FOL UNITAT FORMATIVA 1: INCORPORACIÓ AL TREBALL

1. FOLUNITAT FORMATIVA 1:INCORPORACIÓ AL TREBALL NUCLI FORMATIU 5: EL CONFLICTE Part Teòrica Institut Joan Ramon Benaprès Sitges Fran Salvador

2. 5.1. EL CONFLICTE • CONCEPTE: Situació en que dues o més persones o grups s’enfronten per interessos, valors o necessitats diferents i incompatibles. Els conflictes laborals seran les diferències entre : - treballadors. - treballadors i empresaris. - empresaris.

3. 5.1.1. Característiques: - Poden ser interns o externs a les persones de l’empresa. - Les seves conseqüències poden ser negatives o positives. - Cal que utilitzem estratègies adequades per minimitzar-lo i/o resoldre’l. - Poden ajudar a l’empresa a assolir objectius, si es manegen adequadament. - És inevitable pels interessos contraris presents en els grups.

4. 5.1.2. Causes i conseqüències:

5. 5.1.3. Fases del conflicte: 1. Inicial: Hi ha una situació incòmoda. Si es nega el conflicte pot venir una crisi greu. 2. Presa de consciència: El conflicte és clar i es produeixen algunes situacions com: - Tensió entre les parts. - Deteriorament de la comunicació. - Presa de posicions de les parts enfrontades. - Distorsió de situacions i comprensió inadequada dels fets origen del conflicte.

6. 3. Maneig: Es quan s’ha d’actuar i elaborar estratègies. Analitzar la situació i proposar solucions. Es pot prendre una: - resolució positiva : utilitzem la negociació, la conciliació, la mediació o l’arbitratge que condueixen al seu final. - conflicte negatiu: degenera en violència o confrontació pels mètodes escollits que són inadequats per resoldre el conflicte. 4. Final: Generalment ja s’ha solucionat el conflicte i aquest s’acaba. En cas contrari, es tornaria a repetir el procés des de la fase inicial.

7. 5.2. TIPUS • Jurídics: Individuals: entre empresari i treballador. Col·lectius: entre empresari i un conjunt de treballadors. • Per les conseqüències: Positius: afavoreix al rendiment i interessos de l’organització. Negatius: perjudica l’organització en tots els sentits.

8. Pel seu grau de percepció: Latent: existeix, però està ocult. Manifest: es reconeix clarament. • Pel seu origen: Els principals són: Intrapersonal: intern de cada persona. Interpersonal: entre dues o més persones. Intragrupal: dintre del mateix grup. Intergrupal: entre diferents grups de la mateixa organització (empresa).

9. 5.3. MÈTODES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES • Entre les parts implicades únicament: Confrontació: Es la forma primària de resolució on regeix la llei del més fort. Sol ocasionar futurs conflictes, ja que sempre hi ha un guanyador i un perdedor. En el món laboral la vaga és un mitjà de confrontació i de pressió. Negociació: Condueix a acceptar un acord mutu. En el món laboral, els acords, donen com a fruit els convenis col·lectius (negociació col·lectiva) o el contracte de treball (negociació individual).

10. Quan intervenen persones neutrals: Conciliació: Pretén aconseguir l’acord. El conciliador no resol ni proposa solucions, però si anima a que les parts ho facin. La conciliació és obligatòria en tots els processos laborals, i es duu a terme en el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC)* *Organisme que estudiarem més endavant en els acomiadaments.

11. Mediació: El mediador és imparcial, no te relació amb les parts i és aliè al conflicte. No resol, però presenta propostes de solució, facilitant la negociació entre les parts confrontades. En els conflictes col·lectius laborals, la mediació se sol·licita per escrit al Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA). • Arbitratge: Les parts davant el conflicte accepten nomenar un àrbitre ,que serà neutral i escoltarà totes les parts, però aquest si té l’obligació de resoldre el conflicte dictant un laude. • Justícia: Les parts troben solució a través del litigi en els tribunals (anar a judici). El jutge dictarà una sentència.

12. 5.4. LA NEGOCIACIÓ • Concepte: Procés de resolució de conflictes entre dues o més parts. Les condicions perquè hi hagi una negociació són: -Que hi hagi un conflicte. -Que hi hagi intenció de resoldre’l per les parts. -Que les parts estiguin equilibrades (es tracta d’evitar l’excés de poder per una part). -Que es donin passos endavant, per tal d’arribar a un acord.

13. Regles: Per a què sigui eficaç hauran de d’haver unes regles: *Preparar la negociació. *Separar les persones del problema. *Centrar-se en els interessos i necessitats. *Cedir davant les raons i no davant les pressions. *Assolir el millor acord de totes les opcions. *Manejar adequadament el temps. *Que siguin els negociadors necessaris, ni més ni menys.

14. Qualitats d’un bon negociador: *Ha de ser flexible i saber escoltar. *Ha d’informar-se correctament d’aquells aspectes més rellevants a l’hora de resoldre o tancar un acord. *No ha de confiar i cal que revisi les dades manejades. *Ha de saber establir límits clars. *Ha de ser bon comunicador i utilitzar factors relacionats amb les emocions. *Ha de ser persuasiu. • Fases del procés de negociació: 1. Planificació. 2. Presa de contacte 3. Discussió 4. Apropament de postures i tancament.

15. 5.4.1. Tipus de negociació: Hi ha tres tipus bàsics: 1.Competitiva: no es confia en l’altra part, que es considera un adversari. Destaca la seva posició dominant d’una part que no accepta propostes d’acord que no comportin un benefici. 2.Col·laborativa: totes les parts guanyen i intenten cedir davant propostes contràries per tal d’arribar a l’acord. 3.De subordinació: consisteix en desistir dels propis interessos davant dels contraris amb la finalitat d’evitar conflictes.

16. ESTRATÈGIA: QUÈ es farà, es a dir, un pla d’acció. Les principalsestratègies de negociació, són: * Imposició (guanyo jo – perd ell). * Col·laboració (guanyo jo – guanya ell). * Compromís (perdo jo – perd ell). * Acomodació (perdo jo – guanya ell).

17. TÀCTICA: COM es realitzarà alguna cosa, és a dir, maniobres enfocades a curt termini per assolir una meta. S’engloben en tres grans categories:

18. Recursos web: • Més informació, curiositats a :