1 / 33

Tema 8. Transformacions agràries i procés industrialitzador (1830-1930)

Tema 8. Transformacions agràries i procés industrialitzador (1830-1930). 8.1. Les transformacions de l’agricultura 8.2. Creixement demogràfic i migracions 8.3. Els inicis de la industrialització 8.4. El ferrocarril i el mercat interior 8.5. L’explotació dels recursos miners

kanan
Download Presentation

Tema 8. Transformacions agràries i procés industrialitzador (1830-1930)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Tema 8. Transformacions agràries i procés industrialitzador (1830-1930) 8.1. Les transformacions de l’agricultura 8.2. Creixement demogràfic i migracions 8.3. Els inicis de la industrialització 8.4. El ferrocarril i el mercat interior 8.5. L’explotació dels recursos miners 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial (1870-1930) 8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat

  2. 8.1. Les transformacions de l’agricultura procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista • Els efectes de la reforma agrària liberal es va abolir el règim senyorial es va desvincular la propietat es va desamortitzar la terra transfereixen la propietat de la terra a gent molt interessada en obtenir la màxima producció possible l’agricultura deixa de ser d’autoconsum per convertir-se en agricultura de mercat

  3. 8.1. Les transformacions de l’agricultura Millora tècniques agrícoles ↑ producció per unitat de superfície  ↑ rendiments ↑ producció per persona i unitat de temps  ↑ productivitat ↑ producció  ↓ preus  ↑ consum aliments  ↑ possibilitat alimentar + pobl. ↑ ingrés propietaris  ↑ nivell renda  ↓ aliments en consum  ↑ dem.béns manuf ↓ demanda treball agrari  ↓ salaris  ↑ emigració ciutats ↓ costos  ↑ beneficis  ↑ oferta de capital La industrialització és possible quan hi ha reforma agrària Possibilitat alimentar + població Més demanda de béns manufacturats Emigració a les ciutats Més oferta de capital

  4. ESPANYA Tipus de propietat Minifundi, latifundi Tipus de contracte A curt termini Tipus de conreu Cereals CATALUNYA Mitjana propietat A llarg termini (Emfiteusi) Especialitzada (vinya) 8.1. Les transformacions de l’agriculturaDiferències entre l’agricultura espanyola i la catalana

  5. 8.1. Les transformacions de l’agricultura • ESPANYA Manteniment de baixos rendiments agricultors pobres NO emigració, NO acumulació capitals • CATALUNYA Transformacions en la propietat i comercialització agricultors enriquits transformació agricultura  indústria

  6. 8.2. Creixement demogràfic i migracions • L’augment de la població Entre 1830 i 1930 la població espanyola es duplica Causes: - Descens de la taxa de mortalitat millora alimentació millora higiene pública desaparició grans epidèmies - Manteniment de la taxa de natalitat lentitud dels canvis socials Creixement no homogeni  perifèria creix més que l’interior

  7. 8.2. Creixement demogràfic i migracions • L’increment de la urbanització Paral·lelament al creixement de la població creixement de les ciutats -els nuclis tradicionals Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa, València, Sevilla, Màlaga - les zones industrials Badalona, Sabadell, Terrassa, Baracaldo, Sestao, Mieres, etc. Malgrat això  població eminentment rural

  8. 8.2. Creixement demogràfic i migracions • Els moviments migratoris • Abans de la I Guerra Mundial migració exterior  Amèrica Llatina • Després de la I Guerra Mundial migració interior  àrees industrials

  9. 8.3. Els inicis de la industrialització • L’arrencada industrial i l’era del vapor Indústria moderna  indústria cotonera teixit agradable fàcil de rentar resistent Cap a la dècada de 1830 introducció de la màquina de vapor mecanització de la filatura [a partir de 1870 es mecanitza el tissatge] Causes de la mecanització l’escassetat de mà d’obra per la Guerra del Francès abundància de capitals, repatriats d’Amèrica

  10. Filadores

  11. Teler

  12. 8.3. Els inicis de la industrialització • L’arrencada industrial i l’era del vapor mecanització baixar costos baixar preus venda estimular la demanda La font energètica era el vapor [una fàbrica era un vapor] cal carbó cal importar-lo d’Anglaterra [encareix la producció]

  13. 8.3. Els inicis de la industrialització • Les colònies industrials Des de 1869 per estalviar costos del carbó energia hidràulica La indústria es desplaça de les ciutats als rius Llobregat Ter Besòs Les colònies comporten tot un conjunt d’edificacions fàbrica, habitatges, escola, església, economat, etc. Les relacions obrer/patró no eren només laborals, sinó també socials [paternalisme]

  14. 8.3. Els inicis de la industrialització • Les colònies industrials • Avantatges gratuïtat de l’energia mà d’obra més barata i menys conflictiva beneficis fiscals per fomentar el poblament rural • Inconvenients construcció de molts edificis encariment del transport reducció de la producció durant l’estiatge

  15. 8.3. Els inicis de la industrialització • Les característiques de la indústria catalana Indústria lleugera (o béns de consum) requereix poc capital per crear-se és suficient l’autofinançament per créixer Es dóna una complementarietat entre les diferents empreses poques grans empreses moltes empreses mitjanes i petites producció domèstica i subcontractació

  16. 8.3. Els inicis de la industrialització • Les característiques de la indústria catalana Forta dependència dels proveïments exteriors energia primeres matèries maquinària Per això, al principi tendència a situar-se prop dels ports [al voltant de Barcelona]

  17. 8.3. Els inicis de la industrialització • Les característiques de la indústria catalana Obstacles per al desenvolupament de la indústria • L’escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols comporta preus + alts  costos unitaris + alts poca competitivitat • La gran quantitat de recursos que absorbeix la Hisenda pública la hisenda paga bons interessos per captar capitals encareix el preu del diner encareix finançament a les empreses • L’absència d’energia barata i contínua limita l’ús de màquines més productives

  18. 8.4. El ferrocarril i el mercat interior • La construcció de la xarxa ferroviària Llei General de Ferrocarrils (1855) estructura radial no comunica les regions amb economia més dinàmica amplada entre carrils dificulta els intercanvis amb Europa entrada lliure de materials necessaris per a construcció i explotació de línies construït per empreses estrangeres ocasió perduda per a la industrialització NO desenvolupament siderúrgia no capacitat per satisfer demanda preus més elevats l’Estat subvenciona la construcció

  19. 8.4. El ferrocarril i el mercat interior • La construcció de la xarxa ferroviària Ferrocarril  mitjà de transport bàsic redueix notablement el cost del transport és més segur i regular permet augmentar superfície de conreu estimula el mercat interior crea més consumidors iguala preus

  20. 8.5. L’explotació dels recursos miners • L’expansió minera 1874-1914  forta explotació dels jaciments miners Causes augment de la demanda internacional [2a Revolució industrial] avenços tècnics en l’explotació de mines legislació minera  Llei de Bases per a la Legislació Minera (1868) liberalització explotació jaciments entrada d’empreses estrangeres ingressos per a la Hisenda Escassos efectes d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia espanyola

  21. 8.5. L’explotació dels recursos miners • L’expansió minera Principals jaciments Plom (La Carolina) Coure (Riotinto) Mercuri (Almadén) Zinc (Reocín)

  22. 8.5. L’explotació dels recursos miners • La mineria del carbó i del ferro • Mineria del carbó Jaciments d’hulla a Astúries carbó d’escassa qualitat costos d’extracció elevats necessitat de protecció aranzelària i d’ajudes de l’Estat • Mineria del ferro Jaciments a Biscaia imprescindible per fer acer es creen societats basques acumulen capitals  inversió en indústria

  23. 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica • El retard de la industrialització a Espanya s. XIX  reduït pes de la indústria en l’economia espanyola Causes permanència d’una agricultura endarrerida manté en la pobresa a la major part de la població inexistència d’un mercat interior articulat escassa especialització de la producció poca capacitat de compra manca xarxa de transports i comunicacions que faciliti els intercanvis posició geogràfica d’Espanya allunyada del nucli central de la industrialització En la 2a meitat segle XIX  certa transformació industrial

  24. 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica • L’evolució de la siderúrgia Màlaga (1826-1864) tenia mineral de ferro no tenia carbó  carbó vegetal (molt car) producció molt reduïda Astúries (1864-1879) tenia carbó en grans quantitats no tenia ferro producció més barata que a Màlaga

  25. 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica • L’evolució de la siderúrgia Biscaia (des de 1879) tenia ferro i carbó preus competitius perquè els dos minerals són barats consolida la siderúrgia gràcies a l’acumulació de capitals [exportació mineral de ferro] beneficis per exportació ferro i siderúrgia desenvolupament indústria béns de capital molt diversificada construcció mecànica construcció naval companyies elèctriques companyies químiques amb fonts finançament [Bancs Vizcaya i Bilbao] SÓLIDA BASE INDUSTRIAL I FINANCERA

  26. 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial (1870-1930) • Canvi energètic i avenços tecnològics Ús de l’electricitat avantatge a Espanya  aprofitament rius facilita mecanització de la producció industrial millora transmissió informació millora transports

  27. 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial (1870-1930) • El nou dinamisme de Catalunya Entre 1875 i 1930 base industrial de Catalunya es diversifica associació amb empreses estrangeres inversió directa de capital millora coneixements tècnics qualificació del personal Metal·lurgia  indústries mecàniques [Maquinista Terrestre y Marítima] Indústria química [SA Cros, Electroquímica de Flix] Automòbil [Hispano-Suiza]

  28. 8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat • L’augment dels intercanvis Intercanvis comercials 1815-1850  creixement modest, però sostingut 1850-1900  fort creixement per expansió del comerç internacional Estructura del comerç exterior Exportacions: productes primaris Importacions: primeres matèries i maquinària Destí: colònies, França i Gran Bretanya Origen: França i Gran Bretanya

  29. 8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat • Proteccionistes i lliurecanvistes • Proteccionistes partidaris de posar aranzels que encarissin l’entrada de productes estrangers per tal de desenvolupar la producció interna Tèxtil català, bladers castellans, carboners asturians, siderúrgics bascs • Lliurecanvistes partidaris de la lliure entrada de productes estrangers perquè això feia competitiva una economia La política aranzelària espanyola fins 1870 fou lliurecanvista facilita la compra a l’exterior de productes necessaris a Espanya des de 1870 fou proteccionista consolida les activitats no competitives

  30. 8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat • Restricció de la competència i intervencionisme estatal Sector industrial tendència a restringir la competència per assegurar els mercats a través acords per fixar preus acords per repartir-se el mercat conseqüències preus més elevats [els consumidors tenen menys renda] costos més grans [menys possibilitats de competir]

  31. 8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat • Restricció de la competència i intervencionisme estatal Forta intervenció de l’Estat en l’economia augment de tarifes duaneres reduir riscos de les inversions privades [exempcions, privilegis fiscals] permet la creació de sectors nous [indústria aeronàutica] creació d’infraestructures de transport

More Related