1 / 6

2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL.

2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 2.1.- Restauració i reacció conservadora . 2.2.- L’expansió del liberalisme . 2.3.- La pràctica de la revolució liberal . 2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 . 2.1.- Restauració i reacció conservadora .

ollie
Download Presentation

2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 2.1.- Restauració i reacció conservadora. 2.2.- L’expansió del liberalisme. 2.3.- La pràctica de la revolució liberal. 2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848.

  2. 2.1.- Restauració i reacció conservadora. Derrotes napoleòniques Restauració (1815-48): tornada a l’absolutisme anterior a la R.F. Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions a la burgesia per evitar noves revolucions. Congrés de Viena (1815) i sistema Metternich Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme Equilibri territorial: remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres. La Santa Aliança (Quadruple Aliança després) com a garantia LA SANTA ALIANÇA “Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe- rador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar- ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa- mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit- zen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.” Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada Es restaura l’absolutisme a Rússia, Àustria i Espanya. Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

  3. 2.2.- L’expansió del liberalisme. Definició de liberalisme Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi) La Constitució com a norma fonamental Diferències entre: Liberals moderats: sufragi censatari, poques llibertats, monarquia,... Liberals democràtics: sufragi universal, més llibertats, república,... Les classes populars abandonen el liberalisme quan la burgesia arriba al poder i les seues condicions de vida no milloren → socialisme i anarquisme

  4. 2.3.- La pràctica de la revolució liberal. Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme Apunts pàg. 2 Hobsbawn Tres onades revolucionàries: 1820-23, 1829-39 i 1848 Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència) L’onada revolucionària de 1820-23 Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont Intervenció de la Santa Aliança Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió França: revolució de 1830 i monarquia constitucional de Lluis Felip d’Orleans Triomfa en: Grècia i Bèlgica: independència L’onada revolucionària de 1829-39 Espanya: liberalisme Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari, llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia

  5. 2.4.- L’experiència democràtica i social:les revolucions del 1848 (I). Males condicions de vida d’artesans i obrers Crisis de subsistència Revoltes i motins + = CAUSES Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830 Augment de la classe obrera i les seues protestes Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos “Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni- ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix amb força i amb consciència de classe; i considera necessària la seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformes de tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala- ri mínim,... Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 com una lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran i la xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es farà la revolució de febrer, encara que després les dues burgesies tornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole- tariat.” DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa. DUES ZONES Europa Oriental: aconsegueixen l’abolició del feudalisme (excepte a Rússia). Europa Occidental: noves idees democrà- tiques, nacionalistes i moviment obrer. Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po- pular, igualtat social i sufragi universal masc. Inicis del nacionalisme als estats alemanys i italians i a les nacions de l’Imperi Austríac

  6. 2.4.- L’experiència democràtica i social:les revolucions del 1848 (II). LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars República, democràcia i reformes polí- tiques i socials (Tallers Nacionals). Fracàs de la revolució popular de juny Duríssima repressió i govern liberal moderat Segon Imperi, amb Napoleó III BALANÇ Les revolucions fracassen en part, però perduraran les seues idees: democràcia, nacionalisme i moviment obrer La xicoteta burgesia i els camperols propietaris abandonen als obrers i no s’uniran més a ells El proletariat adquireix consciència de classe i s’organitza de manera autònoma

More Related