Crítica a la teoria del consumidor

1. Crítica a la teoria del consumidor Lídia Brun Carrasco Anna Comas Gómez

2. Presentació • Introducció: Teoria del Consumidor • El Problema del Consumidor • Preferències: supòsits • Crítica • General • Crítica als axiomes de les preferències 3. Conseqüències 4. Alternatives 5. Referències

3. La crítica • General: individualisme metodològic i el concepte de racionalitat. • Els axiomes de les preferències: • Fonamentals: • Completitud * • Reflexivitat • Transitivitat * • Addicionals: • Continuïtat • Convexitat * • Monotonia *

4. 1. Introducció: Teoria del Consumidor 1. El Problema del Consumidor: i ≡ consumidor individual, i l béns, sistema de preus  Segons les seves preferències

5. 1. Introducció: Teoria del Consumidor 2. Preferències: supòsits • Fonamentals: • Completitud * • Reflexivitat • Transitivitat * • Addicionals: • Continuïtat • Convexitat * • Monotonia *

6. Supòsits Fonamentals Completitud , o be els dos.  La capacitat de comparar entre 2 plans de consum Reflexivitat  Qualsevol pla de consum és almenys tan preferit com ell mateix. Transitivitat  Supòsit que evita les preferències circulars i dóna “coherència” al procés de decisió del consumidor.

7. Supòsits addicionals Continuitat Donats 2 plans de consum tals que podem definir entorns per aquests punts, i tals que: i

8. Supòsits addicionals Convexitat Per tot i per tot La noció general de convexitat és que un consumidor amb preferències convexes, prefereix un pla de consum que contingui una mica de cada bé a un pla de consum amb una gran quantitat d’un bé i poc (o res) dels demés béns. Captura la idea de preferència per la varietat.

9. Supòsits addicionals No saciabilitat Per tot existeix tal que Hi ha varis axiomes d’insaciabilitat i cadascun d’ells mostra un grau més restrictiu. El supòsit d’insaciabilitat vol evitar situacions en les que hi hagi un punt de màxima felicitat. Això és perquè la idea d’insaciabilitat vol recollir el fet que quant més consumeixi un individu, més satisfet estarà.

10. 2. La crítica General Tota la teoria neoclàssica de l’anàlisi econòmic es basa en el que es coneix com individualisme metodològic. • Aquest enfocament consisteix en col·locar l’individu en el centre de la teoria, donant per suposat que la societat i els fenòmens socials poden ser reduïts a conductes individuals i a la suma dels individus. • Sense classes socials ni relacions de poder, l’individu és una unitat primigènia que ve al món amb el seu paquet de gustos predeterminats, coneguts com a preferències, disposat a consumir. La teoria, per tant, pren les preferències de l’individu com un element exogen. • A l’hora de consumir, l’únic límit que tenen aquestes preferències és la restricció pressupostària, que ve donada pel salari dels individus. Aquest salari també és exogen en la teoria.

11. 2. La crítica La teoria neoclàssica de l’anàlisi econòmic es basa en que l’individu pren les seves decisions de forma racional. Aquesta caracterització del consumidor es coneix com Homo Economicus. • Els individus estan en possessió de tota la informació sobre les característiques dels béns i aquests són perfectament accessibles. • Els individus tenen unes preferències completes i ordenades, i sempre actuen de manera consistent amb aquestes preferències. • Els individus són constants calculadors d’utilitat i actuen en tot moment de la manera que la maximitzen, de manera que, donades les restriccions, les decisions de l’individu acaben sent sempre eficients. La utilitat només es considera des d’un punt de vista ordinal.

12. La teoria estudia individus racionals que tenen unes preferències “consistents”.Però les persones són així realment?

13. 2. La crítica • Completitud. • Suposa que totes les cistelles es poden comparar entre elles • Absència d’informació perfecte. • Nicolaides: no s’incorpora la possibilitat de que l’individu coneixi l’existència d’alternatives no disponibles. • Altres elements que incideixen en l’elecció (publicitat, emocions, afectes, moments...)

14. 2. La crítica • Transitivitat. • Suposa que els individus ho mesuren tot amb el mateix sistema de preferències i que aquest no estableix un rànking que es contradigui enlloc. Ex: Pera > poma, poma > plàtan, necessàriament, pera > plàtan. • Classes d'indiferència: • Paradoxa d'Allais.

15. La paradoxa d'Allais • A més de les preferències, existeixen altres elements psicològics anomenats afectes, motius, actituds, que influencien les decisions perquè afecten la forma en què els individus perceben la informació. Això permet explicar perquè en una enorme quantitat de dades empíriques, els individus es desvien sistemàticament del model d'elecció racional.

16. La paradoxa d'Allais • Primera loteria • Opció A: • 33%  2500$ • 1%  0 • 66%  2400$ • Opció B: • 100%  2400$ El 17% de la gent tria la opció A

17. La paradoxa d'Allais • Segona Loteria • Opció A: • 33%  2500$ • 67%  0 • Opció B: • 34%  2400$ • 66%  0 El 82% de la gent tria la opció A. D'aquesta manera, Allais mostrava com lleugeres variacions de la oferta generen canvis bruscs en les conductes humanes.

18. La paradoxa d'Allais Unes preferències transitives farien que qualsevol persona que triés la opció A a la primera loteria hauria de triar també la A en la segona, i igualment amb la B. L'experiència empírica ens mostra que la majoria de la gent no es comporta de forma consistent amb el supòsit de transitivitat.

19. 2. La Crítica • Els axiomes fonamentals de les preferències estableixen que aquestes són un pre-ordre complet. • Si els axiomes fonamentals (especialment el de transitivitat) no es compleixen, les preferències no són pre-ordenades i per tant no es poden postular els axiomes addicionals. • Els axiomes fonamentals són necessaris. Els addicionals no, però faciliten la resolució matemàtica del problema, restringint-lo més. • A més:

20. 2. La crítica • No saciabilitat • Keynes, Galbraith i Harrod. • Totes les necessitats són saciables. L’increment de consum d’un be pot aportar més utilitat fins a un cert punt (punt de saturació), en el que no n’aportarà més (Utilitat Marginal=0) o inclús es reduirà. • L’augment de consum no té perquè suposar augment de la utilitat. • El percentatge de nord-americans que declaraven ser feliços va arribar al seu màxim el 1957, mentre que el consum s’ha duplicat des de llavors. • Supòsit ecològicament insostenible!!

21. 2. La crítica • No saciabilitat local • Si la demanda és saciable, necessàriament té un punt màxim. En aquell punt màxim, hi ha saciabilitat local. • Semimonotonia • Si tota demanda és saciable, l'individu pot escollir un punt de màxima felicitat on consumeixi tots els béns en la quantitat de saturació. Per tant, no existeix cap punt que millori la seva utilitat. • Monotonia dèbil • Definició supèrflua, supòsit de reflexivitat. • Monotonia forta • Implica que tots els béns són desitjables per al consumidor. Si el pla de consum conté algun be no desitjable, no es satisfà.

22. 2. La crítica • Convexitat: • Convexitat dèbil.

23. 3. Conseqüències • La majoria de persones no són consistents amb els supòsits fonamentals. • L’elecció dels individus no és “racional”. • Racionalitat limitada. • Les preferències no es poden considerar una condició exògena, innata i immutable. La mateixa persona pot desitjar coses diferents en moments diferents. • Teoria del consum “dinàmica”. • Altres elements que afecten les eleccions. • Si • No podem comparar nivells d’utilitat per persones diferents. • Què és el que fa que les persones tinguin conjunts de consum diferents?

24. 3. Conseqüències • És possible justificar el consum perquè l’individu ha de satisfer les seves necessitats com a persona? • És possible mantenir l’entramat neoclàssic basat en unes preferències individuals causades per un efecte misteriós? • És possible pensar en un individu sobirà si l’individu és incapaç de tenir una autonomia pròpia en una societat dominada per objectius aliens a ell mateix i a les seves necessitats bàsiques? • Quin benestar es maximitza, l’individual o el del sistema productiu capitalista?

25. 4. Alternatives Les conseqüències d’aquesta crítica no són trivials. Donat que el comportament humà és (afortunadament) imprevisible, i que davant de situacions molt semblants les nostres decisions poden ser molt diferents (entre diferents persones, la mateixa persona en diferents moments i circumstàncies) Davant d’això, les línies d’investigació han estat: • Millorar el model (complexitat) • Canviar el model

26. 4. Alternatives • Millorar el model. • 1958. Galbraith: no pot suposar-se que el benestar sigui superior a un nivell superior de consum. • 1977. Sen: s’ha d’ampliar el concepte de racionalitat egoista perquè és reduccionista. Els individus també actuen per compromís o induïts per altres sentiments. Aquest comportament també és consistent. • 1984. Akerlof i Dickens: endogeneització de les preferències (elements psicològics, antropològics i sociològics). • 1988. Nicolaides: les preferències estan condicionades per les normes socials i l’experiència històrica i no es poden prendre com a exògenes. • 2008. Boltvinik: afegeix a més de la restricció pressupostària, les restriccions de supervivència i de temps.

27. 4. Alternatives • Canviar el model • 1977. Stigler i Becker: Reformulen la teoria de l’elecció del consumidor. • La unitat domèstica s’involucra en la maximització de la utilitat dels bens que compra a través de la seva transformació en commodities. • Es poden modelitzar comportaments que a priori s’entendrien com a conseqüència de canvis en les preferències mantenint el supòsit d’estabilitat (addicció, hàbits, publicitat, modes...). • 1994. Doyal i Gough: “Teoria de les necessitats humanes”. • Les necessitats humanes es defineixen com a històriques i universals. • Es distingeixen diferents tipus de necessitats: les bàsiques i les altres necessitats (o aspiracions). • Les necessitats bàsiques són objectivitzades, juntament amb la salut física i l’autonomiapersonal, a partir de la informació disponible es determinen les decisions de què fer i com fer-ho (consum).

28. 5. Referències • “Cap a una revisió crítica de l’anàlisi neoclàssic del consum: una alternativa basada en les necessitats”, Mònica Guillén Royo, Universitat de Girona. • “Necesidades humanas, recurso tiempo y crítica a la teoría neoclásica del consumidor”, Julio Boltvinik, El Colegio de Méjico • “La axiomática de la ciencia económica convencional” Ignasi Brunet i Imma Pastor, Universitat Rovira i Virgili

29. Moltes gràcies per la vostra atenció! Lídia Brun Carrasco Anna Comas Gómez