És possible treballar en xarxa?

1. Una experiència de xarxa d’educació per al desenvolupament a Catalunya. ONG Cooperacció, Ajuntament de Badalona, CEIP Jungfrau És possible treballar en xarxa?

2. Justificació de la Xarxa • Problema comú: l’Educació pel desenvolupament està fora del currículum educatiu. • Subjecta al sobreesforç dels i les mestres que la volen treballar. • Per a promoure-la, cal una doble transversalitat: • Curricular • Estratègica

3. ajuntament diputació solidaritat educació taula valors Consell solidaritat i cooperació ONG CRP FCONGD xarxa educativa escola

4. Identificació de la Xarxa • Xarxa sòcioeducativa, formada per professionals i organitzacions que treballant conjuntament desenvolupen una concepció comuna que ens permet definir escenaris de futur, estratègies d’actuació i processos de col.laboració. Per això establim acords de funcionament en comú. Implica un procés de construcció permanent, una valoració igualitària dels membres i una reciprocitat.

5. ajuntament diputació solidaritat educació taula valors Consell solidaritat i cooperació ONG CRP FCONGD xarxa educativa escola

6. Característiques de la Xarxa • Enfocament de treball comunitari • Es busca la complementació dels diferents actors a través de la coordinació i la col.laboració • Cerca l’optimització de recursos (eficiència) • Cerca la millora dels resultats de treball (eficàcia)

7. L’horitzontalitat, fonament de les relacions a la xarxa • Les relacions establertes entre els diferents actors estan basades en la valoració igualitària dels seus membres. Pot haver-hi rotació de rols: la mateixa actuació la podem fer diversos membres i els rols poden canviar. Si existeix algun tipus de jerarquia és funcional, ja que cadascú podem dominar més en un tema o aspecte concret.

8. La Xarxa com a procés • Fases: 1- Aprenentatge i construcció de com treballar plegats: acceptació de la diferència 2- Progressiva adaptació a les necessitats de la realitat local 3-Aprofundiment en el treball efectiu i augment en l’execució conjunta de projectes realistes i viables

9. En quina fase estem? • Estem aprofundint en l’adaptació a les necessitats locals a partir de: • L’aprenentatge de l’exercici de l’articulació • Intercanvi d’informació i experiències • L’existència de canals de comunicació i d’espais d’actuació conjunts que donin resposta al sorgiment de noves necessitats • La participació en iniciatives comunes

10. Cooperacció: la Xarxa vista des de la nostra òptica • Orígens del treball conjunt: la realització d’una exposició didàctica interactiva organitzada per Cooperacció, amb el suport de la Diputació de Badalona, la mediació de la Regidoria de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Badalona i amb seu a l’escola Jongfrau estava motivada per la necessitat de recursos pedagògics, però l’important ha estat el procés que ha generat després.

11. Valoració de la implicació de Cooperacció en la Xarxa La resposta a una necessitat pràctica ens involucra a fomentar un interès estratègic dels diversos agents de l’Educació pel desenvolupament a Badalona: la consolidació de la relació entre els diversos actors de la xarxa. Dos aspectes a destacar: • La nostra participació en el Consell Municipal: l’estratègia de la influència en les polítiques públiques • La revisió crítica de la nostra feina: el butlletí Educacció

12. Consell Solidaritat i cooperació de la ciutat de Badalona • La Regidoria de Relacions Socials i Solidàries es proposa fer un canvi dins del Consell de Solidaritat i Cooperació amb l’objectiu: • Aconseguir un espai real de participació, de coordinació, d’intercanvi d’experiències, on poden confluir persones de diferents entitats amb idees i experiències comunes envers els temes de cooperació, d’educació per al Desenvolupament, de comerç just, de solidaritat, de sensibilització…

13. Consensuar les bases reguladores dels projectes de cooperació • Es genera un debat dins del Consell de Solidaritat i Cooperació per consensuar les bases per les quals es regiran els projectes de cooperació per al desenvolupament • Les bases s’aproven pràcticament per unanimitat entre totes les entitats del Consell i arran d’aquesta experiència de participació directa es plantegen comissions de treball per continuar treballant en la participació real

14. Comissions del Consell de Solidaritat i Cooperació • Comerç Just • Educació en valors • Fira de la Solidaritat • Nicaragua ( en procés actual de creació)

15. Projecte Educatiu de Ciutat • Suposa comprometre’s en una manera d’entendre globalment l’actuació municipal per tal de fer possible el desenvolupament personal de tota la ciutadania en un entorn de canvis profunds • Una de les línies de treball del PEC és “L’educació en valors”. Coincidint amb un plantejament de treball de la Regidoria de Relacions Socials i Solidàries

16. Treball conjunt entre Regidories de l’Ajuntament de Badalona • La Regidoria d’Educació i de Relacions Socials i Solidàries fan un treball conjunt per la creació de la comissió d’educació en valors, potenciant així la participació de persones de diferents àmbits de la localitat amb interessos compartits

17. Qui participa en la taula d’educació en valors? • Entitats solidàries • CEIP • IES • Mestres a nivell particular • CRP • Regidoria de Joventut • Regidoria d’Educació • Regidoria de Relacions Socials i Solidàries

18. L’Administració local afavoreix l’espai de reflexió • Per treballar temes com l’educació per al desenvolupament, és important generar espais de debat i de participació i propiciar el treball en xarxa entre els diferents agents implicats • En el nostre cas aquest espai es dóna a través del Consell de Solidaritat i Cooperació de la nostra localitat

19. L’EPD, l’objectiu que ens uneix • Entenem l’EPD com un procésd’ensenyament-aprenentatge que pretén, a partir del coneixement, la reflexió i l`anàlisi crítica de la realitat, desenvolupar valors i actituds favorables en les persones i grups, que promoguin processos de transformació individual i col.lectiva.

20. Objectius estratègics • Millora del coneixement. • Desenvolupar actituds i valors. • Fomentar la participació i l’acció • Dotar persones i col.lectius de recursos i instruments cognitius, afectius i actitudinals.

21. No és només un aspecte puntual del currículumNo és un simple instrument de la cooperació internacional.És un procés educatiu i de participació que ha d’impregnar tots els àmbits: formal, no formal i informal.Estratègia a mig i llarg termini per afavorir el desenvolupament humà sostenible.Que es recolza necessàriament en el treball en xarxa

22. Qui sóm. Les nostres motivacions. Escola pública Ens apropem al món de la solidaritat i la cooperació fa tretze anys Comissió de solidaritat formada per mares, pares i mestres. Objectius: Formació i sensibilització d’adults Promoure l’educació en valors Fomentar cert nivell de compromís.

23. De la consciència crítica a l’acció Canvi d’enfoc en latasca de la comissió. Agermanament Implicació de l’alumnat i, per tant, de tota la comunitat educativa. Millora la participació de mares i pares. Suport a la tasca educativa en l’àmbit formal. Facilita la sensibilització Canalitza la cooperació

24. I ens apropem a la xarxa A mesura que el projecte creix, anem redefinint els objectius, millorant els nostres coneixements, aprenent sobre EPD, i sobre cooperació. necessitem suports externs Es fa evident que aquest camí no el podem recórrer sols

25. Treball en comú amb ONG • En un primer pas: demanda de suport i assessorament en EPD. • En un segon pas: demanda de suport i assessorament estratègic. • En un tercer pas: participant en propostes de treball en comú, aportant la sensibilitat i la perspectiva pròpies de l’àmbit docent i educatiu.

26. Treball en comú amb la regiduria • En un primer pas: demanant suport per als nostres projectes. • Entrant a formar part del Consell de Cooperació i Solidaritat i, en el seu àmbit: Participant en la taula de Valors, en la de la Fira i en la de Nicaragua. Col.laborant en la sensibilització ciutadana. Treballant perquè ONG, administració i centres educatius trobem espais en comú de diàleg i d’acció.

27. Una valoració crítica De portes endins • Els diferents ritmes/nivells: De presa de consciència De treball, de desenvolupament d’idees i projectes. D’implicació. La transmisssió de valors i actituds, més que no pas la de conceptes i procediments, depèn molt de les actituds personals dels docents.

28. Dins del propi col.lectiu/xarxa Professional, administrativa o de cooperació Tendència al treball compartimentat. Poca permeabilitat entre regiduries i departaments d’un mateix ajuntament. Poc debat i coordinació entre ONG. Escoles amb poca tendència a interactuar amb la resta del col.lectiu.

29. En la xarxa integrada per agents de diferents àmbits Característiques estructurals específiques, difícils de modificar. La capacitat de tots els seus components de treballar en horitzontal. Manca de punts de trobada institucionals i físics. S’avança en funció de la disponibilitat i motivació de les persones i no pas com a resultat d’una política dissenyada per millorar el nivell general de la ciutadania. Els resultats són irregulars i poc rellevants com a tendència.

30. Avançant lentament Definint (encara) un marc referencial Estructuració i consolidació del treball en xarxa. Consensuar aquest marc referencial. Avançar en la formulació de conceptes, metodologies i objectius Definir l’estatus curricular de l’EPD. Definir les seves connexions, dependències amb l’Educació per la ciutadania.