m nica flores mateo f rum m n grec col laboraci merc ram rez xavier sierra esther bruna n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna. PowerPoint Presentation
Download Presentation
Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna.

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 54

Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna. - PowerPoint PPT Presentation


  • 131 Views
  • Uploaded on

EMPÚRIES:. Ciutat comercial i centre salutífer. Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna. Índex:. Història d’Empúries. Urbanisme i arquitectura: espais públics i espais privats. Abastament de l’aigua en l’antiguitat. El cas d’Empúries.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna.' - rae


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
m nica flores mateo f rum m n grec col laboraci merc ram rez xavier sierra esther bruna

EMPÚRIES:

Ciutat comercial i centre salutífer

Mònica Flores Mateo

Fòrum “Món Grec”

Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna.

slide2
Índex:
  • Història d’Empúries.
  • Urbanisme i arquitectura: espais públics i espais privats.
  • Abastament de l’aigua en l’antiguitat. El cas d’Empúries.
slide4
Apoikíai: trasllat de casa sense cap mena de relació de dependència, que és el que porta implícit el terme “colonització”.L’expansió grega pel Mediterrani:
raons de l expansi
Raons de l’expansió:

Conjunt de fenòmens interrelacionats:

  • Socials i demogràfiques: terrenys poc fèrtils i de dimensions reduïdes.
  • Enfrontaments en els estaments aristocràtics: exiliats polítics.
  • Intencions comercials.
caracter stiques de l expansi focea
Característiques de l’expansió focea:
  • Cronologia: s’inicia més tard (s. VII aC).
  • Es basa en els emporions i no en colònies de poblament: recerca d’estany.
  • Se situa al sector més occidental del Mediterrani. Empúries marca el seu extrem.
evoluci dels ind genes
Evolució dels indígenes:
  • La influència de la cultura focea va ser un element que condicionà l’evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica: els pobladors íbers de l’Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.
hinterland col nies focees
Hinterland colònies focees:
  • Hinterland difícil: pocs recursos agrícoles
  • Base econòmica: les activitats que es desenvolupen al mar com la pesca, comerç i pirateria.
  • Presència propera d’un riu: utilització com a port i via de penetració cap a l’interior.
hinterland d emp ries
Hinterland d’Empúries:
  • Petit illot a prop del riu Fluvià (St. Martí d’Empúries): Palaià Polis.
  • Badia de Roses esdevé un refugi per als vaixells que creuen el golf de Lleó.
  • Posteriorment crearen un nou sector: la Néa Pólis.
relaci amb el regne de tartessos
Relació amb el regne de Tartessos:
  • Les relacions dels foceus amb Tartessos són molt importants durant el s. VI.
  • La funció inicial d’Empúries era la d’una parada en la ruta entre les ciutats de Massalia i Mainake (simple factoria).
l arribada de l ex rcit rom
L’arribada de l’exèrcit romà:
  • L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, l’exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarca al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas a les tropes cartagineses.
  • El primer xoc entre púnics i romans va tenir lloc a prop de la ciutat de Cesse. L’èxit va ser romà.
la romanitzaci
La romanització:
  • El 195 aC, Marc Proci Cató instal·la un campament militar, embrió de la ciutat romana.
  • En època d’August, les ciutats grega i romana es van unir físca i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.
decad ncia
Decadència:
  • Malgrat la importància comercial d’Empúries, ciutats com Gerunda, Barcino i Tàrraco varen anar adquirint cada cop més importància.
  • S’han apuntat diversos motius i tots ells tenen a veure amb el mateix procès de romanització.
la via augusta
La Via Augusta:
  • La construcció de la Via Augusta lluny d’Empúries, eix vertebrador i organitzador del territori, determina el seu progressiu declivi.
emp ries porta d entrada
Empúries: porta d’entrada
  • Cal retenir una idea clau: Empúries va ser la porta d’entrada de la cultura grega, primer, i després de la cultura romana.
urbanisme d emp ries
Urbanisme d’Empúries
  • Ciutat de caire hipodàmic que presenta dos carrers principals que s’entrecreuen (nord / sud i est / oest).
espais p blics
Espais públics:
  • Zona de temples.
  • Stoà, agorà i macellum (mercat).
  • Escullera
zona de temples
Zona de temples:
  • Zona que troba el visitant un cop creuada la muralla de pedres ciclòpies.
  • Àrea de terrasses dedicada a usos terapèutics i religiosos.
sto agor
Stoà - agorà
  • Es construeix en el punt d’intersecció dels dos carrers principals.
  • Desenvolupament de la vida política, social i comercial.
escullera
Escullera:
  • Datada en el curs del segle I aC. Té unes dimensions de 82 metres de longitud, 6 m. d’amplada i 6,50 d’alçada.
espais privats
Espais privats:
  • Tabernae.
  • Arquitectura domèstica:
    • Casa de peristil (tradició grega)
    • Casa d’atri (tradició romana)
tabernae
Tabernae:
  • Destinades a una activitat comercial, tendeixen a ocupar el front del carrer. Estructures molt reduïdes, d’una sola habitació, com a màxim dues.
arquitectura dom stica
Arquitectura domèstica:
  • Les cases tant gregues com romanes s’organitzen al voltant d’un pati que és el que aporta llum i ventilació. Per tant no existeixen finestres a la part que dóna al carrer.
casa de peristil
Casa de peristil:
  • Organitzada a partir d’un pati envoltat de columnes (peri + stilos). Cases de planta quadrangular dividida en quatre habitacions, una de les quals és un pati que està rodejat per les altres tres.
casa d atri de tradici romana
Casa d’atri de tradició romana
  • L’atri és la part més important i central de la casa, el qual era un pati parcialment cobert on existia un forat central, compluvium que al terra es corresponia amb una petita bassa, impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja.
abastament d aigua
Abastament d’aigua:
  • Els grecs prefereixen l’aigua en moviment, perquè l’aigua estancada està subjecta a putrefacció.
les cisternes
Les cisternes.
  • Malgrat aquesta malfiança, l’aigua de les cisternes es consumia.
  • Moltes de les característiques constructives d’aquestes estructures intenten aconseguir un control estricte de l’aigua i de la seva conservació.
estanque tat de les cisternes
Estanqueïtat de les cisternes
  • Morter:
    • Calç
    • Aigua
    • Material inert: sorra o grava
    • Opcionalment es podia afegir: cendres o fragments de ceràmica.
cisternes d emp ries
Cisternes d’Empúries
  • 67 cisternes:
    • 42 cisternes a la Neàpolis
    • 25 cisternes a la ciutat romana.
  • Cisternes elíptiques:
    • Simples
    • Compostes
  • Cisternes rectangulars.