1 / 15

III Jornades d’actualització en patologia respiratòria de la CAMFIC

III Jornades d’actualització en patologia respiratòria de la CAMFIC. Conclusions del grups de treball. Barcelona, 9 de novembre de 2006. Grup de recerca. Interessos: 1r: nous paràmetres per a l’avaluació de la MPOC 2n: Cribratge de l’MPOC. Diagnòstic precoç.

Download Presentation

III Jornades d’actualització en patologia respiratòria de la CAMFIC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. III Jornades d’actualització en patologia respiratòria de la CAMFIC Conclusions del grups de treball Barcelona, 9 de novembre de 2006

  2. Grup de recerca • Interessos: • 1r: nous paràmetres per a l’avaluació de la MPOC • 2n: Cribratge de l’MPOC. Diagnòstic precoç. • Necessitat de treballar en xarxa o en col·laboració • Necessitat de fer i mantenir una base de dades d’interessos en recerca i de personal interessat en fer recerca.

  3. Presa de decisions en la prescripció de patologia respiratòria(I) Objectiu del taller: Discutir un cas clínic que serveixi per prendre consciència dels diferents factors que condicionen la prescripció en l’MPOC en la consulta diària Punt de vista del pacient: En el nostre entorn, no sempre els pacients volen assumirautonomia a l’hora d’afrontar la seva malaltia. Molt del material revisat potser és poc pràctic o poc realista en el nostre entorn. Punt de vista de l’organització: Arguments per defensar l’EQPF: cal un control de la despesa sanitària perquè suposa un 60% de la despesa global, hi ha evidències científiques de la idoneïtat dels fàrmacs, és imprescindible avaluar l’experiència d’ús i la seguretat dels fàrmacs.

  4. Presa de decisions en la prescripció de patologia respiratòria(II) • Punt de vista de l’evidència científica: Dificultat de triar guies, articles de pàgines web pel gran nombre detots ells i la manca de temps per mirar-ho tot (al taller i en la vida quotidiana...) • Punt de vista de la indústria farmacèutica: La propaganda dels fàrmacs pot resultar enganyosa, tan per les seves imatges no concordants amb la malaltia, com per les afirmacions de l’eficàcia o eficiència. Conclusions del taller:amb una informació “correcta”: El professional ha guanyat solidesa en les seves decisions La indústria guanya comsumidors responsables L’organització guanya professionals amb eines i capacitat de decisió El pacient guanya professionals responsables i compromesos

  5. Aplicació de l’índex BODE a l’AP 1. El FEV1 no és l'únic ni el millor indicador per al maneig del pacient MPOC. 2. L'índex BODE és un índex sintètic (IMC, FEV1, dispnea i capacitat d’exercici) que s'ajusta millor a la situació real i pronòstic del pacient. 3. La seva aplicació és tècnicament senzilla i factible als equips d’atenció primària del nostre entorn. 4. El valor del BODE correlaciona bé amb mortalitat total, per causarespiratòria i risc d'hospitalització. 5. La bibliografia actual aporta poques evidències sobre la utilitat de l'índex BODE en el maneig del pacient amb MPOC. 6. Són necessaris estudis prospectius que informen sobre la relacióentre les millores del BODE desprès de certes intervencions controlades(fàrmacs, rehabilitació, alimentació, educació sanitària, etc.) i canvis enl’evolució i el pronòstic de la malaltia.

  6. Paper d’infermeria en el pacient respiratori a l’APS(I) Els professionals d’infermeria tenim un paper fonamental en l’atenció als pacients respiratoris en l’atenció primària de salut amb les activitats d’educació, prevenció i seguiment. Precisem de més implicació en l’atenció d’aquests pacients ja que tenen una patologia crònica com altres que atenem habitualment a les nostres consultes: diabetis, hipertensió arterial, etc... També ens hauríem d’implicar més en l’atenció en les aguditzacions: detecció, educació, etc..

  7. Paper d’infermeria en el pacient respiratori a l’APS(II) Hauríem de treballar amb programes d’atenció domiciliària específics per a aquests pacients. Necessitem més formació continuada per donar una millor atenció als pacients respiratoris, sobretot dintre els camps de les espirometries, peak-flow, deshabituació tabàquica i sistemes d’inhaladors. I hauríem de treballar en equips multidisciplinaris i potenciar les relacions amb els diferents nivells assistencials.

  8. Pneumònia Adquirida Comunitat. Punts clau (I) • El maneig del pacient amb pneumònia atesa a la comunitat (PAC) és factible i eficaç en l’atenció primària • Per orientar el maneig diagnòstic i terapèutic de la PAC és indispensable tenir les següents variables: a.Gèrmens mes freqüents b.Sensibilitats del gèrmens c.Clínica de presentació del símptomes d.Perfil del pacient e.Antibiòtics d’elecció

  9. Pneumònia Adquirida Comunitat. Punts clau (II) • Hem de posicionar les resistències als antibiòtics ja que estan sobredimensionades. El pneumococ té unes baixes resistències a amoxicil·lina, aspecte clau, i unes resistències altes a macròlids. No hem de confondre la resistència del pneumococ a penicil·lina a la de l’amoxicil·lina, són dues coses diferents. La cobertura d’amoxicil·lina front pneumococ és excel·lent i tenim un problema amb els pacients al·lèrgics a penicil·lina.

  10. Pneumònia Adquirida Comunitat. Punts clau (III) • El maneig dels símptomes i signes, és a dir la clínica, continua sent fonamental per orientar el quadre pneumònic. Tenim com és conegut una orientació pneumocòccica en els quadres aguts o una orientació atípica en els quadres subaguts. Sempre hem de pensar que hi ha quadres solapats entre els dos i que determinem la síndrome indeterminada. • El tractament empíric basat en l’orientació etiològica ve determinat per la utilització del macròlids enfront a gèrmens atípics i la d’amoxicil·lina enfront a pneumococ.

  11. Pneumònia Adquirida Comunitat. Punts clau (IV)

  12. Abordatge del tabaquisme: Atenció grupal vs atenció individual (I) Avantatges A. Grupal -  Recolzament dels altres membres del grup - Les solucions dels altres ens poden servir a l’intercanviar impressions - Estratègies compartides. Afavoreix la comunicació i l’aportació d’informacions multidireccionals - El grup ens permet incloure pacients experts - Probablement és una intervenció més cost-efectiva - Es va valorar l’heterogeneïtat i/o l’homogeneïtat del grup com un valor per aconseguir l’objectiu de deixar el tabac amb els seus aspectes positius i negatius

  13. Abordatge del tabaquisme: Atenció grupal vs atenció individual (II) Avantatges A. Individual -Horaris més flexibles - Permet relació personalitzada facilitant el tractament de situacions particulars. - Millora la confidencialitat - Permet iniciar el tractament de forma immediata

  14. Abordatge del tabaquisme: Atenció grupal vs atenció individual (III) Inconvenients A. Grupal - La persona s’ha d’adaptar als horaris marcats pel grup - Temps d’espera per formar el grup - Heterogeneïtat pot ser unadificultat per mantenir-se en el grup, tot i que també pot tenir aspectes positius al veure com altres persones molt diferents tenen els mateixos problemes. - La possibilitat que no es mantingui la confidencialitat es pot veure com una dificultat per entrar al grup. - No sempre disposem de la oferta grupal a l’Atenció Primària

  15. Abordatge del tabaquisme: Atenció grupal vs atenció individual (IV) Inconvenients A. individual -  Més temps per pacient(menys cost-efectivitat) -  Disminució de l’autonomia creant-se més dependència terapèutica del professional • Bibliografia respecte a l’abordatge del tabaquisme • Med Clin . 2006;126(16):601-6 Teràpia individual vs grupal • Stead LF, Lancaster T. Programas de terapia conductual grupal para el abandono del hábito de fumar (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2005 Número 1

More Related