Download
1 / 26
260 likes | 329 Views
VOLEU CONÈIXER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB LA POESIA?. “TU ETS LA TEVA ESTRELLA”.
E N D
VOLEU CONÈIXER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB LA POESIA? “TU ETS LA TEVA ESTRELLA”
Aquest any hem tengut la sort de viure una experiència impressionant i molt enriquidora per a nosaltres. La nostra tutora, a principi de curs, ens va començar a parlar de poesia i la veritat és que nosaltres estàvem molt poc receptius ja que sempre ens havia estat difícil d’entendre i, sincerament, mai no ens havia arribat. La nostra relació amb la poesia era nul·la. Un dia ens proposà que creàssim, cada un de nosaltres, un blog personal que aniria unit a un blog grupal La veu dels pecupins , on hi treballaríem part de la matèria de l’assignatura de llengua catalana, i així és com vàrem començar a llegir poesia i a entrar en contacte amb na Carolina Ibac. Els seus poemes ens varen agradar des del principi, els enteníem i parlaven de temes de la vida quotidiana, a més, també hi eren presents sentiments amb els que et podies sentir identificat i somnis que t’agradaria que es complissin.
Aquí teniu na Carolina Ibac, la responsable de tota aquesta història
Un dia vàrem rebre una grata sorpresa, na Carolina ens proposava un poema per treballar el dia de la Pau La pau ens espera i el més fort és que l’havia escrit dedicat a nosaltres, al nostre grup! Vàrem quedar impressionats i, evidentment, el vàrem comentar a la seva pàgina turquesa.
De vegades, pensem que el dia és fosc Mirem el cel i no trobem el sol. Els núvols ens ho fan veure tot tort. La pluja ens mulla la pena de cop. Ens fem grans i veiem el món. Pensàvem que tot seria diferent. L’ara és envoltat de somnis presents. El futur ens espera, allà ja hi som. La pau ens espera
Cada setmana triàvem un tema que ens preocupava o, simplement, ens interessava i al cap d’una setmana rebíem el poema, era molt emocionant. El primer tema fou “La tragèdia a Haití”, estàvem molt sensibilitzats amb el patiment d’aquella gent i vàrem estar contents de poder fer-los aquest petit homenatge
Colònia d’aroma africà, ben negra. La perla de les Antilles, francesa. Fàbrica de cafè i sucre, tot esclaus. Els europeus n’eren els amos, amb clau. Presoners farts d’estar tancats. La rebel·lió posà punt i final a l’explotació humana, deshumana. La independència aflorà. Per fi trobaven la llibertat. L'última paraula de la natura(En honor a la tragèdia d'Haití)
Aquí teniu el poema que va escriure pensant en el nostre projecte “Tu ets la teva estrella”, a nosaltres ens va agradar molt...
Projecte del llibre“Tu ets la teva estrella” De tant en tant, a la nit fosca de l’ànima, mirem al cel i guaitem les estrelles. I les veiem tan llunyanes, que ens desesperen. Però oblidem una cosa, tots en tenim una dins. Tu ets la teva estrella, tu ets el teu camí. Tu ets qui fa possible els teus somnis. Ningú com tu et pot fer feliç. Tu i només tu ets el pilar d’aquell edifici que vas construint amb els anys. La genialitat ve de la mà quan trobes una altra estrella dins d’una altra ànima bessona, que t’enamora. El camí llavors és compartit i les estrelles s’entenen entre elles.
El nostre grup de 2n de PQPI Noms: -Antònia Lladonet -Jaume Oliver -Lupe Romero -Mauricio Costa -Joan Garcies -Mari Tere Gayà - David Garcias -Mónika Frývaldová -Míriam Amengual
Tot seguit veureu un petit fragment dels poemes que na Carolina Ibac ha escrit per a cada un de nosaltres. A GAUDIR!
Antònia Lladonet“La fada dels pecupins” Fada de les illes. Una ànima salada. Les engrunes de mar mullen la seva cara, càlida.
Jaume Oliver“És el teu torn” Rius de gent. Segueixes el corrent. Et porten present. Sents sempre sent.
Lupe Romero“A coll i ment” S’estén dins el mirall d’una ànima blanca Somriu dins el riu d’aigües sanes. Ofereix les seves mans a qui li demana.
Mauricio Costa“Perfecció somniada” Porto la motxilla a l’esquena. Plena d’alegries i de penes. Les enyorances es troben al fons. Les esperances, a dalt de tot.
Joan Garcies“Carrera de fons” El tren se m’ha escapat. Però mai no és tard. M’esperarà un altre que ja arribarà.
Mari Tere“Rere el silenci” Filla de l’Orient. Escolta en tot moment. Aprèn, pacient. Calma present. Rere el silenci, s’amaga dolça a primera volta.
David Garcias“Seguim la llum” Cal girar cua. No seguir endavant, amb una tortura, que no deixa de fer-nos mal.
Monika Fryvaldova“Timiditat” La deessa del tim no és més que la timidesa, el fugir del centre d’atenció, el veure el món des de la perifèria.
Miriam Amengual“Mirada bruna aturada” Mirada bruna aturada, que guaita les onades. Des de la distància, contempla amb ànsia.
Fins i tot ens hem animat a escriure un poema per a na Carolina Ibac, com a agraïment!
El nostre somni turquesa Cada dia ens has fet reflexionar, acaronar la poesia de primera mà. Rompre amb velles idees corcades i observar el món des d'un altre prisma. La teva força, dedicació i gran carisma i la teva contagiosa sensibilitat, no s'han perdut en la mar blava, sinó que ens han arribat, amb molta d'energia i generositat. I ara ens toca volar, baixar cap al riu per arribar al gran llac. Abraçar totes les oportunitats i compartir, recordar i estimar tot el que ens has donat. La veu dels pecupins
Finalment de tot el treball en conjunt ha sortit el poemari:
Per acabar, voldríem dir que ens hem sentit uns privilegiats pel fet de poder viure aquesta experiència i hem de donar les gràcies a la nostra tutora, per haver-nos apropat a tot aquest món i a na Carolina, per haver-nos dedicat part del seu temps, sense ni tan sols conèixer-nos. A les dues els estarem sempre agraïts. Ara vos convidam a llegir aquest poemari i estam segurs que passareu una estona ben agradable. La veu dels pecupins
Això és un home que va a la farmàcia. Hi va demanar una cocacola i a més que sigui ZERO... I per seguir aquest bon moment un acudit de la nostre... “anònim”:(Antònia Lladonet)
