Download
1 / 19
190 likes | 304 Views
Segona lliçó. Els mercats de competència perfecta. Relació entre les lliçons 1 i 2. Nosaltres vivim a societats on l’activitat econòmica s’organitza en gran mesura a través dels mercats.
E N D
Relació entre les lliçons 1 i 2. • Nosaltres vivim a societats on l’activitat econòmica s’organitza en gran mesura a través dels mercats. • Definició de mercat: Institució social a partir de la qual els béns i serveis es bescanvien (canvien de mans) lliurement • Amb o sense contracte, el procediment inclou un pagament a partir d’un preu, és a dir, una quantitat de diners que s’han de lliurar per cada unitat del bé.
En aquesta lliçó en plantegem la compra i la venda de només un bé: pomes, vivendes, etc. • Quin és el mercat de referència: mercats locals, regionals, nacionals o internacionals (turisme) No donarem importància a l’existència d’intermediaris (intercanvi “directe”) • Explicarem el funcionament d’un mercat “perfecte”, i s’intercanvia un bé “normal” • Fet principal: El preu • assenyala l’escassetat i • indica les oportunitats de negoci (actúa com a incentiu) • per totes dues raons, el mercat és una bona manera d’organitzar l’intercanvi de béns “normals”
El mercat de “competència perfecta”: • Llibertat per comprar i vendre; drets de propietat • En Sala i Martín, p. 53. ho explica bé • Lliure entrada de compradors i venedors: tothom que vulgui pot comprar o vendre, aprofitant les oportunitats de negoci • Molts venedors i venedors (cap d’ells és fonamental, en trobaràs d’altres, si amb un no t’entens) • Producte homogeni • Bona informació sobre el producte, on trobar-lo, etc
Què és un bé “normal” (o “privat”)? • En tornarem a parlar a la lliçó 3 (i Sala i Martín, p. 57). En tot cas: • El que una persona consumeix o fa servir no ho pot fer servir ningú més (concepte de rivalitat): • No té a veure amb que no es pugui compartir sinó que el consum no pot ser simultani: podeu escriure dos amb el mateix boli al mateix temps? Us ha visitat mai un ginecóleg de dues en dues???? • En canvi una carretera sí la poden emprar dos, cent o mil a l’hora, o sigui que una carretera no és rival, ni una piscina, ni una platja, • Podem impedir-ne l’ús o consum (excloent: si no paga no consumeix), aquesta propietat és la que permet dir que la sanitat i l’ensenyament són béns privats
Quina és la gràcia del mercat? • Imaginem que a un poble hi ha un fuster. Fer una taula li surt a compte si en cobra almenys 70 euros. (això inclou: el cost del material, de les eines, de llogar el local on treballa, etc., i també lo que vol cobrar ell per sa seva feina, que és lo que podria cobrar fent feina a un altre lloc). • Hi ha 3 persones que han de menester una taula; però només els surt a compte tenir-ne si en paguen com a molt 120 euros. • El fuster pot demanar 110 euros i guanyar 40x3 = 120 euros “extra”. Tothom té taula (i això és important: el fuster fa taules, no som a un món sense taules!) però les paguen cares.
Al poble s’hi pot instal.lar un altre fuster. • Què és de preveure que passi? Suposo que les taules es vendran més barates (més cares segur que no!). Per exemple a 90 euros. • A l’exemple, que hi hagi un mercat lliure i competència fa que • Els clients hi surtin guanyant (paguen menys) • El fuster nou també (s’hi guanya la vida) • I el fuster antic hi surt perdent (no guanya tants diners). • El sol fet que hi hagi diners a guanyar fa que hi hagi fusters [hi ha pastís]; més o menys fusters només fa que els diners [el pastís] es reparteixin d’una altra manera
El que és important és que la competència fa que el pastís sigui més gran. Canvio una mica l’exemple • Imaginem que a un poble hi ha un fuster. Fer una taula li surt a compte si en cobra almenys 70 euros. Això no canvia. • Hi ha 3 persones que han de menester una taula; però ara n’estan disposats a pagar 100, 120 i 140. • El fuster pot demanar per fer una taula 90 euros i tenir 3 clients; demanar-ne 110 i tenir-ne només dos; o 130 i tenir-ne un de sol. En aquest exemple, li convé demanar-ne 110, oi que sí? • Això vol dir que ara hi ha gent que es queda sense taula!
Que al poble s’hi pugui instal.lar un altre fuster és molt important ara. • Suposo que les taules es vendran més barates. Per exemple a 90 euros. • A l’exemple, que hi hagi un mercat lliure i competència fa que • Els clients hi surtin guanyant (paguen menys, i n’hi ha que tenen taula id’altra manera no en tindrien) • El fuster nou també (s’hi guanya la vida) • I el fuster antic hi surt perdent (no guanya tants diners). • Ara el “pastís” és més gros.
Quina és la gràcia del mercat i la competència El preu del producte està fent dues feines: • Fa que la gent vulgui oferir coses (taules per exemple) i fa que les tingui la gent que ho valora) • El pagès de Sa Pobla es fixa en els preus de la patata, les mongetes o el blat, i decideix què li convé de fer. El preu de la patata li dóna incentius a conrear-les. • Els consumidors comparem el preu que ens demanen per les patates, les cols, les peres, el raïm, els caquis, etc. i comprem el que ens sembla que s’ho val. • També ens fixarem en la qualitat del producte, en el temps que tardin a servir-nos, etc.
A l’exemple d’abans, hi ha una persona que només en vol pagar 50 euros • Doncs no tindrà taula • En vol pagar poc per una d’aquestes raons: • Perquè la taula no li interessa gaire • Perquè és rematadament pobre • En el primer cas, perfecte. –Recordeu que parlem de béns “normals”, això és important: què passaria si algú no dóna importància a vacunar-se, passar la ITV, etc? • En el segon cas: no volgueu “manipular” el mercat, per exemple obligant els fusters a vendre barat. O no funcionarà, o espatllareu altres coses. • Si no us sembla just, doneu-li diners (renda mínima), feu pagar més impostos de la renda als més rics, etc.
Preus d’equilibri? • Per tant, podem pensar que quan més car sigui un producte menor serà la quantitat que voldrem comprar, no? • En canvi quan més car sigui un producte més gran serà la quantitat que voldran oferir els productors. Aquesta relació és la que pot fer que hi hagi un preu a partir del qual productors i compradors estan contents. Però aquest preu final depèn de moltes coses: de si hi ha béns substitutius, o que siguin complementaris, de si la tecnologia evoluciona o no, de si és un recurs escas o no…..etc. Per tant, els preus poden canviar?
Virtuts de l’equilibri de mercat (si hi ha competència perfecta). La “mà invisible” • Com quedaran assignats els béns i serveis? De manera eficient: • Oferta = demanda, i • no hi ha intercanvis valuosos que no es duguin a terme • cap dels intercanvis són “rebutjables” (elemental si són voluntaris!) • Els preus com a senyal d’oportunitat de negoci • la importància que l’ entrada en el mercat sigui lliure
Preus màxims: prohibit vendre per damunt de tants euros • Els fabricants deixaran de fabricar (faltarà producte) o en rebaixaran la qualitat. • Apareixerà un mercat alternatiu, que es coneix com mercat “negre” (on hi anirà tot aquell que vulgui el bé i pugui i estigui disposat a pagar el preu real, i tots els productors que no vulguin vendre per sota del preu real).
Preu mínim: prohibit vendre per sota de tants euros • Uns deixen de comprar • Els altres ho paguen massa car • Hi ha sobreproducció si el govern es compromet a comprar els excedents (és a dir, part de la producció no la consumeix ningú, va a parar a un magatzem) • Si el govern no es compromet a quedar-se els excedents, previsiblement la llei serà inefectiva (vendes d’amagat al preu d’equilibri) o pitjor encara, els qui venguin ho aconseguiran per mètodes corruptes i coses semblants (en qualsevol cas, a través de procediments molt poc eficaços)
Què passa quan puja el preu d’un determinat bé (el cine és el doble de car)? • Som més pobres (efecte riquesa) i d’altres productes esdevenen més atractius (efecte substitució) • Per tant: • En comprem menys (reemplaçat per d’altres béns substitutius) • A partir d’un determinat preu, deixem de comprar-lo • Aquesta decisió depèn de: • La riquesa • Els gustos • La possibilitat de substituir el producte
Imaginem que algú ens dóna els diners per anar exactamentles mateixes vegades al cine • Què fareu amb el diners, gastar-los exactament en les mateixes coses? • Els economistes s’estimen més actuar directament sobre la renda enlloc d’intentar actuar directament sobre els mercats • prefereixen (quan parlem de béns “normals”!) els impostos directes als impostos indirectes • Si s’apuja el petroli, que la gent ajusti el seu comportament als nous preus • La PAC (política agrària comuna) era nefasta anys enrere; cada vegada està millor dissenyada: els pagesos han de triar els conreus que surten més a compte
Quins defectes pot tenir un mercat sense intervenció pública? Tot i que el mercats acostumen a funcionar molt bé com a mecanismes d’assignació, també tenen problemes importants, que justifiquen la intervenció pública. A la següent lliçó. Parlarem de: • El poder de mercat • Els problemes d’informació sobre els béns i els serveis • Els béns públics, els béns comunals i les externalitats • L’equitat
Per cert, Que són els diners? Fins ara hem estat referint-nos a que els intercanvis es fan emprant moneda, diners. Però els preus sempre es posen en euros, dolars, yuans, yens, etc. ? A economies poc desenvolupades els intercanvis no tenen per què fer-se emprant moneda, perquè a lo millor no n’hi ha. Això succeeix a les economies d’intercanvi (el que es coneix com “trueque”), on un peix a lo millor es canvia per un plat d’arroç o un producte es canvia per un altre i no per moneda. Per tant, el diner no té perquè ser una moneda-billet, pot ser qualsevol altre tipus de bé (imagineu com es fan els “trapicheos” a una presó, on els diners no serveixen per res) que compleixi unes condicions. Així, el diner és com si fos un bé intermig però amb una producció en mans exclusives d’un estat.
