El Parc Astronòmic Montsec Divulgació i recerca en un entorn privilegiat

1. El Parc Astronòmic MontsecDivulgació i recerca en un entorn privilegiat

2. Objectius del projecte • Disposar d’una infraestructura bàsica de recerca en el camp de l’astronomia, que actuï alhora com un important nucli formatiu i de divulgació de l’astronomia i la geologia. • Aconseguir un flux estable de persones interessades en el turisme científic, per trencar el caire marcadament estacional de l’afluència de visitants a les comarques del Montsec.

3. Per què al Montsec? Ens trobem amb un entorn que disposa d’unes característiques que el fan únic a Catalunya: • Unes condicions meteorològiques especials • Un cel gairebé lliure de contaminació lumínica • Un medi natural amb identitat pròpia que permet l’establiment de centres que fomentin l’educació i la divulgació científica.

4. La meteorologia del Montsec La Serra del Montsec presenta: • Un dels índex d’humitat més baix de tot Catalunya. • Una pluviometria moderada • Un règim de vents que afavoreix l’estabilitat nocturna del cel. • Un percentatge molt elevat de cels serens.

5. El cel fosc del Montsec • És el cel més fosc de Catalunya com ho corroboren tant estudis fets des de l’espai com des de terra. • El fons de cel del Montsec té una brillantor entre 80 i 90 vegades menor que el de la ciutat de Barcelona. • Es pot considerar un cel gairebé lliure de contaminació lumínica. • Aquest cel està protegit per la Llei 6/2001 sobre contaminació lumínica.

6. Observatori Astronòmic del Montsec Centre d’Observació de l’Univers El PAM

7. L’Observatori Astronòmic del Montsec

9. L’Observatori Astronòmic • L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) es troba situat a l’est del Pic de la Corona, a 1570 metres d’alçada, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga. • Durà a terme activitats científiques, docents i divulgatives. • Actualment s’estan duent a terme les darreres tasques d’obra civil per completar l’adequació de l’observatori. • La Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona està instal·lant en el mateix recinte un nou equipament per instal·lar l’Observatori Fabra II, degut a les dificultats de l’observació astronòmica des del Tibidabo.

10. El telescopi Joan Oró • L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) conté en la seva cúpula el telescopi de 80 centímetres, que se l’ha anomenat “Telescopi Joan Oró”. • Equipat amb una òptica en configuració Ritchey-Chrètien de gran qualitat. Serà capaç de treballar en un règim de robotització total. • Disposa de dues càmeres CCD, una d’elles de gran format, per a ús en recerca astronòmica.

11. Imatge cortesia de l’IEEC Imatge: D. Fernández (ICCUB/IEEC) Status actual de l’OAdM • Actualment l’ús de la instal·lació està cedida a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya per a la posta en marxa i robotització del telescopi Joan Oró. • El telescopi ja és plenament operatiu de forma automàtica i podria ja ser emprat en forma robòtica. De moment encara es realitzen les observacions de forma presencial. • Es comencen a obtenir els primers resultats científics, com el seguiment del cometa 17P/ Holmes o de trànsits d’exoplanetes.

12. La gestió de l’OAdM En l’actualitat les instal·lacions capdavanteres en l’observació astronòmica se centren en grans telescopis o bé en telescopis de mida moderada o petita però que poden funcionar de manera robòtica, permetent observacions sistemàtiques. És en aquest darrer àmbit que s’emmarca el Telescopi Joan Oró. Per tant serà un instrument rellevant per la recerca astronòmica a Catalunya. La gestió de l’Observatori es farà per tant en conveni amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que engloba totes les universitats i instituts de recerca amb interessos en l’astronomia i l’espai.

13. El Centre d’Observació de l’Univers

15. El Centre d’Observació de l’Univers • El Centre d’Observació de l’Univers (COU) constitueix l’eix divulgatiu i docent del complex astronòmic i geològic del Montsec. • Es tracta d’un espai lúdic situat a Àger, que ha de permetre el visitant aprendre sobre el medi que l’envolta i sobre l’Univers aprofitant els diversos recursos que el centre disposa. • El COU pretén acollir visitants de totes les edats i tots els perfils socials, de manera que el visitant pugui introduir-se o bé ampliar coneixement en els àmbits tractats al centre, principalment astronomia i geologia.

16. Status actual del COU • Actualment s’està realitzant l’execució de la fase final de l’obra civil, que inclou la correcció de deficiències detectades en l’obra inicial i l’adequació de nous espais per integrar el centre com a Camp d’Aprenentatge del Departament d’Educació. • Està prevista la instal·lació de tots els equipaments científics per la tardor de 2008, amb l’objectiu d’obrir portes a l’inici de l’any 2009. • La primera fase de funcionament es centrarà en les funcions de Camp d’Aprenentatge (CdA-Montsec) i com a punt de docència universitària en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. • Un cop superada aquesta fase inicial, el COU podrà funcionar a ple rendiment per a tots els públics.

17. Estructura del COU El COU està concebut al voltant de 3+1 eixos principals: • L’Ull del Montsec • Edifici central • El Parc de Telescopis • El Jardí de l’Univers (projecte)

18. L’Ull del Montsec És un equipament científic, únic en el món, que es fonamenta en una cúpula de 12 de diàmetre mòbil (l’ull) que cobreix una sala amb capacitat per 70 persones assegudes. L’Ull del Montsec contindrà un planetari al millor nivell d’Europa i a l’hora en moure la cúpula serà possible l’observació directe del cel a ull o amb un telescopi integrat en aquest equipament.

19. Edifici central • Recepció i administració del COU • Exposició permanent • Aules-taller • Aula d’informàtica (amb accés a Internet d’alta velocitat)

20. Exposició permanent • La Sala d’exposició permanent estarà orientada al coneixement del medi del Montsec amb informació sobre la geologia, la fauna i la flora del lloc. • També ens permetrà fer un viatge per la història de l’Univers com a preludi de les sessions de planetari o d’observació que es realitzaran al Centre d’Observació de l’Univers.

21. El Parc de Telescopis • Ubicat en la part posterior de l’edifici, configura un espai reservat per a l’observació del cel tant diürn com nocturn. • Està constituït per dos edificis secundaris que contenen una cúpula d’observatori cadascun on s’instal·laran un telescopi refractor Takahashi i un telescopi catadiòptric de 40 cm. • A més el parc està dotat d’una sala equipada amb un celòstat per a l’observació solar en grup. També es disposa d’una vintena de telescopis portàtils per apropar al màxim al públic l’observació del cel.

22. El Jardí de l’Univers (2ª fase) En un futur es pretén utilitzar els terrenys que envolten el recinte del Centre d’Observació de l’Univers per a integrar el Centre amb l’entorn i ampliar els equipaments que permetin al visitant conèixer més sobre astronomia i geologia. Dins del conjunt de propostes, hi trobem, entre d’altres: • Un planisferi celest a terra basat en fibra òptica • Un Sistema Solar a escala • Un observatori neolític, tipus Stonehenge • Un observatori medieval • Representacions geològiques del Montsec

23. La gestió del COU • Per tal de convertir el COU en un centre de referència de docència i divulgació, cal poder atendre un ampli ventall de públic. Per això la gestió es dividirà en tres blocs principals: • Camp d’Aprenentatge del Montsec: La gestió de l’atenció a la docència a primària, secundària i formació de professorat es gestionarà mitjançant conveni amb el Departament d’Educació. • Docència universitària: Actualment la docència en astronomia a Catalunya es realitza a la Universitat de Barcelona, per tant s’establirà conveni amb la UB per gestionar aquest sector • Aficionats i públic en general: Aquest tercer bloc es realitzarà molt probablement mitjançant concurs públic.

24. www.montsec.info