1 / 38

L’agricultura en temps de crisi Previsions evolució Pib . Funcas .

L’agricultura en temps de crisi Previsions evolució Pib . Funcas. Jordi Peix i Massip. Davant una situació excepcional cal reaccionar excepcionalment. Caiguda del Producte Interior Brut. Fort augment del endeutament: ( Itàlia el 110% ) El 2.008 l ’ IBEX-35 ha caigut un 39,43%

posy
Download Presentation

L’agricultura en temps de crisi Previsions evolució Pib . Funcas .

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’agricultura en temps de crisiPrevisions evolució Pib. Funcas. Jordi Peix i Massip

  2. Davant una situació excepcional cal reaccionar excepcionalment Caiguda del Producte Interior Brut. Fort augment del endeutament: (Itàlia el 110%) El 2.008 l’IBEX-35 ha caigut un 39,43% Però el Euríbor ha passat del 5,5% el juliol al 2,959% el gener El 2.007 va ser l’any dels preus alts de les matèries primeres El 2.008 és l’any del atur i comença la recessió El 2009 segueix la recessió El 2010 comença la lenta recuperació

  3. L’Estat espanyol va créixer per sobre la UE, i ara està caient, excepcionalment

  4. El consum d’aliments cau el 8,8 %. En preus constants. Índex de preus minorista febrer 08/09

  5. Tenir en compte la piràmide del consum: estructura de la renda d’Espanya i % famílies >65.000 € 2,7% 45.000 a 65.000 € 5,1% 35.000 a 45.000 € 6,2% 30.000 a 35.000 € 7,2% 25.000 a 30.000 € 10,1% 19.000 a 25.000 € 15,0% 14.000 a 19.000 € 15,5% 9.000 a 14.000 € 15,4% Llindar pobresa 19,9% famílies < 9.000 € 17,9%

  6. Comparació de diferenciacions segonsproducte................i....renda: estrats socials Ara amb la crisi; la part baixa del mercat és la més rendible. El luxe te més marge però també més costos

  7. Un bon exemple: la cooperativa d’Espolla ELABORA DOS PRODUCTES: Una excel·lent RESERVA 2003 AMB COSTOS ELEVATS I POQUES VENDES, QUE DONA PRESTIGI I UN BAG-IN-BOX DEL ANY a baix cost I ALT NIVELL DE VENDES QUE DONA NEGOCI

  8. El consum baixa, però cal menjar: s’imposen les marques blanques (MDD) i preus baixos • Segons TNS World Panel, el consum de les famílies dels 3 primers trimestres ha baixat un 2,5% • Segons els Gremis de Catalunya les vendes del comerç han baixat un 7%, les alimentaries un 3%

  9. La Batalla de preus a la baixa comença.(Expansion Feb 2009).. De maig de 2006 a desembre de 2008, la mitjana del preu de les MDD fou de 0,64 cts/l, les marques de 0,87

  10. Les Marques blanques s’imposen en un sistema de vendes basat en xarxes de distribució

  11. Les marques blanques mantenen augment de vendes, però les de marca pròpia cauen

  12. La crisi és també una oportunitat comercial: comencen les rebaixes Cal escurçar la cadena de comercialització, oferint una gamma complerta de productes

  13. El productes canvien: els calibres petits tornen a tenir sortida Com que el consumidor reflexiona més sobre el cost del que compra, relativitza els factors que redueixen preu (accepta certs defectes i calibres que abans no acceptava)

  14. Els 2007 encariment pinsos i carn, el 2.008 atur i baixa del consum, el 2009 recessió i manca de finançament i el 2010.....?: que cal fer? Ara és el moment d’invertir per reduir costos

  15. La crisi afecta també el sector agroalimentari Els aturats alimentaris han pujat un 28% en un any Les inversions industrials es mantenen positives 10,6% i 9,8% el 2007/08 i lleugerament negatives pel 2009 Retornarà la volatilitat de preus de cereals i soja: incertesa. Aturada sobtada dels mercats internacionals extracomunitaris, també pels cereals El comerç internacional agroalimentari de Catalunya representa prop d’un 10% del total del comerç, i te problemes de finançament Dificultats per finançar inversions, exportacions i tresoreria Les grans superfícies retarden pagaments dels 30 als 90 dies (és il·legal).

  16. Inversió industrial a Catalunya: previsions per a 2.009 dels indicadors de clima de confiança empresarial

  17. El sector agroalimentari, és un sector estratègic dins de l’economia catalana • El primer sector exportador de Catalunya, i també en creixement constant • Catalunya és el primer Clúster agroalimentari d’Europa. • Amb un territori petit, un consum alimentari elevat (7,5 Milions hab + turistes) aconsegueix una Balança de pagaments alimentaria equilibrada • Les exportacions agroalimentàries cobreixen les importacions de petroli • Se situa a la base de la gestió del medi natural • Les PME son vitals al sector agroalimentari i donen sentit al teixit social de Catalunya

  18. La proposta del Estat és aprofitar els anys d’estalvi per invertir

  19. Forta disminució dels empresaris agraris, compensats per l’augment dels jornalers:Censos electorals a Cambres agràries

  20. Els ajuts de la PAC poden ajudar a finançar la dinamització • Basada en uns Drets de Pagament Únic elaborada • amb dades històriques. • Els pagesos d’avui - se’ls prepara pel demà, d’acord • amb les activitats del passat • Hi ha sectors sense ajuts directes- el 75% de la PFA- • precisament els més arriscats ( horta, fruita, porcs....) • És injusta, desequilibrada i no afavoreix la • modernització, és la tempesta perfecta per eliminar • els DPU després del 2013 • Mitjana de Drets de Pagament Únic per hectàrea • Catalunya: 235 €/ha • França:355 €/ha • Alemanya: 460 €/ha • Països del Est: 131 €/ha

  21. Una agricultura assistida i protectora i una agricultura empresarial

  22. Situació actual de la Política Agrícola Comuna lletera (a EU és un sector fort cal buscar aliats) • Espanya no cobrirà la quota lletera; baixa el consum i s’importa llet a baix preu de França. • Es manté l’eliminació a terme de les quotes. (1 abril 2015) • Es manté l’augment progressiu del 1% fins el 2013/2014 • Possibilitat de nous pagaments agroambientals, difícilment pel model català (intensiu) • Importants excedents mundials (*) i europeus • Les mesures d’intervenció i restitució (llet en pols i mantega) al límit, es pressiona per la seva continuació

  23. L’endeutament en general, de les explotacions agràries és molt baix (Font: Xarxa comptable)

  24. L’endeutament de les cooperatives és en canvi molt elevat, perquè arrisquen

  25. Evolució de les explotacions i quotes lleteres.Observatori de la llet

  26. Evolució de les despeses variablesLes 4 primeres representen el 90% de les despeses. (Observatori de la llet) Ara és el moment d’invertir per reduir despeses

  27. Costos oportunitat ,s’han de calcular i formen part de les despeses estructurals

  28. El sòl agrari ha estat sempre un bon refugi davant l’erosió monetària. És més segur que la borsa o el deute públic i respon del finançament

  29. Resultats de la gestió econòmica producció llet 2008. Observatori de la llet. A sota sense ajuts

  30. Per sortir de la crisi s’han de defensar especialment les microempreses alimentàries

  31. L’Administració aposta per millorar els ajuts estructurals. Sol·licituds 2008 =70 milions d’Euros • Actualment, el tipus d’interès és molt baix: prop de la inflació. • Cal invertir en tecnologia: per millorar productivitat i reduir mà d’obra. • La comercialització en una agricultura de mercat també requereix tecnologia • La rendibilitat de les inversions se situen del 6 al 8% • L’augment del preu del sol es del 2 al 5% anual • La millora de la Gestió econòmica és una bona eina per l’anàlisi i l’estalvi. Per això es condicionen els ajuts • Ara és un bon moment per endeutar-se...... Si et donen crèdit.

  32. La venda directa una oportunitat per pocs a fi d’escurçar la cadena del pagès al consumidor

  33. Escurçar la cadena: Joan Corcoi de Can Esteve de Batet.

  34. Es pot escollir una alternativa per cada vocació

  35. Ara és el moment de repensar l’explotació agrària • Davant la gent que es tanca a la closca: “En tiempo de tribulación, no hacermudanza”............. cal respondre. • Augmentar dimensió: On aneu a comprar: a la botiga o al supermercat? Al petit o al gran? Al més barat. • Baixar costos: Que fan els supers? Mercadona, Lidl.... (La Sirena capital català i líder en aquest segment; 172 establiments a Cat abaixa els preus de 40 productes entre un 10 i un 50%) • Produir a baix cost: L'Aeroport de Girona ha crescut el 2.008. Com ? Especialitzant-se amb vols “low cost”. • Si s’extensifica és per no perdre, si s’intensifica és per buscar benefici (Bestiar, horta, fruita..) • Els fills torneni cal formar-los • Els mercats de proximitat creixen amb força • Ara és el moment d’invertir, per reduir despeses per baixar costos:

  36. Conclusions: el sector agroalimentari te una funció clau per tal de superar la crisi • Des d’un punt de vista econòmic: el sector agroalimentari és un sector molt dinàmic • Te capacitat d’adaptar-se a les crisi de consum • Ara és el millor moment d’invertir en la millora de les estructures de l’explotació • L’entorn econòmic ho promou: inflació similar al cost del diner • El sector agroalimentari està al servei dels consumidors: l’objectiu és el de baixar costos • El medi rural ofereix excel·lents vendes de proximitat i ofertes de temporada turística • Una vegada més, el medi agrari és estratègic en les accions per superar la crisi

  37. Finalment hem de seguir els consells que la tradició ens ensenyaCalendari dels Pagesos 2009 Haurem d’aprendre a lluitar contra el mal temps..... I aprofitar be els dies de bonança. Esforçar-se en capejar els temporals, ....................Mantenint l’esperança, Aplicar els fruits de l’experiència. ................I mai perdre la paciència.

More Related