La comunicacion orala en classa bilingua - PowerPoint PPT Presentation

zahur
la comunicacion orala en classa bilingua n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
La comunicacion orala en classa bilingua PowerPoint Presentation
Download Presentation
La comunicacion orala en classa bilingua

play fullscreen
1 / 19
Download Presentation
La comunicacion orala en classa bilingua
133 Views
Download Presentation

La comunicacion orala en classa bilingua

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. La comunicacion orala en classa bilingua Problèma : plafonament de las competéncias Plasses escolans plafonan en competéncia orala. Perqué ?

  2. L’interlengaClaude Germain 1993 • Desvelopament d’una interlenga • Transicion entre lenga primièra e lenga segonda • Aprendre la L2 es bastir una succession d’interlengas • Que las règlas s’en apròchan pichon a pichon de la lenga cibla

  3. L’interlengaEstatut de l’error Risque de l’interlenga • Las errors son manifestacions de l’estrategia d’aprendissatge e non factor d’inibicion • Risque : fossilizacion de las errors • Los progrèsses se blòcan sus un platèu

  4. Lo platèuRoy Lister 2007 • Nivèl de competéncias que correspond als besonhs de comunicacion de la classa • Fenomèn de platèu : los escolans s’acontentan de çò que cal per èstre comprés

  5. Lo platèuConsequéncia Proposicion • Consequéncia : • Limitacion del desvelopament de las competéncias linguisticas • Proposicion : • Prestar atencion, • prendre consciença, • metre en practica

  6. Principis directors • Primièr aprendre a l’oral • Interagir amb plasses modèles orals : accents e registres diferents • Prendre lo temps • Aquerir aisença e precision : necessita umor e proximitat, convivencia. • Partejar las responsabilitats ensenhaire/ escolan • Desvelopar los automatismes

  7. Practicas exemplaras :5 estrategias favorablas a un aprendissatge durable • Decidir amb los escolans d’un plan d’accions • Organisar las activitats d’apprendissatge • Balhar de la retroaccion que fa progressar • Menar los escolans a s’autoregular per apropriacion de lor aprendissatge • Menar los escolans a s’entre-ajudar en se donar de la retroaccion

  8. Prepausicions de Lyster • Prestar atencion • Prendre consciença • Botar en practica

  9. Prestar atencion  • Privilegiar las activitats que fan veire dels elements particulièrs de la lenga cibla Per exemple : • trabalhar los temps del passat en legissent una legenda • Crear una activitat que fa trabalhar la sufixacion

  10. Prendre consciença  • Demanda una reflexion sus la forma, un trabalh d’analisi Per exemple : • Activitats que fan descorbir las règlas de la lenga • Activitats de comparason entre lengas

  11. Botar en practica  • Practica guidada : • Sus un o mai d’un element precís de la lenga • Activitats que menan l’apreneire a venir mai conscient de la lenga : jòcs lengatgièrs, devinetas… • Practica per experiença comunicativa : comunicar, interagir entre apreneires, dins un contèxt particulièr, un trabalh significant • L’aprenent ven mai segur, melhorament de la fisança

  12. Lo contrapés • Apròcha del contrapés : • Favoriza practicas pedagogicas que menan l’apreneire dins una direccion opausada a la que n’es acostumat. Forma/Fons • Afortiment de las conexions dins la memòria

  13. Estrategia per trabalhar la lenga orala cada jorn  • La negociacion del sens : estrategias per comprendre • La negociacion de la forma : L’ensenhaire balha de la retroaccion a l’escolan per negociar la forma amb el. La negociacion de la forma motiva l’apreneire a se rendre compte de las siás errors e a modificar sa paraula.

  14. La negociacion de la forma  • Fonccion didactica de la negociacion de la forma: balhar de la retroaccion per encorajar l’autocorreccion • La negociacion de la forma non fa pas perdre de temps per l’apprendissatge didactica, al contrari. • La precision de la lenga es pertinenta al contengut de la question • Las interacccions permeton de bastir un empont collectiu. ( échafaudage)

  15. Tipes de retroaccion • La correccion explicita L’ensenhaire indica l’error e balha la forma correcta • La reformulacion L’ensenhaire tòrna dire la frasa en eliminar l’error d’un biais implicite

  16. Tipes de retroaccion • La demanda de clarificacion L’ensenhaire indica a l’escolan que sa paraula es estada mal compresa o mal formulada ( cossí ? … Ai pas comprés…) • L’indici metalingüistic L’ensenhaire soslinha l’errror dins l’enonciat sens balhar la forma correcta (Es masculin ?… Se ditz aital?…)

  17. Tipes de retroaccion • L’incitacion 3 tecnicas per incitar l’escolan a trobar la bona forma : • L’ensenhaire comença la frasa que deu èstre completada per l’escolan : es un ?… • L’ensenhaire sollicita la forma corrècta en pausar una question : cossí s’apèla aquò ?… • L’ensenhaire demanda a l’escolan de tornar formular son enonciat

  18. Tipes de retroaccion • La repeticion de l’error : L’ensenhaire torna dire l’enonciat en modificar l’intonacion

  19. Project de recèrca • Relevar las errors las mai correntas • Soscar a las espèras per rapòrt a l’abiletat linguistica a l’oral, ne parlar entre professors • Ensajar, filmar, observar • Trobar de remediacions possiblas • Metre en plaça, ensajar las solucions trobadas • Far un punt per anar mai lonh, aprigondir.