dolor tor cic agut dta no traum tic l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Dolor Toràcic Agut (DTA) No Traumàtic PowerPoint Presentation
Download Presentation
Dolor Toràcic Agut (DTA) No Traumàtic

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 79

Dolor Toràcic Agut (DTA) No Traumàtic - PowerPoint PPT Presentation


  • 274 Views
  • Uploaded on

Dolor Toràcic Agut (DTA) No Traumàtic. Dr. J. Font Rocabayera Especialista en Medicina Interna Coordinador àmbit Urgències Medico- Quirúrgiques de la CSPT. Definició DTA: qualsevol sensació àlgida d’instauració recent que es localitza entre el diafragma i la base del coll

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Dolor Toràcic Agut (DTA) No Traumàtic' - andrew


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
dolor tor cic agut dta no traum tic

Dolor ToràcicAgut (DTA)No Traumàtic

Dr. J. Font Rocabayera

Especialista en Medicina Interna

Coordinador àmbitUrgències Medico-Quirúrgiques de la CSPT

slide2

Definició DTA:

    • qualsevol sensació àlgida d’instauració recent que es localitza entre el diafragma i la base del coll
  • Motiu de consulta molt freqüent (5-20%)
  • S’associa a múltiples entitats patològiques
  • Possibilitat d’existència de malaltia greu que posi en perill la vida del pacient
diagn stic diferencial
Diagnòstic Diferencial
  • Malaltia Cardiovascular: SCA (IAM, Angor), dissecció Ao, miocarditis, pericarditis, arítmies (FA)
  • Malaltia Pleuropulmonar: pleuritis, traqueobronquitis, pneumònia, TEP, pneumotòrax, Tm pulmó
  • Malaltia Gastrointestinal: esofagitis, espasme esofàgic, Mallory-Weiss, ruptura esofàgica, carcinoma esofàgic, ulcus pèptic, còlic biliar, colecistitis, pancreatitis, abscés subfrènic, infart esplènic
  • Malaltia Mediastínica: emfisema mediastínic, mediastinitis, neoplàsia
  • Malaltia Neurològica: herpes zoster, tabes dorsal, neurofibroma, neoplàsia
  • Malaltia Musculoesquelètica: fractura costal, periostitis, hematoma periostial, costocondritis, esquinç muscular, miositis, alt. espatlla, hèrnia cervical,...
  • Malaltia Mamària
  • Malaltia Cutània
  • Malaltia Tiroidal
  • Malaltia Psicògena:ansietat, depressió, simulació,...
objectius d actuaci a urg ncies
Objectius d’actuació a Urgències
  • Descartar les malalties més greus:
    • Síndrome Coronari Agut (IAM, angina inestable)
    • Dissecció d’aorta
    • Tromboembolisme pulmonar
    • Pericarditis aguda
    • Mediastinitis aguda
    • Ruptura esofàgica
    • Pneumotòrax
    • Pneumònia
    • Procesos abdominals (colecistitis, pancreatitis, perforació visceral)
punts b sics pel diagn stic
PUNTS BÀSICS PEL DIAGNÒSTIC
  • Història Clínica
  • Exploració Física
  • ECG
  • Proves d’imatge:
    • Rx Torax
    • TC toràcic
    • Ecografia
  • Laboratori
  • Proves de provocació (ergometria)
hist ria cl nica
Història Clínica
  • perfil isquèmic
  • perfil pericardític
  • perfil pleurític
  • perfil TEP
  • perfil aòrtic
  • perfil esofàgic
  • perfil neurogènic
  • perfil osteomuscular
  • perfil psicògen
hist ria cl nica7
Història Clínica
  • perfil isquèmic:
    • opressiu
    • retroesternal o precordial
    • irradiat espatlles, braços, coll, mandíbula, epigastri o interescapular
    • intensitat variable
    • inici lent amb ascens i descens progressius
    • desencadenat amb exercici, estrès, fred o postpandrial
    • millora amb repòs i nitrats
    • acompanyat de símptomes vegetatius
slide8

perfil pericardític:

    • punxant o opressiu
    • retroesternal o precordial
    • irradiació a coll i espatlles
    • augmenta amb la inspiració, tos i decúbit
    • millora amb bipedestació i inclinació del tronc cap endavant
    • antecedent d’infecció viral prèvia
slide9

perfil pleurític:

    • lancinant o punxant
    • localització costal
    • augmenta amb la inspiració
    • no modifica amb palpació superficial
  • perfil TEP:
    • sol ser de caràcter pleurític
    • pot també ser RTS opressiu
    • pot acompanyar-se de: dispnea, tos, hemoptisi, febre, cianosi, taquipnea, hipoTA i taquicàrdia
slide10

perfil aòrtic:

    • instauració molt brusca i intents
    • localització toràcica anterior o interescapular
    • desplaçament segons progressió (coll, esquena, abdomen, EEII)
    • no modifica amb respiració ni postura
    • diaforesi associada
    • duració variable
    • pot acompanyar-se de focalitat neurològica
slide11

perfil esofàgic:

    • comparteix localització, irradiació i resposta a nitrats amb l’isquèmic
    • duració variable
    • millora amb antiàcids
    • empitjora amb la deglució
  • perfil neurogènic:
    • caràcter lancinant o punxant
    • distribució radicular
  • perfil osteomuscular:
    • augmenta amb la mobilització i pressió manual superficial
    • millora amb repòs i calor
slide12

perfil psicògen:

    • mal definit
    • localitzacions diverses, típica la localització inframamària esquerra
    • duració variable
    • sol limitar la inspiració profona
    • no es relaciona amb l’esforç
    • potacompanyar-se d’hiperventilació
antecedents a investigar
ANTECEDENTS A INVESTIGAR
  • Malaltia Coronària:
    • història familiar
    • edat (♂>40a, ♀>50a)
    • diabetis mellitus
    • HTA
    • Hipercolesterolèmia
    • Hàbits tòxics: Tabaquisme, cocaïna
    • antecedents documentats de cardiopatia isquèmica
    • arteriopatia perifèrica
    • malaltia vasculocerebral isquèmica
    • la presa de Sildenafil (Viagra) que pot desencadenar crisi anginosa en pacients amb cardiopatia isquèmica
slide14

Dissecció d’aorta:

    • HTA
    • malaltia congènita aòrtica
    • valvulopatia aòrtica
    • malaltia teixit conectiu
    • Lues
    • Gestació
    • aterosclerosi
  • Miopericarditis:
    • infecció (virus, TBC)
    • malaltia autoinmune
    • febre reumàtica
    • IAM recent
    • cirurgia cardíaca
    • Neoplàsia
    • Radioteràpia
    • Urèmia
    • episodis previs
    • consum de cocaïna
slide15

TEP:

    • edat >60 anys
    • immobilització >3 dies
    • cirurgia últims 3 mesos
    • malaltia tromboembòlica venosa prèvia
    • neoplàsia activa <6 mesos
    • quimioteràpia
    • gestació, puerperi
    • traumatisme (EEII)
    • anticonceptius orals i tabac
    • ICC
    • MPOC
    • obesitat
    • hipercoagulabilitat
    • Ictus
    • viatges de >6-8 hores
    • insuficiència venosa
  • Pneumònia:
    • malaltia pulmonar prèvia
    • tabaquisme
    • infecció viral prèvia
    • deformitat toràcica
    • malaltia neuromuscular
    • alteració nivell consciència
  • Pneumotòrax:
    • episodis previs
    • maniobra Valsalva
    • tabaquisme
    • malaltia pulmonar
consideracions
Consideracions
  • moltes de les descripcions del malestar toràcic són imprecises
  • Chest Pain Study Group:
    • sols 54% dels pacients amb DTA opressiu:presentaven isquèmia coronària
    • el 22% dels pacients amb DTA punxant: presentaven isquèmia coronària
  • estudi Framingham: el 50% dels pacients amb IAM no recordaven els símptomes
  • hiperestèssia de paret toràcica en el 15% dels pacients amb IAM
consideracions17
Consideracions
  • malgrat la HC és el punt de partida inicial, tenir en compte que:
    • és bastant imprecisa la majoria de vegades
    • és poc confiable com única eina diagnòstica
    • quan s'agafa com a única base, es corre un risc important de cometre errors greus
exploraci f sica ef
Exploració Física (EF)
  • registre immediat de les constants vitals: PA,FC,Tª,FR i Sat O2 (< 5 minuts)
  • signes de gravetat imminent:
    • hipotensió arterial (SCA, TEP)
    • hipertensió arterial extrema
    • diferència PA a EESS (15-25 mmHg) (DA)
    • insuficiència respiratòria
    • mala perfusió perifèrica
    • obnubilació o alteració nivell consciència
    • focalitat neurològica
slide19

Inspecció:nivell de consciència, estat pell-mucoses, lesions herpètiques

  • Auscultació cardiorespiratòria: bufs cardíacs, frec pericàrdic, 3er-4rt sorolls, estertors crepitants, buf tubàric, frec pleural
  • Exploració vascular: estat dels polsos, edemes, color i perfusió EEII, signes TVP
  • Exploració abdominal: peristaltisme abdominal, reproducció dolor, masses, defensa o signes d’irritació peritoneal
  • Exploració neurològica bàsica
  • Exploració aparell locomotor: signes flogòtics, reproducció del dolor a la palpació
consideracions20
Consideracions
  • l'exploració física és normal molt freqüentment, sobretot en els casos de cardiopatia isquèmica
  • una EF normal no descarta malaltia greu
slide21
ECG
  • ECG als primers 10 minuts de l’ingrés
  • repetir ECG al cedir el dolor i davant de nous episodis
slide22

signes d’insuficiència coronària presents en 2 o més derivacions contigües són:

    • ones T -simètrica i profona (isquèmia subepicàrdica): freqüents sobretot en la fase d’isquèmia crònica
    • ones T + picudes i simètriques (isquèmia subendocàrdica): poc freqüents, fugaces, fase d’isquèmia hiperaguda
    • descens ST (> 0.5 mm) (lesió subendocàrdica): angina inestable, IAMSEST, cardiopatia isquèmica crònica
    • ascens ST (lesió subepicàrdica): fase aguda del IAM, angina de Prinzmetal
  • l´aparició de BBEFH simultani a dolor toràcic també ha de fer sospitar un SCA
slide28

Ascens ST:

    • sensibilitat 50%, especificitat 92% per IAM
    • prevalença IAM del 80%
  • Descens ST( > 0,5 mm) oinversió de l’ona T:
    • patognomònic de SCA
    • prevalença IAM del 20%
  • 10-15% dels IAM: ECG normal.
  • 30% dels IAM:ECG anormal però no clarament isquèmic
slide29

els signes de pericarditis aguda són:

    • 1era fase:
      • elevació del ST de concavitat superior
      • descents del PR
      • afectació de totes derivacions excepte aVR i V1
    • 2ona fase (dies després):
      • normalització ST i aplanament ones T
    • 3era fase:
      • inversió ones T (poden revertir en setmanes/ mesos o persistir indefinidament)
slide31

altres causes ona T – o aplanada:

    • variant normalitat: deportistes, hiperventil·lació
    • creixement o bloc intraventricular
    • cor pulmonale agut o crònic
    • miocarditis o miocardiopaties
    • alcoholisme
    • prolapse mitral
    • displàssia aritmogènica del ventricle dret
    • AVC
    • després d’una crisi de taquiarítmia paroxística
    • fàrmacs
slide32

altres causes ona T més + de lo normal:

    • variant normalitat: deportistes, vagotonia
    • alcoholisme
    • hiperpotassèmia
    • AVC
    • insuficiència aòrtica poc evolucionada
slide33

altres causes ascents del ST:

    • variant normalitat
    • malformació toràcica
    • repolarització precoç
    • cor pulmonale agut
    • hiperpotassèmia
    • hipotèrmia
slide34

altres causes descents del ST:

    • variant normalitat
    • hiperventil·lació
    • fàrmacs: diurètics, digital
    • hipopotassèmia
    • prolapse mitral
    • després d’una crisi de taquiarítmia paroxística
    • bloc intraventricular
    • creixement ventricular
consideracions35
Consideracions
  • Tenir present que:
    • ECG inicial sols és diagnòstic en el 25-50% dels IAM
    • ECG intercrisi pot ser normal
    • l’absència de canvis ECG durant la crisi no exclou malaltia coronària subjacent, però la seva presència és patognomònica d'angina de pit
  • ECG normal o inespecífic:
    • identifica una població de menor risc, però no descarta la presència de malaltia coronària aguda
laboratori
Laboratori
  • 1ª determinació a l’ingrés:
    • hemograma
    • coagulació
    • D-dimer (sospita de TEP)
    • bioquímica estàndar:
      • glucosa
      • funció renal: urea i creatinina
      • Ionograma (Na, K)
      • CK (sospita de SCA)
      • AST, ALT, bilirrubina i amilasa (malaltia biliar o pancreàtica)
  • 2ª determinació (8 o 12 hores d’inici del dolor):
    • CK i Troponina T
  • perfil lipídic dins les primeres 24 h
cin tiques alliberaci
Cinètiques alliberació
  • CK:
    • Elevació: 4-8 h
    • Pic màxim: 18-36 h
    • Normalització: 72-96 h
  • Troponina:
    • Elevació: 4-7 h
    • Pic màxim: 14-36 h
    • Normalització: 5-14 d
slide38

CK totals:

    • positives a partir d’una elevació >x 2 del valor de referència (380 UI/ml)
    • que segueixin un patró d’alliberació característic
    • seriar CK cada 6 h fins normalització
    • sempre l’elevació de CK s’ha d’acompanyar de Troponina + per confirmar origen miocàrdic
  • Troponina T:
    • una determinació a les 8-12 h d’iniciat el dolor
    • no cal seriació
troponina
Troponina
  • és marcador de risc amb valor pronòstic a curt plaç
  • sensibilitat Troponina > CK
  • gran especificitat per malaltia coronària
  • marcador indirecte de presència de placa d’ateroma inestable amb formació de trombus plaquetari
  • és necessària per realitzar una estratificació precoç del risc dels pacients amb SCASEST (síndrome coronari agut sense elevació ST)
altres causes d elevaci de ck
Altres causes d’elevació de CK
  • Malalties musculoesquelètiques
  • Intoxicació etílica
  • Diabetes
  • Insuficiència renal
  • Traumatismes
  • Convulsions
  • Exercici intens
  • Hipotèrmia
  • TEP
  • Hipotiroidisme
  • Gestació
  • Tumors
  • Injeccions intramusculars
  • Hemòlisi de la mostra
  • Fàrmacs
proves d imatge
Proves d’imatge
  • Rx tòrax:
    • practicar-la sempre davant tot DTA significatiu
    • excepció: dolor clarament muscular sense antecedent traumàtic
    • projeccions:
      • sospita dx d’origen cardiovascular: projecció AP
      • sospita dx d’origen pleurorrespiratori o pericàrdic: projecció PA i P en bipedestació
      • sospita dx de pneumotòrax: projecció PA en inspiració com 1era opció. Si és normal fer projecció PA en espiració forçada
dissecci aorta
Dissecció Aorta:
  • TC toràcic:
    • provad’elecció
    • sensibilitati especificitat> 95%
    • C.I.: al·lèrgiacontrastiodat
  • Ecocardiografiatransesofàgica:
    • alta sensibilitat i especificitat
    • provaincòmodepelpacient
    • indicada en al·lèrgiacontrastiodat o impossibilitat de TC
  • RM:
    • sensibilitati especificitat> 95%
    • prova de lenta execusió
    • dificultats de monitoratge
  • Aortografia:
    • provade referència, de gran precisió
tc tor cic
TC toràcic
  • dissecció aòrtica
tromboembolisme pulmonar
Tromboembolisme pulmonar
  • TC toràcic:
    • prova d’elecció
    • sensibilitat i especificitat >90%
    • contraindicació absoluta: al·lèrgia al contrast iodat.
    • contraindicació relativa: insuficiència renal amb aclariment de creatinina <30ml/mto:
      • si el pacient no presenta MPOC significativa i té una Rx tòrax normal, valorar la possibilitat de la gammagrafia pulmonar V/Q com a primera opció
      • si presenta MPOC significativa i/o Rx tòrax alterada, realitzar el TC toràcic com a millor opció diagnòstica assegurant una bona hidratació i valorant el tractament amb acetilcisteïna a dosis de protecció renal
slide46

Gammagrafia pulmonar V/Q:

    • prova alternativa al TC en casos:
      • d’al·lèrgia al contrast iodat
      • d’insuficiència renal greu
      • quan el TC toràcic i l’eco-doppler venós d’EEII són negatius
    • el resultat és en probabilitat gammagràfica per TEP:
      • alta probabilitat
      • probabilitat intermèdia
      • baixa probabilitat
      • prova normal
slide47

Arteriografia pulmonar:

    • sensibiltat 98% i especificitat 95-98%
    • indicació:
      • quan altres exploracions complementàries no han estat específiques i persisteix la sospita diagnòstica de TEP
triatge dolor tor cic

triatge dolor toràcic

Guia d’actuació del dolor toràcic agut no traumàtic a urgències

pacients amb dolor tor cic agut de possible origen coronari dtapoc
pacientsamb dolor toràcicagut de possible origen coronari (DTAPOC)
  • observació durant unes hores per seriar marcadors miocàrdics
  • no caldrà monitoratge
  • tractament:
    • repòs absolut les primeres hores
    • antiagregants (AAS 250 mg/dia o Clopidogrel 75mg/dia si intolerància o al·lèrgia a l’AAS)
    • si presenta FRCV iniciar:
      • enoxaparina (dosis de 1mg/kg/12h/sc)
      • estatina
      • IECA
signes de risc
Signes de risc
  • símptomes d’isquèmia accelerada < 48 h
  • angina post-IAM
  • EAP o signes de IC (S3 o estertors)
  • buf cardíac de regurgitació mitral nou o agreujat
  • hipotensió arterial
  • arítmies o BBEFH de nova aparició
  • marcadors biològics + (CK, Troponina)
  • canvis dinàmics ECG:
    •  ST > 1mm en 2 derivacions contigües
    • Inversió T > 3mm en > 3 derivacions
    •  ST en repòs < 1mm en múltiples grups de derivacions (anterior, inferior, lateral)
probabilitat pretest per cardiopatia isqu mica
PROBABILITAT PRETEST PERCARDIOPATIA ISQUÈMICA
  • tipificació del dolor toràcic
    • dolor centretoràcic
    • desencadenat amb l'esforç o estrès
    • cedeix amb repòs o NTG/sl
  • dolor típic: 3 característiques
  • dolor atípic: 2 característiques
  • dolor no suggestiu: 1 o cap
slide54

Edat sexeD.T. D.A. N. S. Ass.

  • 30-39 homeIIBMB

dona IMBMBMB

  • 40-49 homeAIIB

dona IBMBMB

  • 50-59 home AIIB

dona IIBMB

  • 60-69 home AIIB

dona AIIB

Alta(>90%),Intermèdia(10-90%),Baixa(< 10%),

Molt Baixa(< 5%)

(N Engl J Med 1979; 300: 1350- 1358)

prova d esfor
Prova d’esforç
  • especificitat 85%
  • sensibilitat 65%:
    • 40% AEC 1 vas
    • 90% AEC 3 vasos
  • 60% falsos positius en població de baixa prevalença
  • resultat valorable quan s’arriba al 85% FCMT
  • indicació: pacients amb DTA i probabilitat pretest per CI intermèdia o alta, quan:
    • sospita d’origen coronari després de descartar-se SCA d’alt risc o risc intermedi (presència de signes de risc)
    • origen del DTA persisteix incert
resultats prova d esfor
RESULTATS PROVA D’ESFORÇ
  • prova d’esforç positiva:
    • signes de severitat
    • no signes severitat
  • prova d’esforç negativa:
    • no descarta possible malaltia coronària subjacent
    • classifica la situació com de baix risc
    • baixa probabilitat de complicacions durant el 1er any:
      • < 2% de mort o IAM
contraindicacions p e
Contraindicacions P.E.
  • absolutes:
    • IAM recent, menys de 3 dies
    • angina inestable no estabilitzada
    • arítmies cardíaques incontrolades amb deterior hemodinàmic
    • estenosi aòrtica severa simptomàtica
    • insuficiència cardíaca no estabilitzada
    • embòlia pulmonar
    • pericarditis o miocarditis aguda
    • dissecció d’aorta
    • incapacitat física o psíquica per realitzar la prova d’esforç
slide58

relatives:

    • estenosi valvular moderada
    • anormalitats hidroelectrolítiques
    • HTA severa (PAS> 200 i/o PAD > 110 mmHg)
    • taquiarítmies o bradiarítmies
    • miocardiopatia hipertròfica u altres formes d’obstrucció al tracte de sortida del VE
    • BAV II-III grau
    • malaltia aguda sistèmica
    • alteracions del ECG de base que dificultin la seva interpretació com el BBEFH
spect
SPECT
  • quan no siguin elegibles per ergometria
  • es valorarà junt amb el cardiòleg
  • si hi ha disponibilitat de llits d’hospitalització es sol·licitarà l’ingrés a sala
  • si no hi ha disponibilitat, el pacient romandrà a urgències en espera dels resultats (unitat de suport a urgències)
inici de mobilitzaci test del passad s
INICI DE MOBILITZACIÓ (“TEST DEL PASSADÍS”)

11/2008

62

caminar a pas lleuger durant uns minuts (3-5 minuts)

si no hi ha incidències podrà ser remès al domicili amb antiagregants i es programarà l'ergometria per el primer dia possible

si durant el mateix, el pacient presenta dolor toràcic o altre símptoma sospitós, es tractarà com probable SCA i es procedirà a ingrés hospitalari

slide63

Abans de les Unitats de dolor toràcic:

    • incertesa diagnòstica
    • la decisió d’ingrés o alta hospitalària depenia de la interpretació subjectiva de cada metge
    • molts pacients eran ingressats amb l’objectiu d’identificar un possible SCA
    • en el 50-75% pacients hospitalitzats no es demostrava una causa cardíaca
    • un 2-8% pacients eren catalogats com no isquèmics i eren portadors d’un SCA
slide64

amb les Unitats de dolor toràcic:

    • s’ha millorat l’assistència dels pacients amb DT agut a urgències
    • s’ha disminuit el consum de recursos d’hospitalització
    • es disposa d'uns criteris objectius per ajudar a decidir quins pacients:
      • han de ser hospitalitzats per SCA
      • poden ser donats d'alta a domicili amb molt baixa probabilitat de complicacions
slide65

“la Medicina no deixa de ser un art i una ciència”

  • “la bona pràctica mèdica resulta sempre de la barreja de l’art de la incertesa i la ciència de la probabilitat”

(“David Naylor”)

cas clinic
Cas clinic
  • Home de 52 anys que consulta per dolor toràcic
  • Es desperta per dolor centretoràcic opresiu continuat, d’uns 20 minuts de duració, sense palpitacions i amb lleugera sudoració. Sembla que també li molestava el braç esquerre.
  • Aquests dies està amb força estrés laboral.
constants
Constants
  • TA 145/90 mmHg
  • FC 95 bpm
  • FR 22 rpm
  • Sat O2 99%
  • Tª 36.5ºC
antecedents
Antecedents
  • Ex-fumador
  • HTA
  • A vegades li han trobat la glucosa una mica alta
  • Hipercolesterolemia lleugera
  • Tractament: una pastilla per la TA i una pastilla pel colesterol
exploraci f sica
Exploració Física

Inspecció normal, no lesions cutànies

AR: MVC

ACC: TCR, sense bufs ni frec pericàrdic

Polsos perifèrics presents i simètrics, no bufs femorals

ABD i SN normal

an lisi
Anàlisi
  • Hemograma normal
  • Glucosa 120 mg/dL
  • Urea, creatinina normals
  • Ionograma (Na, K) normals
  • CK 200 mg/dL
  • Coagulació (TP, TTPa) normals
observaci
Observació
  • Pacient asimptomàtic
  • Anàlisi a les 8 hores del dolor:
    • Ck: 200 mg/dL, Troponina T 0.019 (normal)
  • ECG sense canvis
resum
RESUM

Home, amb antecedents de HTA, Dislipèmia, exfumador i que consulta per clínica de dolor toràcic entre atípic i típic, amb exploració física i exploracions complementàries practicades fins aquests moment normals i període d’observació sense incidències.

Per tant, de moment d’etiologia incerta però amb sospita clínica d’origen coronari (dolor toràcic de possible origen coronari)

prova provocacio d isqu mia
Prova provocacio d’isquèmia
  • Per completar valoració s’haurà de practicar una prova de detecció d’isquèmia:
    • Ergometria
proves d esfor des d urg ncies
Provesd’esforç des d’urgències
  • 102 proves d’esforç/ any 2000
  • Edat mitjana: 55.5 + 11.5 anys
  • Sexe:
    • 58 homes (56.9%)
    • 44 dones (43.1%)
  • FRCV:
    • 41.7 % HTA -12.7 % DM -1.9 % AF
    • 33.3 % DLP -50 % Tabaquisme
slide77

Característiques clíniques:

    • 7 (6.9 %) dolor típic
    • 92 (90.2 %) dolor atípic
    • 3 (2.9 %) dolor no suggestiu
  • Resultat:
    • positives: 12 (11.8%)
    • negatives: 87 (85.3%)
    • no concloents: 3 (2.9%)
slide78

any 2001: 115 proves, 2002: 110 proves

  • cap complicació durant la prova d’esforçprecoç des del 2000
  • seguiment durant 3 mesos a CCEE dels pacients amb ergometria - / 2000:
    • cap complicació major (IAM o mort CV)
    • cap ingrés per SCA
    • en 2 pacients( 2.2 %) per persistència de la clínica es va practicar SPECT que demostrà una isquèmia lleugera
conclusions
Conclusions
  • estratègia segura i aplicable al nostre àmbit, sense índex de complicacions significatiu
  • millora l’assistència dels pacients amb DTA
  • evitaaltes hospitalàries improcedents pel risc de complicacions greus que poden comportar
  • evitaingressos innecessaris per reducció dels de baix risc