1 / 20

Avantprojecte de LLEI DE REFORMA DE L’ICS

Avantprojecte de LLEI DE REFORMA DE L’ICS. Febrer 2006. L’ICS en el Sistema Sanitari Català Objectius i instrument de la reforma Contingut de l’avantprojecte de Llei Conclusions. Llei de reforma de l’ICS: Guió. Apunts històrics i context Actual:. L’ICS en el Sistema Sanitari Català.

chill
Download Presentation

Avantprojecte de LLEI DE REFORMA DE L’ICS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Avantprojecte deLLEI DE REFORMA DE L’ICS Febrer 2006

  2. L’ICS en el Sistema Sanitari Català Objectius i instrument de la reforma Contingut de l’avantprojecte de Llei Conclusions Llei de reforma de l’ICS: Guió

  3. Apunts històrics i context Actual: L’ICS en el Sistema Sanitari Català L’ICS és una entitat gestora de la Seguretat Social que s’adscriu al Departament de Salut. El seu pressupost és aprovat anualment pel Parlament de Catalunya. Contractació Altres proveïdors del CatSalut L’ICS és l’encarregat directe de l’atenció sanitària de 5.635.136 usuaris (31 desembre 2004), el que suposa un el 79,3% del total d’assegurats a Catalunya (RCA 2005, 7.105.324 habitants). ICS 79,3% Resta proveïdors 20,7%

  4. L’ICS en el Sistema Sanitari Català Apunts històrics i context Actual: L’ICS és el principal proveïdor de serveis assistencials del CatSalut. Forma a la majoria de llicenciats en Medicina i Infermeria de Catalunya i proporciona més del 40% de la producció científica del país. ASSISTÈNCIA INVESTIGACIÓ DOCÈNCIA • Proporciona més del 40 % de la producció científica de Catalunya. • Els seus centres són uns dels més productius de l’Estat espanyol (documents citables): • n. 2 H. Vall d’Hebron • n. 3 H. Bellvitge • n. 13 H. Trias i Pujol. • Les publicacions d’investigació tenen un gran valor científic (factor d’impacte total de 2,8 (any 2004). • Més de 303 projectes d’investigació (any 2004). • La formació de pregrau i postgrau proporciona el 56 % dels llicenciats en medicina i el 66 % dels especialistes que es formen a Catalunya. • Entre els seus professionals hi ha 39 catedràtics de medicina. • Als centres de l’ICS es formen més de 1.500 MIR. • Més de 4.300 alumnes de pregrau: • 2.300 medicina • 2.000 infermeria. • Disposa del 80 % dels centres d’atenció primària. • Proporciona el 32 % dels llits d’hospitalització, a més del 50 % dels llits dels terciaris. • És el principal realitzador de trasplantaments (any 2004): • 100 % pulmó • 46 % ronyó • 27 % cor • 62 % fetge.

  5. L’ICS en el Sistema Sanitari Català Apunts històrics i context Actual: Principals fites del model sanitari Català Principals fites del ICS 1981 1983 • Transferència de les competències en matèria sanitària Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS) • Acreditació centres • Primera ordre de concerts 1983 1989 Inici reforma de l’atenció primària (RAP) • Creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) 1990 • Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) Nou paper ICS:“Productor de serveis” 1991 • Creació del Servei Català de la Salut Increment capacitat actes/negocis jurídics 1995 • Modificació de la LOSC Creació de les Fundacionsde Recerca 1998 2001 • Nou model finançament sanitari Decret de Reestructuració de l’ICS (Centre Corporatiu i Atenció Primària) 2002 2004 Carrera Professional, Direcció perObjectius (DPO)

  6. Objectius i instrument de la Reforma: Amb la Llei de reforma de l’ICS, es realitza un acte de normalització institucional i política (com la resta de CCAA), que permetrà a l’Institut Català de la Salut deixar de ser un ens gestor de la seguretat social i convertir-se en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat de Catalunya. Una Llei ordinària que faci compatible el dret públic i una gestió moderna, descentralitzada i eficient que respongui a les necessitats de salut dels ciutadans.

  7. Objectius i instrument de la Reforma: Una Llei que reforma l’ICS en el marc de l’Estatut de l’empresa pública catalana i de la normativa del sector públic. Una Llei que ajusta la legislació sanitària catalana a la realitat: Recordem que, malgrat que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya de 1990, encara vigent, preveu l’extinció de l’ICS i la seva integració en el CatSalut, aquesta és una previsió que no s’ha dut a terme. Ben al contrari, el conjunt normatiu posterior a la LLOSC i la pròpia realitat assistencial ha vingut a reforçar encara més la figura de l’ICS com a principal proveïdor públic de serveis assistencials, i a reservar pel CatSalut el paper de comprador d’activitat. Aquest repartiment de funcions quedarà definitivament aclarit amb aquesta Llei.

  8. Una llei senzilla i instrumental amb 27 articles. Preàmbul Títol I: Disposicions generals Títol II: Organització Títol III: Prestació serveis sanitaris i sociosanitàris Títol IV: Contractació i responsabilitat Títol V: Règim de personal, econòmic i patrimonial Disp. Addicionals, transitòries, derogatòria i finals Contingut de l’avantprojecte de Llei

  9. Missió: “desenvolupar una organització sanitària pública de la Generalitat que sigui un referent i model de provisió de serveis de salut a Catalunya” L’ICS amb la forma jurídica d’empresa pública adscrit al Departament de Salut Objecte: assistencial, sociosanitari, docent i recerca centrat en: - Catàleg de prestacions comú a tot l’Estat (SNS) - Cartera de serveis amb què el Govern de la Generalitat acordi completar el catàleg Creació, objecte i missió

  10. Competència professional Condicions de treball adequades Qualitat dels serveis Humanització i ètica en l’atenció a Pacients i usuaris Responsabilitat Confidencialitat Integritat i equitat Valors i principis Valors Principis de gestió Eficiència Autonomia de gestió Desconcentració Descentralització Racionalització Avaluació i rendiment de comptes Sostenibilitat Cooperació Continuïtat assistencial Participació Proximitat Suficiència financera

  11. Òrgans de direcció: - Consell d’Administració: President: conseller Salut Vocals: 3 Salut, 2 Economia, 1 Presidència, 1 Governació, 1 Benestar, 1 Justícia, 2 sindicats Possibilitat de crear una Comissió Executiva amb funcions delegades del Consell d’Administració - Direcció Gerència Organització

  12. Òrgans de participació: Consell General i consells centres i serveis Òrgans de gestió: Serveis corporatius, i unitats de gestió i gerències territorials dels centres i serveis Organització

  13. Centres i serveis: presten els serveis sota el principi d’autonomia econòmica-financera i de gestió, en el marc dels programes anuals aprovats pel Consell d’Administració de l’ICS. Els centres i serveis assistencials de l’ICS mantindran la personalitat jurídica única i l’ICS podrà participar en la gestió de nous centres juntament amb altres entitats, prèvia autorització del Govern. Prestació serveis sanitaris i sociosanitaris

  14. Contracteprograma amb el CatSalut: - Aprovació pel Govern - Serveis que l’ICS presta per compte del CatSalut - Contingut: serveis/activitats, avaluació econòmica, recursos, objectius, finançament, vigència - Programa anual per a cada centre i servei de l’ICS Prestació serveis sanitaris i sociosanitaris

  15. El personal pot ser: estatutari, funcionari i laboral Càrrecs directius: contracte laboral d’alta direcció i sotmesos a procediment d’avaluació de resultats Règim de personal

  16. Patrimoni: els béns i drets titularitat de la Generalitat o CatSalut afectes als serveis de l’ICS, els transferits per la S. Social i afectes als serveis de l’ICS i els que li siguin adscrits o rebi/adquireixi Règim patrimonial: Normativa reguladora del sector públic de la Generalitat i Llei de patrimoni Règim patrimonial

  17. Recursos econòmics: pressupostos Generalitat, rendiments de béns i béns adscrits o propis, crèdits i préstecs, subvencions, donacions i altres aportacions voluntàries d’entitats i particulars, taxes i preus públics Ingressos de dret públic s’afecten a finalitats ICS Operacions de crèdit i prestació d’avals a entitats en què participi: Límit Llei de Pressupostos. Règim econòmic

  18. Pressupost: Normativa reguladora del sector públic de la Generalitat Tresoreria: Criteris fixats pel Dep. Economia i Finances Control financer permanent: Intervenció general Dep. Economia: pot acordar retorn a fiscalització prèvia, cas d’incomplir directrius d’obligat compliment emeses per Dep. Economia Règim econòmic

  19. En conclusió • Una norma senzilla i instrumental, dissenyada per adaptar-se als canvis i a la diversitat propis d’un sector en constant evolució com ho és el sanitari. • Que permetrà un ICS dinàmic que: • - es configuri com el principal instrument de gestió sanitària • es desburocratitzi i introdueixi una gestió més àgil i pròpia del nostre temps, • disposi d’una major autonomia de gestió i responsabilitat, • sigui més eficient i transparent en l’ús dels recursos públics, • adapti el seu funcionament al procés de creació dels òrgans de govern territorial i millori la integració dels nivells assistencials mitjançant les gerències territorials,

  20. En conclusió • compti amb eines que garanteixin un alt nivell de qualitat en la prestació dels serveis assistencials i en la docència i la recerca, • s’obri a la societat i sigui proper a les necessitats de salut dels ciutadans, amb una major participació del territori, dels usuaris i dels professionals.

More Related