, rebuts normalitzats...) al banc amb el qual l’empresa treballa habitualment. Unes vegades en gestió de cobraments i unes altres en descompte.