1 / 12

Risc a les Xarxes socials - L’assetjament -

Risc a les Xarxes socials - L’assetjament -. Alumnes: - Carla Fernández - Montse Tort - Toni Sánchez - Daniel Franco. PAC-4 DIFUSSIÓ Grup 12: Xarxes perilloses Aula: 9. Introducció: la Comunicació.

foy
Download Presentation

Risc a les Xarxes socials - L’assetjament -

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Risc a les Xarxes socials- L’assetjament - Alumnes: - Carla Fernández - Montse Tort - Toni Sánchez - Daniel Franco PAC-4 DIFUSSIÓ Grup 12: Xarxes perilloses Aula: 9

  2. Introducció: la Comunicació Els éssers humans necessitem comunicar-nos (necessitat adaptativa) amb el demés i ho podem fer, bàsicament, de dues maneres: Presencial A distància • Es fa de manera directa parlant o gesticulant. • Necessitem tenir davant físicament el nostre interlocutor. • Hi ha un component important de comunicació no verbal. • Es més “difícil” enganyar i ser enganyats. • Necessitat de comunicar-nos amb els que estan físicament distanciats (no ens poden sentir ni veure) Per carta, telegrama, fax, etc. Per telèfon Per Internet Blogs E-mail Xats Xarxes socials Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 2 de 11

  3. Xarxes socials Característiques • Formes d’interacció social virtual, mitjançant Internet. • Està teixida mitjançant relacions (enllaços) entre persones (nodos). • Sistema obert i en construcció permanent . • Permeten el contacte de dos persones d’arreu del món. Usuaris Usuaris de les principals xarxes socials per sexe, edat, nivell d’estudis i nivell econòmic. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 3 de 11

  4. Orígens del ciberassetjament • L'assetjament ha existit sempre però les noves tecnologies l'han "facilitat" aportant eines molt útils com les xarxes socials. • A la xarxa, com arreu, hi ha desaprensius que intenten aprofitar-se dels demés, i en el cas dels menors, és molt més fàcil. • Els menors són fàcilment manipulables i els assetjadors controlen la situació sobre aquests. "Als 13 anys, una menor és molt manejable i enamoradissa. Un adult pot manipular-la com vol i això és el que fan aquests assetjadors", explica Juan Manuel Romero, vicepresident d‘ “Adicciones Digitales”. • Les xarxes socials acaparen el temps als joves a Internet, sobretot als menors d’edat. Aquests es connecten a xarxes socials que no van adreçades a ells, i ho fan sense cap mena de control, accedint-hi molt fàcilment. • Una persona víctima d’un assetjament pot patir diferents trastorns associats principalment a la seva conducta i a la interacció amb el seu entorn i les seves relacions socials amb els demés, inclús amb la seva pròpia família. • "Els pares no coneixen Internet i els nens n'han après tot sols. No són conscients del perill. Posem portes blindades, filtres a l'aigua i l'aire; en canvi, usem Internet sense protecció". Santiago Juan Fernández Llebrez, fiscal de criminalitat informàtica de Màlaga Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 4 de 11

  5. Ciberassetjament a les xarxes socials Definició Amenaces, fustigació, humiliació o un altre tipus de molèsties realitzades per mitjà de tecnologies telemàtiques de comunicació Principals causes Compartir informació de caràcter personal Conductes de “risc” Sensació de seguretat Relacionar-se amb desconeguts Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 5 de 11

  6. Perfil del ciberassetjador Característiques Modus operatiu Objectius • Es fa passar per “amic” de la víctima per generar confiança. • Obté informació (verbal, fotogràfica o visual) de les seves víctimes abans d’actuar. • Amenaça a la seva víctima en difondre imatges que el comprometen si no fa el que li demana. • Els motius que l’indueixen són, habitualment interessos de caire sexual (Grooming) • També, ho fa per un desig de control sobre accions i sentiments de les víctimes i mai té en compte el que desitgen les víctimes. • Persones fredes, intel·ligents i amb estudis. • Gran capacitat d’engany i de seducció • Poc o gens respecte cap als demés • Són molt pacients • Gaudeix perseguint i fent mal psicològic a les seves víctimes • Amorals, narcisistes i amb cert complexa d’inferioritat - Les xarxes socials són molt útils, ja que, al perfil de l’ usuari hi ha associada normalment, molta informació. - Els diferents i més habituals tipus d’assetjament que podem trobar a les xarxes socials són: el Grooming (assetjament amb interessos sexuals) i el Ciberbullying (insults, vexacions, etc.) Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 6 de 10

  7. Perfil de la víctima Característiques • Qualsevol de nosaltres pot ser víctima d’un assetjament. • Els nens, adolescents i joves, entre 11 i 22 anys, són els que pateixen més aquest tipus de violència. • El 60 % de les víctimes són noies entre els 13 i 14 anys. • El trets d’una víctima d’assetjament escolar o bullying sol ser d’un noi/a poc sociable que no disposa de recursos o habilitats per reaccionar Segons la seva conducta • Víctima passiva • Noi/a molt passiu i normalment sobre protegit per la família. • Víctima activa • Noi/a amb problemes d’aïllament social que tendeix a actuar de forma impulsiva davant l’assetjador/s emprant conductes agressives i provocadores. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 7 de 11

  8. Conseqüències a curt termini • Les víctimes d’un ciberassetjament poden patir les seves conseqüències durant tota la seva vida. • Els adolescents i joves d’ entre 11 i 22 anys són els que pateixen més aquest tipus de canvis a la conducta. • Problemes a l’entorn familiar. • Problemes d’interacció social amb el seu entorn. • Alteracions nervioses. • Insomni. • Dependència a la xarxa desmesurada. En els canvis de personalitat d’una víctima podem diferenciar tres tipus de trets que l’acompanyen i el diferencien: Trets de personalitat de resignació: La víctima desenvolupa un sentiment cínic, de desconfiança, aïllament i evitació del seu entorn. Pèrdua de la il·lusió i alteració de les relacions familiars i socials. Trets de personalitat obsessiva: Un nerviosisme crònic, hipersensibilitat davant les injustícies i una actitud generalment hostil. Trets de personalitat depressiva: L’envaeix un sentiment d’indefensió i incapacitat per a gaudir i sentir plaer i un sentiment après de desesperança. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 8 de 11

  9. Conseqüències a llarg termini - Conseqüències de per vida Elssupervivents a un “assetjamentprolongat” desenvoluparianunscanvis a la sevapersonalitat i a la sevacapacitatd’interaccionarambl’entorn. Canvisde personalitatd’una víctima: • - OBSESSIVA:Nerviosismecrònic, actitud hostil e hipersensibilitatdavant les injustícies. • DEPRESSIVA:Sentimentd’indefensió, incapacitat per gaudiri sentir plaer, sentimentcontinu de desesperança. • RESIGNACIÓ:Sentimentcínic, desconfiança i aïllament. Grup 12: XarxesPerilloses Diapositiva 9 de 12

  10. CIBERASSETJAMENT VICTIMA VIRTUAL CANALS DE COMUNICACIÓ AGRESSOR VIRTUAL Mapaconceptual COMUNICACIÓ A DISTÀNCIA PRESENCIAL INTERNET TELÈFON CARTA, TELEGRAMA, FAX, ETC. -VULNERABLES -ANSIOSOS -BAIXA AUTOESTIMA - FREDS - PACIENTS - AMORALS - NARCICISTES SÓN SÓN PATEIX XARXES SOCIALS VIA DE CONTACTE EMAILS MÒBIL XATS FÒRUMS GROMING CIBERBULLYING FACEBOOK TWITTER TUENTI LINKEDIN Diapositiva10 de 11 Grup 12: Xarxes Perilloses

  11. Conclusions • Estar registrat a una xarxa social, xatejar amb el Messenger i revelar conscient o inconscientment dades personals, documents fotogràfics o qualsevol informació íntima a través de qualsevol xarxa social, web , etc… pot ser una arma de doble fil si cau a males mans. • Hi ha un comportament més “imprudent” entre els joves, que encara que valoren com a perilloses les xarxes socials, no són conscients que quan comparteixen algun tipus d’informació perden per sempre el control sobre ella. • No hi ha un perfil concret de víctima. Si és cert que hi ha un percentatge mes alt de víctimes d’assetjament entre l’adolescència i pre-adolescència i que dins d’aquest grup hi destaquen les noies com a més perjudicades. • L’assetjament sexual és el més patit entre les noies adolescents i pre-adolescents. Mitjançant la coacció,”l’assetjador” és capaç de controlar i manipular accions i sentiments de la víctima per mantenir-la en una situació d’incertesa i vigília. Això pot arribar a transformar-se en un veritable infern que pot conduir, en casos extrems, al suïcidi. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 11 de 11

  12. Qüestions per reflexionar • Ens refiem massa de la gent que no coneixem a l’altre banda de la xarxa? • Si haguessis patit alguna mena d’assetjament, tindries el valor de denunciar-ho o… ho deixaries passar per no patir la vergonya de sentir-te exposat? • Podríem pensar que per solucionar això potser seria necessari establir nous controls que identifiquin de manera segura "qui és qui" a la xarxa social. Però aquesta identificació dels individus no coartaria la llibertat de l'usuari "normal" en saber-se identificat? Es pot canviar llibertat per seguretat? Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 12 de 11

More Related