Download
1 / 12
120 likes | 228 Views
Catequesi preparatòria (4). Dies d’acollida a les diòcesis. Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (Sant Pau). EVANGELI.
E N D
Catequesi preparatòria (4) Dies d’acollida a les diòcesis Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (Sant Pau)
EVANGELI Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa. Mt 7, 24-27
El primer que cal fer per començar una bona edificació (tots els projectes que configuren la nostra existència) és triar un bon terreny: la roca a la que fa referència l’Evangeli és el Crist, Aquell sobre el qual hem de posar tota la nostra confiança perquè mai no ens fallarà. L’Amor de Déu, que es revela en Jesucrist, és el terreny que mai no cedeix i en Qui ens hem de fonamentar per tal de no trontollar en qualsevol situació adversa.
Cal picar pedra per fonamentar la nostra vida en Crist: • Pregària assídua • Catequesi (créixer en la fe individualment i també en grup) • Participació en els sagraments (perdó, eucaristia...) • Valorar sempre la nostra actitud a la llum de l’Evangeli • Compartir-ho tot essent generosos amb els que tenen menys • Obrint el cor amb humilitat per tal de poder descobrir la voluntat de Déu i respondre-hi amb senzillesa i determinació.
Tota aquesta feina que cal fer és la més important i, curiosament, és una feina que no es veu, que quasi mai ningú no valorarà i que, amés, cal que sigui feta amb molta constància... Esforçant-nos de sol a sol sense donar treva al cansament, el desànim, la manca de resultats o la mandra.
Durant aquests dies de preparació dels DAP (Dies d’Acollida Prèvia) nosaltres estem posant les bases per tal que l’experiència de les JMJ sigui una experiència fonamentada en el Crist, i perquè tot aquest projecte estigui ben consolidat en Ell. Així podrem afrontar qualsevol mena de dificultat sense cap por; conscients que tot el que fem és per a Ell.
Ja hem conegut a la majoria dels responsables dels grups que ens vindran a visitar i que ens demanen que els acollim. Tots ells són homes i dones de fe: laics, preveres i religiosos que intenten acompanyar els joves de les seves diòcesis en el camí de descoberta de la fe. Hem pogut veure que tots ells i elles van a fons en la seva recerca del sentit de la vida i, esperem, que la nostra acollida i aquestes JMJ sigui una experiència fundant que els ajudi a refermar la seva vida sobre la roca de l’Amor de Déu que es manifestarà, també, en la nostra acollida.
Un cop ben assentades les bases, podrem construir junts el tan desitjat Regne de Déu, Regne de pau i de justícia que les joves generacions tenim a les nostres mans. Cal que ens posem de seguida a la feina i que estiguem disposats treballar amb força per tal que tots els valors que es desprenen de l’evangeli puguin formar una massa uniforme que uneixi, amb els lligams de la comunió, tots els homes i dones de tot el món.
Tots els que hem fonamentat la nostra vida en Crist, els que desitgem estar “edificats en Crist” sabem que, si som capaços de posar-nos al servei de la construcció del Regne, ja no serem només un “totxo” (que sol fa ben poca cosa) sinó que junts formarem els murs i els pilars de la construcció que el Mestre d’obres (Déu) vol dur a terme.
Junts arribarem molt més amunt del què mai hauríem pogut imaginar, i el nostre edifici mai no trontollarà ni amenaçarà d’esfondrar-se ja que està construït sobre la roca...
La manca de confiança, la por, la mandra i els dubtes poden provocar que es produeixin esquerdes. Esquerdes que no són fruit de la manca de fonaments sinó de la manca d’unió entre els que formem l’edifici. Cal que reomplim aquestes esquerdes amb molta paciència, consideració, compassió i misericòrdia...
Si ho fem així, al final de tot plegat podrem tornar a casa amb la satisfacció de qui ha finalitzat una obra única, de qui ha fet la feina ben feta, de qui ha confiat en el Senyor i sap que Aquest mai no li ha fallat, de qui està fonamentat en Crist i s’ha posat al Seu servei per tal que Aquest pogués construir el Seu Regne.
