1 / 34

La creació d’empreses: principals causes del fracàs del projecte empresarial

La creació d’empreses: principals causes del fracàs del projecte empresarial. Jordi Mercader Maig de 2011. En la vida hi ha quelcom pitjor que el fet de fracassar: no haver intentat res. F. D. Roosevelt. Les oportunitats petites són el principi de les grans empreses. Demòstenes. 2/34.

keita
Download Presentation

La creació d’empreses: principals causes del fracàs del projecte empresarial

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La creació d’empreses: principals causes del fracàs del projecte empresarial Jordi Mercader Maig de 2011

  2. En la vida hi ha quelcom pitjor que el fet de fracassar: no haver intentat res. F. D. Roosevelt Les oportunitats petites són el principi de les grans empreses. Demòstenes 2/34

  3. La persona j.mercader@mercaconsult.cat Jordi’Blog Jordi Mercader Soci fundador de Mercaconsult i de Mercafinances, i director de l’àrea d’estratègia corporativa d’ambdues companyies. Consultor en economia, inversions, organització i consolidació d’empreses, també és expert en assessorament a l’empresa familiar i en emprenedoria. Actua com a business angel i col·laborador en Inversió Privada Informal d’ACC10. És conseller d’Inveready, societat de capital risc especialitzada en biotech, i de Mercaconsultsuport, empresa d’inversions. És cap d’àrea de l’Euncet (UPC), i col·labora en el màster en Emprenedoria i Innovació de l’Escola Universitària del Maresme (UPF). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, màster en Màrqueting i Distribució Comercial per la UPC i PDG de l’IESE. També ha dut a terme el Cicle de Compravenda d’Empreses del Col·legi d’Economistes. 3/34

  4. Les empreses www.mercaconsult.cat Mercaconsult: consultoria especialitzada en Recursos Humans, fundada el 1995 a Sabadell, es dedica a proporcionar a les empreses i organitzacions el conjunt de serveis necessaris per al desenvolupament òptim de la seva activitat. Mercafinances: societat fundada el 2009, com a spin off de Mercaconsult. Es focalitza en l’assessorament en temes econòmics, financers i mercantils. Compta amb personal amb una dilatada experiència, amb partners especialitzats en temes mercantils i en aplicacions de suport informàtic a l’àrea comptable. www.mercafinances.cat 4/34

  5. Índex • Causes derivades de l’elaboració del pla d’empresa. 1.1. El pla d’empresa 1.2. Presentació del pla d’empresa 1.3. Errors més freqüents del pla d’empresa 1.4. L’èxit del projecte empresarial • Causes derivades de l’operativa diària. Factors de fracàs relacionats amb... 2.1. L’emprenedor 2.2. Els socis 2.3. La idea de negoci 2.4. La situació familiar 2.5. La gestió del creixement 5/34

  6. Causes derivades de l’elaboració del pla d’empresa 6/34

  7. 1.1. El pla d’empresa • És un document escrit en què s’explica i es detalla el projecte d’una nova empresa, tenint en compte tots els elements rellevants, recursosnecessaris i accions a dur a terme per a la posada en marxa del nou projecte empresarial. 7/34

  8. 1.1. El pla d’empresa • Àmbits del pla d’empresa • Àmbit intern: serveix per ordenar idees, planificar adequadament i, sobretot, com a eina d’autoavaluació. • Àmbit extern: per presentar el projecte davant d’inversors, proveïdors, clients, per obtenir finançament, etc. 8/34

  9. 1.1. El pla d’empresa • Esquema del pla d’empresa • Resum • Persona emprenedora o equip fundador • Pla de màrqueting • Pla de producció o d’operacions • Pla d’organització • Pla juridicofiscal • Pla economicofinancer • Annexos 9/34

  10. 1.1. El pla d’empresa • Resum: es tracta d’un breu resum executiu, a l’inici del pla, que destaca els aspectes més rellevants del pla d’empresa: idea empresarial, avantatges competitius, estratègia, etc. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 10/34

  11. 1.1. El pla d’empresa • Emprenedor o equip fundador: aquesta part presenta la persona emprenedora o els membres de l’equip fundador. Aspectes clau: • Característiques personals: edat, formació, experiència professional, etc. • Motivació o motivacions principals que han originat el projecte empresarial. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 11/34

  12. 1.1. El pla d’empresa • Pla de màrqueting. Té dues parts rellevants: • Anàlisi de l’entorn: necessitat del mercat que cobreix el producte o servei, entorn general del mercat en què ens mourem, etc. • Polítiques de màrqueting: comercialització, estratègia de màrqueting, etc. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 12/34

  13. 1.1. El pla d’empresa • Pla de producció o operacions: concreta els aspectes relacionats amb la producció o el nucli d’operacions requerides per materialitzar el producte o servei: recursos necessaris, cost, tecnologia, gestió de la qualitat, etc. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 13/34

  14. 1.1. El pla d’empresa • Pla d’organització: detalla els aspectes relatius tant a l’estructura organitzativa com a la planificació dels recursos humans. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 14/34

  15. 1.1. El pla d’empresa • Pla juridicofiscal: especifica la forma jurídica de l’empresa, i els aspectes relatius a la constitució i l’activitat diària. Inclou també el tema de permisos, llicències, contractació, obligacions fiscals, etc. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 15/34

  16. 1.1. El pla d’empresa • Pla economicofinancer: recull els aspectes econòmics i financers del projecte, com poden ser el pla d’inversions inicials, el pla de finançament, la previsió de tresoreria i el compte de resultats, etc. Resum_Emprenedor_Màrqueting_Producció_Organització_Legalitat_Finançament_Annexos 16/34

  17. 1.2. Presentació del pla d’empresa • Ha d’estar redactatde forma neta i clara: és la nostra carta de presentació. • La informació ha de ser de qualitat: dades reals i comprovades, evitem les subjectivitats. • De lectura fàcil, breu i clar: en aquest sentit, són molt positives les frases clau destacades i els petits resums capitulars. • Dissenygràfic: ha d’ajudar a causar bona impressió: color, fotografies, gràfics, però amb mesura. 17/34

  18. 1.3. Errors més freqüents en l’elaboració • La pèrdua d’objectivitat: no sobrevalorem el potencial del producte i/o servei. No hi ha “productes per a tothom”, hem d’aclarir exactament quin és el nostre target, i l’hem d’identificar segons: • L’accessibilitat • La renda • La freqüència d’ús del producte o servei • La utilitat • La substituibilitat • La falta d’orientació al mercat: allò que el mercat necessita pot no ser el que nosaltres creiem que necessita. Per exemple, només el 10% de la gent que compra un llibre se’l llegeix. Aleshores, per què el compren? 18/34

  19. 1.3. Errors més freqüents en l’elaboració • La falta d’estratègia competitiva: per què o com ens diferenciarem de la competència. La diferenciació comparativa ha de ser palesa. No val a pensar que els demés ho fan malament o que nosaltres serem molt bons atenent la gent. Cal veure si hi ha diferencial de preu o qualitat realment percebuda. • Menystenir la competència: l’estudi de la competència ha d’estar reflectit en el nostre pla. Per definició, la competència fa més temps que hi és, i se’n surt. Arrabassar-li una part dels seus clients no és fàcil. És més senzill capturar-ne de nous. 19/34

  20. 1.3. Errors més freqüents en l’elaboració • Càlcul erroni de la dimensió del mercat: no s’analitza el mercat, quina capacitat té per absorbir el nostre producte/servei, la venda d’oportunitat, etc. Hem de veure què és mercat i què no ho és. Per exemple, gent sense poder adquisitiu o amb la renda personal esgotada és no-mercat. • Desconeixement del negoci: no saber què fer exactament, a qui orientar-lo, què ens diferencia de la resta... Es reflecteix en el pla. Cal ser molt i molt bo en allò que volem fer, i a més cal conèixer amb profunditat totes les fases del procés. 20/34

  21. 1.3. Errors més freqüents en l’elaboració • Desconeixement de l’estructura de costos: no se sap quin és el llindar de rendibilitat o les despeses fixes, es fixen malament els preus, etc. S’ha de baixar al detall dels costos, sobretot dels més rellevants. • Aprovisionaments • Personal • Estructura • Recursos inicials inadequats: no es calcula quins se’n necessiten ni quant valen. Començar amb poc és garantia de no supervivència. Cal preveure les NOF (necessitats operatives de fons). 21/34

  22. 1.3. Errors més freqüents en l’elaboració • No planificar les inversions: quines són les importants, el problema és el “ja que hi som...”. A vegades retirar-se a temps és una victòria. Cal saber quan hem de plegar. Dos principis bàsics: • Accepta la pèrdua • No miris enrere • La falta de planificació comercial: el producte no es ven sol, l’hem de saber vendre. Les vendes són clau, i l’equip tindrà molt poques oportunitats per seduir el potencial client. Si una porta es tanca, costa molt tornar a obrir-la. 22/34

  23. 1.4. L’èxit del projecte empresarial • Evitar tots els errors esmentats; una bona anàlisi, planificació i execució són la millor via per assolir l’èxit. • La idea només és el primer pas. D’idees bones, en té tothom, la clau està en executar-les. Per exemple, Inditex ven roba. Aquesta no és una gran idea, ni és innovadora. Ara bé, l’execució és impecable. • La persona: l’emprenedor o l’equip són la clau per a la bona marxa del projecte. Tria bé el “nucli dur”. Busca complementarietat, temple, seny, energia, estalviadors, treballadors, etc. 23/34

  24. 1.4. L’èxit del projecte empresarial • Tenir baixes necessitats personals. • Paciència i perseverança. • La clau està en ELISA: • Excel·lència • Lideratge • Innovació • Simplicitat • Austeritat 24/34

  25. 2. Causes derivades de l’operativa diària 25/34

  26. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb l’emprenedor • Respecte de l’emprenedor (I) • Emprendre amb un motiu, però sense una motivació. Muntar una empresa no és la solució per: • Sortir de l’atur • Guanyar més diners • Ser el teu propi cap • Tenir prestigi social • Veure el teu producte als estants 26/34

  27. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb l’emprenedor • Respecte de l’emprenedor (II) • No tenir caràcter emprenedor. L’emprenedor necessita unes determinades competències innates, que polirà amb el temps. • No ser un lluitador. Perdre és el primer pas per guanyar. Si mai has perdut res, la primera vegada que et passi t’enfonsarà. • No tenir experiència directiva, la qual cosa pot provocar, entre altres problemes, relacions turbulentes amb els empleats. 27/34

  28. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb els socis • Respecte dels socis (I) • Comptar amb socis quan en realitat se’n pot prescindir. Els socis poden ser molt cars. Mira el futur i pensa si et veus amb ells d’aquí a cinc anys. • Escollir socis sense definir criteris d’elecció rellevants. Els amics són amics, i els socis, socis. 28/34

  29. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb els socis • Respecte dels socis (II) • Repartir a parts alíquotes, quan no tothom aporta el mateix. És molt fàcil repartir percentatges quan encara no hi ha res. Fila prim a l’inici. • Les relacions problemàtiques amb els socis i el no alineament d’interessos pot resultar un problema per a l’empresa. 29/34

  30. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb la idea de negoci • Respecte de la idea de negoci • Pensar que l’èxit depèn de la idea. La idea no és tan decisiva. Ho és més l’equip i la seva adaptabilitat. Segurament al final el que queda s’assembla poc a la idea original. • Endinsar-se en sectors que no agraden o es desconeixen. No hi ha diners fàcils. Només vendràs si t’agrada i si vols ser el millor. • Escollir sectors d’activitat poc atractius. Si el mercat no creix, deixa-ho estar. Tu no canviaràs els gustos de milers de persones. 30/34

  31. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb la situació familiar de l’emprenedor • Respecte de la situació familiar de l’emprenedor • Fer dependre el negoci de les necessitats familiars i les ambicions materials. Has de calibrar com se’n ressentirà la teva família des del punt de vista econòmic. • Emprendre sense assumir l’impacte que tindrà sobre el nostre equilibri vital. Les jornades seran llargues i poc productives. És normal: estàs treballant i aprenent alhora. • La sobresaturació de feina que comporta emprendre pot provocar tensions personals. 31/34

  32. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb la situació familiar de l’emprenedor • Respecte de la gestió del creixement (I) • Crear models de negoci que no donen beneficis ràpidament i de forma sostenible. Els negocis es fan perquè donin diners, i els primers mesos d’activitat són prou eloqüents. • Ser emprenedor i no empresari, i no retirar-se a temps. Directiu-empresari-emprenedor. No necessàriament qui comença la jugada la sap culminar. 32/34

  33. 2.1. Factors del fracàs relacionats amb la situació familiar de l’emprenedor • Respecte de la gestió del creixement (II) • Calcular malament les necessitats de tresoreria, sobretot a l’inici. La tresoreria és la sang de l’empresa. Pensa-hi cada dia, més enllà del compte d’explotació • No acomplir el pla per desviacions estratègiques. 33/34

  34. Gràcies per la vostra atenció! j.mercader@mercaconsult.cat www.mercaconsult.cat 34/34

More Related