1 / 53

Guerra freda i política de blocs

Guerra freda i política de blocs. 1945-1991. Postguerra i Guerra Freda. Final de la Segona Guerra Mundial. “Una pau fictícia”. Noves fronteres a Europa. Conferències de Jalta i Potsdam. Conseqüències. Tribunal de Nuremberg. Nou Ordre Mundial.

Download Presentation

Guerra freda i política de blocs

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Guerra freda i política de blocs 1945-1991

  2. Postguerra i Guerra Freda Final de la Segona Guerra Mundial “Una pau fictícia” Noves fronteres a Europa Conferències de Jalta i Potsdam Conseqüències Tribunal de Nuremberg Nou Ordre Mundial “Declaració Universal dels Drets Humans” (1948) ONU Carta de les Nacions Unides de San Francisco (1945) Assemblea General, Consell de Seguretat Dues superpotències EE.UU. Ruptura, tensió, divisió • Guerra Freda • Cursa d’armaments • Enfrontaments territorials secundaris • Actitud bel·ligerant i confrontació ideològica URSS

  3. BLOCS ANTAGÒNICS CAPITALISME / SOCIALISME Liderat pels EUA, agrupava els països d’Europa Occidental, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia i Japó. Capitalisme o economia de lliure mercat. Escassa intervenció de l’Estat Sistema polític liberal i democràtic (eleccions, partits, Parlament...) Liderat per la URSS, agrupava molts països de l’Europa de l’Est i estengué la seva influència pel nord d’Àsia Economia planificada i controlada per l’Estat Política de partit únic comunista: Dictadura del Proletariat

  4. Fets i conflictes de la guerra freda 1945 1953 1985 1979 Màxima tensió Rebrot Final Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) INICI DE LA TENSIÓ ENTRE BLOCS 1945-1949 Diferències ideològiques “Cacera de bruixes” (McCarthy, 47-54) Frenar el comunisme Doctrina Truman Pla Marshall (1948-49) Intervenció britànica (1946) per frenar avenç guerrilla comunista a Grècia Formació de blocs EE.UU. OTAN (1949) La qüestió d’Alemanya - Bloqueig de Berlín (1948) - Divisió d’Alemanya (RFA-RDA) URSS Pacte de Varsòvia (1955) “Cop de Praga”: Control comunista (Txecoslovàquia, 1948)

  5. Política anticomunista del bloc americà o capitalista • Doctrina Truman, 1947 • Maccarthisme o “cacera de bruixes”, 1947-1954 • Pla Marshall, 1947-1952 El discurs del president Truman el 1947 es pot considerar un declaració formal de guerra al comunisme: “la política dels Estats Units ha de ser recolzar als pobles lliures que estiguin resistint-se al domini de minories armades o pressions exteriors”. Truman establí un programa d’investigació, control i i repressió de persones d’idees socialistes, sindicalistes, partidaris del New Deal... Començà la caça de bruixes. La histèria anticomunista que es vivia als EUA va ser propiciada per un senador republicà d’obscur passat: McCarthy [1]que el 1950 declarà que tenia una llista de 205 membres del Departament d’Estat que eren “comunistes i homosexuals” . McCarthy actuava amb col·laboració de l’advocat Roy Cohn [2](jueu i antisemita) que manipulava les respostes dels testimonis en uns judicisque eren una farsa, inspeccionava les biblioteques i feia retirar llibres “sospitosos” (Mann, Einstein, Freud...). L’era McCarty fou el moment de més repressió. El 1953, el FBI havia investigat a sis milions de ciutadants i havia confeccionat una llista negra de 26.000 que calia detenir en cas d’emergència (científics, intel.lectuals, artistes, universitaris...eren apartats dels seus càrrecs o perdien la feina) i els sindicats foren acusats de conspiració comunista. A mitjans dels 50 el moviment obrer havia pràcticament desaparegut dels EUA. [1] McCarth moriria alcoholitzat el 1956 després de ser retirat de la política a partir d’acusar al president Eisenhower de deslleialtat per la seva actuació en la guerra de Corea (1950-1953) [2] Cohn moriria de SIDA l’any 1986, rebent un telegrama de condol dels Reagan

  6. Pla Marshall, 1947-1952 El fred hivern de 1946-1947 va arruïnar les collites de cereals. La fam i l’atur van provocar una situació molt crítica a França, Gran Bretanya, Itàlia o Alemanya. El secretari d’Estat americà George Marshall, en un discurs pronunciat a la Universitat de Harvart el 5 de juny de 1947 va oferir als països de l’Europa Occidental un pla d’ajuda en forma de crèdits i donacions amb la condició de que fossin expulsats els ministres comunistes. Un altre objectiu polític del Pla Marshall era la creació d’una Unió d’Europa, que era la única manera que els països que havien estat ocupats pels nazis acceptessin la integració de l’Alemanya al bloc defensiu occidental. El 1951 es fundà la CECA (Comunitat europea del carbó i de l’acer) i l’Alemanya Federal s’integrava en el projecte de l’Europa capitalista. Entre 1947-1952 Europa va rebre un total de 13.000 milions de dòlars, destinats a la reconstrucció i a l’impuls de l’economiaeuropea. La percepció de l’amenaça que implicava la doctrina Truman i el Pla Marshall, va portar a Stalin a endurir el control sobre els països de l’Europa de l’Est i Central, posant fi als governs populars o de coalició i substituir-los per governs comunistes, submisos a Moscou. Es confirmava així la divisió d’Europa en dos blocs irreconciliables.

  7. Intervenció britànica (1946) per frenar avenç guerrilla comunista a Grècia Segons la divisió acordada a Ialta, Grècia pertanyia al bloc Occidental. Grècia era per als britànics irrenunciable, com ho era Polònia per als soviètics. Controlar Grècia significava controlar el Mediterrani i la ruta a través del Canal de Suez.. La resistència grega contra els nazis havia estat assumida pel Front d’Alliberació Nacional (EAM), amb una important participació de les guerrilles comunistes. L’any 1945 els britànics arriben a Grècia com a un territori conquerit i amb l’ordre de Churchill de reprimir els partidaris de l’EAM i els guerrillers (“el terror blanc”). Malgrat inicialment el Front d’Alliberament havia acceptat un govern de coalició amb el govern a l’exili presidit per Papandreu, l’actuació repressiva dels britànics va portar el país a una guerra civil, a finals de 1945. Els comunistes de l‘EAM no van obtenir ajuda dels soviètics (Stalin no els va rebre). Truman envià vaixells de guerra al Mediterrani per oposar-se a l’expansió comunista . El març de 1946 Grècia celebra un referèndum que restablia la monarquia. (Jorge II, el rei que havia patrocinat la dictadura feixista de Metaxas) Al mateix temps uns 40.000-50.000 membres de l’EAM i combatents dels nazis eren empresonats. Chuchill va ser el primer que va imposar un govern en els estats alliberats del domini nazi,.Stalin seguirà l’exemple a Bulgària, Romania, Txecoslovàquia , purgant els dirigents comunistes que incomplien les ordres de Moscou.

  8. “Cop de Praga”: Control comunista (Txecoslovàquia, 1948) De tots els països de l'Europa central que havien estat alliberats dels nazis i ocupats pels soviètics, Txecoslovàquia va ser l'únic que tenia una clara tradició democràtica i un partit comunista que havia obtingut un 38% de vots en les eleccions de 1945, participant en el govern en coalició amb altres partits demòcrates. El 1947, Txecoslovàquia va acceptar el Pla Marshall, però va ser obligada a renunciar per la Unió Soviètica. Això, unit a la possibilitat que l'auge del Partit Comunista es pogués veure frenat, va precipitar un cop d'estat comunista. La crisi va començar el 21 de febrer de 1948 quan el ministre de l'Interior va triar a vuit nous comissaris a Praga, tots ells comunistes, posant de manifest el control del Partit Comunista . Això va provocar protestes, seguides de la dimissió dels ministres demòcrates del govern. Els membres que havien dimitit van ser substituïts per membres del Partit Comunista, i, amb el suport de Stalin, el líder comunista txec Klement Gottwald va declarar, el 24 de febrer, una vaga general, la creació d'una sèrie de Comitès d'Acció, recolzats per milícies obreres que van frenar qualsevol resistència per part de les forces democràtiques. Edvard Beneš, afectat d'una embòlia cerebral, es va veure obligat a dimitir el 7 de juny de 1948, morint el setembre del mateix any. Les eleccions de 1948, en què només es va poder votar a unes úniques llistes sense oposició permesa, van donar tot el poder al Partit Comunista txec.

  9. 1947-1953 PRIMERA ETAPA DE LA GUERRA FREDA MÀXIMA TENSIÓ ENTRE ELS BLOCS • La crisi alemanya i el blocatge de Berlín: divisió d’Alemanya • Formació d’aliances militars antagòniques i política de rearmament: • OTAN, 1949 / PACTE DE VARSÒVIA, 1955 • Guerra de Corea (1950-1953)

  10. La crisi alemanya i el blocatge de Berlin, 1948-1949 6 març 1948 Les potències occidentals que ocupaven Alemanya (EUA, Gran Bretanya, França) anuncien el propòsit de formar un Govern Federal en l’Alemanya Occidental. 24 juny 1948 Els russos tallen el trànsit terrestre cap a Berlín. Un blocatge no massa efectiu: circulaven camions i paquets per correu Els nord-americans repliquen al blocatge rus, establint un pont aeri per abastir els districtes occidentals de Berlin. maig-juny 1949 La conferència de ministres d’assumptes exteriors celebrada a París acorda finalitza amb el blocatge de Berlín FETS • Regulació ús armament nuclear [Document NSC 30, set.1948] per • aprovació explícita del president dels EUA. • Tractat de Defensa Mútua del Bloc Occidental i Fundació de l’OTAN. • (4 abril de 1949): “un atac contra qualsevol dels firmants a Europa o • Amèrica del Nord, es considerava un atac contra tots”. • Davant el fracàs de la negociació, Stalin inicia una política comunista • a l’Alemanya de l’est i una aliança militar Pacte de Varsòvia, 1955 • Dues alemanyes • Maig 1949: República Federal, presidida per Adenauer (1949-1963), • polític catòlic, conservador i anticomunista • Oct.1949: República Democràtica,presidida per Grotewohl (1949-64) CONSEQÜÈNCIES

  11. GUERRA DE COREA, 1950-1953 • ANTECEDENTS, • El paral·lel 38 delimita les dues zones d’ocupació militar: al nord els russos i al sud, • els nord-americans. • Una esquerra moderada proclamà la República a Seül (Corea Sud), però l’exèrcit americà • propicia un govern militar (1945-1948) que exercirà una brutal repressió (d’una població de • 300.000 hab. a l’illa de Cheju, la policia Sud-coreana i l’exèrcit americà maten 60.000 civils). • Agost 1948: Fundació República Corea del Sud (estat policial presidit per Rhee) • Set. 1948: República democràtica del Nord (govern autocràtic presidit per Il Sung) • 1949: Enfrontaments a la frontera. Rhee demanava ajuda nord-americana per envair el sud i • Kim Il Sug preparava invasió del sud. • DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA, • Juny-setembre 1950 • les tropes del Nord creuen la frontera del paral.lel 38 i , amb 3 dies, arriben a Seül • Els nord-americans denuncien la invasió a la ONU: resolució intervenció (absència Rússia) • EUA intervé en nom de la ONU. Poc èxit de l’operació dirigida per McArthur • Setembre-novembre 1950 • Contraofensiva tropes de la ONU: controlen Seül i entren a Pyongyan (Corea Nord) • La Xina de Mao intervé a favor de Corea del Nord: derrota americana i ocupació de Seül • 1951-1953 • Front estabilitzatEls nord-americaes bombardegen Corea del Nord amb Nepalm • Destituït McArthur, Marshall inicia conversacions de pau: • COREA RESTARÀ DIVIDIDA EN DOS FINS A L’ACTUALITAT Pau de Panmunjom

  12. Massacre a Corea. Pablo Picasso ,1951. Museu Picasso. París Picasso presenta en aquest quadre una denuncia de la guerra de Corea, en un ambient dessolat Les ruïnes són un record d’Hiroshima, tractant de transmetre que són els americans els únics responsables. .El riu representa la frontera que separa les dues corees, als civils dels soldats i a les víctimes dels botxins. Es presenten, de manera radicalment contrastada, els dos grups de personatges. Entre les víctimes només hi ha dones i nens despullats, dibuixats amb formes arrodonides i línees corbes, en oposició amb els homes, de rostre amagat, línies rectes i trencades que evoquen màquines de matar. Només hi ha un personatge que mostra el rostre, ordena i manipula els soldats i amb els peus disposats a fugir. De dibuix cubista i voluntat expressionista, Picasso denuncia així l’abús del poder d’Occident i la seva deshumanització

  13. Mort d’Stalin 1953 EVOLUCIÓ DE LA GUERRA FREDA FETS I CONFLICTES MÉS IMPORTANTS 1979 Màxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) 1961 1973 Pacte de Varsòvia (55) Crisi del petroli 1973 1979 Crisi de Suez (56) Insurrecció d’Hongria Necessitat de distensió Revolució cubana (59) Mur de Berlín (1961) 1969_Tractat de No-proliferació Nuclear 1972_SALT Crisi del msísils de Cuba (62) J.F.Kennedy – Khruixtxov SALT, 1972 Signat per Nixon I Breixnev Guerres àrab-israelianes (48-73) Guerra del Vietnam Període EE.UU, 60-75

  14. INCIDENTS QUE ENFRONTEN ELS BLOCS SENSE ARRIBAR A PROVOCAR UNA GUERRA OBERTA • El conflicte del Canal de Suez • Insurrecció d’Hongria • La crisi del míssils a Cuba

  15. EL CONFLICTE DEL CANAL DE SUEZ 1954 Enderrocada la monarquia, s’instaurà a Egipte una república presidida per NASSER Aquest manifestà la voluntat de mantenir bones relacions amb els EUA a qui intenta comprar armes, davant la creixent hostilitat d’Israel. Els nord-americans exigien a Egipte integrar-se a una aliança anti-soviètica. Davant de la negativa, Nasser opta per comprar armes a Txecoslovàquia. 1955 Per modernitzar el país, Nasser projecta la construcció la gran reclosa d’Assuan. En un primer moment, el president nord-americà Eisenhower manifesta interès en ajudar al finançament d’Assuan. Però el règim s’acosta a l’àrea d’influència soviètica: reconeix la Xina maoista... i EUA recomana no fer tractes amb Nasser 1956 Nasser decideix nacionalitzar el canal de Suez: ruta marítima controlada per francesos i britànics. La nacionalització significava un gest de desafiament i sobirania aplaudit per la població egípcia i pel món àrab. Un gest més simbòlic que real perquè els ingressos del canal eren insuficients per a finançar Assuan. En resposta, França, Gran Bretanya i Israel ocupen militarment la zona, topant amb la resistència popular a Port Said i el bloqueig i enfonsament de vaixells. Aràbia Saudita atura les exportacions de petroli a França i Gran Bretanya, els soviètics amenacen a intervenir i els nord-americans pressionen per a què s’aturi la invasió i la ONU condemna la invasió i envia els cascos blaus al Sinaí (1957) .

  16. INSURRECCIÓ A HONGRIA ,1956 Als anys 50 s’evidencien les aspiracions nacionals, d’independència i de demanda de millora de condicions de vida en els països de l’òrbita soviètica. Aspiracions pactades entre els partits comunistes i Moscou (Polònia) o durament reprimides per l’exèrcit rus. A Hongria no es va resoldre políticament pels plantejaments maximalistes de la revolta i per la manca de dirigents capaços de negociar amb la URSS de Jrushchov.. Octubre 1956 • Estudiants i sindicalistes demanen independència política. La sublevació proclamà Nagy cap del govern, amb la participació de liberals i socialdemòcrates. El Partit Comunista hongarès demanà ajuda als soviètics per a restablir l’ordre. • A finals d’octubre els tancs soviètics fan acte de presència en la gran manifestació que transcorre davant el Parlament. La policia dispara sobre els manifestants i també sobre • els soldats soviètics (60-80 morts). El 28 d’octubre Nagy anuncia per la ràdio la negociació amb els russos la retirada de les tropes i el beneplàcit de Tito i Mao. Però un grup descontrolat d’insurrectes, assassinà a membres de la policia i atacà el partit comunista executant a 24 dels seus membres, a la vista de fotògrafs i televisions occidentals. Novembre 1956 • Davant el temor de què el govern es decantés cap a Occident, tots els països comunistes estan d’acord en intervenir militarment. L’1 de novembre entren a Hongria 200.000 soldats russos i 2.000 carros de combat. Nagy demana ajuda a l’OTAN i a l’ONU, sense resposta. La invasió russa liquida amb 3 dies la Revolució hongaresa. • Kádar presidí un govern comunista iNagy es refugià en l’ambaixada iugoslava, ,entregat a la KGB, fou deportat a Romania i executat el 1958. Milers d’hongaresos foren empresonats o exiliats.

  17. La crisi dels míssils a Cuba 1959 La dictadura de Batista, aliat dels EUA, és enderrocada per la guerrilla nacionalista, liderada per Fidel Castro. Els revolucionaris nacionalitzen l’economia de la illa i part dels grups dominants s’exilia a Florida. EUA declara el boicot econòmic a Cuba i esperona els exiliats a actuar contra el règim de Castro. 1960 URSS estableix relacions comercials amb Cuba. Castro es decanta pel socialisme 1961 Desembarcament exiliats cubans a la badia de Los Cochinos, recolzats per la CIA. Els cubans signen un acord de defensa amb la URSS que situa míssils nuclears 1962 La CIA informa d’unes fotografies que mostraven que hi havia míssils soviètics. Kennedy va ordenar, l’octubre de 1962, el blocatge naval de Cuba per impedir l’arribada de les peces nuclears que transportaven els soviètics. Kennedy decideix jugar la carta de l’amenaça per a forçar a Jrushchov a la negociació: Els EUA preparen un atac a la illa i els soviètics es posicionaven per a destruir la base de Guantánamo. Al mateix temps, Kennedy proposa a Jrushchov la retirada dels míssils de Cuba, a canvi de la retirada dels Júpiter que els EUA havien instal·lat a Turquia. L’ordre de Moscou no tarda en arribar a través d’un missatge radiofònic..

  18. LA GUERRA DEL VIETNAM • l’etapa francesa, 1946-1954 • l’etapa americana, 1957-1975 Després del bombardeig de la població de Trang Bang, una nena de 9 anys fuig corrent, amb la roba incendiada pel napalm. Un fotògraf de 20 anys, Nick Ut capta el moment en què tota la roba s’ha consumit i li salva la vida. La imatge canviarà la percepció de la guerra del Vietnam.

  19. 1946 1954 Divisió del Vietnam Nord comunista (Hanoi) Sud Capitalista (Saigon) La guerra del Vietnam Etapafrancesa Guerra de descolonització contra França El moviment independentista i comunista Viet-minh (Ho Chi Minh) Derrotarà els francesos a Dien-Bien-Phu Acords de Ginebra (1954)

  20. LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-1975) 1954-1964 • Ho Chi Minh, president de Vietnam del Nord, comunista, amenaça en enviar tropes al Vietnam del sud amb l’objectiu aconseguir l'unificació del Vietnam • Fundació del FLN o Vietcong que donarà suport a l’ofensiva del Nord, protagonitzant • una guerra de guerrilles a qui el govern nord-vietnamita subministra armes. • Vietnam del Nord rep ajuda de soviètics i xinesos i Vietnam del sud, ajuda dels EUA, que s’intensifica durant el govern del president Johnson 1964-1968 • La guerrilla del Vietcong ataca, amb un cotxe bomba, el Hotel Brinks, al centre de Saigón [24/12/1964] i el 7 de febrer de 1965, la base militar nord-americana de Pleiku. • Març 1965-novembre 1968: campanya nord-americana de bombardejos a instal·lacions industrials i vies de comunicació del Vietnam del nord. L’escalada de la guerra no es deturarà des de finals de 1965. Tot i que el president Johnson volia evitar-la, les necessitats de la guerra l’obliguen a enviar cada vegada més homes (un total de 2’5 milions de soldats nord-americans lluitaran al Vietnam en una guerra duríssima). La tàctica de la guerra consistí en debilitar l’enemic: bombardeig població civil amb bombes de Napalm, desembarcament de soldats amb helicòpters i persecució i execució de l’enemic. Les campanyes militars es mesuraven pel nombre de cadàvers. Per aclarir la selva, s’usa “l’agent taronja”, un herbicida que esdevé una arma biològica. • Les protestes contra la guerra són cada vegada més intenses als EUA i s’anuncia • l’inici d’unes negociacions a l’hora que el president Nixon (1969) ordena incrementar • els bombardejos a la ruta Ho Chi Minh

  21. 1968 Ofensiva del Tet. El 31 de gener de 1968, el FLN mobilitza 80.000 homes Que ocupen, temporalment, ciutats i províncies senceres. Es tracta d’un intent d’ofensiva general que els desborda i paguen car: 60.000 morts entre nord- vietnamites i guerrilla del vietcong, contra unes 11.500 víctimes sud-vietnamites, nord-americanes i mercenaris. 1968-1973 La CIA intenta aconseguir desercions entre les files enemigues del FLN. Davant El fracàs s’inicia l’ “operació Phoenix” amb l’objectiu de neutralitzar als suposats membres de la jerarquia clandestina del FLN, recloent-los a camps de concentració. El programa Phoenix va provocar innombrables crims de guerra. I tanmateix la resistència dels vietnamites va ser impecable, el Vietcong era una força política i social cohesionada i els nord-americans no coneixien el país ni la capacitat de sofriment de la seva gent. 1973-1975 Alto al foc i retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam. El 1975, després de la retirada dels americans, tropes nord-vietnamites i del Vietcong entren a Saigon, proclamen la unificació del Vietnam sota un govern comunista.

  22. 1973 Retirada americana 1975 Derrota del Sud i unificació del Vietnam Moment clau: 1968 - Ofensiva del Têt Ofensiva del Vietnam del Nord i del Vietcong contra les bases americanes al sud La guerra del Vietnam Etapa americana [1957-1975] Vietnam del Sud Dictadura militar capitalista Ajuda militar americana Vietnam del Nord Règim comunista (Viet-Minh) Guerrilla comunista al sud (Viet-cong) • Conseqüències: • Derrota nord-americana • -Vietnam, règim comunista. • -Victòria khmers Rojos a Cambodja

  23. EL CONFLICTE INTERN DE CAMBODJA Es creen els Khmers Rojos, braç armat del partit comunista de Kampuchéa Protagonitzen una guerra de guerrilles contra el govern militar pro occidental 1967 Retirada americana del Vietnam. Cop d’estat dels Khmers rojos: Dictadura dirigida per Pol Pot. Repressió sagnant (+ de mig milions de cambodjans foren executats amb 4 anys de dictadura). Es deterioren les relacions amb el Vietnam comunista que envaeix Cambodja i deposa els Khmers del poder. 1973

  24. ACORDS DISTENSIÓ ENTRE SUPERPOTÈNCIES COEXISTÈNCIA PACÍFICA

  25. URSS: BLOC COMUNISTA EUA: BLOC CAPITALISTA

  26. DISSIDÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIALS EN L’INTERIOR DELS DOS BLOCS

  27. DISSIDÈNCIES POLÍTIQUES I SOCIALS Les revolucions frustrades dels anys 60 1968, un any de vertiginós: relació de fets Gener Ofensiva del Tet a Vietnam oposició a la guerra del Vietnam AbrilPrimavera de Praga: socialisme de rostre humà (Alexander Dubcek) Assassinat de Martin Luther King Disturbis racials als EUA Atemptat a Berlín del líder estudiantil alemany Rudi Dutschke Maig Revolta estudiantil a París, maig del 68 JunyAssassinat del senador demòcrata Robert Kennedy Agost Les tropes del pacte de Varsòvia entren a Praga i frustren les reformes Octubre Expulsió de Liu Shaoqui del partit comunista xinès, Revolució cultural Matança d’estudiants a la plaça de Tlateloco a Mèxic (44 morts) Tommy Smith i John Carlo, atletes olímpics, visualitzen el poder negre

  28. Causes de les protestes dels anys 60 Baby Boom i societat de consum • Les noves generacions tenien motius de frustració i l’ordre establert no va saber • reaccionar a l’amplitud de les protestes. • Les classes mitjanes i els treballadors qualificats s’havien adaptat a la societat • de consum que els oferia béns i serveis, abans reservats només als rics. • La generació del baby boom es comprava, amb hipoteca, una casa fora de la • ciutat i centrava les seves preocupacions en els fills i la família. • La TV publicità la societat de consum i va difondre les seves pautes de conducta. • Esdevingué un recurs d’aïllament i, a l’hora, creà una consciència més viva. • Nous valors creixen amb les noves generacions: els drets civils dels negres, el • feminisme, l’alliberació sexual, la contracultura... i que un món millor era possible. • Àmplies capes socials accedien a les universitats i aquestes es massificaven

  29. POP BRITÀNIC Richard Hamilton, 1956

  30. La factory d’Andy Warhol, l’estrella del Pop americà La societat de consum és el tema i les tècniques de producció en sèrie el procés.

  31. ESTATS UNITS: DRETS CIVILS I OPOSICIÓ A LA GUERRA DEL VIETNAM • 1967 - Manifestacions universitàries en favor dels drets civils dels negres • i protestes contra la guerra del Vietnam [130.000 manifestants a • Nova York i 70.000 a Sant Francisco]. • - Marxa de 100.000 joves (estudiants, hippys i esquerrans) al Pentàgon. • 1968 - Violència (enfrontaments policia) en la convenció demòcrata de Xicago. • 1969-1971 - Nova esquerra (amalgama d’idees comunistes, llibertàries i contra - culturals) s’oposaven al paper dels EUA en la guerra freda i criticaven el comunisme real. Les faccions més radicals formaren guerrilles urbanes i recolzaven les accions dels Black Panthers. La música de protesta (Bob Dylan, Joan Baez o l’himne baptista We shall overcome animarien les protestes dels estudiants http://www.youtube.com/watch?v=JlDrHDc8DSQ&feature=related. http://www.youtube.com/watch?v=RkNsEH1GD7Q&feature=fvwrel • Martin Luther King, líder indiscutible de la lluita pels drets civils dels negres • 1963: marxa a Washington de 250.000 negres i actuacions pacifistes reclamant • reformes al congrés: igualtat i vot (1967) tot i que la realitat social canviava poc. • L’assassinat de Luther King a Memphis radicalitzà el moviment: mobilitzacions • violentes a 120 ciutats nordamericanes (incendis i saquejos). Els nous líders es distanciaven del moviment pacifista: Carmichael difondria l’expressió Black Power i Huey Newton i Bobbie Seale fundarien el grup més violent, els Black Panthersque propugnava una defensa activa contra la violència blanca i contra la policia . Van acabar víctimes de la repressió i de la seva implicació amb el tràfic de drogues. Drogues, especialment el crack, que es van introduir intencionadament en els • barris negres de les ciutats més conflictives.

  32. Martin Luther King (1929 -1968) , pastor baptista i líder pacifista del moviment per als drets civils dels negres. El 1963 va protagonitzar una gran marxa sobre Washington.El 1964 va ser premi Nobel de la pau per la seva lluita contra la discriminació racial. El 1968 fou assassinat. A finals dels 60 la població negra suposava el 12 % de la població dels EUA però no estava integrada en plena igualtat amb la població blanca. La segregació racial afectava a l’educació, el transport, la llei electoral, a les oportunitats laborals... Gràcies a l’actuació de King, el Congrés va votar el 1964 una Llei per la igualtat en el treball, en la vivenda i en els serveis públics

  33. Tommy Smith i John Carlo, atletes nord-americans aixecant el puny, significant el poder negre. Olimpíades de Mèxic, 1968

  34. PROTESTES ESTUDIANTILS Les més importants a Europa, però també a Polònia, a Sao Paulo i a Mèxic on el govern, davant la proximitat de la celebració de les olimpíades, envià l’exèrcit per a reprimir la concentració amb el tràgic balanç de 44 morts A Alemanya, el líder del moviment estudiantil Rudi Dutschke proposava una tercera via d’emancipació social i nacional. En una manifestació contra la visita del Sha d’Iran, moriria un estudiant (juny 1967) i poc després (abril 1968) seria greument ferit el mateix Dutschke. El moviment es va dissoldre i una petita facció protagonitzaria una guerrilla urbana a principis dels 70. A Itàlia les protestes contra l’augment de les matrícules universitàries el 1967 s’estendrien per totes les ciutats italianes. El moviment aconseguí recolzament dels sindicats i de les joventuts de la democràcia cristiana. A França, les protestes estudiantils s’iniciaren el gener de 1968 amb manifestacions de protesta contra la Llei Fouchet, que es proposava restringir l’accés a la universitat, continuarien amb manifestacions contra la guerra del Vietnam. El 22 de març ocupaven la torre més alta del campus universitari. El 3 de maig una concentració d’estudiants protestava davant la universitat de la Sorbona pel comitè disciplinari a 7 estudiants. Tot i la promesa del rector, la policia detenia els estudiants a la sortida de la Universitat i els estudiants concentrats van respondre a pedrades contra la policia. Així va començar la revolució del maig del 68.

  35. REVOLTA ESTUDIANTS, MAIG DEL 68 A PARÍS

  36. MAIG DEL 68 A PARÍS En resposta a l’actuació de la policia, es produeix el 6 de maig una manifestació al barri llatí. Els estudiants portaven tapes dels cubs de la brossa, per a protegir-se de les bales de plàstic de la policia.El 7 de maig una manifestació va concentrar de 30.000 a 50.000 persones als Camps Elisis, amb banderes roges i alguna de negra; una manifestació que va durar fins a mitja nit. Els estudiants reivindicaven en l’Action l’obertura de les facultats, l’anulació dels processos i el barri llatí pels estudiants. Algunes veus minoritàries com la dels situacionistes proposaven la destrucció de la societat burgesa, creant situacions, moments en l’espai i el temps, que mostressin que era absurda la vida tal com estava organitzada. A ells s’atribueixen les imaginatives pintades. El moment culminant fou la nit del 10-11 de maig, nit de les barricades. els estudiants es van agrupar al barri llatí i la policia va tallar tots els carrers. Es van muntar unes 60 barricades i entre les 2-5:30 de la matinada es visqué un duríssim enfrontament (mil estudiants i 400 policies ferits). La violència policial despertà les simpaties dels veïns que els proporcionaven menjar i amagatall. El 13 de maig els sindicats convocaven una manifestació en solidaritat amb els estudiants que aplegava 800.000 persones. El 15 de maig, ocupació el teatre Odéon, la Renault amb vaga, el festival de cine de Cannes es sumava a les protestes. Tanmateix els sindicats i el partit comunista recelaven dels estudiants. Les manifestacions de treballadors i estudiants del 24 de maig van ser separades. El 25 i 26 de maig els sindicats i el partit comunistanegocien amb el govern. El 30 de maig el president De Gaulle anuncia la dissolució de L’Assemblea Nacional i una multitudinària manifestació el recolza i desaprova la revolució. El 1969 De Gaulle perd el referèndum per a reformar la constitució i dimiteix.

  37. La imaginació al poder Sota les llambordes hi ha la platja Prohibit prohibir La llibertat comença amb una prohibició: la de perjudicar la llibertat dels altres Acabareu tots rebentant de confort Sigueu realistes: demaneu l’impossible Oblideu tot allò que heu après. Comenceu a somiar. La cultura és la inversió de la vida

  38. PRIMAVERA DE PRAGA L’abril de 1968, el secretari del Partit Comunista Txec, Alexander Dubcek va iniciar un procés de democratització i de reformes econòmiques: llibertat religiosa, llibertat d’expressió, elecció dels càrrecs dintre del partit i protagonisme de l’Assemblea Nacional. El “socialisme amb rostre humà” no qüestionava ni el sistema comunista, ni el pacte de Varsòvia. I, tanmateix, despertà, des del primer moment, el recel de Moscou i de Brézhnev que temia un efecte dominó a l’Europa central. Els països del pacte de Varsòvia (excepte Romania) van enviar el 15 de juliol una carta als Txecs on els recomanaven que dissentissin de les seves reformes i a les que titllaven d’ofensiva reaccionària. Els Txecs van respondre a la Carta de Varsòvia assegurant que el socialisme no corria perill, que eren lleials a la URSS i que les reformes iniciades seguirien endavant. Les tropes del pacte de Varsòvia van ocupar Praga el 21 d’agost de 1968. Dubcek i altres dirigents txecs foren arrestats, traslladats a Moscou i obligats a signar el protocol de Moscou on es comprometien a acceptar les exigències russes i a limitar la seva sobirania, segons els principis de la denominada doctrina Brézhnev. Els dirigents txecs van claudicar, malgrat l’entusiasme polític i cultural que havia despertat la primavera de Praga, amb l’esperança de salvar una part de les reformes. Dubcek seguí dirigint un govern mediatitzat per la URSS fins l’abril de 1969, quan dimití amb el pretext d’un aldarull amb motiu de la victòria de l’equip Txec davant el Soviètic en el campionat mundial de hockey. Dubcek fou partat del partit i degradat a un càrrec en l’administració forestal d’Eslovàquia.

  39. ECONOMIA DELS BLOCS DURANT LA GUERRA FREDA

  40. Evolució del capitalisme entre 1945 i 1973 CREIXEMENT ECONÒMIC I BABY BOOM [1955-1965] Societat capitalista Electrònica, química, nuclear... Creixement demogràfic Intervencionisme estatal Millora tecnològica Progrés industrial permet Velles i noves potències Creixement econòmic Es desenvolupa Domini dels EUA Desenvolupament del Japó i Alemanya Creació de la CEE (1957, Roma) Estat del Benestar Sanitat, habitatge, seguretat social Legislació laboral...

  41. Problemes i tensions socials Evolució del món socialista Alternatives al socialisme estalinista Iugoslàvia J. Tito Stalinisme (1945-1953) Socialisme autogestionari Hegemonia de l’URSS Txecoslovàquia A. Dubcek Planificació centralitzada Gran producció indústria pesant Poca producció béns de consum Desproveïment de la població Socialisme de rostre humà Xina Mao Zedong Societat socialista La revolució cultural de 1966 “El Llibre Vermell” de Mao Repressió i reeducació de líders comunistes, amb la participació de les joventuts de la Guàrdia roja Gratuïtat serveis socials Dictadura burocràtica Evolució del socialisme entre 1945 i 1973 MÀXIM DESENVOLUPAMENT DURANT ELS ANYS 70: INDÚSTRIA PESANT PERÒ POCA EFICIÈNCIA EN LA PRODUCCIÓ DE BÉNS DE CONSUM. La primavera de Praga, 1968

  42. CRISIS DEL PETROLI 1973 – 1985 La importància del petroli com a font d’energia la principal durant el segle XX condueix e 1960 a la creació de la OPEP, després de la descolonització de molts països productors. L’esclat de la guerra árab-israelí del YomKippur (1973) provocà el creixement del preu del barril, per l’ ajuda occidental a Israel. Era la primera vegada que s’utilizava el petroli com arma política i mostrà la debilitat d’Europa, per la seva dependència de les importacions de cru. → El 1973 el preu creix un 70% i el 1974 el preu ss multiplica per cinc. → En el període 1979-1980 el preu s’ incrementa un 150%. → El 1985 els preus van tornar a ser similars als de principis dels anys setanta. → Hi va haver una repunta amb l’esclat de la segona guerra del Golf l’any 1990.

  43. Última etapa de la guerra freda, • REBROT DE LA TENSIÓ ENTRE ELS BLOCS • [1979-1989] • Doctrina Reagan sostenia que els Estats Units havien d’utilitzar la força • per a minar els règims marxistes del Tercer Món amb l’objectiu de • sotmetre a la URSS a un esforç que esgotés els seus recursos. El principal • protagonista va ser el cap de la CIA, William J. Casey, apassionat per les • accions encobertes. L’any 1984, estaven en marxa més de 5o operacions, • més de la meitat a Amèrica Llatina • Intervenció soviètica a Afganistan – guerrilles islamistes • contra el govern comunista, amb recolzament dels EUA • Guerra de les galàxies (1983) • Política d’intervenció militar, suport a les dictadures militars o • boicot econòmic als règims socialitzants d’Amèrica llatina

  44. INTERVENCIÓ DE LA CIA A AMÈRICA LLATINA Invasió de Grenada, una illa amb una població de menys de 100.000 hab. on britànics i nordamericans estaven construint, usant treballadors cubans, una carretera turística i un aeroport civil, finançats ambdós projectes pel Banc Mundial. Però Reagan sostenia, sense fonament, que era una base soviètica i cubana. Les forces de l’exèrcit americà van necessitar una setmana per a conquerir l’illa. Invasió que, malgrat l’èxit militar, va evidenciar la falta de coordinació de les diferents unitats de l’exèrcit i algun error “memorable”, com el bombardeig d’un manicomi en el que van morir 21 malalts. Operació encoberta de la CIA a Nicaragua, conspirant contra el règim sandinista que havia aconseguit posar fi (1979) a la dictadura de Somoza. Tot i el boicot econòmic a Nicaragua, Reagan va fracassar en l’operació encoberta de la CIA per a enderrocar el règim sandinista. La CIA facilitava drogues i diners a la guerrilla contra-sandinista. Alhora que instigaven a règims democràtics i populars, els EUA es negava a criticar l’aparheid sud-africà i recolzaven règims polítics de brutals dictadures com les del Salvador, Guatemala, Haití o Paquistan, i a donar suport a personatges impresentables, dictadors i corruptes, com Marcos, president de Filipines o Duvalier, president d’Haití o Noriega, president de Panamà i traficant de drogues

  45. AFGANISTAN 1973: Una revolució popular enderroca la monarquia feudal i proclama la república. 1978: Govern comunista a la República d’Afganistan 1979: Intervenció soviètica recolza el règim comunista d’Afaganistan. Reformes socials i laiques: repartiment de terres, eliminació de la llei islàmica, millora condicions de les dones 1979-1989 La guerrilla islàmica els mujaidins i els senyors de la guerra o caps de les diferents tribus s’oposen frontalment a les reformes del govern. EUA recolza els mujaidins en la seva guerra contra el comunisme laic afgà. Fou una operació finançada per la CIA (armes, sous i formació militar), informada pels serveis secrets de Paquistán. Casey, cap de la CIA, creia que l’església catòlica i l’Islam eren aliats naturals contra el comunisme ateu. Atemptats terroristes amb cotxes bomba destrossaven Kabul. La guerra santa dels mujaidins rebia també finançament d’Aràbia Saudita. El 1987 arribava al nord d’Afganistan un milionari saudí, Obama Bin Laden, que dirigiria la guerra santa contra els EUA. 1989: Els russos abandonen Afganistan intentant inútilment una pau negociada entre la guerrilla islamista i el govern de Kabul. La guerra civil durà fins 1996: Règim talibà : expulsen les dones de la universitat, deixen sense feina a milers de mestres i s’inicia una política fonamentalista basada en el terror i en la producció i comercialització de l’opi.

More Related