Esquin de turmell
Download
1 / 28

- PowerPoint PPT Presentation


  • 105 Views
  • Uploaded on

Esquinç de turmell. Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena Tutor: Manuel Batalla. Introducció. L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents entre els traumatismes vists en AP i Urgències.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '' - rodney


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Esquin de turmell

Esquinç de turmell

Mariona Herrera i Arrufat MIR-1 MCiF CS Rafalafena

Tutor: Manuel Batalla


Introducci
Introducció

  • L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents entre els traumatismes vists en AP i Urgències.

  • Esquinç: lesió en que algunes de les fibres d’un lligament de suport es danyen sense afectar a la continuïtat del mateix


Tipus
Tipus

.

  • Grau I : no existeix dany important, no hi ha laxitud articular.

  • Grau II: ruptura parcial del lligament

  • Grau III: Ruptura completa del lligament amb laxitud articular


Record anat mic
Record anatòmic

  • Articulacions del turmell:

    • Tibio peronea astragalina (distal de la tibia-astràgal-peroné)

      • Flexo-extensió de fins 15º dorsiflexió i 55º de flexió plantar

    • Subastragalina (tróclea de l’astràgal i calcani):

      • Supinació de fins 30º i pronació de 10-20º


Esquin de turmell

  • Lligaments:

    • Fins un 85% es compromet el lligament Lateral Extern.

      • Format per:

        • Peroneu Astragalí Anterior

        • Peroneu Calcani

        • Peroneu Astragalí Posterior.

    • El lligament Intern o deltoideu: estabilització principal del turmell


Mecanisme de la lesi
Mecanisme de la lesió

No sempre hi ha correlació entre el traumatisme i la gravetat aparent de la lesió.

  • Lateral Extern: tendència supinadora al recolzament inicial del retropeu (flexió plantar del peu i inversió)

    • Adducció del peu (rotació interna)

  • Lateral Intern: combinació de la dorsi-flexió i eversió excesiva.

    • Abducció del peu (rotació externa)

    • Pot associar lesió de la sindesmosis


Esquin de turmell

Lligament medial

Lligament lateral


Actuaci
Actuació

  • ANAMNESI:

    • Quan i com, intensitat i direcció

    • Quan començaren els símptomes

      • Dolor: súbit inicial  fase d’analgèsia dolor posterior

    • Si hi hagué espetec o pressió (possible ruptura)

    • Factors predisposants

    • Episodis previs


Esquin de turmell

  • EXPLORACIÓ:

    • Inspecció:

      • Grau i localització del edema

      • Equimosi

      • Grau de movilització del turmell.

    • Palpació:

      • Palpació relleus ossis: mal·leol tibial i peroneu, base del 5é meta

      • Lligaments esmentats

      • Deformitat i asimetria: desnivell en la zona si hi ha ruptura completa


Esquin de turmell

  • Movilització:

    • Dependrà del grau de la lesió i el temps d’evolució.

    • Movilització passiva!

      • Reproducció del mecanisme de lesió.

      • Moviments de flexió plantar i dorsal, inversió-eversió. Contra resistència.

      • Badall articular: + laxitud i lesió lligamentosa

      • Caixó anterior: + lesió greu.


Regles d ottawa
Regles d’Ottawa

  • Sensiblitat del 100%

  • Quan decidim si fem una radiografia?

    • Dolor a la palpació en la meitat posterior del 6 cm distals de la tíbia i el peroné

    • Dolor a la palpació en la base del 5é meta o de l’os navicular.

    • Incapacitat per a carregar pes immediatament després del traumatisme (fer quatre passes)


Cl nica segons el grau
Clínica segons el Grau

  • I

    • Dolor variable, poca o cap impotència funcional.

    • Poca tumefacció. No inestabilitat articular.

  • II

    • Dolor a la palpació sobre les estructures lesionades.

    • Tumefacció precoç i equimosis 24-48h.

    • Impotència funcional moderada.

    • Inestabilitat articular a la mobilització passiva.

  • III

    • Tumefacció, hematoma i equimosi immediata.

    • Dolor intens des del principi.

    • Impotència funcional i impossibilitat per al recolzament.


Tractament
Tractament

  • R (rest) Repòs de l’articulació les primeres 48 hores.

  • I (ice) Crioteràpia: el millor antiinflamatori!

    • Quan abans millor

    • Durant uns 20 minuts, tants cops com siga possible.

    • Mantindre les 48 primeres hores, amb protecció de la pell.

  • C (compression) Disminuir l’edema en la fase aguda i subaguda de la lesió. S’ha de permetre l’aplicació del fred. Embenat:

    • Elàstics, benes adhesives, turmelleres....

  • E (elevation) Elevació del membre: reducció

    de la inflamació.

  • AINES: disminució del dolor i acurta la fase aguda. Orals i tòpics


  • Tipus embenat
    Tipus embenat

    L’elecció de l’embenat dependrà del tipus de lesió, i del pacient: personalitat, edat, activitat física...

    • Compressiu.

    • Funcional: Immobilització parcial que permet al pacient certa mobilitat, sense impedir que continuï amb la seua activitat habitual.

      • Limita la mobilitat del lligament lesionat, permitint la mobilitat de la resta.


    Esquin de turmell

    • Grau I: Embenat elàstic-adhesiu 7-10 dies, des de la punta dels dits fins el genoll, o funcional.

      • Deambulació precoç i progressiva (a partir del 3r dia) permitint un cert grau de dolor al recolzament.

      • Seguiment en 7-10 dies.

    • Grau II: S’ha d’assegurar protecció dels lligaments afectats.

      • Embenat elàstic-adhesiu 3 setmanes, o funcional.

      • Sinó és possible la total protecció, optarem per tractament ortopèdic amb una fèrula de guix i embenat.

      • Alguns autors, suspesen la possibilitat de substituir-la per una bota de guix a les 48 hores quan hagi baixat la inflamació, durant 3 setmanes.

      • 1-2 setmanes i embenat funcional.

    • Grau III:

      • Immobilització enguixada i elevació del membre 3-4 setmanes.

      • Posteriorment, embenat funcional 10-15 dies.

      • En alguns casos, pot ser necessari tractament quirúrgic.

      • Seguits pel traumatòleg.


    Esquin de turmell

    • En la literatura s’evidencia que el tractament funcional és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

    • Hi ha controvèrsia en el grau III

      • Inestablització residual (normalment compensada)

      • Estudis recents, obtenen millors resultats amb la cirurgia (1)

        (1) Pijnenburg AC et al. Operative and functional treatment of rupture of the lateral ligaments of the ankle. A randomizaed, prospective trial. J Bone Joint Surg Br 2003.


    Funcional vs immobilitzaci
    Funcional vs Immobilització és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

    • El tractament clàssic d’immobilització:

      • Un mes

      • Afavoreix i agreuja l’edema

      • Rigidesa articular.

      • Atròfia muscular

      • Formació d’adherències en la cicatrització, que limiten l’amplitud muscular i provoquen dolor.

      • Llargs períodes de recuperació.


    Esquin de turmell

    • PROPIETAS DELS EMBENATS FUNCIONALS. és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

      • Estabilizació mecànica:

        • Protegeix de les estructures càpsulo-lligamentoses. A major nombre de tires, major estabilització de les estructures, i major limitació funcional de l’articulació. Conseqüència: major acció antiàlgica i antifisiològica de l’embenat.

      • Estimulació propioceptiva:

        • Al no tindre una immobilització completa de la zona, no es produeix una atròfia muscular i ajuda a previndre l’anquilosi articular..

      • Acció esteroceptiva:

        • Les tires adherides a la pell es posen en tensió si el pacient va a realitzar un moviment “perillós” per al lligament lesionat. (Sistema d’alarma)

      • Acció psicològica:

        • El pacient es sent protegit per l’embenat i al mateix temps, no limitat i obligat a guardar repòs invalidant.

        • A l’hora del dia a dia (pujar, caminar, dutxar-se...) proporciona avantatges que el guix no

      • Acció propioceptiva:

        • Incrementen el to muscular de les estructures subadjacents que actuen com a protectores de l’articulació.

          En conclusió: ràpida tornada a l’activitat laboral o esportiva, major mobilitat en la recuperació de la lesió i menor atròfia muscular, millora de qualitat en la vida del pacient.


    Contraindicacions dels embenats funcionals
    CONTRAINDICACIONS DELS EMBENATS FUNCIONALS és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

    • Lesions greus com:

      • Fractures òssies

      • Edema important

      • Grans ruptures tendinoses, lligamentoses i musculars

      • Alteracions de la pell : dermatitis, ferides o trastorns tròfics.

      • Alteracions vasculars arterials o insuficiència venosa.

      • Hipoestèsies cutànies

      • Al·lèrgia al material


    Embenat funcional
    Embenat funcional és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

    • Dos tires d’ancoratge: una a quatre dits per sobre dels mal·lèols; l’altra a la part mitja de la planta del peu.


    Esquin de turmell

    • 2n: Turmell a 90º és millor a la immobilització en esquinç de grau I i II.

    • 3r: 2-3 tires cobrint la zona ocupada per ambdós mal·lèols


    Esquin de turmell



    Esquin de turmell

    • Quan edemes. derivar?

    • Luxació o fractura associada

    • Compromísneurovascular

    • Feridaassociada que interessil’articulació

    • Inestabilitat articular que no milloreambexercicis de rehabilitació o bloqueig articular

    • Lesió de la sindesmosi.

    • Rigidesa articular i dolor residual.


    Complicacions
    Complicacions: edemes.

    • Edema residual: En persones de edat avançada i immobilització rígida i prolongada.

      • Mitja elàstica.

    • Dolor: Perdura el dolor tras deambulació i activitats físiques, inclós en repòs.

      • Reavaluar per descartat patologia associada.

      • Tècniques fisioteràpiques, infiltracions locals.

    • Rigidesa i bloqueig articular.

      • Rehabilitació

    • Inestabilitat.

      • Valorar per especialistes.


    Conclusions
    CONCLUSIONS edemes.

    • Els esquinçs són lesions benignes d’evolució favorable.

    • S’ha de descartar lesions més greus que han d’ésser tractats per l’especialista.

    • La majoria de les complicacions són causades per un tractament inadecuat o incumplimentació.

    • No sempre el dolor correspon amb el grau de la lesió.

    • En els nens els esquinçs són infreqüents i freqüents les epifiolisis.


    Bibliografia
    Bibliografia edemes.

    • Thomas W. Kaminski, PhD, ATC, FNATA, FACSM*; Jay Hertel, PhD, ATC, FNATA,FACSM†; Ned Amendola, MD‡; Carrie L.Docherty, PhD, ATC, FNATA§; Michael G.Dolan, MA, ATC||; J. Ty Hopkins, PhD, ATC,FNATA¶; Eric Nussbaum, MEd, ATC#; WendyPoppy, MS, PT, ATC§; Doug Richie, DPM** National Athletic Trainers’Association Position Statement:Conservative Management and Prevention of Ankle Sprains in Athletes.

    • Beynon BD, Renstrom PA, Haugh L. Et al. A prospective, randomized clinical investigation of the treatment of first time ankle sprains. Am J Sports Med 2006: 34: 1401-12.

    • Jorge Egocheaga Rodríguez. Vendaje y protocolo en el tratamiento de esguinces de tobillo. http://www.aepap.org/sites/default/files/vendaje_esguinces.pdf

    • Guía Fisterra: Lesiones de tobillo y pie.http://www.fisterra.com/guias-clinicas/lesiones-tobillo-pie/

    • Fernando Sánchez Ruano. Enrique Payá Zaforteza, Ana Galiana Vila, Mª Isabel Berenguer Fuster. Esguince de tobillo. Guía de actuación en AP. http://www.san.gva.es/documents/246911/251004/guiasap019esgtobillo.pdf

    • Schünke-Schult-Schumacher. Prometheus. Texto y Atlas de Anatomía. Ed. Panamericana.


    Gr cies
    Gràcies!!! edemes.


    ad