100 likes | 248 Views
PLATÓ (427 a.C. – 347 a.C ). Biografia. Neix el 427 a.C a Atenes. La seva joventut està marcada per la guerra del Peloponès, de la qual en va viure les conseqüències. Quan té 21 anys s’uneix al cercle de Sòcrates i passa a ser deixeble seu Va mantenir-hi una gran relació
E N D
PLATÓ (427 a.C. – 347 a.C)
Biografia • Neix el 427 a.C a Atenes. • La seva joventut està marcada per la guerra del Peloponès, de la qual en va viure les conseqüències. • Quan té 21 anys s’uneix al cercle de Sòcrates i passa a ser deixeble seu Va mantenir-hi una gran relació • El 388 a.C viatja fins a Sicília on és empresonat per les seves manifestacions polítiques. • Sòcrates mor l’any 399 a.C canvi en les orientacions filosòfiques de Plató. • A Atenes funda l'Acadèmia d’Atenes on va estudiar Aristòtil (influït fortament per Plató) S’hi estudia: Filosofia Ciències (física, matemàtiques,astronomia) • Escriu molts diàlegs on fa referència a Sòcrates i és conegut per aquests. • Mor el 347 a.C (més de 80 anys)
Influència de Sòcrates • Sòcrates influència en: - buscar la veritat absoluta • - ha de servir com a fonament de l’ética personal i l’organització política de la societat • Plató estàpresent en el moment del judici del seumestreperò no en el moment de la sevaexecució. • La ideologia de Sòcrates es veureflectida en moltsdiàlegs de Plató ja que l’utilitzacom a referència. Moltsdelsprimersdiàlegs registren la memòria del seumestre. • Moltsdelsseusescrits sobre l’éticaestavenbasats en que no es tornés a cometrecapinjustíciacom la patida per Sòcrates.
Obres de Plató. • Diàlegs conjunt d’obres de Plató escrites en forma de diàleg que inclou tota l’obra de Plató, excepte “L’Apologia de Sòcrates” i “Les lletres”. • Llenguatge didàctic amb la intercalació de mites i exemples per explicar les seves teories principals • Personatge central: Sòcrates • De tots els que té, destaquem: El convit , Timeu, Fedó i La República -Diàlegs de joventut Tipus de diàlegs -Diàlegs de maduresa -Diàlegs de vellesa
Diàlegs de joventut. • Tracta d’aspectes de procedència Socràtica amb l’intenció de rehabilitar la figura de seu mestre. Són escrits abans del primer viatge a Sicília el 338 a.C. • Temes: Critó: deures cívics L’Hípies menor: la mentida i la veritat El Gòrgies: contraposa el dret de la justícia i el de la força L’Alcibíades: la justícia El Menó: nega la possibilitat d’ensenyar la virtut L’Ió: la poesia L’Hípies major: la bellesa El Cràtil: esbós de la teoria de les idees La república: sobre la justícia
Diàlegs de maduresa Plató es fa més abstracte i el seu perfil és més fixat i depurat. Abandona la ironia socràtica i adopta una filosofia dogmàtica. • Temes: Protàgores: La virtut. L'Eutidem: La dialèctica sofista. El banquet: L’amor i la bellesa. Fedó: La immortalitat de l'ànima. La república ( Segona part ) Fedre: La filosofia platònica. Parmènides: Autocrítica de la teoria de les idees.
Diàlegs de vellesa • Llargues exposicions en forma de discurs. • Temes: El sofista: L'ésser i la teoria de les idees. El polític: Les condicions dels governants. El Timeu: Esbós de la cosmologia de Plató.
Característiques dels diàlegs • The characters of this conversations are historicism, like Socrates, Parmenides o Gorgias, but sometimes there are some characters that we don’t know and that we never heard, and there’s no historic registration with the exception of Plato’s testament. Plato never appears like a character. He’s only named a Apology of Socrates and Fedo, but never arguing with his tutor and nobody else.
Crítiques al sofisme • Plató critica al sofisme pel seu formalisme i les seves trampes dialèctiques que pretenen ensenyar la virtut i a ser home. • Segons Plató, la manera i la retòrica dels sofistes era una persuasió que ll anomenava “captador d’ànimes”. I el do de la persuasió no anava relacionat ni estava al servei de la veritat, sinó que anava relacionat amb els interessos personals de tots aquells que l’utilitzaven. • Hi havia gent que no els considerava filòsofs tot i que tenien una actitud que compartien amb ells, ja que eren escèptics i relativistes.
Clara Buscà, Gemma Llonch, Karen Gómez, Mireia Vila, Aina Berrocal