1 / 8

MORFOLOGIA VERBAL Una presentació per als alumnes de Valencià mitjà de l’FPA de Dénia

MORFOLOGIA VERBAL Una presentació per als alumnes de Valencià mitjà de l’FPA de Dénia. PRESENT DE SUBJUNTIU Té un caràcter d’irregularitat , amb el qual expressem desig , probabilitat , etc. En general, les formes del subjuntiu en necessiten d’una altra en indicatiu com a referent .

tallys
Download Presentation

MORFOLOGIA VERBAL Una presentació per als alumnes de Valencià mitjà de l’FPA de Dénia

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. MORFOLOGIA VERBAL Una presentació per als alumnes de Valencià mitjà de l’FPA de Dénia

  2. PRESENT DE SUBJUNTIU • Té un caràcter d’irregularitat , amb el qual expressem desig , probabilitat , etc. En general, les formes del subjuntiu en necessiten d’una altra en indicatiu com a referent . Ex. No crec que bega més. • El valencià fa un ús més restrictiu del subjuntiu que el castellà. Així, es pot usar el futur on, en castellà, s’usa sempre el present del subjuntiu. Ex. Quan vindràs ja en parlarem. • Cal tindre en compte que: • Als verbs velaritzats en què la 1a pers. sing . del present d’indicatiu té una –c o –sc final, els correspon els grups g/gu ; q/qu en el present de subjuntiu. Ex. bec: bega, begues, bega, etc; nasc: nasca, nasques, nasca, nasquem, etc. • En valencià, per a les prohibicions de caràcter general , cal usar el subjuntiu : No fumeu, No mengeu; tindre en compte, ja que en castellà se sol usar l’infinitiu ( No fumar, No comer )

  3. VERBS IRREGULARS (FORMES PERSONALS) • Verbs velaritzats: • Terminació –ndre, -ldre • Atendre (atenga, atengues, atenga, etc.) • Prendre (prenga, prengues, prenga, etc.) • Moldre (molga, molgues molga, etc.) • Terminació –ure • Beure (bega, begues, bega, etc.) • Creure (crega, cregues, crega, etc.) • Viure (visca, visques, visca, etc.) • Terminació –er, éixer - Conèixer (conega, conegues, conega, etc.) - Córrer (córrega, córregues, córrega, etc.) - Créixer (cresca, cresques, cresca, etc.)

  4. - Verbs palatalitzats (FORMES PERSONALS): • Anar (vaja, vages, vaja, etc.) • Veure (veja, veges, veja, etc.) Altres verbs irregulars: • Cabre (càpia, càpies, càpia, etc.) • Dir (diga, digues, diga, etc.) • Dur (duga, dugues, duga, etc.) • Eixir (isca, ixques, ixca, etc.) • Obrir (òbriga, òbrigues, òbriga, etc.) • Poder (puga, pugues, puga, puguem, pugueu , etc.) • Saber (sàpia, sàpies, sàpia, etc.) • Tindre (tinga, tingues, tinga, etc.) • Vindre (vinga, vingues, vinga, etc.) • ...

  5. L’IMPERATIU(FORMES PERSONALS) En molts verbs de la 2ª conjugació i dels verbs irregulars es produïxen vacil·lacions en les formes del plural.

  6. Cal tindre en compte que: • ORACIONS AFIRMATIVES: IMPERATIU • ORACIONS NEGATIVES : PRESENT DE SUBJUNTIU . • Beveu aigua de la font • No begueu aigua de la font • En els verbs velars, la 5a PERSONA NO PRESENTA CONSONANT VELAR (només en pocs casos, quan la 2a pers. té la consonant velar, la 5a pers. també la té. • Exemple: estigues , estiga, estiguem, estigueu , estiguen. • Les formes acabades en –am (1a pers. del plural) i en –au (2a pers. del plural) NO SÓN NORMATIVES ni en imperatiu ni en subjuntiu : • confoneu ( i no *confongau ); confonguem (i no *confongam ) Cal tindre en compte que: • La forma té (sinònima de tin ) únicament s’usa sense pronoms febles , en els casos en què oferim alguna cosa a algú: Ex. Té el llibre que m’havies demanat . • La forma vejam (verb veure ) s’utilitza en les expressions de dubte , curiositat o temor . • La forma dis (verb dir) s’utilitza en contextos pronominals : Ex. Dis-li que isca!

  7. VERBS IRREGULARS - Verbs velaritzats: • Terminació –ndre, -ldre • Atendre (atén, atenga, atenguem, ateneu, atenguen.) • Prendre (pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen.) • Moldre (mol, molga, molguem, moleu, molguen.) • Terminació –ure • Beure (beu, bega, beguem, beveu, beguen.) • Creure (creu, crega, creguem, creieu (creeu), creguen.) • Viure (viu, visca, visquem, viviu, visquen.) • Terminació –er, éixer • Conéixer (coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen.) • Córrer (corre, córrega, correguem, correu, córreguen.) • Créixer (creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen.)

  8. Verbs palatalitzats: • Anar (ves, vaja, anem, aneu, vagen.) • Veure (veges,veja, vegem, vegeu, vegen.) • Altres verbs irregulars: • Cabre (cap, càpia, capiem, capieu, capien o càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.) • Dir (digues (dis-me...), diga, diguem, digueu, diguen.) • Dur (dus (duus), duga, dugem, dueu, duguen.) • Eixir (ix, isca, isquem o eixim, eixiu, isquen.) • Obrir (obri, òbriga, obrim, obriu, òbriguen.) • Poder (pugues, puga, puguem, pugueu, puguen.) • Saber (sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sapien o sàpigues, etc.) • Tindre (tin o té o tingues, tinga,tinguem, teniu o tingueu, tinguen.) • Vindre (vine, vinga,vinguem, veniu, vinguen.)

More Related