1 / 39

Jordi Isern Institut de Ciències de l’Espai IEEC/CSI C Museu de la Ciència 2 d e novem bre de 2006

Prevenció i gestió de catàstrofes. Jordi Isern Institut de Ciències de l’Espai IEEC/CSI C Museu de la Ciència 2 d e novem bre de 2006. Gestió de catàstrofes i minimització de danys. Abans Identificar les zones perilloses Elaborar un mapa de riscs Implementar mesures passives de predicció

Download Presentation

Jordi Isern Institut de Ciències de l’Espai IEEC/CSI C Museu de la Ciència 2 d e novem bre de 2006

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Prevenció i gestió de catàstrofes Jordi Isern Institut de Ciències de l’Espai IEEC/CSIC Museu de la Ciència 2 de novembre de 2006

  2. Gestió de catàstrofes i minimització de danys • Abans • Identificar les zones perilloses • Elaborar un mapa de riscs • Implementar mesures passives de predicció • Preparar plans d’alerta i emergència • Durant • Localitzar ràpidament les zones afectades • Obtenció d’informació georeferenciada • Obtenció d’un mapa de danys • Executar els plans de contenció i ajuda • Després • Executar els plans d’ajuda • Millorar els sistemes de prevenció i alerta • Implementar les lliçons apreses La informació georeferenciada és fonamental! Inundacions a Moçambic

  3. RADAR Res: 100 m a una alçada de 750 km amb un radar de 50 a 1000 mm demana una antena d’entre 375 i 7500 m Els radars no estan afectats pels núvols!

  4. Radars de síntesis d’apertura Per millorar la situació es fa servir el moviment de l’antena des de l’emissió fins a la recepció. En lloc d’un pols s’envia un refilet (pols amb una freqüència que varia linealment amb el temps) Per millorar la resolució en azimut es fa servir el canvi de fase dels senyals emesos al llarg de la trajectòria i retornats pel mateix punt i aprofitant l’efecte Doppler

  5. Abocaments de petrolis Marea negra Prestige

  6. FOCS

  7. Propagació del foc Direcció intensitat del vent Pendent Propagació del foc # Producció de calor per combustió # Transport del calor des del foc fins al combustible i l’entorn • Propagació: • Propietats del combustible • Contingut energètic i volum d’aigua • Volum/superfície • Grau de compactació del combustible • Meteorologia • Direcció i intensitat del vent • Humitat • Topografia del terreny • Pendent • Insolació

  8. Determinació de la línia de foc a. Senyal oceànic o terrestre b. Senyal atmosfèric reflectit c. Radiació externa reflectida d. Radiació emesa per l’amosfera

  9. Evaluació de danys Imatge SAR obtinguda amb ERS

  10. Tsunamis

  11. # Un tsunami és una ona de gravetat en aigües poc profundes d'amplitud petita i gran longitud d’ona # A la vora de la costa es propaga més lentament i augmenta d’amplitud. # Està causat pel desplaçament d’una gran quantitat d’aigua • Origens diversos: • Terratremols • Esllevissades • Volcans • Meteorits

  12. Tsunami de desembre de 2004. Tailandia

  13. Sumatra, 26.12.2004

  14. Terratremols que poden provocar tsunamis

  15. Producció d’un tsunami a causa del moviment de plaques

  16. B. Lautrup, 2005 ‘ h h’

  17. c

  18. Aquest tractament és una idealització. Quan es tenen en compte tots els factors es veu que la velocitat de fase és més petita quan més petita és la longitud d’ona. A grans distàncies les ones llargues arriven primer a la costa La propagació de les ones segueixen les lleis de difracció, refracció, reflexió i interferència normals!

  19. Propagació dels tsunamis

  20. Què converteix una simple ondulació del mar en un roleu devastador? Com que el tsunami s’origina en una regió petita, l’energia es dilueix a mesura que l’ona es fa més gran E/L = 2x109 J/M  W = E/L =1x106 W/m L Si d = 4000 m C = 720 km/h d = 100 m C = 113 km/h L’aigua s’acumula i puja l’alçada de l’ona!

  21. Terratremol a Chile l’any 1960 Tsunami a Hilo 1960 Tsunami a Onagawa, 1960

  22. Kata No: fase de recessió del mar

  23. Desplegament de les boies DART

  24. Xarxa de boies de prevenció de tsunamis

  25. Sistema d’alerta a la conca del Pacífic

  26. L’altímetre

  27. Els satèl·lits els poden captar! El problema és la operativitat i l cost!

  28. The comparison betwee the reflected and the direct signal can provide information about the height of the waves, the direction and intensity of the wind and the height of the receptor.

  29. Les imtges satèl·lit permeten detectar les zones afectades, avaluar els danys i començar la reconstrucció: Banda Aceh (Sumatra) a) 23 de juny de 2004, b) 28 de desembre de 2004

  30. Nord de Phuket (NASA)

  31. Registres fossils

  32. Tsunami de Lituya Bay (Alaska) 1958

  33. Caiguda d’un meteorit

  34. Illa de Santorini

More Related