1 / 20

CRISI DEL 98

CRISI DEL 98. Paral·lelament s’anava consolidant: -una mediocre modernització econòmica, molt beneficiada conjunturalment per la Primer Guerra Mundial -una patètica expansió colonial al Marroc -una radicalització de la lluita obrera. REGENERACIONISME intent de salvar

terri
Download Presentation

CRISI DEL 98

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. CRISI DEL 98 Paral·lelament s’anava consolidant: -una mediocre modernització econòmica, molt beneficiada conjunturalment per la Primer Guerra Mundial -una patètica expansió colonial al Marroc -una radicalització de la lluita obrera REGENERACIONISME intent de salvar El liberalisme parlamentari 1900.1923 REGIONALISTA INTEL.LECTUAL DINÀSTIC MILITAR JOAQUIN COSTA:- Des d’Aragó farà un anàlisi exhaustiu i científic dels mals del país i de les solucions: desenvolupar l’economia a través del regadiu, de les bones comunicacions, del crèdit barat al petit propietari, mútues per a llauradors i jornalers,millora de d'instrucció primària,millora de la condició social del mestres “despensa i escola” Ortega, elitista, apostarà per dinamitzar els estudis Superiors, Azaña, per sanejar l’Estat. RAMON Y CAJAL , ROSALIA DE CASTRO.. Seran homes i dones, amb bones idees... però incapaces d‘eliminar la corrupció política i i per tant incapaces de participar-hi. La seva obra, però, ha estat bàsica per futures polítiques de desenvolupament econòmic i social. El descrèdit després de la guerra de Cuba farà que una part de l’ exèrcit responsabilitzi a la classe política, acusant-la d’inepta... els militars tornaran a fer sentir la seva feu, cada cop més fort.... EL CATALANISME CONSERVADOR es decideix a intervenir en la política municipal i estatal. L’objectiu és aconseguir l’autogovern per tal facilitar un creixement de les regions més dinàmiques que així arrossegaran de nou a Espanya cap a un nou Imperi semblant als europeus (gran somni de Prat de la Riba EL NACIONALISME RURAL I ULTRA CONSERVADOR del Sabino Arana de 1894 s’anirà suavitzant. El PNB, fundat al 1894 passarà d’independentisme a industrialitzador i autonomista al 1901 Tant des del Partit Liberal com des del Partit Conservador sortiran veus molt actives disposades a millorar el sistema 3 crisis: 1905-1909-1917 Col·lapse entre 1917 i 1923 Fracàs: Dictadura de Primo de Rivera 1923-1930

  2. CONSEQ.MORALSCRISI: Espanya: envellida, adornada de velles glòries Incapaç de modernitzar-se I de reconèixer la riquesa Cultural de la diversitat “Oda a Espanya” de J. Maragall 1898-1905 protagonitzat pel REGENERACIONISME CATALANISTA Conseq.econòmiques, poc catas tròfiques a mig termini : importació de capitals. Reducció deute públic, Inflació controlada CRISI DEL 98 Generació 98: Lúcida-crítica-àcida. Critica, ridiculitza els mals de la pàtria: caciquisme, fanatisme Religiós, corrupció Després del descrèdit dels liberals el Govern recau de nou en els conservador de Silvela que al 1899:influenciat pel General Pola- Vieja i el seu programa “descentralitzador” (ve de Cuba i tem Catalunya!!) obra el govern a un conservador català: Duran i Bas.!!! Les necessitats finançeres però, generades per la guerra obligarà al govern a intensificar el cobrament de Contribucions urbananes :abundants a Catalunya Negativa burgesa: TANCAMENT DE CAIXES intel·lectuals conservadors catalanistes( Prat, Cambó, Carner..) funden El CENTRE NACIONAL CATALÀ amb ganes d’intervenir en la política l’alcalde: dr. Robertes nega a signar els embargaments ordenats pel govern sobre les propietats dels deutors i dimiteix . BCN queda en Estat de setge fins que paguen Robert i d’altres industrials funden la UNIÖ REGIONALISTA (org.económica sense gaire cos polític) LLIGA REGIONALISTA 1901 (A. Burgesia, església, classes mitges…) conservadors, volen més autogovern però mantenint els llaços amb el Madrid que subministra mercat i ordre públic!!! (amor/odi). És el primer Partit polític modern que fa ombra als corruptes Partits dinàstics. Èxit el.lectoral a les municipals i les generals de 1901: els 4 candidats obtenen un acta de diputat. Són però, Conservadors, contraris a les demandes obreres i amb una forta competència electoral amb els republicans. funden SOLIDARITAT CATALANA,De- manen descentralització I derogació de la llei de jurisdiccions. Solidaritat mobilitza milions De votants: 1907: 41, de 44, diputats Catalans a Madrid!!! INCIDENT DEL CU CUT 1905 1ª CRISI POLÍTICA . Una Revista catalana ridiculitza l’acció militar espanyola al Marroc. L’exèrcit, ofès,reacciona violentament i de forma anticonstitucional .(assalta el “Cu cut” i crema els exemplars) El govern ,cedint a les exigències militars, tanca el diari “la Veu de Catalunya” i llença la LLEI DE JURISDICCIONS.que posa sota jurisdicció militar les ofenses a la bandera, l’himne i a l’exèrcit Els diputats catalans abandonen les Corts i tornen a BCN!!!on els reben ½ milió de persones i

  3. Cambó comença a Brillar a Madrid com a polític regeneracionista. Evolució a Catalunya 1905-1908: Apareix: SOLIDARITAT CATALANA PLATAFORMA UNITÀRIA QUE APLEGA TOTES LES FORCES ( excepte el P. RADICAL I ELS DINÀSTICS). Es FORTA, PERÒ IDEOLÒGICAMENT DIVERSA. Provoca la primera manifestació de masses quan tornen els diputats de Madrid: ½ milió d’habitants Prat de la Riba ocupara la Presidència de la Diputació De Barcelona!! Al 1907. Al 1906 publica “La nacionalitat catalana” on des d’un catalanisme autonomista defensa una Catalunya amb autogovern i capdevantera d’una Espanya que ha de tornar a ser Imperi, en mig dels imperis europeus. el caràcter “conservador, dels homes de la Lliga toparà amb les deunides bases republicanes , mentrtre que la seva modernitat europea l’enfrontarà als carlins Divisió a l’hora de decidir sobre: *la proposta de Maura sobre descentralització :Republicans: vot individual/ La Lliga: vot corporatiu *l’ensenyament públic, controlat pels Ajuntaments: Coeducació, ensenyam religiós, cooficialitat de Català/ castellà 1908 La lliga es presenta per separat dels Rcans units en “CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ, que no obtindrà gaire èxit, davant el creixement del Partidaris de Lerroux 1905-1908HA ESTAT LA PRIMERA GRAN CRISI DEL REGENERACIONISME: Ha sorgit un partit regionalista en un país centralista i l’exèrcit ha actuat amb prepotència

  4. 1901-1931:evolució política general, articulada pel Regeneracionisme dinàstic i militar PARTIT CONSERVADOR 1903-05/1907-09/1912-1917 SILVELA ,MAURA, DATO: REFORMES PARTIT LIBERAL 1901-03/1905-07//1909-12 CANALEJAS, GARCIA PRIETO, ROMANONES: REFORMES La majoria d’accions reformistes: 1910, durant el periode Canalejas: -abolició de la redenció $ per no anar a la Mili -Reducció dels consums i augment de les contribucions urbanes -Llei del Candau i creació del Ministeri d’Instrucciò Pública al 1900 a partir de 1901 els mestres cobraran de l’Estat i no dels caciquils ajuntaments. -Creació de la “Junta para la ampliación de Estudios e investigaciones científicas” presidida per Ramon y Cajal(1907) -Inici de l’estudi de la descentralització: _Llei de Mancomunitats que s’aprovarien després de l’assassinat de Canalejas al 1912. La única que funcionaria seria la catalana al 1913. -”Instituto de Reformes sociales” que inspeccionarà el món del treball “Revolució des de dalt” reforma electoral: vot obligatori Reforma municipal: democratització ajuntaments (permet créixer a la Lliga) Reformes laborals:diumengesfestius, protecció a la Infància…, creació de l’Institut nacional de previsió per preveure la jubilació, al principi amb aportacions voluntàries, més tard obligatòries (a les ciutats) Llei de Responsabilitat civil (accidents laborals) Segurs obligatoris CARLINSdividits entre polítics i Jaume Borbó OPOSICIÓ REPUBLICANS molt dividits, 1906: 46 centres Nacionalisme conservador no separatista P. Reformista Rcà 1912 De Melquiades Alvarez, amb Íntel.lectuals com Azaña “Jacobins rcans possibilistes” 1901:”unió rcana” de Salmeron tindrà poc pes. En ell creix Lerroux. Quan Salmeron abandona el partit al 1906 per incorporar-se a Solidaritat…. PSOE: 1º diputat 1910 republicaninsme d’es- querres no és capaç d’atreure’s el vot popular Anarquisme,manté la mobilització Popular i els atemptats com el De Mateo Morral a Alfons XIII Lerrouxfundarà al 1908 el “P RADICAL” Anticlerical, espanyolista, obrerista I anticatalanista per oposició a la Lliga Classista i catalanista, amb ell : Pich i Pon tàctica electoral: moderna/ Populista, demagògic.// de masses GRAN ACCEPTACIÓ OBRERA A LA CATALUNYA INDUSTRIAL berenars populars, Discurs fàcil

  5. 1909 PROBLEMA COLONIAL AL MARROC 2ª CRISI DEL REGENERACIONISME 1900-1906: màxima tensió internacional al Marroc: França (recolçada per G.B) i Alemanya aspiren a “Tutelar” el Marroc Alahui, mentre Espanya, històrica potència colonial a la zona, busca, per pur prestigi militar, ampliar la zona d’influéncia al voltant de Melilla i Ceuta. Intensa activitat guerrillera en el RIFF; 1909 ELS RIFENYS maten 2 obers que instal.laven “cable telefònic”: forta represió, seguida d’un atac rifeny que provoca molts morts: “barranco del Lobo” TRACTAT D’ALGESIRES:1906: Marroc queda dividit en 2 protectorats: La zona atlàntica i el centre:França Riu d’Or, Ifni i l Nord muntanyòs(RIFF): Espanya!!!! MAURA decideix reforçar el front amb…. “reservistes de BCN”!!!! SETMANA TRÀGICA manifiestació contral’exèrcit, la guerra l’ESGLÉSIA: Barricades i 80 convents, (del 348 de BCN) CREMATS 24 juliol, la iniciativa popular es desborda davant la impotència del Comité de vaga 18-juliol: mobilització general (vaga) el dia de l’embarcament BRUTAL REPRESIÓ criticada pel Governador Civil però aplaudida per la A. Burgesia Catalanista: Prat de La Riba!!!! 30 juliol: Calma tensa: morts:82 civils, 2 guàrdies civils i 3 soldats ferits;:39 g.c., 27 soldats i molts més dels 126 Civils oficials Desterrats 200 AFUSSELLAMENT DE FERRER I GUARDIA, (Anarquista i fundador de l’escola Moderna”) Acusat d’instigar a la revolta 26 AL 29 de juliol: descontrol absulut, L’exèrcit represor trigaria 3 dies, (El ferrocarril :TALLAT), els soldats vindrien per mar, des de València “La ciutat del perdó” de J. Maragall Trencament defiinitiu de Solidaritat Catalana Desprestigi nacional i internacional de Maura: DIMITÍ I pujà CANALEJAS

  6. CONSEQUÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA • allunyament dels obrers del • Republicans i augment d’afil • liácions a SOLIDARITAT • OBRERA(1907) ,de majoria • anarquista, • que al 1911 crearia la CNT • d’ambit NACIONAL: anb • Pestaña i S. Seguí- • La fundació incial a BCN fou al 1910 Descrèdit de Lerroux; primer anima a la crema de convents per després criticar-ho covardament. Marxa a Madrid La UFRN critica la Lliga per la seva acció durant la S.T., i obté millors resultats en les eleccions muicipals del 1910, però la decisió de presentar-se unida al P.R. al 1914 la fa decaure fins extingir-se alguns militars, com Primo de Ribera es declaren abandonistes. ASCENS DE CANALEJAS, gran regeneracionista I partidari del diàleg.Mort al 1913, no va veure l’aprovació i posada en marxa de: *LLEI DEL CANDAU *QUINTA OBLIGATÒRIA *REDUCCIÓ DEL CONSUMS LLEI DE MANCOMUNITATS Aprovada per DATO(conservador) MANCOMUNITAT CATALANA 1914 Presidida per PRAT DE LA RIBA I dominada Per la LLiga 20 mil.lions/any (1/3 del Pressupost de l’ajuntament De BCN o 3 dies de guerra Al Marroc) Competències en beneficiència, cultura I obres públiques provincials Institut d’Estudis catalans (Funcionava des de la Diputació dirigida per Prat des del 1907) Unificarà l’ortografia : Pompeu Fabra *millora de caminis, *electrificació i arribada del Telèfon al 50% dels pobles xarxa de biblioteques, Escola d’Arts i oficis, d’Art Dramàtic , de Mestres, de Tall i confecció, De Bibliotecaris, de Funcionaris i molts GRUPS ESCOLARS de metologia Moderna (montessori) “Observatori Fabra”, servei geogràfic i Meteorològic i Topogràfic de Catalunya

  7. ESPANYA I LA 1ª GUERRA MUNDIAL1914-1918 REVOLUCIÓ RUSSA 1917 Exemple alentador per a l’obrerisme europeu DATO (conservador) President des la mort de Canalejas,( 1913 – 1915) Es declara NEUTRAL DOCTRINA WILSON: Lliure determinació dels pobles MOSCÚ LLENÇA EL KOMINTERN AL 1919: Internacional Comunista Inversions a curt termini, Sobrecontratació que provoca una forta emigració des del sud a les zones industrials. BCN passa De 159.000 a400.000 hab. Alta Inflació: 70% blat, 90% patates. Salaris: augment reduït. APARICIÓ DE NOUS ESTATS A EUROPA el NACIONALISME CATALÀ EVOLUCIONA CAPA A L’INDEPENDESTISME: 1922: MACIÀ FUNDA “ESTAT CATALÀ” 1919: LAYRET I COMPANYS FUNDEN “P. RCÀ CATALÀ” (federalista) 1922 ex de la Lliga, ROVIRA I VIRGILI I OLWELL FUNDEN “ACCIÓ CATALANA” (Centre) Augment de les exportacions que genera grans beneficis: Guell, March… Juan March faria un gran negoci venentals dos bàndols, deixant repostarels submarins alemanys aMallorca, i sobre tot, els negocis que faria durant el Tractat de Versalles Augmenten les afiliacions sindicals A la CNT i a la UGT, UGT::1910:40.000 —1919:160.000 CNT:: 1911: 11.000– 1919:745.000 Augmenten les vagues 1914:76000// 1919:1900000

  8. 1917 3ª CRISI DEL REGENERACIONISME TRIPLE CRISI DE LA RESTAURACIÓ QUE NO GERMINARIA PER ESSER DE CARÀCTERS MOLT DIFERENTS CRISI MILITAR CRISI POLÍTICA (burgesa i catalanista) El president liberal dimiteix, puja un conservador, Dato, en minoria, manté el suspens de les garanties constitucionals ,augmenta la censura i inicia negociacions amb els militars 5 juliol 1917 En resposta La Lliga convoca una ASSEMBLEA de PTARIS CATALANS(van també els rcans!!), exigint un nou govern Provissional i la formació d’unes corts Constituients (per descentralitzar). Convoca també una Assemblea de tots els diputats i senadors espanyols (només vindran 71 i seran els més antimonàrquics): Lerroux…. La lliga està decebuda.!!! Ohhhh, ni els de les Juntes militars s’hi van unir!! Finalment dissolts per les forces de l’ordre sense violència. militars peninsulars funden Juntes de defensa ( 1ª a BCN) i es manifesten al juny del 1917 RECLAMANT *Augment salarial per lluitar contra la inflacció i equiparar-se als africanistes *Ascens per antiguitats i no per mèrits (cosa fàcil pels africanistes) I QUALIFICANT D’INEPTES AL POLÍTICS El govern ordena la dissolució, sense gaires problemes, La Lliga està ara més amoinada per l’ntens moviment VAGUISTA de BCN CRISI SOCIAL (obrera) animada per la Rev. Russa 1917:Alfons XIII ordena: GOVERN DE CONCENTRACIÓ G. Prieto+Maura!!+Cambó!! Crisi contínua:1917-1923: (22 governs) provocada per les diferències entreels cacics agraris i la burgesiaindustrial i la forta conflictivitatsocio-laboral De vegades ,amb governs de concentració i d’altres amb governs monocolors(amb majoria relativa), el Parlamentarisme es mantenia però sense solucionar els múltiples problemes socials agost 1917:la convocatòria de vaga combinada per la la UGT i la CNT al ferrocarril va desembocar en una gran vaga revolucionària a BCN, Astúries i Biscaia. Serien finalment sofocades, la catalana pel coronel Marquez, cap de la Junta militar: 72 morts, 200 ferits .

  9. PREÀMBUL DE LA DICTADURA1917-1923 les promeses no es cumpleixen: Nova vaga que genera una forta represió i (Estat d’excepció entre 1919-1922) RADICALITZACIÓ OBRERA “trienni bolxevic” Cordova: Ocupacions de finques. vaga de la Canadenca: 45 dies al 1919: BCN sense electricitat, al finalla fàbrica: militzaritzada iacords per pujar sous, readmetre acumiadat (molts després de 1918) i jornada de 8 h. Resposta obrera radical: (Durruti, Garcia Oliver, els Ascaso) Atemptats múltiples:800 entre 1917.1922 (Dato).L’ ùltim al 1923: Arquebisbe de Saragossa. Al 1927 apareixerà la FAI Seguí, Peirò, i Pestaña, son i seran anarquistes més moderats Estiu 1921: relativa tranquilitat: l’obra pública dóna feina en la construcció del Metro (Madrid/1921, BCN/1924) i Dato és assassinat quan el seu govern durava ja 10 mesos!. L’esfondrament del parlamentarisme vindrà, però, del MARROC:DESASTRE COLONIAL D’ANNUAL 07-1921: 1--2 Resposta política:DURÍSSIMA: LLEI DE FUGUES(XII-1920 Mtez Anido com Governador civil i Milan del Bosch com Capità General de Catalunya!!! la CNT: descapselada: emprosona- ments i assassinats Resposta patronal: -Patrulles burgeses (somatens) -Pistolers a sou: mort de Layret, i Seguí -Locaut”: 1919: 150.000 acumiats -Endega un sindicat de “sicaris”: “Sindicat Lliure” Ab del Krim, advocat a Madrid, partidari de la convivència però decepcionat de la petulància, grolleria i incompe- tència espanyola estudia l’atac definitiu sobre els destacaments espanyols: alïllats i petitis (100 homes normalment borratxos) i allunyats de la costa G. Silvestre demana ordres al G Berenguer ,comissionat a Tetuan, que li demana calma RENDICIÓ Silvestre forma un Gran exèrcit i s’interna Cap al sud, on és Emboscat a l’hora que Melilla queda despro- tegida: 22000 O 40.000 morts $ ARMES Silvestre parla amb El rei; “De frente marchan los valientes Viva España” March va ser el personatge que va abastir d’armes a la guerrilla marroquí durant la 1ª G.M. per distreure a França (aliat alemany) i després seguiria venent a la guerrilla, mentre també Portava els soldats als seus vaixells de la Transmediterrània (cobrant del govern espanyoli VERGONYA,HUMILIACIÓ I EL REI COMPROMÉS: Expedient picasso De nou: govern de concentració Dirigit per Maura, amb Cambó

  10. JUSTIFICACIÓ TEÒRICA Pistolerisme Tensions socials Tensions regionals Corrupció políica Política colonial incompetent JUSTIFICACIÓ AMAGADA Evitar que les Corts exigissin Responsabilitats al Govern i al rei sobre ANNUAL 13.09.1023 COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA(capità general de Catalunya/estimat per l’A. Burgesia) ACCIONS INMEDIATES del Directori militar Seguint el MODEL CORPORATIU italià llença La Unió Patriòtica: suport social a la Dictadura (cacics,funcionaris, catòlics) *Govern per decret/tanca el Parlament *Cessament de l’autoritat civil *Prohibició d’acció política i sindical *Militarització de la vida pública *Repressió sindical a CNT i comunistes *Dissolució d’Ajuntament i substitució per grups de notables *Limitació posterior eliminació de la Mancomunitat *Prohibició del català parlat, escrit *persecució d’ents “catalanistes”: FCB” Forma el DIRECTORI CIVIL(1925-29) POLÍTICA REGIONAL POLÍTICA ECONÒMICA POLÍTICA SOCIAL Per guanyar el suport de la burgesia catalana: “Exposició Universal” de 1929 • afavoritada per la conjuntura • Internacional favorable:Serà • Intervencionista • *obres públiques • *Ajuts per afavorir la • Competitivitat • *Creació de monopolis • Telefònica, Campsa, • Es financia amb préstecs • concedits per la banca • Internacional (Banca • Morgan); l’Estat és solvent INTERVENCIONISME ESTATAL per reduir tensions entre obrers i Patronos es creen Els comités paritaris Acceptat pel PSOE!! -Certa ampliació dels Estudis primaris i de batxillerat Desembarcament d’Alhucemas 1925: Victòria. Operació conjunta amb França per reimposar el control sobre Marroc

  11. OPOSICIÓ CNT CATALANISME INDEPENDENT: Macià , des de l’exeli organitza amb “Estat Català, primer un atemptat contra el rei i després una una incursió amada des de França :PRATS DE MOLLÓ 1926 Detinguts ,els integrants, a la frontera seran jutjats a París, elevat a les altures pel seu VALOR INDEPENDENTISTA contra Una DICTADURA. Macià marxarà a Sudamèrica a buscar recolzaments a la seva causa. PSOE: indecís i tolerant per interés al principi. Guanya pes front la Perseguida CNT. participarà en els comités paritaris per mediar i arbitrar els conflictes laborals. CAIGUDA Burgesia tipa de dictadura, d’Estats d’exempcions, de manca de llibertat,.. I afectada per ´l’inici de la crisi del 29 Militars enfrontats amb Primo pels seus intents reformistes Alfons XIIIvol netejar la seva imatge massa compromesal amb eldictador Gener 1930 Primo abandona, marxa a París, i puja en el seu lloc el General Berenguer que promet tornar al Parlamentarisme però massa lentament Aixecament de Jaca pels Generals Galan i García Hernàndez: afussellats L’oposició exasperada: Signa a l’agost del 1930 el PACTE DE SAN SEBASTIÀ On forces republicanes i catalanistes d’esquerres plantejen un futur republicà i inclús pensen en la formació d’un possible govern Republicà. No confien massa en la via electoral, no descartant el Clàssic aixecament militar…. gener 1931 Berenguer és substitut per l’almirant AZNAR que convoca eleccions municipals, per tantejar el terreny ,el 12 d’abril de 1931

  12. OCUPACIÓ ESPANYOLA DEL MARROC NORD: RIF EL TERRENY, EL DESIG ALLIBERADOR DELS RIFENYS I LA INCAPACITAT DE L’EXÈRCIT ESPANYOL VA ENQUISTAR UNA GUERRA LLARGA ABSURDA I COSTOSSÍSSIMA. 80.000 SOLDATS 24.000 OFICIALS 471 GENERALS!!!!! (amb menys peces d’artilleria que Exèrcits de països com Rumania o Montenegro!!!! EL COST ECONÒMIC DE LA GUERRA FOU MOLT ALT (no per La despesa TÈCNICA, que era molt primitiva i escassa) SINO PEL PAGAMENT DE LA INGENT QUANTITAT D’OFICIALS I GENERALS DESTINATS AL MARROC. LA CONSEQUÈNCIA fou DONCS EL SACRIFICI DE MILERS D’HOMES I MANTENIR ENQUISTAT UN CONFLICTE QUE DONADA LA LLARGÀRIA DE L’ENFRONTAMENT GENERARIA UNA CRUELTAT EXTREMA. ELS DUBTES SOBRE EL MANTENIMENT DEL PROTECTORAT CREIXERIEN ENTRE LA CLASSE POLÍTICA, que no veia clar l’increment del cost que una guerra tècnica victoriosa exigia TAMBÉ SERIA CRITICAT PEL POBLE, etern sacrificat en una absurda guerra, I FINS I TOT PER MILITARS PENINSULARS COM PRIMO DE RIVERA. EL MANTENIMENT DEL PROTECTORAT NOMÉS ERA RECOLÇAT PER POLÍTICS SENSE ESCROPOLS I CORRUPTES, COM ROMANONES O UNA BURGESIA TÈXTIL CATALANA INTERESSADA EN MANTENIR LA QUOTA DE VENDES DE ROBA MILITAR A L’ESTAT!!!!

  13. MARROC I FRANCO Franco no pot entrar a l’Armada i entra a l’Acadèmia d’infanteria de Toledo: Instrucció poc tècnica però alecciona als cadets en el caràcter salvapàtria de l’exèrcit Als 18 anys i de forma mediocre es llicencia amb el grau d’alferes. Vol anar al Marroc en busca de glòria fàcil i ràpida però no el deixen arriba a Marroc al febrer de 1912,a Tifasor (prop de melilla). Al mateix any pren un lloc rebel:Uixan. Al 1914 Beni Salem (s’inicia l’expedient d’ascens a Capità). Al 1916 una arriscada maniobra A el Biutz li deixa malferit i per mèrits de Guerra se li obra l’ascens a comandant, després que ell mateix li ho soliciti al rei. L’estat major ho desaconsella però ho aconsegueix per reclamació directa al rei Fins al 1911 està a la Caserna de El Ferrol Però l’increment guerriller del Rif, permetrà que sigui acceptat la seva demanda Com a comandant torna a la península (a Marroc no hi havia vacants d’aquest rang). Al 1918 coneix al general Millan Astray, que al 1920 aconsegueix el permís de la creació de LA LEGIÓ(amb el nom de El tercio, en record dels Terços). Franco, com a comandant torna a La legió amb Millan. Am la Legión no podran fer per evitar el desastre d’annual, però la seva participació En el desembarcament d’alhucemes i la presa de Axdir, la fortalesa d’ Ab Del Krim. el convertirà en general als 34 anys.

  14. La legión ofrecería redención a los parias que tenía por reclutas. Esta idea figura repetidamente en el Diario de una bandera de Franco. Juntos, Millán y Franco elaboraron una rutina brutal que convertía a los reclutas en autòmatas,capaces de obedecer las órdenes sin cuestionarlas. De hecho, para Millan lo irracional fue siempre más importante que lo racional. El himno de la Legión-”desde que has pasado el Estrecho ya no tienes ni madre, ni novia ni familia, desde hoy todo esto lo serà la Legión.. “ era la marcha nupcial del soldado cuando va a desposarse con la muerte. Los legionarios eran los novios de la muerte. Millan escribe el Credo del Legionario: “La muerte llega sin dolor y no es tan terrible como parece. Lo más horrible Es seguir viviendo como un cobarde”.

  15. REGENERACIONISME 1901-1931 UN INTENT DE SALVACIÓ I REHABILITACIÓ D’ESPANYA, després del daltabaix moral del 98 -la corrupció institucional -l’esgotament del model centralitzat (que llença “La Lliga” -la radicalització social (cada cop més organitzat: Solidaritat Obrera,al 1907, CNT al 1910) -la pobresa estructural -el protagonisme creixent d’un exèrcit acomplexat, ineficaç i mal dirigit(per una oficialitat sobre-dimensionada), però imprescindible per contenir la protesta obrera -una conjuntura internacional que agreujarà les tensions 1901-1923 El liberalisme (amb alguns Polítics honestos, com Dato i Canalejas) Intenta salvar (legislen amb més o menys fortuna) el país superant:::::: Antonio Maura José Canalejas Eduardo Dato

  16. Crisi del cu cut 1905 L’exèrcit, ridiculitzat, reacciona de forma inconstitucional i despòtica. Lluny de ser castigat aconsegueix la “Llei de Jurisdiccions”. Contra això s’organitza Solidaritat Catalana(plena de contradiccions) :La Lliga és promotora: PRAT DE LA RIBA, CAMBÓ Contra ella “Partit Republicà Radical” de Lerroux: anticatalanisme , antimonàrquic , antiesglésia.

  17. 2ªcrisi. Setmana Tràgica 1909 . Un fracàs al Riff i un embarcament de reservistes,desencadena la barbàrie: crema de convents, barricades, enfrontaments, morts.. Conseqüència: -condemna “exemplar” a l’anarquisme “intel·lectual, el més perillós: Ferrer i Guàrdia. -fundació de la CNT -Llei de Mancomunitats: Mancomunitat de Catalunya (controla la Lliga: Prat de la Riba) fundació de la CNT 1910

  18. 3ªcrisi. Triple crisi 1917 Militar- política .social junta de defensa COMITÉ DE VAGA(PSOE) : Besteiro,Anguiano,Saborit i L argo Callero Cambó... 3ª crisi: 1917- els desequilibris generats per la 1ªG.M. i la R.Russa, genera la Triple Crisi del 17: Crisi Militar (surtiran més reforçats!!!!), crisi Política (plegaran veles tots ells) Crisi Social, que s’allargarà i s’enquistarà a partir del 1919 de forma molt violenta a BCN: Vagues, acció directa, llei de fugues, sindicato libre, pistolerisme .

  19. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Crisi del regeneracionisme liberal i assaig De”regeneracionisme militar”1923-1930 Cop d’estat pacífic. Impossibilita la recerca de responsabilitats pel Desastre d’Annual i suspèn garanties Constitucionals, el que permet la repressió I descapçalament de l’anarquisme més radical. . Acceptat pel rei, aplaudit per la oligarquia, especialment la catalana. -”Pacifica” el país -Pacifica Riff (Desembarcament Alhucemas) -Elimina la Mancomunitat, persegueix el català -l’inicial Directori Militar dóna pas al Civil (corporativisme -fa d'àrbitre entre patrons i sindicats: Acostament a la UGT-) -Augmenta el proteccionisme -Crea Monopolis públics ( amiguisme: Telefònica, CAMPSA) -Genera llocs de treball (infraestructures,escoles, Expo 29) Després del 29 l’abandona el rei, l’oligarquia, i fins i tot els Militars.... La crisi l’acabarà ensorrant. Juan March venent armes als riffenys

More Related