Del Romanticisme a La Renaixença SEGLE XIX Del Realisme al Modernisme

1. 1er BatxilleratValenciàLlengua i Literatura 3a avaluació Del Romanticisme a La Renaixença SEGLE XIX Del Realisme al Modernisme

2. La llengua al segle XIX • La Renaixença representa, enfront de la Decadència, la recuperació de la llengua per a la creació literària culta en una situació sociolingüística delicada: • El castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris de l’Estat. • La nostra llengua es trobava en una situació de minorització lingüística: nombrosos decrets la van relegar als àmbits privats. • Els escriptors desconfiaven de les possibilitats expressives de la llengua autòctona i sols l’empravenen certàmens de poesia populista. • També hi havia escriptors que escrivien en contra de la llengua, manifestant així l’autoodi.

3. 1. CONTEXT HISTÒRIC Dos fets marquen l’evolució a l’Europa del segle XIX: • La revolució francesa (1789) • La revolució industrial (segle XVIII) La presa de la Bastilla La màquina de vapor

4. Conseqüències de la revolució francesa (1789) per a Europa • Expansió arreu d’Europa de les idees liberals(constitucionalisme, divisió de poders, potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans). • Ascens de la burgesia com a classe hegemònicaen detriment de l’aristocràcia. • La classe obrera comença a agafar consciència de classei a organitzar-se a com a col·lectiu per defensar els seus interessos. En definitiva substitució de l’Antic Règim (caracteritzat per l’organització estamental i la monarquia absoluta), per un nou ordre polític i social (caracteritzat per la democràcia i unes noves classes socials).

5. Conseqüències de la revolució industrial Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida econòmica i social de l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament Catalunya i el País Basc. • Confirmació de la burgesia com a classe social dominant • Confirmació del proletariat com a classe explotada (excessiu horari laboral, sous baixos, males condicions de treball, indefensió davant l’empresari…). • Aparició de dos grans corrents ideològics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME (Bakunin).

6. Context cultural • Hi ha dos corrents artístics que dominen el context cultural de l’Europa del segle XIX: • el ROMANTICISME, a la primera meitat del segle XIX, • el REALISME a la segona meitat “Viatger sobre un mar de boira” De Caspar David Friedrich

7. EL ROMANTICISME El Romanticisme és un moviment hereu dels ideals de la Rev. Francesa i de la Rev. Industrial. És un conjunt de moviments intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó i l’anàlisi crítica. Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i ràpidament es va escampar per Europa. • Defensava: • la llibertat personal i creativa • l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la imaginació, el misteri, la irracionalitat, el sentiment, la passió, l’individualisme…) • Rebutjava: • l’ordre i l’equilibri propis del segle de la Il·lustració.

8. El Romanticisme a diferents àmbits • A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els drets de l’individu i l’igualitarisme. • A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un nou concepte de nació: una nació no la defineixen unes fronteres sinó un grup humà amb sentiment de pertànyer a una col·lectivitat i a una mateixa terra. • A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves obres a l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i misteriosa en què l’individualisme, la imaginació i el misteri, aspectes que ells defensaven, tenien un important protagonisme.

9. Autors del Romanticisme Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis… Hölderling Víctor Hugo Lord Byron Novalis Bécquer

10. EL ROMANTICISME A LES NOSTRES TERRES • A Catalunya les idees romàntiques van entrar a través d’una revista que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a la dècada del 1820 i divulgades pel diari El Vapor. • Aquestes revistes van introduir, sobretot, les idees del romanticisme conservador que somiava retornar al passat, a l’edat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecció amb la voluntat d’aquells intel·lectuals catalans que es proposaven de recuperar una llengua i una cultura que tenia les seues arrels a l’edat mitjana.

11. El Romanticisme a les nostres terres • A les nostres terres es van donar diferents tipus de literatura romàntica: • Romanticisme historicista: va manifestar la insatisfacció del món real amb la fugida a altres èpoques (recreació de l’època medieval), evocant l’època de la nostra sobirania nacional. El públic era minoritari, culte i elitista. Feien servir un llenguatge culte, amb ús d’arcaismes. • Romanticisme costumista: van idealitzar els models de vida rurals, els personatges populars, els oficis anteriors a la Rev. Industrial. Intentaren convertir el llenguatge popular, amb les seues incarreccions, en llengua literària

12. AUTORS ROMÀNTICS • MANUEL MILÀ I FONTANALS: va lluitar per la restauraciódelsJocsFlorals. Va destacar per la recopilació de poesia popular. • MARIÀ AGUILÓ: bibliotecari de la universitat de València i Barcelona. Impulsor de la Renaixença i delsJocsFlorals

13. AUTORS ROMÀNTICS 2 • TEODOR LLORENTE: principal poeta valencià del s.XIX. Mantinguérelacionsambelsprincipalsautorsbalears, catalans i provençals. Va fundar el diariLas Provincias. la seua obra poètica va ser aplegada sota el títolLlibret de versos. Va recrear elscostums de les classeshumils de manera idealitzada (costumisme). • VICENT WENCESLAU QUEROL: La seua obra Rimes catalanes, és un conjuntd’onzepoemesambelstòpics de la poesiajocfloralesca.

14. LA RENAIXENÇA • Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. • La Llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta burgesia els símbols de la identitat del país.

15. LÍMITS TEMPORALS DEL MOVIMENT • INICI L’any 1833, Bonaventura Carles Aribau publicà al diari El vapor un poema titulat La pàtria. • FINAL L’any 1877, Jacint Verdaguer rep el premi extraordinari dels Jocs Florals amb el poemaL’Atlantidai Àngel Guimerà és proclamat “mestre en gai saber” després de guanyar els tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

16. CAUSES DE LA RENAIXENÇA • Redescoberta i revaloració de la nostra història a partir de les obres que escriviren i publicaren alguns intel·lectuals de finals del segle XVII influïts pels corrents il·lustrats. • Penetració i assumpció dels ideals romàntics: • la mitificació de l’edat mitjana, • el sentiment nacionalista, • revalorització de les llegendes, tradicions i particularitats pròpies de cada cultura. • Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia.

17. Programa de la Renaixença • Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional) • Descobrir i divulgar els clàssics medievals • Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços…) • Crear un model de llengua normativa i • Fer possible la normalització literària.

18. Institucions de la Renaixença • Per dur el programa endavantelsrenaixentistes es van proposar: • Despertar la consciènciadelssectorsmés poderosos de la nostrasocietat, elsburgesos. Així van promoure: • Editorials • Publicacionsperiòdiques • Institucionsculturals

19. Intitucions de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859) • QUÈ SÓN? Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors. • TEMES - Pàtria - Fe - Amor • Es donava un premi a la millor poesia patriòtica(Englantina rosa), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema d’amor (Flor natural). Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.

20. Intitucions de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859) • El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van aconseguir: • Crear un públic lector • Propiciar una infraestructura editorial • Donaren prestigi a la nostra cultura escrita • Feren possible l’aparició de noves generacions d’autors: (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals). • Per insignificant que puga semblar avui en dia un simple concurs literari, en aquell moment en què la nostra Literatura no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia després de tant de temps d’inactivitat.

21. Intitucions de la Renaixença: Lo Rat Penat (1878) • Lo Rat Penat fou una institució cultural que impulsà la recuperació cultural renaixentista. Fou fundada l’any 1878 per l’escriptor Carmel Navarro, més conegut pel pseudònim de Constantí Llombart. • Constantí Llombart, a través de Lo Rat Penat, intentà d’unir els ‘poetes de guant’ i els ‘poetes d’espardenya’. • La institució caigué en mans del grup conservador de TeodorLlorente i es van desvirtuar els objectius renaixentistes. • Començà un enfrontament estèril entre els dos grups de poetes. La burgesia local s’inhibí dels problemes politics i socials que plantejà el resorgiment de la cultura pròpia, amb el consegüent fracàs de la Renaixença valenciana.

22. Tendències poètiques • ‘Poetes de guant’: Encapçalada per Teodor Llorente. Representava la burguesia, era conservadora i arcaitzant en el seullenguatge per a distingir-se del parlar del poble i per aixòacudiren a paraules, girs i expressionsdelsclàssics, moltesd'elles eren formes mortes, oblidades i en desúspelpoble. Constituiren un nuclitancatperquè les seuesinquietuts no coincidirenamb les del públic; fins i tot, abandonaven el valencià per a tractaraltres temes propis del romanticisme

23. Tedències poètiques 2 • ‘Poetes d’espardenya’: Tambe conegutscom a populistes entre elsqualspodem destacar Eduart Escalante, Josep Bernat i Baldovi, Pasqual Pérez i ConstantiLlombart. El seupropòsit era atraure el públic a la causa del progressisme (eren republicans) i per aixòescrivien en la seuallengua, el valencià popular, carregat de castellanismes. Escriviren en elsperiòdicspopularscomEl Mole, La Donsayna i El Cresol, El Tabalet, La Traca, El TioCuc i El Bou

24. POESIA: Elsautors • JacintVerdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) • Ésl'escriptormésimportant i representatiu del segle XIX. • Contribueixa la Renaixença, des de posicionscatòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesiaèpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. • Internatal seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritzaamb la retòrica i elsclàssics i s'inicia en l'escripturapoètica.

25. POESIA: Elsautors2 • JacintVerdaguer. Entre elsseustítols destaquen: • Elspoemesèpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i elsrecullspoèticsIdil·lis i cantsmístics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. • En prosa publica Excursions i viatges, Dietarid'unpelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondallesi el reculld'articlespublicats a la premsaEn defensa pròpia. • ÉsproclamatMestre en Gai Saber en elsJocsFlorals de 1880.

26. TEATRE DE LA RENAIXENÇA • PRESENTA DOS TENDÈNCIES: • Teatreculte (Victor Balaguer, ÀngelGuimerà) basat en temes històrics i una llengua plena d’arcaismes. • Teatre popular (Escalante, J.Bernat i Baldoví) partidaris del “valencià que ara es parla”. • Els temes són de la vida quotidiana. • Gènere el sainet: peça curta de caràctercòmic i satíric i personatges de les classespopulars ÀngelGuimerà

27. TEATRE DE LA RENAIXENÇA • ÀngelGuimerà(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. Ésl'únicdramaturg del segle XIX que traspassafronteres a escala europea. • Comença la carrera literàriaamb la poesia; ésproclamatMestre en Gai Saber (1877) i presideixelsJocsFlorals de Barcelona (1889). • La seuaprimera tragèdia en vers, Gal·laPlacídia(1879), se situadins la tradició del romanticismehistòric. AmbMar i cel (1888) obté un èxitsenseprecedents: l'obraéstraduïda a vuitidiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'esténfins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres mésrepresentatives: Maria Rosa(1894), Terra baixa(1897) i La filla del mar(1900), repetidamentportades al cinema, i que recullenambtretsrealistes la vida de la Catalunya coetània.

28. TEATRE DE LA RENAIXENÇA • Josep Bernat i Baldoví • Fundador i director de revistes satíriquescom La Dolsaina, El Tabalet, El Sueco. • Autor delsprimersllibrets de falla. • Iniciador del teatremodernvalencià. • Destaca pelsseussainets: El virgo de Visanteta, L’agüelo Pollastre, on abunden les expressionsdialectals i elscastellanismes.

29. TEATRE DE LA RENAIXENÇA • Eduard Escalante • Principal autor de sainets, onreflexaelscostums, preocupacions i conflictes de les classesmitjanes i elscanvissocials de la València preindustrial del segle XIX. • Obres: • Bufar en caldo gelat. • L’escaleta del dimoni. • Les xiques de l’entresuelo • Caracteritzades per: • Humor i actitud burlesca • Escassaintenció crítica

30. NARRATIVA DE LA RENAIXENÇA NARCÍS OLLER • NarcísOller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·listacatalà de la Renaixença, ésconsideratcom el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un llocdestacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com: • La papallona(1882), • L'Escanyapobres(1884), • Vilaniu(1885), • La febred'or(1890-1892), • La bogeria(1899) o • Pilar Prim(1906). De formacióromàntica, es va anardecantantcap a l'opcióestètica naturalista propera a ÉmileZola. NarcísOller va incorporar temes i una visió del móninèdits en la literatura catalana vuitcentista

31. EL COSTUMISME A partir delsanys 60, a través de la premsa satírica i humorística -pràcticamentl'únicmitjàon es podia publicar en català- apareix la prosa costumista. El costumismeconsisteix en la descripciód'ambients i de personatges de forma tipificada. Es tractava de traslladar a l'obraliteràriaaquellsmodels que presentaval'exterior de la realitat popular sense entrar en elsmecanismesinterns que mouen la persona. Elsescriptorsd'aquestaèpoca solen mostrar una actitud de nostàlgia i enyorançad'untemps que estavadesapareixent a causa del progrés i la industrialització; satiritzenelscostumsestrangers i subratllenelsaspectesmés pintorescos de la realitat. El costumisme es manifestava a través de l'anomenat "quadre de costums", del qual es poden destacar les següentscaracterístiquescom a gènere: -Descobriment de la realitatimmediatacom a matèrialiterària.-Tractamentextern i superficial de personatges i situacions.-Absènciad'argument i escassamobilitatdramàtica.

32. EL COSTUMISME • Elstemestípicssón les escenes: balls, tertúlies, romeries, etc. i elstipus: botiguer, sereno, fuster, etc. • El llenguatgeempratésmoltdinàmic: introducció de la frase feta, girspopulars, dialectalismes, etc. • Les narracionscostumistes, a mesura que s'aniranarticulant, propiciaran l'aparició de la novel·la realista. • Entre les primerespublicacionssatíriquesambarticlescostumistes destaquen: "Un tros de paper", del 1865;"Lo noy de la mare", apareguda el 1866. Ambtot, podem considerar que elsantecendents del costumismees troben en Calaix de sastre del baró de Maldà i, més, tard en les publicacionssatiriquesvalencianescom "El Mole" (1837-1870 o "La Donsaina", de fortcontingutpolític. Posteriorment, les revistes cultes ("La Renaixença", "La Ilustració Catalana", "L'Avens"...) acolliren el gènere. • Dintre del costumismes'observenduestendències ben marcades: • El costumisme rural, molt idealista i conservador i mésdirectamentlligat al romanticisme. • El costumismeurbà, mésprogressista que l'anterior i que permet una considerable dosid'ironia. EmiliVilanova, és el narrador costumistamésimportant. En elsseusrelats, ensmostra la petitahistòriaquotidianad'unspersonatges que senseell serien desconeguts

33. EL REALISME • La manera de pensar dels romàntics canvia cap a la meitat del segle XIX, s’anirà imposant una nova manera de pensar i d’escriure: el REALISME. Característiques: • Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i delssomnis. • Preténfer una representació de la realitat el mésacuradapossible, senseembellir-la. • Els temes sóncontemporanis de la seuaèpoca, i solen mostrar una critica social. • Fa un úsminuciós de la descripció, per a mostrar perfilsexactesdels temes, personatges, situacions i fins i totllocs; el quotidià i no l'exòticés el tema central, exposantproblemespolítics, humans i socials. • Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito Pérez Galdós, i a la nostra literatura Narcís Oller. Jean-François Millet: Les espigadores(1857) FiódorDostoyevski, la gran aportaciórussaal Realisme.

34. EL NATURALISME • El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per totOccident. • Preténcaptar la realitat de manera absolutamentobjectiva, per aixòsovint es diu que es una evolució del realisme. Inclouaspectes de l'entorn que fins al moment no havienaparegut a les obres artístiques, classessocialsdesfavorides, problemes, malalties, temes sexuals...

35. EL NATURALISME • Inclouun enfocamentcientífic de la creació, pelquall'autor ha d'observarallò que l'envolta, ferhipòtesisexplicatives i plasmar cada detallambdistanciament. Així, elspersonatges es mouendinsd'undeterminismemarcat per l'herènciagenètica i l'entorneducatiu. • L'estils'adapta al registre lingüísticdels que parlen, l'ideal no és la bellesasinól'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesaobjectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que estànarrant.