1 / 35

Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp.

Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp. Escassetat d'esclaus a causa de la seva poca rendibilitat i a les fugues. Augment dels serfs i dels colons agrícoles que treballen per senyors que els protegeixen. Penetració dels pobles bàrbars i desordre polític.

truong
Download Presentation

Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp. Escassetat d'esclaus a causa de la seva poca rendibilitat i a les fugues. Augment dels serfs i dels colons agrícoles que treballen per senyors que els protegeixen. Penetració dels pobles bàrbars i desordre polític. Concessió de càrrecs i territoris públics a persones particulars que se'ls apropien i transmeten per herència. Concentració de la propietat agrícola, que esdevé autosuficient. obeir ajudar mlitarment

  2. LA SENYORIA La senyoria, conjunt de terres propietat d’un senyor, és el marc on es desenvolupa la vida d’aquesta època Com que el comerç mediterrani ha desaparegut i la circulació monetària és molt escassa cal que cada senyoria produeixi tot el que necessita: menjar, teixits, eines, etc. Com es pot veure en el dibuix, consta de: La reserva senyorial: conreus, boscos i pastures reservats exclusivament a l’ús del senyor i treballats pels serfs que depenen directament d’ell. Aquí també hi ha el castell del senyor Les tinences: terres que el senyor concedeix als pagesos per mitjà del pagament d’un lloguer, gairebé sempre en espècies. Els pagesos tenien les cases al costat d’aquests camps. Les terres comunals: conjunt de pastures i boscos que envoltaven els camps conreats i que els camperols podien utilitzar si pagaven uns determinats impostos al senyor. “Cada senyor haurà de tenir en el territori bons artesans, és a dir, ferrers, orífexs, argenters, sabaters, torners, constructors de carros, fabricants d’escuts, pescadors, caçadors d’ocells, fabricants de sabó, homes que sàpiguen fer cervesa o begudes de poma o peres o qualsevol altra beguda, forners que pastin i coguin el pa per a nosaltres, fabricants de xarxes per a la caça, la pesca i la captura d’ocells i tot altre personal que seria llarg d’enumerar”. (Disposicionsdonades per Carlemany per a l‘administració de les seves propietats, traduït de CUAZ, Bonis; Op. cit., pp. 67.

  3. El castell Torre de guaita RESERVA SENYORIAL TERRES COMUNALS TERRES COMUNALS LA SENYORIA mansus TINENCES

  4. 2 Garita EL CASTELL Torre de l’homenatge 1 Talaia 4 10 Xapitell 3 Baluards 10 Cisterna 6 7 Rastell Barbacana 8 12 Corsera Contravall Taulat 5 9 Matacà Sagetera o espitllera 20 17 Camí 11 Torre Barrana Albacar 14 19 Vall 12 Muralla Corsera 21 Merlets 18 17 15 Camí 16 Poterna Talús 13

  5. Els sis mals usos 1.Remença personal: El pagès estava adscrit a la terra i no se’n podia lliurar si el senyor no ho consentia. 2.Intestia (Usatge De intestia): Si el pagès mora sense testament el senyor directe adquiria la tercera part dels béns mobles i semovents del pagès. 3.Cugucia: És una institució penal antiga i s’aplicava a vassall si la seva muller cometia adulteri. 4. Eixorquia (Usatge De rebus): Quan un pagès moria sense descendència, el senyor directe rebia la tercera part dels béns mobles del pagès difunt. 5.Àrsia: Era el càstig que el pagès rebia per omissió en cas d’incendi. 6. Ferma d’espoli forçada: El senyor rebia una quantitat segons el valor del dot de l’esponsalici que s’establia en el matrimoni del pagès.

More Related