Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD)

1. Vigilància de la Salut Pública La importància de la salut internacional Mireia Jané Checa (MD, MSc, PhD) Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències en Salut Pública VII Jornades Catalanes de Salut Internacional i Medicina Tropical 6 de juny de 2014

2. Vigilància de la Salut Pública (I) 24/7 Històricament, el concepte de vigilància epidemiològica es focalitzava en les malalties infeccioses, després s'ha anat obrint incloent-hiles malalties cròniques i els factors de risc Tot l’any Vigilància de la salut pública La vigilància de la salut pública és la recopilació continua i sistemàtica, l’anàlisi i la interpretació de dades relacionades amb la salut necessàries per la planificació, implementació i avaluació de la pràctica en salut pública (WHO, 2012) Imatge: The Obesity Epidemic: What caused it?. How can we stop it? (October 2010) by Zoe Harcombe / Campanya El fum és fatal.// Campanya Vacuneu-vos contra la grip. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

3. Vigilància de la Salut Pública (II) • Incorpora un nou paradigma de la vigilància: la resposta ràpida a • alertes emergències: la Intel·ligència epidemiològica • En un nou entorn que comporta reptes i implicacions de futur: • Desenvolupament tecnològic de gran magnitud • Globalització • Context de recessió econòmica important Adaptació als canvis Importància de la salut internacional Sinèrgies Retorn de la informació

4. Vigilància de la Salut Pública (III) Els sistemes de vigilància han d’ajudar a planificar polítiques i avaluar programes Sistemes d'informació no són sistemes de vigilància interpretació/ús (Tipus de sistema- Registre poblacional/exhaustiu vs enquestes/ si té en compte demografia/ …) • Sistemes tradicionals rutinaris detecten problemes però a vegades són insuficients: • Necessitat de treball amb altres registres • Complement amb altres sistemes de recerca qualitativa Necessitat de treball conjunt salut pública amb assistència, laboratoris, àmbit comunitari ... sinèrgies

5. Vigilància de Salut Pública: Principals línies de treball 1. Monitoratge sistemàtic malalties transmissibles, no transmissibles i determinants de salut 2. Detecció i resposta ràpida a alertes de Salut Pública 3. Programes específics: Prevenció i control 4. Malalties emergents: Prevenció i control 5. Coordinació, comunicació i difusió de la informació per a l’acció Vigilància Internacional enfront amenaces de salut pública SALUT INTERNACIONAL GLOBAL Alguns Programes específics: avaluació, resultats i reptes

6. Vigilància internacional: què engloba? • Integra actuacions sistemàtiques i continues de vigilància • que permeten estar alerta, i detectar precoçment • qualsevol amenaça per la salut pública mundial així com • garantir la seva ràpida resposta Recopilació de la informació Anàlisi i interpretació • Actuacions coordinades i en xarxa en la • vigilància internacional de la salut pública • (organismes institucionals, professionals de formació multidisciplinar, • diferents àmbits i sectors implicats, a nivell europeu, estatal i • autonòmic) Difusió dels resultats

7. Vigilància internacional: Com l’entenem? És l’Alerta i la Resposta global a Epidèmies i Pandèmies OMS, en pro de la seguretat sanitària en el món Vigilància: Conjunt d’actuacions que permeten que “tots els països tinguin la capacitat de detectar, comprovar ràpidament i respondre de forma adequada a les amenaces de malalties emergents i amb tendència a produir epidèmies, a fi de reduir al mínim el seu impacte en la salut …”. OMS “Alerta mundial … … resposta mundial” OMS Internacional: “Tot moviment de viatgers, equipatges, càrregues, contenidors, mitjans de transport, mercaderies o paquets postals mitjançant una frontera internacional, incloent el comerç internacional” OMS Imatge: pàgina web OMS Font: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic Reviews Advance Access published June 9, 2010. http://epirev.oxfordjournals.org/content/early/2010/06/09/epirev.mxq008

8. Vigilància internacional: Per què és necessària? (I) Les malalties transmissibles i altres amenaces de salut pública es poden propagar ràpidament a través de fronteres OMS • Ens trobem en un moment de globalització • Tot està interconnectat • Es produeixen contínuament canvis de forma molt ràpida Augment volum viatgers Expansió sense precedents: Internet i tecnologies Expansió comerç internacional Canvi climàtic (gestió dels recursos naturals, urbanització, desforestació, contaminació…) Imtage: pàgina web OMS Impacte ambiental: activitat humana diària Font: Thomas C. Quinn* and Jonathan M. Samet. Epidemiologic Approaches to Global Health. Epidemiologic Reviews. Published by Oxford University Press on behalf of the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health 2010. Vol. 32, 2010 http://epirev.oxfordjournals.org/content/32/1/1.full.pdf+html

9. Vigilància internacional: Per què és necessària? (II) • 400 milions de persones/any viatgen internacionalment • És possible viatjar d’un lloc a una altre del planeta en menys temps que el període d’incubació de moltes malalties infeccioses (es triga menys de 36 hores en donar la volta al món) Imatge: pàgina web Aeroport de Barcelona- El Prat Al 2013, 35.210.735 passatgers van passar per l’aeroport de Barcelona- El Prat Font: Aeroport de Barcelona- El Prat

10. Vigilància internacional: Per què és necessària? (III) • La incidència de tuberculosi i d’Influença augmenta amb els vols de llarga durada • Cas de ràbia • terrestre 2013: • Malalties transmissibles per vectors Alerta nivell 1. 5 àrees de restricció a Catalunya. Gos amb ràbia importada del Marroc. Propietaris residents a Catalunya (Ex: Dengue, West Nile, Chikungunya) Imatge: pàgina web OMS Imatge: pàgina web Agència de Salut Pública de Catalunya

11. Vigilància internacional: Per què és necessària? (IV) 24/7 • A això, s’afegeix la ràpida adaptació d’alguns • microorganismes i les resistències antimicrobianes, • que amenacen l’aparició de malalties transmissibles • i/o potencials problemes • També l’existència de fuges o abocaments de productes • químics, catàstrofes naturals, accidents nuclears o • bioterrorisme Tot l’any Font: The Challenge of emerging infectious diseases: high time for integrated global response. Journal Pakistan Medical Association “Alerta mundial … … resposta mundial” OMS Fotos: web Generalitat de Catalunya.

12. Vigilància internacional: Per què és necessària? (V) 24/7 Una crisi sanitària en un país pot afectar ràpidament a altres parts del món Tot l’any “Alerta mundial … … respuesta mundial” OMS És decisiu una vigilància internacional contínua, en estat d’alerta, amb un lideratge global i la implicació de tots els països /regions del món Circuïts àgils Bona comunicació de risc Permet donar una resposta ràpida i vetllar per un control efectiu davant qualsevol alerta internacional Una detecció precoç permet canviar la corba epidèmica, disminuir la probabilitat de propagació de malaltia i mitigar l’impacte sobre la salut Imatge: pàgina web OMS

13. La vigilància internacional: estructura i circuits La vigilància global i internacional de la Salut Pública mundial Contempla 3 factors El Reglament Sanitari Internacional La xarxa global de salut pública internacional Comunicació amb tots els stakeholders Comunicació amb tots els stakeholders Centre Nacional d’Enllaç de cada País Comunitat autonòma del país OMS (Punt de contacte) La revisió contínua de guies i protocols d’actuació en una vigilància global Font: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic Reviews

14. 1. El Reglament Sanitari Internacional (I) • És l’instrument jurídic internacional existent • És vinculant per a 196 països (81%). Obliga als països • a comunicar a la OMS els brots de certes malalties i • determinats esdeveniments de salut pública • El seu principal objectiu és: (consensuado en la 58ª Asamblea Mundial de la Salud en el 2005 y entró en vigor en el 2007) “Prevenir la propagació internacional de malalties, protegir enfront la propagació, controlar-la i donar-li una resposta de salut pública proporcionada i restringida als riscos per la salut, evitant interferències innecessàries amb el trànsit i el comerç internacionals” (Síndrome Respiratori Agut Greu, nova pandèmia de grip…) Imatge: Reglament Sanitari Internacional. 2005. 2ª edició. OMS. Pàgina web de la OMS Font: Reglament Sanitari Internacional. Organització mundial de la Salut. 2ª edició, 2008. http://www.who.int/ihr/es/

15. 1. El Reglament Sanitari Internacional (II) • El RSI es basa en la carta de les Nacions Unides i la • Constitució de la OMS • Defineix els drets i les obligacions dels països a notificar a la • OMS certes malalties i qualsevol esdeveniments imprevisible • /inusual que pot constituir una emergència de salut pública • d’importància internacional (article 5, 6 i 7) • La OMS designa els Punts de Contacte pel RSI que han de • comunicar-se permanentment amb els Centres • Nacionals d’Enllaç de cada país Imatges: pàgina web OMS Centre Nacional d’Enllaç de cada País OMS (Punt de contacte) Comunitat autonòma del país

16. 2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (I) Permet disposar d’informació a escala global i a temps real sobre potencials amenaces, brots i emergències de salut pública. Ex: l’Ébola, la grip A H7N9, el MERS-CoV ... Centre nacional d’enllaç (cada país) Imagen: página web OMS Comunitat autònoma del país OMS Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT) Global Alert and Response Centre de coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) UVEs/ASPB/SUVEC (Unitats de Vigilància Epidemiològica)

17. 2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (II) • La comunicació internacional: diverses vies de • compartir informació actual a temps real • Xarxes formals i informals • Global OutbreakAlert and ResponseNetwork-GOARN • ProMED, Public Health Agency of Canada’s Global Public • Health Intelligence Network (GPHIN), HealthMap, FluNet Imatges de les webs oficials : The 7th World Alliance for Risk Factor Surveillance (WARFS) Global Conference, GPHIN, WHO, FluNet, DengueNet, AMNET7 Foto: pàgina web OMS

18. 2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (III) Catalunya Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT) El seu paper és el de coordinació de les actuacions següents: • Vigilància, monitoratge continu i detecció • precoç d’esdeveniments que suposin nivells • de morbiditat o mortalitat superiors a lo previst • en temps i espai • Comunicar immediatament tota amenaça de salut • pública al CCAES • Aplicar immediatament mesures de contenció i control • mitjançant les UVEs territorials • Donar suport: personal especialitzat/ logística/ assistència in situ Imatge: logo CCAES. Pàgina web del Ministeri de Sanitat Polítiques Socials i Igualtat. Logo OMS; pàgina web de la OMS Subdirección General de Vigilancia y Respuesta a Emergencias de Salud Pública Font: web ASPCAT. Vigilància de la Salut Pública http://salutpublica.gencat.cat

19. 2. La xarxa global de Salut Pública Internacional (IV) Catalunya Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (ASPCAT) • Gestionar amb els responsables superiors dels àmbits • implicats: • Comunicació amb“massmedia”, hospitals, atenció primària, • laboratoris, cossos de seguretat i altres stakeholders en funció • de l’alerta…: Difusió de la informació i recomanacions del • CCAES i de l’OMS Aplicació de mesures de contenció i control Fotos: membres equip vigilància. ASPCAT Foto: diferents moments jornada Vigilància de la Salut Pública. 24 octubre 2013

20. 3. La revisió contínua de guies i protocols d’actuació en una vigilància global • Els protocols i les guies d'actuació són plans d'acció per tal • d’aconseguir una intervenció coordinada enfront un • esdeveniment de salut pública • Adreçats als professionals de l’àmbit de la salut com a instrument • de treball amb recomanacions d’intervenció consensuades • internacionalment • També és molt important la difusió divulgativa entre professionals • i població: • Butlletí VigilànciaASPCAT (mensual) • Butlletí Epidemiològic de • Catalunya on-line • Videocàpsules • La salut també viatja • Tuberculosi • Chagas

21. Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà nou coronavirus (MERS-CoV) (I) Exemples • Amb data 28 de maig de 2014, des del març del 2012 s’han • notificat 660 casos d’infecció pel nou coronavirus (MERS-CoV). • 204 han mort (letalitat 30,9%) • Tots els casos notificats estan associats amb la transmissió del • MERS-CoV en Orient Mitjà • Rang d’edat dels casos: 2 i 94 anys59% són homes • 96 casos (14,6 %) s’han donat en • personal sanitari • Confirmació de casos en la UE: • França, Regne Unit, Itàlia, • Alemanya, Holanda i Grècia. • També a EEUU, Tunísia, • Malàisia i Filipines Imatge: Actualització setmanal del Síndrome Respiratori d’Orient Mitjà, nou coronavirus. Obtingut del Communicable Disease Threats Report. ECDC

22. Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà nou coronavirus (MERS-CoV) (II) Exemples Actuacions Vigilància reforçada en tots els centres assistencials coordinada des de la Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública mitjançant les Unitats de Vigilància Epidemiològica (UVEs) Protocols de procediments d’actuació i de declaració urgent davant qualsevol sospita de cas provinent d’Aràbia Saudita, Qatar, Jordània, Emirats Àrabs Units, Oman, Kuwait Consells a professionals i a població (viatge a la Meca, octubre 2013/ maig 2014 increment viatges i creuers) Informació actualitzada setmanalment a la web i al butlletí de Vigilància ASPCAT S’han produït diverses notificacions per sospita que finalment han estat descartades

23. Virus del Ébola (I) Exemples • Amb data 28 de maig de 2014, des del març de 2014 s’han • notificat 248 casos d’infecció pel virus de l’Ébola, dels quals 171 • han mort (letalitat del 69%) • Els casos notificats s’han donat a Guinea Konakry, Mali, Libèria i • Sierra Leone) • La transmissió es produeix mitjançant el contacte amb sang, • secrecions i altres fluids corporals, teixits i òrgans • 26 casos (10,5%) • s’han donat en • personal sanitari • Període d’incubació • entre 2 i 21 dies Mapa: informes d’alertes en salut pública: Brot de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

24. Virus de l’Ébola (II) Exemples Difusió de les “Recomanacions per a la prevenció de l’infecció del personal sanitari en contacte amb casos confirmats o sospitosos de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola” Actuacions • Informació a centres sanitaris • Protocol de procediment • Protocol amb consells per a professionals • sanitaris i/o cooperants que van o venen • zones en risc Mapa: informes d’alertes en salut pública: Brot de febre hemorràgica pel virus de l’Ébola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

25. Virus de l’Ébola (III) Treball coordinat amb cooperació internacional Informació de les persones quan arriben i quan acaben el període de vigilància

26. Virus de la grip aviària A (H7N9) (I) Exemples • Amb data 28 de maig de 2014, des de juny de 2013 • s’han notificat 439 casos de grip aviària (H7N9). 156 han mort • (letalitat 35,5%) • La major part dels casos han tingut contacte proper amb aus • Les zones afectades són Zhejiang, Guangdong, Fujian, Jiangsu, • Shanghai, Hunan, Beijing, Guangxi, Jiangxi, Anhui i Jilin Mapa: WHO/ Imatge: ECDC • No hi ha evidència clara • de transmissió de • persona - persona • Interval dels casos • oscil·la entre 2 i 84 anys

27. Virus de la grip aviària A (H7N9) (II) Exemples Actuacions • Reunió de la Comissió Assessora de Vigilància de la grip • Reforç de vigilància en persones que procedeixen de la zona • afectades • Recomanacions per a viatgers a aquestes àrees • Informació actualitzada setmanalment sobre casos de grip • aviària A (H/N9) en humans a Xina web ASPCAT i canal salut Mapa: WHO/ Imatge: ECDC

28. Programes específics Malalties en fase d’eliminació: xarampió, polio Programes específics: tuberculosi, Chagas

29. Plans d’eliminació de malalties Decret 67/2010, de 25 de maig, (vigent) en el que es regula el sistema de notificació de les MDO i brots epidèmics del Departament de Salut • La simple sospita obliga al metge/essa que • les detecta a notificar-les urgent • Vigilància diària • Els darrers brots han estat associats a • casos índex procedents de l’estranger • Mantenir cobertures vacunals altes • Vacunació persones que viatgen • Vacunació dels professionals assistencials • Exemple: xarampió Paper clau de la Salut Internacional

30. Taxa de xarampió notificat (casos per 1 milió) segons país de la UE. Gener- desembre 2013 (n=10.271) Mapa: Implementing the ECDC Action Plan for Measles and Rubella. European Centre for Diseases Prevention and Control (ECDC). Special Report. www.ecdc.europa.eu

31. Taxes d’incidència de xarampió. Catalunya, 1983-2013 2014, actualment, brot amb 131 casos Font: Registre de MDO. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

32. Distribució dels casos de xarampió per data d’inici de l’exantema. Catalunya, 2014 131 casos confirmats 146 casos descartats 3 casos pendents 285 casos sospitosos Cas 1 importat (Bcn-Hospitalet)

33. Distribució dels casos de xarampió segons grup d’edat. Catalunya, 2014 El 60,3% dels casos són entre 25-52 anys L’anàlisi filogenètic Genotip B3 30 casos en personal sanitari (23,0%) 4 en metges (13,4%) 13 en infermeria/Auxiliar infermeria (43,3%) 6 personal ambulàncies/ zeladors (20,0%) 7 en altres(administratius,manteniment) (23,3%) n = 131 casos confirmats Font: Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

34. Distribució de casos confirmats de xarampió per grups d’edat i hospitalització. Catalunya, 2014 37 casos hospitalitzats (taxa hospitalització: 28,2%) Tots ells no vacunats n = 131 casos Font: Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

35. Actuacions generals realitzades • Treball intern de la SGVRESP. Les UVEs, l’ASPB i el SUVEC han fet un seguiment dels casos i de les actuacions precoces en els • casos secundaris • Notes informatives penjades a la web Canal Salut i ASPCAT. S’ha enviat a CatSalut i CatSalut Respon per difondre-ho entre els centres • Vídeo càpsula “La salut també viatja”, “Sabies que el xarampió és una malaltia encara freqüent que pot produir pneumònia i fins i tot encefalitis?. Vacuna’t!” • S’ha col·laborat amb CatSalut Respon per aclarir dubtes i • agilitzar les notificacions a SUVEC per tal de posar en marxa les mesures de contenció de brot amb actuacions postexposició • en casos secundaris el més aviat possible • S’ha vigilat estocs vacunes • S’han creat 2 comissions de treball: • S’ha distribuït un document específic per a personal sanitari • S’ha fet enviament recordatori Programa Salut Internacional de - interna - externa l’ICS (PROSICS)

36. En resum • Es recomana aïllament respiratori. Tots els professionals que • treballen en centres sanitaris haurien d’estar immunitzats • contra el xarampió • Paper clau de la salut internacional Vacunació viatgers Vacunació personal sanitari Imatges vídeo càpsula “La salut també viatja”. ASPCAT

37. Poliomielitis (I) Exemples • Des del 1983 absència de casos per virus de la polio salvatge a • Catalunya (risc) • 3 països amb focus endèmics: Pakistan, Afganistan i Nigèria • La OMS va convocar el Comitè d'Emergència a finals d’abril • En el context de la iniciativa mundial d’eradicació de la poliomielitis, el • Comitè d’Emergència recomana una resposta internacional • coordinada per evitar un possible fracàs en l’eradicació global • d’aquesta malaltia • Actualment hi ha 3 països que n’han exportat casos: Pakistan, Síria i • Camerun • Els països on hi ha reintroducció de casos del poliovirus salvatge, però • que actualment no n’han exportat casos, són: Guinea Equatorial, • Etiòpia, Iraq, Israel, Somàlia i especialment Nigèria i Afganistan

38. Poliomielitis (II) Exemples Actuacions • Vigilància de les Paràlisis Flàccides Agudes (PFA) en <15 anys: • notificació de casos compatibles amb PFA, cerca activa de casos amb • rastreig de 0 casos mensual a hospitals pediàtrics, recopilació semestral de • casos no notificats a través de les altes hospitalàries pel registre Conjunt • Mínim Bàsic de dades hospitalàries • Reforçar sistemes de vacunació i identificar bosses de població amb baixa • cobertura • Adoptar mesures indicades per l’OMSen quant a viatgers que van a zones • endèmiques: Recomanació a residents/ visitants de llarga estada (4st) en zones endèmiques a que rebin 1 dosi de vacuna OPV o IPV entre 4 setmanes i 12 mesos abans de fer el viatge tornada Número de casos Darrers 2 casos al 1983 Font: Registre de MDO. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

39. Alguns Programes específics: tuberculosi Evolució de la tuberculosi a Catalunya i a països desenvolupats. (1996-2012) (I) Exemples Bona evolució de la tendència, però encara hi ha alta incidència comparada amb països del nostre entorn Font: European Centre for Disease Prevention and Control i Center for Disease Control

40. Tuberculosi : Evolució a Catalunya segons origen. 2000-2012 (II) Exemples Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

41. Evolució de la tuberculosi a Catalunya segon l’origen dels malalts. 2000-2012 (III) Exemples Catalunya receptora de molta immigració. Al 2000, un 16,8% dels casos amb tuberculosi eren nouvinguts. Al 2012, era un 46,2% Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

42. Tuberculosi: canvis realitzats (IV) Exemples • Incorporació d’agents de salut comunitària a les Unitats de • Vigilància Epidemiològica • Seguiment del tractament de persones nouvingudes (menys pèrdues) • Millora en completar el cens de contactes del casos de • tuberculosi en persones nouvingudes • Intervencions comunitàries per modificar coneixements i actituds • Tractament supervisat en règim hospitalari i ambulatori • Major implicació dels serveis socials

43. Tuberculosi: resultats (V) Exemples • Tendència decreixent de la incidència de tuberculosi • Alt compliment del tractament molt similar entre autòctons i nouvinguts • Manteniment de la baixa prevalença de tuberculosi multiresistent (1,4%) (2006-2012) Evolució tractament completat. Casos nous de tuberculosi pulmonar bacil·lífera segons país d’origen a Catalunya. 2004-2011 Font: Registre de tuberculosi. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Objectiu ≥85% Pòster: Pot ser tuberculosi?. Diferents idiomes. ASPCAT

44. Tuberculosi: reptes pendents (VI) Exemples • Fenomen “visitingfriends and relatives” (VFR) en temps de crisi Prevenció en nens nascuts aquí, però fills de pares nouvinguts, que visiten país d’origen Abordatge pediàtric • Necessitat de mantenir alerta als professionals sanitaris per a • que malgrat la baixada de la incidència, sospitin la malaltia i • disminueixin el retard diagnòstic Imatges: canal salut

45. Entre 1 i 5 casos Entre 6 i 10 casos Entre 11 i 20 casos Més de 20 casos Programa de Malaltia de Chagas (I) Exemples • Magnitud, cada any >6.000 dones procedents de zones • endèmiques de Chagas donen a llum a Catalunya • Taxa de cobertura: 69% (2010) i 85% (2011) • 313 dones embarassades positives a Trypanosomacruzi • Taxa de transmissió congènita: 5,5% (2010) i 6,1% (2011) • Seguiment complet • de 154 nadons Font: Registre de Vigilància Microbiològica. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. (dificultats de localització, tornen al seu país, etc.)

46. Malaltia de Chagas: Sinèrgies amb salut comunitària (II) Exemples • Vigilància activa de nadons amb estat serològic desconegut • als 9-12 mesos de vida. • Trucades telefòniques, visites • domiciliàries i espais comunitaris • Activitat de sensibilització / • formació • Control serològic als nadons Coordinació amb l’unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes En un àrea del Baix Llobregat, s’han localitzat 30 nadons de 42 mares (71,4%). Control dels nadons

47. Malaltia de Chagas: reptes de futur (III) Exemples • Millora en el seguiment dels nadons a través de l’àmbit pediàtric • Reforç de la vigilància pediàtrica als CAPs: mitjançant cursos/ • xerrades de formació dirigides al personal pediàtric (metgesses i • infermeres) i els referents per àrea • Augment de la notificació de control dels altres fills de mares • positives al T.cruzi. El 2010 es van notificar que s’havien controlat • el 5,1% dels germans vs el 51,2% el 2011 • Augment de la cobertura del Programa i millora de la informació • recollida en relació al total d’embarassades cribrades

48. Conclusions • La vigilància de la salut internacional és cada • vegada més important: “Alerta mundial … … resposta mundial” OMS Una resposta ràpida davant una amenaça de salut pública permet frenar la propagació d’una malaltia en una població concreta i en altres països És important conèixer els circuits de comunicació interns i externs i tots els professionals implicats per actuar ràpidament Imagen: página web OMS • Són essencials les sinèrgies entre salut pública i salut • internacional • Les infeccions i la vigilància de la salut internacional són àrees • prioritàries del PINSAP

49. Moltes gràcies! http://salutpublica.gencat.cat