1 / 23

TEORIA DE LA IMATGE

TEORIA DE LA IMATGE. Tema 1: Funció de la imatge al llarg de la història. Eva Saez Clara Montaner Gemma Bruguera Roger Rovira. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC. Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux Caràcter màgic-religiós Artista considerat el xamán de la tribu

redell
Download Presentation

TEORIA DE LA IMATGE

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. TEORIA DE LA IMATGE Tema 1: Funció de la imatge al llarg de la història Eva Saez Clara Montaner Gemma Bruguera Roger Rovira

  2. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux • Caràcter màgic-religiós • Artista considerat el xamán de la tribu • Funció utilitària → bellesa no intencionada PALEOLÍTIC

  3. Coves d’Altamira (Cantàbria) HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC Pintura en coves jaqueestem en l'època de les glaciacionsivivien en coves. Funciópedagògica Pintura rupestre • Zones de difícil accés • Tècnica: gravat i pintura • Colors: vermell, ocre, negre i groc • Temes: - Mans - Animals i la caça - Figura humana - Altres Creuenquees van falsejaralgunsdibuixos de les coves d'Altamira. Quealgunsdibuixossón posteriors al queescreia. Tècnica per la recercaarqueològica > carbono 14 (permet saber la quantitat de molèculesqueesperdamb el pas delsanys)

  4. Venus de Willendorf, Àustria HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC ART MOBILIARI • Materials: os, fusta, pedra • Objectes: - D’ús quotidià - Simbòlics o talismans >Venus Cànon de bellesa molt diferent a l'actualitat. Representa la fertilitat

  5. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • Les representacions del paleolític no tenen continuïtat. • Epipaleolític: art molt pobre i escàs. • Art llevantí: zona mediterrània espanyola, major qualitat. Gran dinamisme i noves tècniques. • Importants canvis climàtics. • Modifiquen les diverses formes de vida. • Transformació dels hàbits i costums. NEOLÍTIC

  6. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • L’origen del neolític l’hem de situar a l’Àsia Menor. • S’expandia des de l’actual Iràn fins a Turquia. • Progressiva arribada a Europa. • És una etapa històrica molt llarga. • L’art es caracteritza per: • Captació de l’aparença d’un ambient canviant. • Representació del moviment i traços més simples.

  7. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • A la màgia simbòlica de les representacions, se’ls suma: • La necessitat d’expressar els actes quotidians. • L’art es situa en nous emplaçaments. • Representacions de l’home mateix, aquest s’erigeix com a protagonista. • Se’l representa com a part d’un conjunt. • A mesura que els animals són domesticats aquests perden protagonisme.

  8. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • Construccions megalítiques: • Pedres de grans dimensions • Modificació de la visió que l’home té de l’univers. • Se’ls associen significats religiosos CONSTRUCCIONS PREHISTÒRIQUES Stonehenge, Regne Unit

  9. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC • Apareixen tant a Europa com al Pròxim Orient. • Representacions de la dona més habituals: • Dones nues • Dones en el moment del part • Dones amb els seus fills en braços LES FIGURES FEMENINES

  10. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ • Desenvolupament comercial → aparició burgesia mercantil → individu té pes a la societat: cultura antropocèntrica • Antropocentrisme + democràcia = artista adquireix valor social • Importància del concepte de bellesa • Funció de l’art: religiosa-mitològica i exaltació de la polis MÓN ANTIC: GRÈCIA És la primeravegadaqueesparla del concepte de bellesa. Esplantegen un cànonestètic

  11. Partenó. Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ Prestigi social de l’artista

  12. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ Evolució del cànon:la recerca de les proporcions ideals Dorífor de Policlet (450-445 a.C.) Apoxiòmenos de Lisip (340-330 a.C.)

  13. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ • Cultura teocèntrica que rendeix culte a l’emperador i als déus • Funció de l’art: propaganda política • Al servei del sistema polític: art utilitari • Representa ideals estètics • Artista anònim al servei de l’Estat MÓN ANTIC: ROMA Artista anònim → ← Arc de Constantí

  14. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE • Artista-artesà anònim al servei de les castes privilegiades → faraó i sacerdots • ART: funció religiosa, exaltació del poder dels reis i faraons • Relleusasiris Piràmides Relleusasiris

  15. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE • Obres monumentals amb caràcter simbòlic, funerari o religiós • Relleus i estàtues • Escriptura i dibuixos a les parets dels monuments antics → informació Pintures murals a les paretsdels temples

  16. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE Organització político - administrativa → societat jerarquitzada LA SOCIETAT

  17. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE • Rituals de culte als deus, fe absoluta • Caràcter pràctic - màgic • Temples - santuaris • Estatues divines • Capilles familiars • Divinitatsegípcies: Ra, Osiris, Seth, Horus, Isis, Maat LA RELIGIÓ Déu Osiris

  18. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE • Mort: passatge a la segona vida • Humà = cos + elements immaterials (ba + ka) • Rituals funeraris → momificació, inhumació, tumbes (representacions murals) • El Llibre dels Morts Representació del difunti el seudoble (Ka) amb Horus

  19. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC • Artista anònim, considerat artesà • Societat jerarquitzada. Església = patrimoni de la cultura i de l’espiritualitat • Alta Edat Mitjana (al servei de l’església): funció religiosa-didàctica • Baixa Edat Mitjana: l’artista realitza un ofici lligat a un gremi EDAT MITJANA

  20. LA IMATGE L’EDAT MITJANA I AL BARROC Diferència entre catedrals ROMÀNIQUES > austeritat, foscor, religiómésintrospectiva; I GÒTIQUES > altes, vitralls, obertura de la religió Importància de la iconografiacatòlica. Important funció de les esglèsies. Necessitenl'art per podertenircreientsifidels, era un element propagandístic. EL PORTAL DE LA GLÒRIA L'artperpetual'Esglèsiaitambé la burgesia ← PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LEÓN: funció didàctica

  21. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC s. XVI- XVII l'artista no nomésesdedica a retratar, sinóquetambéposa el seu punt de vista. Trobemunainiciativaprivada. A més a més, l'artistavolser present iesfatambé present en les sevesobres • L’artista • S’independitza del gremi • Treballa al servei de la cort (mecenatge) • Surt de l’anonimat • Funció de l’art: • Religiosa: al servei de la cort papal • Profana: al servei de l’alta burgesia i de la noblesa • Antropocentrisme: domina la cultura de l’època RENAIXEMENT L'artpassa a serpagat. Escomercialitza. Elsquecompraven art erenelsclerguesi la noblesa.

  22. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC L'artistaadquireixindependencia. Esdesvincula de l'academicisme, la funciópedagògicsi del mecenatge. Crea art per art. Mostra la sevapròpiacreativitatiexpresivitat. • Absolutisme • Crisi religiosa: reforma i contrareforma • Funció de l’art: propaganda política i religiosa • Artista: al servei de l’Església i de l’Estat MANIERISME, BARROC i NEOCLASSICISME(S. XVI - 1789)

  23. DEBAT • Els artistes en aquesta època pretenien crear art? Si és que no, podem considerar les seves representacions com art? • Els cànons de bellesa proposats per Lisip, encara perduren avui en dia? • Per què creus que a l'Antic Egipte es donava tanta importància a la mort i a la seva representació, mentre que en altres cultures no? • Per què la majoria d'artistes feien art al servei dels qui ostentaven el poder? Creieu que feien bé?

More Related