SI NO ÉS TDA/H , QUÈ ÉS?

1. SI NO ÉS TDA/H, QUÈ ÉS? Mariona Solé Gemma Bertran CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

2. C Cercled’EstudisenSalut Mentaldel Vallès Pilar Barbany, Gemma Bertran, Maisa Campos, Lía Chaufán, Margaret Colomer, Magdalena Gayá, Daniel Jiménez, Margarita Jordana, Fernando Melloni, Alba Recuenco, Daniela Rodríguez, Mariona Solé. http://cesmva.blogspot.com/

3. Alarma davant l’Allau de diagnòstics del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat Elevat nombre de nens inquiets, inadaptats, amb dificultats d’aprenentatge...., Un únic diagnòstic: TDA/H Un únic tractament: Mèdic-farmacològic CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

4. Preguntes que podem fer-nos Tots aquests nens són realment TDA/H? Només hi ha un tractament possible? El medicament cura? És innocu? CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

5. PANORAMA ACTUAL SOBRE EL TRANSTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

6. Breu resum històric Primera descripció a Anglaterra segle XIX. Evolució nomenclatura: hiperkinesia, disfunció cerebral mínima, inestabilitat psicomotora i TDA/H. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

7. Classificació Actual • DSM IV-TR : TDA/H • CIE 10 (OMS): Trastorn Hiperkinètic CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

8. Trastorn hiperdiagnosticat RAONS : • Descobriment de la Ritalina fa 40 anys. • Investigacions subvencionades per les farmacèutiques. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

9. Sobrevaloració del tractament farmacològic • Expectativa d’una remissió ràpida dels símptomes. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

10. Situació actual als Estats Units • Alarma social per la gran quantitat de nens diagnosticats i medicats com a TDA/H. • Controvèrsia entre partidaris i detractors del tractament mèdic. • Informe consensuat d’experts demanat per l’Institut Nacional de la Salut. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

11. Resum de l’Informe • Avaluació de resultats a curt termini. • Absència de millora més enllà dels símptomes de base. • Necessitat de tractaments combinats. • Inexistència d’un test eficaç per fer el diagnòstic. • Riscs de la medicació estimulant. • Caràcter especulatiu de les etiologies neurològiques atribuïdes. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

12. Situació actual a casa nostra • Allau de casos diagnosticats com a TDA/H. • Absència de debat davant la medicalització creixent de la infància. • Predominança del model biologicista de comprensió i tractament. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

13. Dos models de comprensió i tractament • Model descriptiu fisiopatològic-mèdic. • Model comprensiu psicopatològic. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

14. HIPERACTIVITAT DESATENCIÓ IMPULSIVITAT PROBLEMES AMB ELS COMPANYS PROBLEMES D’APRENENTATGE

15. QUÈ ENS QÜESTIONEM DEL TDA/H DES DEL MODEL COMPRENSIU El diagnòstic L’Etiologia dels símptomes El tractament Conseqüències d’un mal diagnòstic CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

16. EL DIAGNÒSTIC Les eines diagnòstiques utilitzades actualment des del model mèdic quantifiquen els símptomes però no els comprenen. Són poc fiables. (Conners, EDAH , DSM-IV-TR, CIE 10) Cal discriminar el TDA/H d’altres trastorns. Actualment s’ha convertit en un calaix de sastre. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

17. L’ETIOLOGIA La desatenció, la impulsivitat i la hiperactivitat poden tenir etiologies diverses. Factors ambientals i psicològics poden desencadenar els símptomes descrits en el TDA/H . CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

18. HIPERACTIVITAT DESATENCIÓ IMPULSIVITAT PROBLEMES AMB ELS COMPANYS PROBLEMES D’APRENENTATGE DOTACIÓ GENÈTICA CONSTITUCIÓ PSÍQUICA SITUACIÓ TRAUMÀTICA AMBIENT

19. FUNCIONS QUE AFAVOREIXEN EL DESENVOLUPAMENT MENTAL DE L’INFANT CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès • Funció de sosteniment • Funció estimulativa • Funció normativa • Funció simbòlica

20. FUNCIÓ DE SOSTENIMENT CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès • PERMET QUE EL NEN PUGUI ANAR PENSANT EN EL QUE LI PASSA I COMPRENDRE’S • HIPERACTIVITAT I DESCÀRREGA MOTRIU I PROBLEMES ATENCIONALS

21. FUNCIÓ ESTIMULATIVA CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès • FACILITA QUE ES TINGUIN GANES D’APRENDRE I CURIOSITAT • POT PROVOCAR DESATENCIÓ, DESINTERÉS PEL MÓN QUE L’ENVOLTA

22. FUNCIÓ NORMATIVA CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès • PERMET QUE EL NEN PUGUI TOLERAR L’ESPERA I LES FRUSTRACIONS • AFAVOREIX IMPULSIVITAT I PROBLEMES CONDUCTUALS

23. FUNCIÓ SIMBÒLICA CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès • PERMET EL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT • DIFICULTATS D’APRENENTATGE I ATENCIÓ

24. HIPERACTIVITAT DESATENCIÓ IMPULSIVITAT PROBLEMES AMB ELS COMPANYS PROBLEMES D’APRENENTATGE DOTACIÓ GENÈTICA CONSTITUCIÓ PSÍQUICA SITUACIÓ TRAUMÀTICA AMBIENT

25. DESATENCIÓ CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès • El desenvolupament de la capacitat d’estar atent és un procés molt llarg que depèn de la interrelació de molts factors.

26. TIPUS DE DESATENCIÓ • Poder diferenciar entre els diferents tipus de desatenció: - Desconnectat - Indiferenciat - Deprimit - Pensament Confós - Estructura Narcisista - Nen permanentment necessitat de verificar l’amor de l’altre. - Nen en estat d’alerta permanent. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

27. Per quèens inquieta la desatenció? La incertesa de determinar en quin moment l’alumne no segueix. La idea/dubte de : “ho fa expressament, quan l’interessa ja està atent”! Tot plegat ens provoca sentiments de desesperació i impotència. . CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès

28. HIPERACTIVITAT I IMPULSIVITAT CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès • La hiperactivitat i la impulsivitat és una descàrrega motriu, que pretén anestesiar l’emoció i els sentiments insuportables, que no es poden elaborar.

29. TIPUS D’HIPERACTIVITAT • Diferenciar els diferents tipus d’hiperactivitat: -Motricitat com a descàrrega violenta. -Motricitat com a acció VS pensament. -Motricitat com a procediment auto calmant. -Motricitat com a domini de la realitat. -Motricitat al servei de negar sentiments depressius. -Motricitat com a confusió de món intern i món extern. -Motricitat com a recerca de límits i contenció. -Motricitat com a forma de no sotmetre’s a l’altre. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

30. Per què se’ns fa tan difícil de suportar la impulsivitat i la hiperactivitat? CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès • És expressió d’un malestar psíquic que es transmet i que acabem sentint nosaltres mateixos. • La por de que amplifiqui el nerviosisme del grup-classe. • La idea/dubte de: “quan vol ja està quiet!”

31. TRACTAMENT Volem eliminar el símptoma o resoldre’l? L’abordatge terapèutic que es fa a l’infant incideix en l’estructuració del seu psiquisme i en el seu desenvolupament emocional i intel.lectual. Un abordatge comprensiu ofereix un model de funcionament mental que ajuda a estructurar el psiquisme de l’infant.(Model de comprensió VS model pastilla) CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

32. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 1) Acollida del nen i de la família i buscar el significat dels símptomes en el context familiar(iceberg).

33. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 2) Si no fos suficient, s’hauria d’obrir i explorar curosament la vida familiar amb mesures d’higienització i orientació.

34. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 3) Si les mesures anteriors son insuficients, s’haurien d’introduir tècniques especialitzades: atenció psicoterapèutica del nen unida a l’atenció psicoterapèutica de la família.

35. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 4) Si és necessari i enfront un quadre greu, poden usar-se en aquesta fase fàrmacs simptomàtics en dosis i temps curts, escollits en funció de l’estructura psíquica i relacional del pacient.

36. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 5) És necessari l’assessorament psicopedagògic als professors en l’ambient escolar.

37. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 6) L’ús de derivats amfetamínics es reserva a dos criteris: • Diagnòstic clarament establert de TDA/H • Fracàs en les anteriors mesures, en aquest cas amb l’objectiu de contenir l’ansietat familiar i escolar i facilitar els canvis.

38. PROTOCOL D’ACTUACIÓ (J.L. TIZÓN, 2007) CCercle d’Estudis en Salut Mental del Vallès 7) Revisions freqüents de les necessitats amb la previsió de les retirades ràpides i progressives de la medicació.

39. CONSEQÜÈNCIES D’UN MAL DIAGNÒSTIC No contempla la complexitat del psiquisme de l’infant ni permet fer la indicació terapèutica adequada per atendre les seves necessitats. Implica sobrediagnosticar TDA/H fet que suposa un tractament farmacològic innecessari. Interferim en el curs sa del desenvolupament de l’infant . CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

40. CONCLUSIÓ La desatenció, la impulsivitat i la hiperactivitat són símptomes que hem de comprendre i atendre, de no ser així l’infant quedarà atrapat en la incomprensió i desatenció de si mateix, no podent madurar emocional i intel.lectualment. El diagnòstic del TDA/H és clínic i l’ha de fer un equip multidisciplinari. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

41. RELACIÓ AMB L’ALUMNE

42. Comtractarambaquestsalumnes El nen està en evolució constant. Cada alumne és diferent i la significació dels seus símptomes també. Apropar-nos a l’alumne i mirar de comprendre’l. Poder-nos anticipar a situacions conflictives per evitar que vagi a més. Deixar-nos ajudar per professionals que atenen a l’alumne. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

43. Repensar noves estratègiespedagògiques Que dinamitzin el grup-classe. Que trenquin el cercle viciós dels retrets, crítiques i càstigs permanents. Tutories individualitzades empàtiques. El nen és de l’escola, no és responsabilitat del mestre. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès

44. La mirada que no ajuda a l’alumne Reprovadora No respecta la individualitat Amb prejudicis Irritada Desesperançada Culpabilitza

45. La mirada que potajudar a l’alumne • Empàtica • Esperançadora • Que respecta la individualitat i la intimitat del nen. • Que reconeix i valorar els petits progressos • Pacient

46. Som el seu mirall: Ells es reflecteixen en el que nosaltres veiem d’ells .Una mirada esperançadora possibilita el canvi. CCercled’Estudis en Salut Mental del Vallès