Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

1. Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat 26 de maig del 2010

2. . Articulistes • Els enginyers industrials i les TIC a Catalunya - Joan Tubau • Crisi: oportunitat per a les TIC - Vicenç Gasulla • Cap a un món més intel·ligent. La nova frontera de les TIC -Juan Antonio Zufiria • Les TIC com a instrument. Els indicadors més importants - Joan Majó • Les TIC: tecnologia, coneixement i eficàcia -Alexandre Blasi • Lideratge i tecnologia: nous models de creació de valor -José Cabrera • Noves eines TIC i tècniques per a la gestió del talent -Carles Grau • Les infraestructures de telecomunicacions a Catalunya. Reptes de futur -Ginés Alarcón • Un nou paradigma empresarial basat en l'ús eficient de les TIC -Carles Fradera • Innovació i relació universitat/empresa -Francesc Soler Parellada • Capacitat de generació de spin-off basades en les TIC. Casos d'èxit - Josep Amat • Les TIC en els nous plans d'estudis de l'ETSEIB -Rafael Ruiz • Les TIC en el transport terrestre - Pere Padrosa • Les TIC en la mobilitat ferroviària -Agustín del Castillo • L'Anella Industrial i la banda ampla com a eina per a la competitivitat -Emili Hernández • Tecnologia de digitalització 3D en el procés de control de qualitat -Carles Camí • La supercomputació a l'empresa - Mateo Valero / Josep Mompin / Sara Ibáñez • Ciutats intel·ligents. Desafiaments urbans, solucions sostenibles -Elisa Martin Garijo

3. . Articulistes • L'ús de les TIC en el sector agroalimentari - Marc Queralt / Estefanía González • Impacte de les TIC en el sector audiovisual -Santiago Miralles • La telefonia IP. Comunicacions avançades de banda ampla per a la pime -Xavier Casajoana • Les TIC en el sector de la salut: e-salut, un mar d'oportunitats -Josep M. Monguet • Les TIC en la docència i la recerca universitària -Francesc Roure • Els sistemes d'informació en el Grup Gas Natural - Antoni Gallart • Externalització. Amb l'outsourcing externalitzen els serveis però no la responsabilitat -Carles Abarca • La factura digital a Abertis Autopistes -Jesús Tabuenca • Les TIC en el suport a les operacions -Josep Gómez López • Les tecnologies de la informació i l'eficiència energètica -J.M. Brandeiro • TIC i logística en una empresa industrial multinacional -Manuel Pardo

4. 1. Innovació, competitivitat i ús de les TIC • Existeix una correlació directa entre les inversions en tecnologies de la informació i la comunicació realitzades per un país determinat i el seu nivell de competitivitat global. • Espanya, i per extensió Catalunya, ocupa una posició intermèdia-baixa lluny de països nòrdics o els EUA.

5. 2. L'ús de les TIC a Catalunya - Situació actual • La despesa espanyola en TIC respecte al PIB és del 4,9% (1,7% en tecnologies de la informació -TI- i 3,2% en tecnologies de la comunicació -TC-) vs. la de la UE-27, que és del 5,4% (2,5% en TI i 2,9% en TC). Font: Eurostat 2008. • En el període comprès entre el 2003-2009 Espanya va recular set posicions (de la 22 a la 29) en el rànquing de competitivitat global, i nou posicions en el rànquing de preparació per a la societat en xarxa. • Aquesta posició confirma una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol, especialment pel que fa a les TI. • Encara que el coneixement i la tecnologia en les TIC de tot el món està disponible a Catalunya, se'n fa un ús insuficient en molts processos empresarials.

6. 2. L'ús de les TIC a Catalunya - Alguns reptes CATALUNYA • Les empreses han de saber trobar en les TIC un instrument eficaç que permeti augmentar la seva eficiència empresarial, especialment les petites i mitjanes empreses. • Cal redoblar els esforços que es fan a Catalunya en inversió i ús de les TIC (empreses, administracions, ciutadans) per no perdre la competitivitat i l’eficiència que donenles noves tecnologies. • Les empreses han de considerar més les TIC com una inversió que com una despesa.

7. 3. El sector de les TIC a Catalunya - Situació actual El 2009 a Catalunya hi havia 3.864 empreses amb la distribució següent: • El teixit empresarial català està format majoritàriament per petites empreses de menys de 10 empleats (85%). • Un 1% es poden considerar grans empreses (250 empleats o més). El sector de les TIC a Catalunya té rellevància per si mateix en l’economia catalana, i pot suposar un motor de transformació per a la resta de sectors per superar la situació econòmica actual.

8. 4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya • Catalunya ha estat una de les regions més activesi avançades tecnològicament de tot l’Estat pel que fa a infraestructures productives I pel que fa a les telecomunicacions? Les xarxes de telecomunicacions són bones en qualitat i capacitat: Infraestructures d’accés: Les fixes (ADSL) han aconseguit gran penetració, però han arribat al límit de la seva capacitat per poder oferir nous serveis de molt ample de banda, i les mòbils necessiten millorar la desigual qualitat del servei (talls de connexió, pèrdua de cobertura o saturació). Infraestructures troncals denses i de bona qualitat. Nodes, punts d’interconnexió i els data centers: Catalunya té un dels principals punts neutres d’Espanya, el CATNix, ubicat al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).

9. 5. Centres tecnològics i d’innovació • Catalunya disposa de centres tecnològics i d’investigació de referència • Aquests centres constitueixen una de les principals estructures d'intermediació entre la recerca i l’empresa, i són un element imprescindible de suport a la innovació. • BDigital Centre Tecnològic • Barcelona Activa Fòrum Nord • Centre d’Innovació en Productivitat (MS) - Manresa • Fundació i2CAT • Citilab - Cornellà Milions t Diferents entitats i associacions promouen l’ús de les TIC a les empreses catalanes: Generalitat, Cambra de Comerç, Foment del Treball, PIMEC.

10. 6. Talent i formació (I) • L’increment de l’ús de les TIC a les indústries passa per la disponibilitat de talent de qualitat. • Sector en constant evolució que requereix reciclatge permanent. • El volum de professionals en les TIC amb relació al total d’ocupació d’Espanya ocupa la posició 18 entre 28 països (Information Technology Outlook 2008). Catalunya ocupa la posició 11. • Últims deu anys: s’ha passat d’una manca de professionals TIC deguda a unaforta demanda a una reducció dràstica després de l’any 2000. • Actualment torna a haver-hi falta de professionals (amagada per l’actual crisi) deguda a una manca de vocacions tècniques.

11. 6. Talent i formació (II) • Els professionals de les TIC es distribueixen en: • 40% d’enginyers superiors • 31,4% d’enginyers tècnics • 26,6% de graduats en cicles formatius • Cal potenciar la Formació Professional. • Cal que la universitat prepari aquests professionals amb coneixement tecnològic, però també amb capacitat de lideratge i treball en equip.

12. 7. Tendències, solucions i mètodes Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials, mètodes i estàndards Tendències tecnològiques i organitzatives Cloud Computing Green IT (o tecnologies verdes) Gestió de la informació CRM: Catalitzador d'estratègies comercials Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològica Sistemes de posicionament Mobilitat Xarxes socials Informació geoespacial a la web Seguretat a Internet Mètodes i estàndards Justificacions de solucions Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveis Arquitectura orientada a serveis (SOA) Diàleg entre usuaris i sistemes Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de software • Solucions industrials • Robòtica • Fàbrica virtual: com simular processos productius • Domòtica • Embedded systems • Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament

13. 8. DAFO

14. 9. Conclusions (I) COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ • Les TIC són una peça fonamental per millorar la competitivitat de les empreses i afavorir la innovació. • Catalunya té una llarga tradició de cultura i d'innovació industrial. Això és una oportunitat que s'hauria d'aprofitar per aconseguir millores de productivitat amb un ús més eficient de les TIC. • A Catalunya hi ha sectors amb vocació global i nivell tecnològic avançats. • Amb la crisi i l’amenaça del canvi climàtic, les TIC tindran un paper rellevant en la millora dels processos i en la seva eficiència i sostenibilitat. Cal aprofitar les oportunitats de negoci en aquests diversos camps.

15. 9. Conclusions (II) TALENT I EXCEL·LÈNCIA • L'esforç col·lectiu com a cultura i l’esforç personal són necessaris per impulsar la creativitat, base de la innovació, i accedir a nivells d’excel·lència. • En un entorn de gran competitivitat empresarial, les empreses necessiten disposar de més talent; especialment en l'àmbit relacionat amb les TIC, a causa del seu gran impacte a tots els processos. • Hi ha una reducció de les vocacions tècniques. Cal assegurar la disponibilitat de talent en els enginyers industrials de Catalunya. Programes com EnginyCat enfocats a l’escola poden ser de molta utilitat. • La col·laboració entre el sector empresarial i el món acadèmic és rellevant per a la realització de projectes conjunts, i per aconseguir una visió compartida de la tecnologia i de la seva aplicació industrial. La utilització de les TIC contribueix a facilitar aquesta col·laboració. • Calen instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixit industrial.

16. 9. Conclusions (III) ÚS DE LES TIC A CATALUNYA • Les empreses catalanes no utilitzen tan intensament les TIC com ho fan les empreses dels principals països europeus competidors. • L'ús d'eines de productivitat personal (correu electrònic, mòbils, gestió documental, veu IP, videoconferència, etc.) permeten incrementar l’eficiència del personal. • Les TIC i les noves tecnologies estan cada vegada més integrades en els sistemes industrials (sistemes de control, robòtica, nanotecnologia, etc.). Es necessiten eines més potents d’avaluació, informació i formació contínua, per a tots els agents de creació de sistemes industrials a fi que els permetin aconseguir una posició entre els capdavanters en el mercat.

17. 9. Conclusions (IV) PIMES I LES TIC • Catalunya disposa d’un extens teixit industrial en el qual poder aplicar solucions basades en les TIC que facilitin la transformació i el desenvolupament de la nova indústria. • És necessari que les empreses considerin els projectes TIC com una inversió per augmentar la productivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. • A la majoria de pimes els costa molt seleccionar, implantar i mantenir les solucions TIC més adequades a les seves necessitats, a causa de l’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultat d’entendre les seves diferències tècniques i funcionals. • Un percentatge alt de projectes TIC a les pimes no s'executen amb els estàndards de rigor i qualitat requerits.

18. 9. Conclusions (V) INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS • Catalunya té bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una gran part de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat molt positiu per aconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d'Espanya amb un 60,1%), representa potencialment un problema en el futur ja que aquestes infraestructures han arribat al límit de les seves capacitats. • Altres comunitats autònomes tenen una cobertura de llars amb cable propera al 50%, mentre que a Catalunya és d’un 4,6%. Els països més avançats en el desplegament de fibra fins a la llar són el Japó (48%), Corea del Sud (43%) i Suècia (20%). • Les empreses més exigents en qualitat i serveis de connectivitat gaudeixen d’una oferta competitiva en les zones geogràfiques on el mercat és suficient per justificar les inversions en infraestructura (generalment de fibra òptica) per part dels operadors privats. • Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipus d'infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles zones on la demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades. • Catalunya gaudeix d'unes infraestructures de qualitat i gran capacitat pel que fa a connexions mòbils. Però la qualitat del servei encara és desigual.

19. 10. Recomanacions Tenim tots els elements necessaris (eines, infraestructures, coneixement), però cal introduir les TIC en tots els processos de negoci per assegurar-ne la competitivitat en la societat en xarxa. Fomentar un major ús de les TIC per part d'empreses, administracions públiques i ciutadans. Potenciar les infraestructures de telecomunicacions a tot el territori. Impulsar la cooperació entre agents econòmics i socials mitjançant projectes basats en les TIC. Potenciar els ajuts i incentius disponibles per a l’R+D i la innovació dels agents del sector de les TIC i potenciar la col·laboració amb la universitat i els centres tecnològics. Promoure la formació i disponibilitat de talent en el camp de les TIC.

20. 10. Recomanacions Tenim tots els elements necessaris (eines, infraestructures, coneixement), però cal introduir les TIC en tots els processos de negoci per assegurar-ne la competitivitat en la societat en xarxa.

21. Agraïments Autors de la Diagnosi Miquel Obradors, Josep M. Vilà, Joan Aguilà, Francesc Banchs, Joan Munt Membres de la Comissió TIC: Ginés Alarcón, Josep Amat, Alejandro García, Josep Garriga, Joan Giró, Sílvia González, Andreu Manich, Xavier Pi Altres col·laboradors: Carlos Belmonte, Jordi Busquets, Cristina Caballero, Joan Canal, Jaume Colomer, Alfred Escala, Josep Forcadell, Iván García, Isabel Gallejo, Francesc Manyà, Àlex Mateu, Miquel Teixidor, Penteo