slide1 n.
Download
Skip this Video
Download Presentation
LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 9

LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció - PowerPoint PPT Presentation


  • 174 Views
  • Uploaded on

LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció Determinant que acompanya un substantiu, al qual situa en un dels tres plans locatius del discurs en què ocorren els fets: jo, tu, ell.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'LLENGUA CATALANA II Els demostratius 1. Definició i funció' - shona


Download Now An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide1

LLENGUA CATALANA II

Els demostratius

1. Definició i funció

Determinant que acompanya un substantiu, al qual situa en un dels tres plans locatius del discurs en què ocorren els fets: jo, tu, ell.

FUNCIÓ DÍCTICA: expressen relacions de proximitat o llunyania respecte als interlocutors de l’acte de parla. Dixi espacial i temporal

Agafa aquest llibre i fica’l en aquesta capsa

Vaig fer un examen fa dues setmanes i en aqueix mateix dia...

FUNCIÓ ANAFÒRICA: en determinats contextos assenyalen proximitat o llunyania en el text:

Vingueren Lluís i Pere. Aquell portà un pastís; aquest, una ampolla de cava.

slide2

2. Sistema de formes reforçades i no reforçades

Ús dels demostratius en el Tirant:

148=est 34=esta

0=este 617=aquest

50=aqueix 0=eix

0=eixa 0=eixe

320=ací 172=aquí

28=allà299=allí

736=aquell490=aquella

slide3

2.1 Què en diu la normativa?

1. Fabra:

aquest aquesta

aqueix aqueixa

aquell aquella

aquests aquestes

aqueixos aqueixes

aquells aquelles

·· açò això allò

·· est i eix = aquest i aqueix

·· relació amb ací i aquí

2. L’IEC

3. L’IIFV

4. L’AVL

slide4

3. Sistema trimembre i sistema bimembre

3.1 Català clàssic

a) proximitat immediata a la persona que parla (primer grau);

b) proximitat intermèdia a la persona que escolta (segon grau);

c) referència llunyana tant de qui parla com de qui escolta (tercer grau).

3.2. Sistema valencià, ribagorçà i lliterà

slide5

3.3. La resta del domini

Sistema binari:

a) proximitat a la persona que parla i/o a la que escolta;

b) llunyania de la persona que parla i de la que escolta.

3.4. Recomanacions de la normativa

Fabra recomana l'ús en àmbits formals de la solució triple valenciana però no amb les formes simples sinó amb les reforçades. I per als adverbis: ací, aquí, allí/allà.

L’IEC, però, diu que és normativa l’oposició de dos graus o la de tres.

slide6

4. COM HEM ARRIBAT AL SISTEMA DOBLE DE DEMOSTRATIUS ACTUAL?

Emili Casanova (1993): “Evolució i interferència en el sistema demostratiu català: una explicació” dins Actes del Nové Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant/ Elx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat d’Alacant-Universitat de València-Universitat Jaume I, vol. III, p. 161-195.

1. Sistema medieval català = llatí

Jo (1r grau) Tu (2n) Ell (3r)

Aquest/est Aqueix /eix Aquell

Ací Aquí/Hi Allí, Allà

Açò Això Allò

(díctic) (anafòric) (díctic)

slide7

2. Català general

  • Ací-Aquí Allí
  • Aquest-Aqueix Aquell
  • Açò-Això Allò
  • Factors que impediren la consolidació del sistema trimembre:
  • Simplificació del sistema: valor díctic i anafòric (segona meitat del XIV)
  • Les formes de segon grau (la segona persona és menys habitual) es decanten cap a la primera persona
  • Triomf de les formes llargues (aquest/est)
  • Diversos recursos que marquen l’oposició jo-tu
  • Els parlants s’acostumen al sistema binari (anar - venir)
slide8

3. Valencià

  • 1r grau2n grau3r grau
  • Este Eixe Aquell
  • Ací/*Aquí *Ahí Allí/Allà
  • Açò/*Astò Això Allò
  • - Mateix context que en català general:
  • Confluència de valors díctics i anafòrics
  • Desplaçament d’aquí cap a la 1a p. (castellanisme?)
  • -Factors que impediren el triomf del sistema binari:
  • Simetria amb personals i possessius
  • Preferència per les formes curtes (est/aquest, eix/aqueix) (poc redundants, de més prestigi, pronúncia, influència del castellà)
  • Aquí no qualla en la primera persona i entra en un procés de desús (aq- estigmatitzat)
  • Aparició d’ahí
slide9

4. Naixement d’ahí

  • a) Hi > hí > ahí
  • b) Aquí > í (a-í)
  • c) No es descarta l’adopció de la forma castellana per tal d’omplir el buit en el sistema trimembre.
  • 5. Naixement d’astò
  • castellà esto + català açò
  • català analògic: este – astò
  • eixe – això
  • aquell – allò
ad